dilluns, 30 d’agost del 2010

Temps d'estiu,... temps de VIATGES (i II)

Continuem amb més propostes viatgeres, avui amb una de prop i una (o dues) de lluny. Tant les anomenades “rutes del vi” entre diferents pobles, com els cellers aïllats que acullen gustosament visites d'aficionats ja fa temps que s’estan generalitzant. Amb tot açò les empreses guanyen en prestigi i notorietat, tenint l’oportunitat d’establir contacte directe amb el consumidor final per presentant–li instal·lacions i productes. A més a més, alguns cellers han trobat ací una vertadera opció de negoci complementària, on tampoc cal despreciar el degoteig de vendes que s’aconsegueixen. I fins i tot són molts els que ja s’asseguren d’avant ma el cost del treball de rebre i atendre la visita degudament, cobrant l’entrada. Referenciem a continuació dos cellers que hem visitat darrerament, representatius d’extrems totalment oposats:

Bodegas Parcent. No es la primera vegada que anem, ni per suposat serà la última. Es més, la visita estiuenca d’aquest celler ja s’ha convertit en un bon costum que repetim any rere any. Tampoc és la primera vegada que parlem de Bodegas Parcent, un d’aqueixos cellers menuts on podem gaudir del contacte directe amb l’enòleg, el mateix que tractarà de transmitir i contagiar-nos amb honestedat la passió pel que fa i per com ho fa. En la visita d’enguany coneguérem de primera ma, a banda de les anyades actuals dels ja clàssics vins de la casa, dues noves propostes molt interessants que encara no estan a la venda: un elegant escumós de Moscatell, Macabeu i Chardonnay i un mono-varietal de Merlot de la collita de 2008 que acaba de passar al cicle d’ampolla, després d’una llarga estada a botes de roure. Caldrà esperar! Ja us anirem informant… Des d’un punt de vista arquitectònic, les instal·lacions que acullen tot el procés estan situades dins d’un dels bells riu-raus de la Vall del Pop, a la Marina Alta, respectuosament habilitat i adaptat pel seu no ús, curiosament no molt diferent de l'original.

Bodegas Protos. Tot al contrari, el degà dels elaboradors de vins a la D.O. Ribera del Duero és un celler de grans produccions i de sobra conegut per tothom, que ara fa dos anys entrava al negoci de l’enoturisme per la porta gran amb l’obra d'ampliació dels seus cellers, encarregada a l’arquitecte de prestigi internacional Richard Rogers (molt conegut pel Centre Pompidou a París o més recentment per la T-4 a Madrid). La visita (recomanada per a tots els públics-aficionats o no-) comença després de veure un vídeo fet ad hoc, recorrent els túnels dels antics cellers per baix de la muntanya que corona majestuosament el castell de Penyafiel, i encara usats amb milers de botes roure de les més distintes procedències, fins arribar sota la carretera que les divideix a les noves instal·lacions. Una meravella arquitectònica i tecnològica constituïda per 5 arcs parabòlics que semblen surar, adaptats sabiament a la forma triangular del solar que ocupen. S'acaba la ronda junt a la tenda amb el tast, en el nostre cas, del blanc de la casa fet als cellers de la D.O. Rueda i un negre “Serie Privada Club de Vinos Protos”, un saborós genèric més adaptat als gustos actuals. Foto final del grup i repartiment de barrets de palla i copes de record.

A l’inici del post fe-em referència també a les anomenades “Rutes del vi”, i no volem acabar-lo sense recomanar-ne una (per a qui encara no la conega) de gran valor cultural i arquitectònic, a la volta que enològic; Entre les DDOO catalanes de Terra Alta, Conca del Barberà i Penedès existeix una gran quantitat de cellers, la major part d’ells cooperatius i d’estil modernista que constitueixen una autèntica joia i exemple únic d'arquitectura industrial, que té un dels millors exemples en la coneguda com "Catedral del Vi", (obra de l'arquitecte Cesar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí) del menut poble de El Pinell de Brai. Sens dubte, el precedent més digne dels nombrosos cellers d'avantguarda que s'han anat construït en els darrers anys amb una gran inversió eco´`omica, fonamentalment a La Rioja i la Ribera del Duero.

dilluns, 23 d’agost del 2010

Temps d’estiu,… temps de VIATGES (I)

És estiu!, temps de vacances, tenim més temps lliure i podem aprofitar-lo de distintes maneres, per exemple viatjant a conèixer “taules” de indrets que queden fora del nostre entorn habitual. Compartim ací alguns suggeriments del que més ens ha agradat darrerament, per si us va de gust, o us ve de pas:
A més de gaudir d'una inmillorable perspectiva de la plaça major,
 des del balcó del propi restaurant es pot comprovar la famosa dita:
"Chinchón tiene una torre sin iglesia y una iglesia sin torre".

Un Restaurant de cuina tradicional: Mesón de la Virreina. Chinchón. Comunidad de Madrid. Lloc molt original i pintoresc, situat a un dels edificis protegits que conformen la bonica plaça Major de Chinchón. El menjar és senzill i sense complicacions però ben fet. Destaca una carn de magnífica qualitat molt ben treballada a la graella, però gaudir d’una menjada en una de les seves taules de balcó també constitueix un plaer difícilment oblidable. Excel•lent relació qualitat/preu.

Un Restaurant de cuina d’autor: Rincón de La Merced. Burgos. Castilla y León. Gastronomia apart, en aquest cas també parlem d’una joia arquitectònica, encara que d’un estil radicalment distint. Es tracta del cèntric edifici dels segles XVI-XVII, amb claustre gòtic que front al riu Arlanzón està ocupat per l’hotel de la cadena NH a Burgos.
El restaurant és ampli amb una encertada decoració que combina elements originals de l’edifici amb nous. Tot i estar en els baixos de l'hotel, El Rincón de la Merced llueix amb llum pròpia sota la figura del Xef català Agustí Gebellí. Alta cuina de conceptes amb tècniques d’execució modernes, basada en gran part en productes i inspiració autòctons. Entre el que vàrem tastar va haver de tot, alguns per baix de les expectatives inicials (Kobe en carpaccio, Rape asado con patatas glaseadas i Souffle de chocolate con helado de avellanas) i altres a l’altura, o per dalt (Migas de pastor sobre pimiento asado, Vieiras asadas con ajoblanco, Cabrito asado en cenizas de romero, Aire de coco y cítricos con futas del bosque). Ambient de sala elegant i molt ben atès.

Acabem el post amb el comentari d'un vi que va acompanyar de meravella la primera part d'aquest darrer àpat, Marques de Riscal. Limousín 2008. D.O. Rueda. Blanc fermentat en bota de roure, monovarietal de Verdejo. Groc palla lluent, amb potents aromes complexes i expressius. Notes herbàcies, cítriques i lleugerament fumades. Retronassal de xampinyons i final avainillat,... Pas per boca dens i redó, molt saborós. Sensacional!

dilluns, 9 d’agost del 2010

Temps d’estiu,… temps de TOMAQUES


Diumenge de matí assistíem a un event interessantíssim a Jesús Pobre, la primera “Trobada de la tomaca autòctona”. L’acte més enllà de tractar de retrobar i ressaltar els valors gastronòmics de la tomaca anomenada “del terreny”, cosa que a hores d’ara resulta inqüestionable, tractava de donar a coneixer els grans avantatges que per a tothom, en general, i pel llaurador o aficionat a l’horticultura estacional, en particular, suposa renunciar al conreu dels híbrids de laboratori, patentats, fabricats i comercialitzats per empreses multinacionals, en benefici de la llavor pròpia d'anys anteriors, estimulant el seu ús i difusió amb el intercanvi amb altres persones. Aquesta acció beneficia de manera significativa la diversitat biològica i evita contribuir a que continue desapareixent el saborós fruït obtés i perfeccionat per la saviesa de les generacions passades.
La dinàmica de vida actual fa que vulguem TOTS els productes, durant TOTS els períodes de l’any, ignorant la seva estacionalitat natural. El de la tomaca és un clar exemple d’aqueixos conreus intensius que fan que pugam consumir-la durant tot l’any, encara que renegant al mateix temps de l'absència de sabor. Però poc a poc el sentit del gust s'hi va malacostumant. Ara és estiu i podem gaudir de la tomaca feta prop de casa nostra.
La mostra, celebrada baix el magnífic riu-rau del Senyor de Benissadeví, va acollir 59 mostres de diferent origen, varietat i productor. Entre les presentades es van atorgar 3 premis a varietats no híbrides, ni foranies: tomaca de taula Castellana, tomaca de Gata i tomaca de penjar.

També va tenir lloc un esmorzar popular amb "La Reina de l'estiu" com a protagonista i una interessant xerrada per part de les associacions organitzadores i de l’entitat “Llavors d’ací”.
L’exitosa primera convocatòria, de ben segur que garantirà la seva continuïtat, però mentre arriba, tenim un estiu per continuar gaudint de les tomaques "del terreny" i un any de tasca per davant: els productors per guardar la llavor, fer bons planters i productes i els consumidors per apreciar-los i demanar-los a tot arreu on anem a comprar. La qüestió que plantegem des d’ací és,… qui posarà en contacte a ambdues parts?


Lectura recomanada:
Com i per qué obtindre les teues pròpies llavors.
Josep Roselló, Juan J. Soriano.
Edicamp.
Webs recomanats: