diumenge, 31 de març de 2013

"II Enoescapada Mendoza's Experience"

Per segon any consecutiu, i aprofitant el pont de Pasqua, els Cellers Enrique Mendoza han organitzat unes jornades amb tres dies de portes obertes. Segurament el balanç de les de l'any passat, els resultà ben positiu... -A nosaltres també!- I és per això que hem tornat, trobant-nos un esdeveniment amb poques novetats (demostració de l'obtenció dels taps de suro i taller de terroir) però igual de lúdic, amb l'organització una mica millorada en alguns aspectes (tiquets,  logística de servei de vins, i de tenda) i on, com l'any passat, es nota que la plantilla del celler es 'deixa la pell' en que siga tot un èxit.



Els vins que s'oferien enguany eren Chardonnay 2011, Pinot Noir 2009, Cabernet-Monestrell Crianza 2009, Cabernet-Monestrell Reserva 2008, Santa Rosa 2007 i Viñedos Màgicos 2011, que l'hem deixat pel final per què al tractar-se d'una novetat (nova!) és el que més despertà la nostre interès: per una banda, és el vi que presenten de manera especial per a venda durant aquests tres dies (el primer cupatge era Shiraz-Monestrell i el d'enguany Garnatxa-Shiraz; en ambdós casos amb una relació qualitat/preu excepcionals). I per altra, és l'entrada dels 'Mendoza' en el terreny de la Garnatxa. L'any passat ens cridà l'atenció la introducció de Monestrell en mono-varietals ben exitosos del celler com els Merlot o Cabernet, però l'explicació la trobàrem en paraules del propi Pepe Mendoza, com ja comentàrem ací. Probablement l'entrada de Garnatxa siga la continuïtat d'aqueixa renovació constant d'inquietuds. -Ja ho veurem! Ahir estava massa atrafegat i no era moment de preguntes...-
A la mostra del procés de fabricació de les bótes de roure, s'ha afegit enguany els dels taps de suro.
I al taller de comparació de roures (francès/estatunidenc), se'n afegia un de terroir on hi havia l'oportunitat de tastar un vi experimental conreat en sòl arenós per comparar-lo amb el mateix, criat en terreny pedregós.
Alguns dels quadres d'Inma Amo, aportant la vesant artística i la nota de color a l'esdeveniment.

dilluns, 25 de març de 2013

Les herbes mengívoles

A l'era de la informació, en la qual vivim, el seu coneixement i procés resulta per complet inabastable. Del poc que arribem a llegir, sols acabem recordant i fent anàlisi d'una mínima part. I pel que fa als vídeos, igual que amb els texts, per regla general ens limitem a compartir a 'Facebook' els que més ens han agradat, o simplement marquem el 'M'agrada', als que 'no tant'. -I a una altra cosa...!-
Avui hem gaudit de trobar-nos amb un d'aqueixos que es mereix quelcom més, que fins i tot ha fet saltar-nos el costum de treballar amb fonts pròpies. Un vídeo que val la pena veure, i sobre tot mantenir-lo ben a prop per reveure'l de tant en tant, així que modestament en la mesura de les nostres possibilitats hem volgut participar de la seua difusió; té relació amb la vesant gastronòmica d'aquest bloc però el motiu d'afegir-lo ací ha estat un altre: al vídeo s'ens mostra una part de la saviesa que les generacions que ens han precedit han anat acumulant i que la nostra ha despreciat i està deixant perdre, negant-la així a les futures, i a més a més és també un exemple de sensibilitat pel medi natural i de com tractar-lo amb respecte, agraint-li en cada gest els productes que ens ofereix gratuïtament.
Per tot això, i per moltes coses més en les quals no cal allargar-nos, ens hem sentit en l'obligació de dedicar-li un post a aquestes imatges on Casimir i Toni ens expliquen quines herbes mengívoles podem trobar als nostres camps i com aprofitar-les. És la nostra manera d'agrair-los la seua tasca divulgativa!

divendres, 8 de març de 2013

I FÒRUM DE PRODUCTES LOCALS

Ahir va tenir lloc el I Fòrum de Productes Locals de la Marina Alta i avui la xarxa ja bull amb fotos i comentaris al respecte. I no és per a menys, per què va ser un èxit, al menys des del nostre criteri i després d'analitzar-lo de distints punts de vista:
  • Des de l'organitzatiu. L'esdeveniment ha estat organitzat per les empreses de Gata, 'El Celler de la Marina', que és on va tenir lloc, i la pegolina, Pego Natura, amb la col·laboració de Bodegas Gutiérrez de la Vega i Mermeladas El Perolet. L'acte va començar amb unes paraules de l'amfitrió, Santi Signes, que va transmetre a la resta les intencions de la trobada. I personalment es va fer càrrec de que no faltara cap detall fins l'últim moment.
  • Des de l'empresarial. L'objectiu era de crear un punt de trobada entre empresaris i professionals de la comarca que comparteixen els valors d'estima pel territori que gaudim i la confiança en les oportunitats que aquest li pot continuar donant a gent que l'habita. En aquest cas, fixant la mirada en els productes i empreses de proximitat, a mena de xarxa col·laborativa afavoridora dels interesos col·lectius. Com va dir el propi Santi: "cercar solucions locals pels problemes globals". Es respirava un ambient molt optimista que venia a trencar amb la coiuntura que malauradament arrosseguem des de fa uns anys i es notaven les ganes de 'fer comarca' per part dels assistents. Es va parlar de com aprofitar millor moltes de les coses que ja tenim com ara les possibilitats agrícoles, l'experiència acumulada en acollir adequadament al visitant, l'excel·lent contingut paisatgístic, l'important patrimoni cultural, òbviament també de la gastronomia,...  i en definitiva d'un conjunt de valors dels que devem sentir-nos orgullosos i que poden ajudar-nos a viure d'ells per molt de temps, si els tractem amb respecte i sense egoísmes. -Aquesta suma d'energies i l'encoratjament necessari ja està en marxa, i de ben segur anirà a més... Ara toca contagiar aqueix esperit!-
  • Des del participatiu. Tot i que la cinquantena de persones que hi varen acudir pertanyien majoritàriament a l'àmbit de l'hostaleria i serveis turístics es va parlar de moltes coses més, aconseguint-se la transversalitat necessària per escampar molt bé la idea del punt d'abans.
  • Des del lúdic. Ja s'ha dit que es va parlar molt, que es van intercanviar idees i es va engegar el que de ben segur serà un gran projecte. Però també va haver la diversió pròpia del plaer de viure que ens caracteritza als habitants de la Marina Alta.
  • I des del gastronòmic. L'alta qualitat dels productes de la nostra comarca també va presidir la taula i entre les coses ben interessants i bones que varem tastar va haver: L'amanida d'escarola amb vinagres aromatitzats "El Perolet", la paella feta per Paco Tamarit amb foc de sarments i Arròs Bomba de Pego Les Tanques, els dolços de la pastisseria la Pau i els vins de Bodegas Gutiérrez de la Vega ('Casta Diva Cosecha Dorada', 'Principe de Salinas' i 'Casta Diva Cosecha Miel') comentats per Violeta Gutiérrez de la Vega. Tot en un espai tan agradable com és el pati i la botiga de El Celler de La Marina.
Paco Tamarit va 'dominar' amb mestressa el foc i l'arròs.
Els dolços i els vins no es varen quedar darrere.
Ja ho hem fet personalment, però des d'ací volem tornar a felicitar i alhora agraïr als organitzadors el haver tingut una iniciativa com aquesta. Tant de bo vaja quallant en els consumidors els molts avantatges que suposa, tan per l'interés individual com pel col·lectiu, passar-se a l'opció dels productes i negocis de proximitat. -La resta d'opcions són pa per a avuí i fam per demà.-
Aquesta iniciativa no és l'única que actualment planteja possibles xicotetes passes en la direcció de la sortida a la situació actual. Hi han moltes més i resulta molt il·lusionant veure com la societat civil va apartant poc a poc l'apatia dels darrers anys i va organitzant-se buscant 're-inventar-se',com diuen moltes persones últimament. Per la nostra banda, quan alguna d'aquestes iniciatives manté els valors d'honestedat en els quals mai hem deixat de creure, ens sentim amb necessitat de compartir-la. I ací està, amb tot el nostre recolzament!

dimarts, 5 de març de 2013

Tast d'1 de març de 2013. Un exercici de 'revàlida'.

L'organitzador de torn ens va preparar pel darrer tast un exercici interessant de reconeixement cec sobre vins de diferents zones i varietats, alguns d'ells ja tastats, fent servir d'únic nexe comú la seua relació ajustada de qualitat/preu. Beure a etiqueta tapada sempre resulta incert, fins i tot amb vins coneguts, i hom acaba fixant més l'atenció en la cerca de matisos diferenciadors que en el propi conjunt que configura la copa que té davant. En qualsevol cas, és quan el tastador s'enfronta amb el producte des de la incertesa i el dubte permanent i a ell mateix des de la solitud més interna. I llavors, els resultats encertats esdevenen una gran satisfacció i els errats en una petita cura d'humiltat.
A mode d'autoavaluació grupal podem dir que la taxa d'encerts es va situar en el 58%, i de manera individual el 25% dels membres encertaren el 100%, estant el 50% per dalt de meitat d'encerts.
Molts dels vins tastats ja s'han ressenyat en algun dels posts d'aquest bloc i com que s'havien triat per la bona relació q/p tots resulten recomanables, encara que algun no siga del tot representatiu de la seua varietat. És per això que, a diferència del que fem sempre, no anem a fer una ressenya completa d'anàlisi sensorial si no més bé a esmentar alguns dels trets més destacats i enllaçar el vincle amb el tast corresponent.
Beryna 10º Aniversario 2009. Bodegas Bernabé Navarro. D.O. Alacant. Vi dens i concentrat, d'aromes especiades i tanins madurs. Molt saborós!
Morfeo Cepas Viejas 2008. Bodegas Vetus. D.O. Toro. Aromes de cirera i confitura, d'inici aspre però superant en evolució a quasi tots els rivals.
La Malkerida 100% Bobal 2010. DSG Vineyards. Fa gairebé tres anys dedicàrem un tast a conèixer la varietat Bobal sense massa fortuna; aquest vi ens ha retornat la gana de repetir-ho! Aromes de fruita negra, fumats i regalèssia en evolució.
Luis Cañas Crianza 2009. Bodegas Luís Cañas D.O.Q. Rioja. Aromes balsàmics i final amargós.
La Garnacha Salvaje del Moncayo 2009. Proyecto Garnachas de España. V.T. Ribera del Queiles. Sols un mes després i va aconseguir despistar-nos! Color cirera tendral, aromes de fruita madura i fum.

Fins ací el tast!
El que arribà després per sopar potser mereixca post apart, un sopar de inspiració mallorquina amb espinagada de gambeta, sobrassada de porc negre i uns escaldums magnífics que superaren de llarg les dues primeres proves. Amb ell s'encetaren quatre vins més d'acompanyament, algun conegut i altres no tant: Camins del Priorat 2011, Brezo  2011, Hécula 2009 i La Senda del Oro 2011. En el proper post penjarem un reportatge fotogràfic complet de l'elaboració del sopar... -No hi ha més remei!-