dilluns, 22 de juliol de 2013

4a. Mostra de la Tomaca Autòctona

Ahir diumenge tingué lloc a Jesús Pobre la quarta jornada de la tomaca autòctona. Aquesta iniciativa ens ha interessat des de la seua primera edició, tant per la vessant gastronòmica com per la eco-social, tot i que sembla que després del bon inici inaugural tingué un parell d’edicions de declivi. Enguany però, ha sabut retrobar-se, i com un fènix ha remuntat el vol, canviant per a això lleugerament de forma: el concurs/exposició ha donat pas a una mostra més interactiva, i totes les activitats s'han integrat en el Mercat del Riurau.
Resulten ja inqüestionables, repetint el que ja dèiem fa tres anys, "els grans avantatges que per a tothom, en general, i pel llaurador o aficionat a l’horticultura estacional, en particular, suposa renunciar al conreu dels híbrids de laboratori, patentats, fabricats i comercialitzats per empreses multinacionals, en benefici de la llavor pròpia d'anys anteriors, estimulant el seu ús i difusió amb l'intercanvi amb altres persones. Aquesta acció beneficia de manera significativa la diversitat biològica i evita contribuir a que continue desapareixen el saborós fruït obtés i perfeccionat per la saviesa de les generacions passades."
En qualsevol cas i a la vista de l'èxit d'ahir, i de l'espenta de que ve donant mostra sobrada l'associació de veïns, probablement l'any que ve tornarà a haver una edició d'aquesta mostra que ja sembla quasi consolidada. De tota manera, no s'amoineu els que no anàreu i estigueu interessats en adquirir bones tomaques, no farà falta que espereu fins l'any que ve; el Mercat del Riurau continuarà totes les vesprades de diumenge de l'estiu (a l'hivern passa al matí) i fins que acabe la temporada, de ben segur que podreu trobar-ne i tenir l'oportunitat de compartir una estona amb el productor que us les venga. -Tant de bo, algú vaja prenent nota i comencen a haver més mercats de proximitat! L'origen dels mercats, no?-
Si anar a Jesús Pobre a veure el Gran Riurau del senyor de Benissadeví, i gaudir de la seua ombra, ja resulta sempre una experiència gratificant: -Imagineu-se trobar-lo ple de gent,... Ple de vida!- Acabem compartint dotzena i mitja d'imatges, algunes d'elles comentades, amb el que va anar succeint allà:

dijous, 11 de juliol de 2013

Chozas Carrascal


El darrer 10 d’octubre, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicava una resolució de la Conselleria d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, amb la qual s’acceptava la sol•licitud de protecció de la Denominació d’Origen Pago Chozas Carrascal. Sens dubte una gran noticia per a l’empresa, però també per la viticultura valenciana en general que veu així com un altre dels seus cellers aconsegueix una de les màximes màximes distincions legals a les que es pot aspirar. Ací podreu saber millor el que vol dir açò, però en qualsevol cas, amb Vegalfaro y Pago Los Balagueses, Chozas Carrascal és el segon celler valencià que elabora vi emparat amb tres denominacions diferents.
No coneixem encara la finca, però sembla que, a més a més de la bona llavor vitivinícola feta, es troba a una zona de micro-clima continental ben definit i gaudeix d'un ullal que corre pel subsol, i ambdues coses donen característiques especials als seus vins, que també llueixen del segell d'Agricultura Ecològica.
Precísament fa unes setmanes assistíem a un esdeveniment presentat per Jorge Peidro, germà de Maria José qui amb el seu marit Julian López fundaren Chozas Carrascal a 1992, i allà tinguérem l'oportunitat de tastar alguns dels vins més representatius d’aquest ja prestigiós celler; Sembla que ara estan d'obres, però ens va convidar a visitar-lo a la tardor, quan s'acaben, i de ben segur que no ens ho perdrem. I també ho compartirem ací...
De moment us deixem amb un comentari breu dels vins que tastàrem:
  • El Cava de Chozas Carrascal. D.O. Cava. Reserva Brut Nature fet amb Chardonnay i Macabeu. Color groc palla de bombolla continua; gras, amb aromes de pastisseria i lleugera amargor final.
  • Las 2 Ces blanc 2012. D.O. Utiel-Requena. Cupatge de Sauvignon Blanc i Macabeu. De color groc verdós, amb aromes inicials florals i herbàcies que evolucionen a notes més tropicals, on domina el plàtan.
  • Las 2 Ces 2011. D.O. Utiel-Requena. Barreja de Bobal, Ull de llebre i Syrah amb 5 mesos de criança en bótes d'Allier de segon i tercer any. Color cirera, aromes fruitals i balsàmics.
  • Las Ocho 2010. D.O. Pago Chozas Carrascal. Combinació, ni més ni menys que, de vuit varietats (Bobal, Monestrell, Garnatxa, Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc, Syrah i Merlot) fermentades en dipòsits de formigó i amb criança de 14 mesos en roure francés. De color granat; amb aromes especiades i de matolls, on domina el xocolate. Ben ensamblat però amb poca identitat varietal, com resulta obvi.
  • El Cabernet F. de Chozas Carrascal 2010. D.O. Pago Chozas Carrascal. Monovarietal de Cabernet Franc fermentat en formigó i criat 9 mesos en bótes noves de roure francès. Color cirera de vora grana; aromes complexes i minerals on destaquen fruita madura en compota i cacau, molt saborós.