dimecres, 31 de desembre de 2014

Tast de 29/11/2014. "D.O. Tierra del Vino de Zamora"

Aprofitem per tancar 2014 amb aquest post dedicat al darrer tast que hem tingut enguany, el de la Denominació d'Origen "Tierra del Vino de Zamora”. Tot i ser un lloc conegut històricament per la seua producció de vitivinícola, es tracta d'una D.O. amb a penes 7 anys d’existència, que està formada per una cinquantena de municipis repartits de Nord a Sud entre les terres de Zamora i Salamanca, junt a la ben coneguda "Via de l'Argent".
El clima d’allà és Continental, l’altitud mitjana de 750 m.s.n.m. i el sòl d’allau fluvial, amb composició de sorra i grava en superfície i argiles més avall. En quant a les varietats admeses són:
Varietat de raïm    
 PRINCIPAL
 AUTORITZADA
BLANC
Malvasia
Moscatell de gra menut
Verdejo
Albillo
Palomino
Godello
NEGRE
Tempranillo (Ull de llebre)
Garnatxa
Cabernet Sauvignon
En zones vitivinícoles com aquesta, de reglamentació tan incipient, solen ser pocs els cellers de prestigi reconegut on poder trobar vins representatius. Ací “Viñas del Cénit” és qui en sobresurt sobre la resta, i és per això que veureu que protagonitzàren quasi tot el tast. En quant a la varietat, l'organitzador ens els trià tots sols d'Ull de Llebre. 

  • Villano 2011. Viñas del Cénit. VT Castilla y León. Monovarietal d'Ull de llebre amb criança de 3 mesos en roure. Lluent, de color picota de capa mitja alta. Molt aromàtic i expresiu en inici. Aromes balsàmics, de fongs, i també d'olives negres i cuir. Evolucionà després a altres més dolços i especiats (tofee, vainilla i regalèssia). Càlid en boca, de tanins potents i saborós. Astringent i amb aspror final.
  • Demora 2007. Viñas del Cénit. DO Tierra del Vino de Zamora. Monovarietal d'Ull de llebre amb 12 mesos de pas per bótes franceses. La fase visual ja anunciava el que acabà evidenciant el nas: defectuós. Una llàstima!
  • Malandrín 2009. Malandrín Wines. DO Tierra del Vino de Zamora. Monovarietal d'Ull de llebre amb 18 mesos de criança. Color granat de capa alta i llàgrima densa. Aromes de confitura, acompanyades d'altres minerals (mina de llàpis) i làctis (tofee, xocolate). Equilibrat en boca, suau i llarg.
  • Venta Mazarrón 2011. Viñas del Cénit. V.T. Castilla y León. Monovarietal d'Ull de llebre amb 8 mesos de pas per fusta. Color granat de capa mitjana, també dens. Aroma balsàmica, de pruna negra i carn. Evoució a tofee. Redó en boca, saborós, glicèric i molt llarg.
  • Vía Cénit 2010. Viñas del Cénit. DO Tierra del Vino de Zamora. Monovarietal d'Ull de llebre amb estada en bótes franceses de 12 mesos. Color granat de capa alta. Aromes tímides i retragudes, trobant poc més que vainilla i làctics (més xocolaté i tofee). Excessivament alcohòlic en boca.
  • Cénit 2009. Viñas del Cénit. DO Tierra del Vino de Zamora. Monovarietal d'Ull de llebre amb 19 mesos de criança en roure francès. Color cirera de capa alta alta i dens. Aromes molt complexes, destacant les balsàmiques i minerals, carnós. Concentrat d'estructura en boca, equilibrat, ample amb els tanins lleugerament aspres i encara una mica tancats.
Les evidències de similitud entre ells fou notable, com haureu vist. El sopar de després tingué com a protagonista la cua de bou, plat que estigué acompananyat per un altre zamorà, en aquest cas de Toro: Domínio de Valdelacasa.

dilluns, 22 de desembre de 2014

Dolç d'Art. 'Selección 2013'.


Els que ja dueu temps llegint-nos sabreu de la nostra admiració per la tasca feta per Armando Francés al seu celler, Bodegas Parcent. De fet, són molts els comentaris on els hem esmentat encara que sense dedicar-ne cap a un vi seu en concret. Probablement l'amistat gran que m'uneix a ell em feia sentir incòmode de fer-ho, ja que de cap manera volia notar en això una possible falta d'objectivitat. Però en aqueix sentit, tampoc considerava just que aquest mateix motiu m'impedira fer el que ací si fem amb molts altres vins, i de manera continuada. És per això que avui toca assumir el risc, i una vegada posats a la llum aquests antecedents dir que acabem de tastar un vi de 'Bodegas Parcent' del tot excepcional, el qual sens dubte paga la pena comentar.


Amb el nom que titula aquest 'post', el celler acaba de llançar al mercat un vi nou que ve a completar la ja ben assolida gamma dels dolços: El Moscatell 'Dolç d'Art' i el rosat 'Fruit d'Autor'. A diferència del seu homònim, aquest 'Selección' ha passat una bona temporada en bótes noves de roure d'Allier, i amb això ha aconseguit una integració perfecta de la part alcohòlica que tenen tots els vins de licor, guanyant també amb matisos, textura i elegància. Dolç d'Art 'Selección 2013' és per tant un vi dolç, monovarietal de moscatell, envellit en bótes de roure. A la vista, es presenta lluent, de color groc pàl·lid amb tonalitats lleugerament daurades. D'aromes molt varietals, però sense cap estridència, agradables i intenses: mel de tarongina, figues seques, panses, taronja amarga confitada, cera d'abella,... i més endavant també 'puro cremat' (el caramel típic dels 'porrats'). Golós en boca, complexe, equilibrat, saborós i molt llarg. Amb un final gens empalagós, ben al contrari: agraït i fresc, la qual cosa convida a continuar bevent-ne i gaudint-lo.

En el nostre cas, l'acompanyàrem (després del tast) amb els dolços que tenim com a favorits de Nadal: els pastissets d'ametlla casolans i el torró DO Xixona, aqueix que cada any és més difícil de trobar... (en aquest cas fou Picó 'Alta Selección').

I que passen les hores! Amb bona companyia...  Algú sap d'una proposta millor?

dilluns, 8 de desembre de 2014

Tast de 31/10/2014. Rareses negres

Quan acabeu de llegir l'entrada d'avui, segur que molts de vosaltres haureu conegut alguna varietat de raïm nova, de la que probablement fins ara no n'havieu oït ni el nom. I d'això va tractar el tast d'octubre, l'organitzador de torn ens tenia preparat un vi representatiu de cadascuna d'aqueixa mitja dotzena de rareses negres, moltes d'elles quasi desaparegudes:





Maturana Tinta. Varietat autòctona de la Rioja Alabesa que caigué en desús per la seua escassa producció, i que ara es troba en procés de recuperació. El raïm és menut, cilíndric i poc compacte, amb grans mitjans de forma esfèrica i color blau negrós. Els vins obtesos tenen una alta concentració de polifenols (matèria colorant) i baixa acidesa, essent d'un bonic color vermelló. Despleguen aromes làctiques, de flors blaves i tenen bona densitat en boca (sedosos).
  • AD LIBITUM 2012. Juan Carlos Sancha. D.O.Q. Rioja. Vi ecològic i monovarietal envellit en bótes de roure durant 11 mesos. Color granat de capa mitjana. D'aroma intensa i golosa on destacà la mora, però també la pebrera verda. Notes làctiques, d'alcohol, caixa d'havans, cuir i sobre tot especiades (pebre verd). Concentrat en boca, de caràcter variat, ample i de tanins picants.
Marselan. Té el seu origen en un encreuament entre Cabernet Sauvignon i Garnatxa, creat per l'INRA francès a 1961, que va començar a conrear-se prop de Marseillan, ciutat francesa de la qual rep el nom. Sensible a l'estrès hídric, prefereix sòls frescos o irrigats. S'ha de controlar la maduració, que de vegades pot ser molt ràpida, amb la finalitat d'evitar les aromes de sobremaduració. Molt adequat per a la verema mecanitzada. Grans petits de forma arrodonida, color negre violeta i poc sucosos. Dóna un vi molt complex, equilibrat, amb molt de cos, color i aroma. Ric en tanins lleugers i harmoniosos. Durador, molt adequat per a vins de guarda.
  • PEDRADURA 2006. Can Camps (Can Ràfols dels Caus). D.O. Penedés. Marselan amb 15% de Petit Verdot amb envelliment de 12 mesos en roure francés (abans de sortir a la venda també en passa 30 embotellat). L'olor de pixum de gat el delatà com a defectuós, per tant no anem a comentar-lo.
Estaladiña. Varietat autòctona del Bierzo, actualment en plena fase de recuperació en part gràcies a l'obstinació de Gregory Pérez, qui a 2008 comentava: "Es una variedad antigua, casi desaparecida, pero que a mi me parece muy interesante, de momento tengo muy pocas cepas, y la uva no está contemplada por el Consejo Regulador, así que ya iremos viendo como se desarrolla …" el mateix Gregory la descriu com un raïm de pell molt dura, afruitat i amb certs tocs vegetals, paregut a un merlot molt fresc.
  • ESTALADIÑA 2010. Bodegas y Viñedos Mengoba (Gregory Perez) D.O. Bierzo. Monovarietal amb pas per bóta de 10 mesos, del que sols s'en fan 400 botelles. Color robí d'intensitat mitjana i aspecte glicèric. Aromes intenses i atraients amb notes ben variades: balsàmic, figues, xocolate, hidrocarburs i torrefactes. Complementari en boca, sostés i gustós, amb un postgust astringent i carnós. Llarg.
Parraleta. És una varietat de raïm autòctona del Somontano, que ha estat també en perill d'extinció però que ara també s'està recuperant. No té sinonímies i no es coneix el seu cultiu en altres zones. El seu raïm és menut i de compacitat mitjana. El gra és esfèric, de mida mitjana, peduncle molt curt i epidermis tendra i de color blau-negre. Els seus vins són de baixa graduació, notable color, amb bona acidesa i personalitat aromàtica.
  • BILLABRIGA PARRALETA 2010. Bodegas Ballabriga. D.O. Somontano. Monovarietal amb 12 mesos de criança en bóta i altre tant en botella. De color amarronat i capa alta. Aroma inicial intensa i fresca que ben prompte passà a llauna de conserves (que alguns experts la relacionen amb la immaduresa fenòlica), especiat. Entrada en boca abocada, pla en boca, ajustat de volum i de duració mitjana.
Rufete. Varietat de la Serres de Salamanca i de manera gairebé testimonial de les zones confrontants (Zamora i en menor proporció a Càceres). La seua pell fina li dóna certa sensibilitat a malalties com la Botrytis. El color dels grans és blavós fosc amb reflexos metàl·lics. Si la planta està en equilibri proporciona un tipus de raïm molt aromàtic, amb records a mora i gerds. Té uns tanins forts que li donen poder antioxidant i una bona criança. Dóna la seu millor qualitat en sòls de tipus pissarrós, orientats al Sud. Sense un bon control de producció pot donar tanins mol Herbacis.
  • "PHINCA ENCANTO 2010" DSG Vineyards "Sierra de Salamanca". L'altra decepció gran de la nit, ja que també sortí defectuós, en aquest cas: picat.
Garnatxa peluda. Tot i que a aquesta varietat ja la coneixíem, tocava tornar a parlar-ne: la garnatxa peluda, o el lledoner pelut, lledoner gris o garnatxa grisa, és una varietat produïda per mutació de la garnatxa negra. Es diferència d'aquesta perquè a la part inferior les fulles presenten una espècie de pèl, i és en referència a aquest pelatge que rep el nom. El gra és una mica més ovalat, té menys color i una menor graduació que la de la qual descendeix. Es conrea sobretot a Catalunya, de on és autòctona, i s'utilitza sobretot en acoblaments amb altres varietats. Produeix un vi de graduació alcohòlica alta, amb molt de color i que s'oxida amb facilitat.
  • PALELL 2009. Orto Vins. D.O. Montsant. Monovarietal de vinyes plantades a 1950, amb 14 mesos de criança en roure francés. Color teula molt clar, casi el podriem qualificar de rosat. Aromes balsàmiques, de fenoll, fruitosos i minerals que més tard esdevindrien de fongs (xampinyó, trufa). Concentrat, ample gustós i amb els tanins una mica picants. Final llarg amb sensació de dolcesa.

Com a conclusió podem dir que va ser un tast 'a priori' molt interessant, en el que l'organitzador va assumir el risc gran d'enfrontar-nos amb varietats desconegudes per a tots. Però malgrat aqueixos bons precedents, finalment esdevingué una mica decepcionant per l'estat d'alguns vins, i alhora desconcertant pel nostre desconeiximent generalitzat d'aquestes varietats. Però en definitiva, també molt positiu i didàctic. Òbviament, avui no anem a marcar millors ni pitjors. -Ens semblaria del tot injust!-