dimecres, 30 de novembre del 2022

La Odisea. 4ª Muestra de Vinos Homéricos. 28/11/2022. l'Escaleta. Cocentaina

Tal com solem fer en cada esdeveniment dels que hi participem, ens agrada assenyalar allò que més captiva els nostres sentits, deixant així un testimoni que tant de bo aprofite algun lector. El que avui ens ocupa és La Odisea 2022, una mostra organitzada pel restaurant L’Escaleta, de Cocentaina, dedicada als vins referits com homèrics –o de l’entorn de la mediterrània- i que amb aquesta ja ha arribat a la 4a. Edició. La segona per a nosaltres.

A priori, impossible no fixar-se en l’absència absoluta de cellers valencians al cartell -a molts dels quals sí saludàrem entre el públic-. Sí hi hagué representants andalusos, murcians, catalans i fins i tot aragonesos, a més a més de francesos, libanesos, italians i grecs. Al contrari de l’any passat, que empràrem la jornada sencera visitant la totalitat dels expositors, el no quedar-nos a dinar obligà a fer una pre-selecció prèvia, per no perdre’ns res del que més ens interessava. I així gaudírem d’unes parades ben completes en cadascun dels escollits, tastant totes les referències respectives, que per altra banda no són poques. Es nota que venen ben representats i amb ganes d’agradar!

La primera aturada fou per Bodegas Frontonio, de Fuentejalón, tastant les gammes V2 i V3 del celler, que presentava directament Fernando Mora MW.

Sí, El Jardín de Las Iguales, tant en blanc com en negre, també estàven!
Però ens quedem amb aquest parcel·lari de Garnatxa blanca i Macabeu, que ens va encantar. Recomenar sols això de dalt era massa fàcil...

D’ací passàrem als italians: Paolo Scavino, del Piamonte; Casanova di Neri, de la Toscana; Qintodecimo (Campania); Marisa Cuomo, de La Costa d’Amalfi; i

dijous, 24 de novembre del 2022

Vi natural! Una opció emergent...

L’expressió vi natural va sentint-se cada vegada més, però potser n’hi haurà encara qui no sàpiga a que va referida. També és un assumpte que no havem abordat mai ací, però darrerament he participat en algun encontre on aquests vins han segut protagonistes,... De manera que avui toca! I així, tot i no ser cap experts en l’assumpte, però ajudant-nos del que diuen els que sí en saben, anem a tractar de posar una mica de llum sobre el tema.

Podríem dir del vi natural que és l’obtingut amb el mínim d’intervenció possible, tant en la manera de treballar la vinya com en el procés d’elaboració al celler. A priori sembla un criteri senzill, però... Alerta! També interpretable. De manera que ja tenim la primera controvèrsia. Davant l’absència de reglamentacions que el regulen de manera clara, n’hi ha defensors de diferents línies de treball. I com no! També profitosos que fan servir el concepte com a simple màrqueting. I amb això, per descobrir que el producte és realment allò que aparenta ser caldrà mirar una mica més enllà del propi etiquetatge.

Tot seguit tractem de detallar alguns dels principis que haurien d’acomplir aquests vins, per poder dir-se “naturals”:

  • El cultiu de la vinya haurà d’ésser respectuós amb el medi, sense productes químics com herbicides, plaguicides, fungicides de síntesi, o organismes manipulats genèticament.
  • S'haurà d'haver dut una gestió eficient dels recursos disposables, amb el compromís ferm de millorar l’entorn, inclosa la vesant social.
  • El viticultor és l’artesà que gestiona la vinya i tota la resta de processos. Òbviament prioritzant els manuals front les mecanitzacions industrials.
  • No es fan servir llevats comercials -sols els autòctons de la vinya-, ni es corregeix l’acidesa, ni s’afegeixen antibiòtics, ni aromes, ni s’utilitza l’osmosi inversa, ni qualsevol altra tècnica invasiva que supose manipulació química i/o industrial. No clarificar, ni filtrar es considera que també ajuda a mantenir els components naturals i beneficiosos per l’evolució del vi.
  • En general no s’utilitza diòxid de sofre (SO2). Tot i que fins 40 mg/l de sulfits, i segons legislacions, es pot considerar vi natural, o no.

Com supose resulta fàcil d’entendre, assumir aquesta filosofia de renuncia implica molt de risc pels productors! A més a més del propi perill comercial que suposa fer cada anyada diferent, hi ha el de que es puga llençar a perdre la collita sencera, fins i tot havent extremat les precaucions de cada pas. Per tant, és una opció difícil i valenta, però també la més ètica, honesta i transparent. I d’igual manera, els consumidors així devem correspondre: sent generosos i oberts al apropar-nos a aquest tipus de propostes, sabent valorar el que tenim davant en la seua justa mesura, com un producte únic i excepcional. Pensem que a més a més del seu objectiu per captivar el nostre paladar, n’hi ha darrere un esforç extra que va molt més lluny...

Arribats ací, i si la vostra opció passa per endinsar-vos a conèixer també aquest estil de vi, caldrà que pareu atenció. I així, pensant també que parlem de tirades curtes, quasi sempre  sense accés als circuits comercials més generalistes, es fa necessari una mica més d’esforç de recerca, però també de reconeixement, sobre tot amb bono dosi de sentit comú.

dijous, 10 de novembre del 2022

#PanelVeremaAlicante. Sessió de tast de 5/11/2022.

Recordeu que podeu llegir aquestes mateixes ressenyes, però enriquides amb més opinions, a verema.com\usuarios\vicent-torres


CUATRO PASOS BLACK 2019. DO Bierzo.

Cuatro Pasos és l’expansió del grup Bodegas Martín Códax cap a la comarca del Bierzo. Un projecte engegat a 2003 amb la mencia com a referent, com no podia ésser d’una altra manera allà. L’anècdota de les petjades deixades per un ós a la vinya es van prendre com a nom i emblema del celler. I amb això, ara abanderen un compromís mediambiental front el perill d’extinció d’aquests mamífers a la serralada cantàbrica.

Cuatro Pasos Black, és de raïm seleccionat de ceps d'en bona part de més de 80 anys. Després de vinificat, es cria entre 7 i 8 mesos en bótes de roure francès i americà de torrat mitjà.

El resultat és un vi de color robí i capa mitja-baixa, lluent. Molt aromàtic, on predominen notes vegetals, de fuita roja, balsàmiques (llorer), especiades (pebre negre) i de cuir. En retro nassal torna la fruita, amb els nabius ara com a protagonistes, sensació  golosa que augmenta amb l’evolució. Fresc en boca, amb una entrada una mica astringent i alcohòlica. Lleuger, però persistent.

MARAÑONES garnacha 2019. DO Vinos de Madrid.

La declaració d’intencions del celler per se ja ho té tot! Cura, respecte i compromís amb les característiques geofísiques, històriques, climatològiques i humanes d’un territori. Paratges alts, vinyes velles, varietats locals, terres granítiques, clima mediterrani. Vinificació per parcel·les. Qualitat, estil i personalitat... Parlem de Bodega Marañones, de la Serra de Gredos, dins de la subzona madrilenya de San Martín de Valdeiglesias.

Amb el nom del celler, i per tant com a vi referent, Marañones és una barreja de garnatxes de distintes vinyes del paratge homònim, per referència a l’existència d’aranyoners -l’arbust del fruit base del patxaran-. Fermenta en tines de roure francès i es cria 12 mesos en bótes usades i foudres.

Color cirera de capa baixa, amb aromes carnoses, florals (violeta) i vegetals (fenoll), que evolucionen cap a altres més fruitoses (maduixes) i balsàmiques. Entrada plena en boca, però una mica aspra. Dens i de mitja durada. Secant.

ÀSTER FINCA EL OTERO 2018. DO Ribera del Duero.

Del grec 'estrel', Áster dóna nom a una estructura cel·lular radial de filaments. I per derivació, a un gènere de plantes ornamentals amb flors ben vistoses.