Quan dos tasts acaben parlant entre ells: temps i paisatge dins d’una copa

Dues sessions de tast, independents però consecutives, a Verema València 2026 acabaren convertint-se per a mi, quasi sense buscar-ho, en un diàleg inesperat entre dos territoris i dues trajectòries vitivinícoles; una vertical de Jesús Madrazo i els deu anys del projecte Purgatori de Família Torres.

Dins del festival anual que Verema ens apropa cada any a València, vaig tindre la fortuna d’assistir de manera consecutiva a dos tasts excepcionals, quasi tant com les persones que els fan possibles.

Dues trajectòries, dos territoris ben distints, allunyats per centenars de quilòmetres, però amb el nexe comú de buscar l’excel·lència. D’una banda, Jesús Madrazo -guanyador enguany del premi Verema, com a “Personalidad del mundo del vino”- amb una doble vertical de creacions pròpies, que recorria diverses anyades de Rioja Alabesa i de la seua pròpia trajectòria vital. I d’altra, la Família Torres celebrant els deu anys de Purgatori, a Costers del Segre.

Jesús Madrazo i el valor d'una trajectòria

Chus, com li agrada fer-se cridar, és enginyer agrònom i enòleg. Pel seu vincle familiar amb CVNE, en acabar la seua formació el 1995, just començà a treballar allà. Amb participació del mateix grup empresarial (Compañia Vitivinícola del Norte de España), Viñedos del Contino és una peça molt especial, considerat el primer “château” de Rioja, on només s’elaboren vins procedents de les seues 62 hectàrees de vinya. I és ací, on sols tres anys després el nomenen director tècnic. Ho serà durant 18 més, conreant grans èxits, eixamplant la gamma d’1 a 8 referències i situant al celler entre els de més prestigi de l’estat. Arribat 2017, es desvincula de l’empresa per dedicar-se en exclusiva al seu projecte personal, alhora que no deixa d’assessorar-ne altres.

D’entre el que explicà, podem destacar el seu interés especial des de sempre per la varietat Graciano, de la qual és un gran defensor i expert. I en part, ara també de la Maturana. Amb els reptes, per una banda, de demostrar les bondats d’aquestes varietats com a col·laboradores la Tempranillo. I per altra, d’aconseguir sempre vins amb capacitat d’envellir adequadament.

I així els vins escollits per la vertical foren els Jesús Madrazo Selección, un cupatge generalment de Tempranillo i Graciano, on segons anyada podem trobar també Maturana i Garnacha, tot amb envelliments d’entre 15 i  24 mesos.

Una vertical com a màquina del temps

Tastant diferents anyades d’un mateix vi descobreixes que no es tracta una fotografia fixa, sinó d’una història que continua evolucionant dins de la botella, sovint com un reflex directe de la climatologia de cada any. Però en aquest cas hi havia, a més, una doble perspectiva: la de les elaboracions del celler propi durant la darrera dècada, i la de la seua etapa a Contino. Jesús començà el recorregut amb diverses anyades del seu “Selección”

: 2021, 2020, 2019, 2018, 2017 i 2015, recordant-nos l’any de la “Filomena”, els de la neu o els de les grans calorades d’estiu...

Acabada aquesta primera sèrie, continuàrem amb els “Contino”. D’allà ens havia escollit la referència “Selección Jesús Madrazo”, les seues proves amb la Graciano mai comercialitzades de manera regular i només disponibles de forma molt minoritària a hostaleria i a través del “Club de barricas”. Tots amb Graciano (20%) sobre la base de Tempranillo. I per aquest ordre, tastàrem les anyades 2011, 2010, 2009, 2007, 2005, 2004 i 2001, quedant sobradament demostrada la seua tan anhelada capacitat de guarda. I l’objectiu central d’equilibrar potència amb elegància.

Quins destaquem dels 13? No és fàcil, però pense que ens n’anem a la part baixa de cada sèrie, potser el 2015, el 2001 i el 2005.

Purgatori: un paisatge que busca la seua veu

Si la supervertical de Jesús Madrazo havia mostrat el seu recorregut personal a través del temps dins de la botella, el projecte Purgatori, de Família Torres, parlava, en canvi, de la recuperació d’un paisatge on la vinya hi ha hagut que trobar el seu lloc.

La sessió estigué conduïda simultàniament per Sergi Castro, sommelier de l’empresa familiar, i David Bariche, enòleg del celler Purgatori. El primer posant-nos en situació i el segon centrant-se a explicar cada vi.

L’aventura dels “Torres” a la DOP Costers del Segre, comença a 1999 amb l’adquisició de l'històric Mas de l'Aranyó. I és allà on el celler Purgatori s'erigí, a 2018, preservant l'edifici antic que s’havia fet construir l'Abadia de Montserrat, dos segles i mig enrere, al bell mig de les Garrigues, un territori de forts contrastos climàtics i molta personalitat. Pel que fa a la finca, es tracta de 870 ha., on 200 es plantaren amb vinya, que es situa en tres altures diferents, afavorides per un clima continental, amb oscil·lacions tèrmiques ben marcades entre el dia i la nit. Tanmateix, la finca forma part dels camps de proves que té l’empresa, amb l’objectiu d’estudiar varietats ancestrals recuperades per a investigar el seu potencial vitivinícola i adaptació al canvi climàtic.

Així, el tast es convertia també en el relat de deu anys d’aprenentatge amb un territori exigent, on el paisatge acaba donant-li identitat. La primera anyada de Purgatori veié la llum a 2012, i el que ens mostrà la sessió és l’evolució del cupatge, on com a “Il gatopardo” tot ha canviat perquè tot continue sent el mateix. Una progressió que encara continua viva i que intenta anar adaptant-se, amb la inclusió de varietats autòctones recuperades. Decisions valentes que aspiren a continuar transmetent el terroir, sense decebre ni trencar amb el consumidor habitual de la marca, de moment ja amb la “Gonfaus” integrada. Parlem d’una varietat trobada fa uns vint anys, acceptada per la DOP des de 2022. Explorant aquesta evolució en el cupatge, tastàrem les anyades 2022, 2020, 2018, 2017, 2015 i 2014. Per tancar amb un monovarietal de l’esmentada “Gonfaus” de 2022. Sols dir que on ara hi ha Garnatxa (85%) i Gonfaus (15%), inicialment hi va haver Garnatxa, Carinyena i Syrah. Com anem explicant, la barreja ha anat canviant però sense perdre el tret identitari del terrer. Ara bé, des de la meua humil opinió personal! En aquest cas, potser haver intercanviat l’ordre hauria ajudat a millorar la percepció general de l’evolutiva.

    En definitiva, dos tasts consecutius, dos projectes molt diferents i dos territoris separats per centenars de quilòmetres on, sense buscar-ho, el contrast resultava especialment interessant. Si amb els de Madrazo, podíem trobar reflectida l’essència de La Rioja Alabesa, amb la seua elegància i tradició, a Purgatori vam trobar una intervenció que s’adapta per obtenir el millor partit d’un paisatge indòmit. Dos estils diferents, però una mateixa idea: evolució a la recerca de l’excel·lència. I amb això, després d’ambdues sessions, les anyades i les notes de tast de cada vi passen a un segon lloc, el vi deixa de ser simplement vi i es converteix en un relat que ajuda a entendre cada trajectòria i cada paisatge.

Podreu aquest mateix text, enriquits amb els d’altres usuaris, a verema.com.