Saturació gastronòmica?

El dia que escrivim açò s'obri la Quincena de Tapas, Salazones y Vinos Alicante DOP, un esdeveniment organitzat pel totpoderós Rafael García Santos i la seva guia Lo Mejor de la Gastronomia, amb el patrocini sempre milionari i ja conegut de la Diputació d'Alacant. Però això no és tot; quan la susdita 'Quinzena' passe pel seu equador, al recinte firal de Paterna tindrà lloc la Millesime Weekend Valencia i paral·lelament i sols  centrat-nos en l’àmbit geogràfic més pròxim podrem trobar també els III Encuentros Gastronómicos de Cocina Valenciana organitzats per un conegut centre comercial, la 7ª Semana Gastronómica de la Ñora y el Langostino de Guardamar del Segura i no sé quants més que no afegim per no fer la llista massa llarga. A la tardor ens esperen els grandiosos Gastrónoma a València i el XIII Congreso LMG a Alacant. Des d'un punt de vista purament gastronòmic, el panorama és immillorable i els que ens agrada gaudir d'aquest tipus d’esdeveniments podem estar ben contents, però això no impedeix que ens preguntem reflexivament: -Es bona aquesta espècie de sobresaturació gastronòmica?- La resposta no la sabem, però generalment aquells sectors que s'han 'passat de voltes' han acabat 'cremant-se' primer i 'morint-se d'èxit' després i amb aquest, tal vegada ens equivoquem però no tindria per què ésser diferent.

Tot i la forta crisi que colpeja, ara ja tot el teixit econòmic del nostre entorn, pareix que l'hostaleria continua sent un refugi, al mateix temps que molts aprofiten per reinventar-se, amb un grau d’adaptació que altres sectors ja voldrien. Sens dubte la saturació, entre d'altres, d’esdeveniments gastronòmics es deu tant a aquest factor com a l'alt nivell assolit per molts dels nostres professionals. No hi ha cap dubte que aquest tipus d'esdeveniments constitueixen un gran aparador on donar-se a conèixer els primerencs i mantenir la flama encesa els veterans, però amb el temps i la manca d'objectivitat va fent-se més difícil distingir el que veritablement val la pena.
És un fet contrastable que cada vegada hi existeixen també més publicacions, i millor editades, que fent servir el conegut format de guia gastronòmica guanyen en imatge però llancen a perdre l'esperit original d'aquest tipus de publicacions, resultant amb el temps menys crítiques i més clientelars. La 'mona es vesteix de seda' i cada cop costa més distingir entre veritable crítica objectiva i els prescindibles 'publireportatges disfressats'. Com a mostra d'aquest darrer punt, que també forma part de la sobre-saturació que avui tractem, direm que sols a nivell de País Valencià (i llevat de les estatals) ja en són dues les grans guies que pretenen competir en prestigi; per una banda el  ja consolidat "Anuario" de Vergara i per l’altra l'"Almanaque" on hi participen la resta dels crítics gastronòmics valencians professionals, encara que d'una manera excessivament difusa, des del nostre punt de vista.

Un últim aspecte d’aquesta sobre-saturació ens fa fixar-nos en la gran quantitat d'associacions, la majoria particulars i també interessades, que s'han configurat per organitzar concursos i donar premis a qui es considere més convenient. I hi ha tants! Que al final tampoc sabem si tots els premiats són meritoris i tenim que anar preguntant quin concurs és?, qui l'organitza?, quina trajectòria té?... -En definitiva, massa borumballa!-

No vivim d’aqueix món i aquesta sols pretén ser una modesta opinió feta amb observació del fenòmen des de fora. Per tant i pel que fa a nosaltres mateixos, sols ens queda continuar gaudint del moment gastronòmic que vivim, encara que cada vegada coste més distingir, triar i ser selectius, desenvolupant l’aspecte més crític que altres declinen. -C'est la Vie-