Tast de 30/01/2015. Les OAC (Appellation d'Origine Contrôlée) franceses, la Val de Loire i alguns dels seus vins (3/3)

Una vegada ben documentats els antecedents (primera i segona part), ara sí, tocava parlar ja dels vins que varen configurar el tast de gener. I que com venim anunciant foren una representació dels de la 'Val de Loire'; i més concretament de la zona centre d'allà, entre Touraine i Anjou.

Com a vi previ al tast en tinguérem un que tractava de representar als mes beguts a la vall dels castells, un vi de consum diari que podríem prendre d'aperitiu o trobar-lo enlloc acompanyant un menú de mig dia: Cheverny Rosé 2013, de Domaine Chesneau et Fils. Una barreja de Pinot Noir (60%), Gamay Noir (15%) i Pineau d'Aunis (25%) que fan un vi juganer i de fàcil beure, sent a més a més i curiosament el primer rosat que apareixia a les nostres sessions de tast -Haurem de prendre nota i posar remei a aquesta situació!-.
Ja entrant  pròpiament en els vins del tast, tinguérem:

• Acord del Anges 2011. Cave des Producteurs de Montlouis. AOC Montlouis sur Loire. 100% Chenin. De color groc daurat, dens. Aromes lleugers però ben complementats, destacant la presència de notes fruitades de pera, pinya, aranja i també vainilla. Fresc i molt agradable de beure. El vi que més agradà de la nit i alhora el de millor relació qualitat/preu.

Tots els vins del tast foren comprats al territori d'origen, però a més a més el que acabem de comentar a la pròpia cava i els dos que venen a continuació durant una visita al celler. És per això que considerem que paga la pena fer un xicotet comentari sobre aquesta, la de Henry Marionnet: la impressió que ens duguérem d'aquest productor després de conèixer el seu celler i compartir una interessant xarrada amb el seu fill i també elaborador, Jean-Sébastien, fou que estan absolutament pendents de les plantes, investigant amb peus diferents sobre varietat autòctones i recuperant-ne d'altres minoritàries, sempre a la recerca de la màxima expressió varietal que aquestes poden oferir. De fet al celler, envoltat d'una vinya que sembla un vertader jardí, no hi ha cap bóta on envellir els vins produïts, tot un símbol del que pot ser l'estricte respecte al fruit, renunciant a totes les intervencions que siga possible -fent fins i tot un dels seus vins ('Première Vendange') sense sulfits-.

• Touraine Sauvignon 2013. Henry Marionnet. Domaine de la Charmoise. AOC Touraine. Monovarietal de Sauvignon. De color groc palla, amb aromes de pastisseria, poma verda i cítrics (llima i aranja). Fruitós i amable, amb una acidesa ben marcada que esdevé dolçor en el seu punt final.
• Canviant de color i varietat però no de celler, després vingué el torn de Touraine Gamay 2013. Henry Marionnet. Domaine de la Charmoise. AOC Touraine. 100% Gamay. Color granat de capa alta, amb reflexos morats. Aroma carnós en primer terme que deixà pas a un altre una mica mes fruitós, amb la maduixa en primer lloc i com a protagonista gran. Lleuger i de pas fàcil.
• Le Clos Guillot 2011. Domaine Bernard Baudry . AOC Chinon. Monovarietal de Cabernet Franc amb criança en bóta de 12 mesos. Color granat. Malauradament sortí defectuós.
• Cuvée Marie 2011. Béatrice et Pascal Lamber. Domaine Les Chesnaies. AOC Chinon. Monovarietal de Cabernet Franc de conreu biològic eco-certificat i biodinàmic, amb estada de 24 mesos en bótes de roure. Color picota de capa mitjana. Aroma desconcertant a flors seques. I acetona... També defectuós!
• Passat els fracàs amb els Chinon, vingué l'altre Cabernet dels que tant esperàvem, aquest d'un poc més avall... Château Yvonne 2010. Mathieu Vallee. AOC Saumur Champigny. 100% de Cabernet Franc vinificat en foudres, i criat 12 mesos en bóta i 9 en foudres de roure. Color picota de capa alta. Aromes torrefactes i de fruita roja. Amb tanins frescos i agradables. Bon final per superar les decepcions anteriors, però per baix de les expectatives dipositades.

En acabar el tast, es serví un sopar on hi hagué avocats amb marisc, canelons i Creps Suzette, tot acompanyat per tres vins més de Henry Marionnet:  'La Pucelle de Romorantin 2013', 'Première Vendage 2013' i 'Les Cépages Oubliés 2013'.

Tast de 30/01/2015. Les OAC (Appellation d'Origine Contrôlée) franceses, la Val de Loire i alguns dels seus vins (2/3)

La 'Val de Loire' és una de les principals regions vitivinícoles de França, i també Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en el tram des de Chalonnes-sur-Loire a Sully-sur-Loire. Tanmateix podem dir que representa, des de l'Atlàntic fins la Regió Centre, el punt d'equilibri entre el Sud i el Nord, la tradició i la modernitat... La seua "Route des Vignobles" és la més llarga de França, amb més de 800 quilòmetres envoltats d’un patrimoni magnífic de castells i paisatges diversos al llarg del Riu. Destaquen, dins de la qualitat del seu patrimoni arquitectònic, les ciutats històriques i els castells de renom mundial. Aquesta regió és sobretot un paisatge cultural excepcional, que dóna testimoni d'un desenvolupament harmoniós amb les interaccions entre l'home i el seu entorn durant més de dos mil anys d'història.

Fent una breu repassada històrica: ja al segle I, Plinius el Vell va parlar de l'existència de vinyes a la vora del Loire. Al 582, Grégoire de Tours al·ludeix per primera vegada a l'existència de vinyes a Touraine. Durant els segles següents, la influència d'Agustí i els monjos benedictins va resultar ser un factor fonamental pel desenvolupament vitivinícola: els monjos conreaven les vinyes i sabien com fer el millor ús de les diverses línies de comunicació disponibles a Pays Nantais. Així, la precarietat de les rutes terrestres va beneficiar el Loire com un canal de transport ideal, i el comerç fluvial va facilitar l’intercanvi entre els diferents ports. Les vinyes d’Angers van experimentar un auge gran quan Enric II, comte d'Anjou, es va convertir en rei d'Anglaterra, a 1154. A més de les exportacions, el Loire també va facilitar la introducció de noves varietats de raïm: així, al segle XVI, François Rabelais esmenta en els seus escrits els vins de Chinon de "Breton", és a dir, de Cabernet Franc natiu al Sud-oest, vingut pel riu des de la regió de Nantes. Els comerciants holandesos també van contribuir decisivament a aquest comerç, ja que anaven sempre a la caça de vins adaptats als gustos de la seva clientela i espitjaven una millora de la viticultura rural que duraria fins al mateix segle XIX. En 1709, un terrible hivern va assotar les vinyes: la temperatura va baixar fins a un mínim de -20°C, les bótes explotaven i l'oceà es va congelar al llarg de la costa. La varietat de Melon va aconseguir resistir, donant un vi amb molta personalitat: el Muscadet. La Revolució Francesa va tenir un impacte devastador a les vinyes del Loire, especialment al voltant d'Angers i Nantes, camps de batalla durant la Guerra de la Vendée. La regió es va quedar enrere, però la revolució industrial i el seu desenvolupament en la societat va provocar una creixent demanda de vins ‘de consum diari’, lligat a l'augment de la població de classe obrera de París. Aquest nou impuls es va aturar cap als extrems del segle XIX per la fil·loxera. Un cop superada la crisi, la recerca de la qualitat es va convertir en una preocupació important, especialment en les denominacions de renom. Així, des de la creació de l'AOC, Muscadet, Quincy, Sancerre i Vouvray han estat reconegudes com les Denominacions d'Origen Controlades. Les vinyes d'Anjou, Saumur, Touraine i el Centre van seguir l'exemple. El moviment ha continuat fins al segle XXI, amb el darrer reconeixement per a la denominació Saumur Puy-Notre-Dame, ja a 2009.

Dins del conjunt de les denominacions genèriques d'Pays Nantais, Anjou, Saumur i Touraine (les quatre zones definides), tothom vol reivindicar l'orgull de l'herència històrica, cultural i gastronòmica de la regió. En general, la Val de Loire es beneficia d'un clima temperat, però mo iniforme: mentre que en Pays Nantais i en Anjou és oceànic; des de Saumurois a Touraine, d’influència continental, es pot notar com el flux de l'oceà va perdent-se poc a poc darrere el relleu dels turons; I més endins, de les fronteres de Touraine al Centre, el clima canvia i es converteix en semi-continental, perdent-se gairebé del tot la influència oceànica. El Loire i els seus nombrosos afluents juguen un paper important en aquesta moderació, al provocar un gran nombre de microclimes que contribueix a l'ampla diversitat de vins. El seu efecte buffer és decisiu en la producció de vins dolços i licorosos. En termes generals, aquesta regió també es caracteritza per una gran varietat de microclimes, que varien en funció de les diferències d'altitud, l'exposició vessant i sobre l'abast de la influència dels vents dominants, la brisa nord-est.
En Pays Nantais, hi ha 3 principals tipus de sòl: sòls sorrencs, terres àcides de roca rica en minerals potàssics i sòls de roca bàsica, rica en minerals ferro-magnesians. En Anjou, el subsòl es compon principalment de pissarra argilosa, pissarra de sorra i esquist carbonífer del massís d'Armòrica. A Touraine, el subsòl es compon de pedra calcària de la conca de París amb argila-calcària i terres d'argila de pedrera; les terrasses de les ribes del Loire i el llit són de sorra i grava.
L'harmonia entre les varietats de raïm i els distints terrers és d'allò més excepcional, atès que algunes de les principals varietats de la regió són natives de la vall del Loire, les altres vénen des de l'Est i el Sud Oest de França.
La major part dels vins estan fets d'una sola varietat de raïm. En raïm blanc, destaquen la Chenin (també coneguda com Pineau de la Loire) i la Sauvignon. I com negres, el Cabernet Franc, sovint anomenat "Breton", i la Gamay, particularment estesa a la zona Touraine.
Com ja hem dit, des de Nantes a Sancerre, hi podem trobar una distribució en quatre grans zones (Pays Nantais, Anjou, Touraine i Centre) amb un total de 68 denominacions per a les vinyes del Loire, que depenen de la BIVC (Bureau Interprofessionnel des Vins du Centre). Però també hi ha altres que han optat per romandre independents, com són p.e.: Fiefs vendéens, Bourgueil, Montlouis-sur-Loire, Coteaux du Vendômois, Cheverny i Cour-Cheverny o Valençay. Us detallem el llistat de les primeres, classificades per tipus de vi, per acabar aquest segon bloc.

Quarta Trobada de Cuina Valenciana. Dénia 28/02/2015

Hi ha a 'Facebook' una pàgina que a dia d'avui ja compta amb més de 6.200 membres, molts d'ells ben actius, a qui els agrada compartir i comentar experiències i coneixements relacionats amb la cuina de casa... Parlem de 'CUINA VALENCIANA', una pàgina creada i administrada per Juan Salvador Gayá amb els objectius declarats allà de: 'Receptes, consells dels avis, cuina típica de pobles, recollir les varietats pròpies i típiques de determinades comarques'. Conegut açò, direm que el passat dissabte 28 de febrer estaven convocats els seguidors a participar en la "Quarta Trobada de la Cuina Valenciana". L'esdeveniment estigué, aquesta vegada, organitzat pel propi Juan Salvador i venia precedit de tres experiències anteriors -a Dénia, Beniaia i Cocentaina, respectivament- tot i que aquesta ocasió es presentava de manera més oberta i multitudinària, amb la qual cosa s'aconseguí un gran èxit de participants.
Nosaltres tampoc ens ho vam voler perdre, i ara toca compartir l'experiència contant el nostre punt de vista del que hi va haver. Però caldrà abans començar destacant la bona organització, i amb ella el bon ambient aconseguit: amb un centenar de persones encuriosides i desitjoses de passar-ho bé, aprenent i gaudint dels plats que ens esperaven i de la bona companyia d'altres persones, mig desconegudes però amb inquietuds compartides.
El dinar fou al restaurat Peix i Brases, de Dénia, i el menú preparat ad hoc, d'una relació qualitat/preu excel·lent, estigué format pel següent llistat de plats (als que hem afegit el nostre comentar particular): 'Tomaca amb saladures', delicada combinació de saladures amb verdures i adobats en el seu punt just d'equilibri de sabors; 'Eriçons gratinats', manera elegant de menjar bogamarins, sense perdre aqueix sabor d'escollera tan intens i característic; 'Bull amb ceba', els que tenen costum de menjar-ne segurament trobaren a faltar un major punt de sal, però a nosaltres ens encantà aquesta versió lleugerament actualitzada -i més sana- amb un excel·lent contrapunt entre la caramelització de la ceba i la textura i sabor més fi de l'estómac de la tonyina, en el seu perfecte punt de cocció; 'Gamba amb bledes', el succedani que actualment substitueix la gamba de riu no permet fer meravelles però l'encertat tractament de les bledes salvà el plat; 'Polp amb penques', correcte però sense cap aspecte especialment destacable; 'Arròs amb fava pelada', tot i que resultà òbvia l'experiència llarga del local en la preparació d'arrosos amb el bon sabor de fons aconseguit, fou una llàstima que també es notara que era  la primera vegada que feien aquest tan particular (el punt l'arròs passat contrastava amb el cru de la fava i les viandes semblaven desconnectades del plat); i així arribàrem a les postres, 'Crema de torró de Xixona amb gelat de cítrics', final magnífic i ben equilibrat per sabors i textures.
Els vins que acompanyaren també foren del País: 'Casta Diva Cosecha Dorada', de Bodegas Gutiérrez de La Vega, de Parcent; i 'Las Aves de Paso', de Viticultores Lonecesario, de Venta del Moro.
En acabar hi hagué unes breus intervencions on Juan Salvador Gayá, fent de mestre de cerimònies, agraí en nom dels presents, al xef, José Manuel López, i al propietari del local, Tomás Arribas, l'esforç i interès pres per preparar uns plats tan carregats de tradició, alhora que allunyats dels que fan allà de manera habitual. Des d'ací volem fer extensiu aqueix agraïment a ell mateix per la dedicació presa, alhora que aprofitar també per felicitar-lo públicament per l'èxit aconseguit.
I així acabem... I ens quedem esperant la cinquena! Però abans us adjuntem dotzena i mitja d'imatges que intenten reflectir el bon ambient que es visqué i mostrar els plats que hem tractat de descriure i valorar.

Tast de 30/01/2015. Les OAC (Appellation d'Origine Contrôlée) franceses, la Val de Loire i alguns dels seus vins (1/3)

Ja superada la cinquantena de sessions de tast, 51 més en concret, la primera de 2015 estigué dedicada als vins de la Vall de Loire. I amb això ens endinsàvem a conèixer aquests vins francesos, però molt probablement no tindria massa sentit voler entrar-hi sense haver aprés abans alguna cosa sobre el mode de classificar-los que hi ha allà, i es precisament a això al que dedicàrem la primera part de la xerrada prèvia al tast. Adoptant ací la mateixa estructura, també ho comentarem amb aquesta primera part, de les tres previstes.
Començàrem parlant de l'OAC (Denominació d'Origen Controlada), un concepte desenvolupat a partir de 1935 pels viticultors francesos inicialment en la idea d'associar un àrea de terreny amb una o diverses varietats de raïm i els coneixements específics pel seu conreu i elaboració, una combinació original que és la que dóna als vins unes característiques que no es poden reproduir en altres llocs.
Actualment, i pel que fa a les directives europees, sols es distingeixen dos tipus generals de vins:

• Els vins de taula: vins conformes a les lleis, i jutjats aptes per al consum.
• Els VQPRD: Vins de Qualitat Produïts en una Regió Delimitada.

Tot i açò, combinant-ho amb la classificació històrica francesa de zones molt ben delimitades i identificades pel conreu per una banda, i l'administració territorial per l'altra, que actualment divideix la república en: 27 regions, 101 departaments i 36.681 comunes (o municipis), fa que la classificació del vins francesos quede així:

La Perla de Jávea. Xàbia

Situat on probablement hi ha una de les millors vistes que ofereix la platja de l'Arenal de Xàbia, es troba un restaurant que junt al nom mostra amb orgull la seua data de fundació, 1984. És per tant un dels que ja han passat els trenta dintre del panorama xabienc, amb un exitós relleu generacional pel mig, la qual cosa ja és tot un mèrit en una plaça tan moguda com aquesta... Així doncs, avui parlem de La Perla de Jávea!
Tot i la seua veterania, hem de reconèixer que era la primera vegada que hi estàvem (potser el seu nom no ens resultava massa atractiu, ni tampoc en teníem cap referència) però sempre hi ha una primera vegada, i així fou la nostra, una experiència que considerem que val la pena compartir: entrarem,  trobant-nos de seguida un local elegant i atractiu, ben atés i còmode. Una vegada asseguts, en veure la carta tiràrem a faltar algun tipus de menú degustació però al cap i a la fi tampoc estàvem davant d'un restaurant gastronòmic de cuina creativa. I així fou com ho anàrem comprovant, es tracta més bé d'una cuina sense atreviments però amb una aposta essencial pel producte, el bon producte i amb un excel·lent tractament. Sense més artificis ni atreviments que una acurada presentació de cada plat.
Com a primera opció, tinguérem 'gambusí de Xàbia arrebossat', 'sepionets a la planxa' i 'polp a la brasa amb creïlla i salsa romescu'. Sabem que no són coses complicades i que podem trobar-les enlloc, però no tots són capaços de servir junts tres plats de '10' i ací així ho feren; el fregit del gambusí, el sabor dels sepionets i la textura del polp... -Hi ha coses que no es poden descriure amb paraules!- Per posar un 'però', sols dir que potser la romescu no siga la millor combinació pel polp, però al cap i a la fi tampoc li feia més falta, i la funció estètica resultava perfecta.
Com que era mig dia, de plat principal tocava arròs... L'opció triada fou el 'melós de sèpia, gambes i alls tendres'; perfecte el punt de l'arròs i l'aguant posterior d'aquest -Segur que era 'Bomba' de Pego!- El sabor per contra, tot i que era intens i bo, pecava d'una mica de mancança de connexió entre el brou i la resta dels ingredients. Tot i això, amb un poc de repòs anà millorant i malgrat aqueix xicotet detall, superà l'aprovat, de bon tros.
La carta de postres es curta i amb poques, o cap sorpresa, per la qual cosa ens adreçarem directes a la ben coneguda 'Tatin tèbia amb gelat de vainilla' i una vegada més tornàrem a quedar bocabadats; -Brutal!- No cal res més quan una cosa està tan ben feta... L'acompanyant de l'àpat fou el Cava Reserva Brut Nature de Josep Maris Ferret Guasch -Fantàstic també!-
En definitiva, podem dir que fou un dinar que fregà de prop la perfecció; malauradament sense sorpreses però també sense l'aparició d'artificis i estrafalories innecessaries. Probablement alguna aposta una mica més arriscada podria ajudar a fer més atractiva la seua aposta gastronòmica, o també podria acabar estropejant-la... -Qui lo sait?- En qualsevol cas, el seguirem a partir d'ara.
Més avall adjuntem unes fotos que prenguérem durant l'àpat.

VIII Posa vi tasta vi

Aquest darrer dissabte, coincidint amb la festa a Sant Antoni del porquet, s'ha celebrat a Gata de Gorgos la vuitena edició del 'Concurs de tast de vi del terreny de la Marina Alta', un esdeveniment que a hores d'ara ja comença a gaudir de cert renom i tradició en la comarca.
Nosaltres no hi havíem estat mai,...-Però alguna vegada havia d'ésser la primera!- Allà ens varem trobar amb una jornada lúdica-festiva on el públic, com el jurat, té una participació ben activa gaudint també de l'oportunitat de tastar tots els vins presentats al concurs. Tanmateix, l'organització dóna unes fulles ad hoc que faciliten i permeten seguir la tasca de puntuació, amb l'ajut de l'operativa de servei ben preparada per poder-ho fer amb èxit.
L'esdeveniment es desenvolupà durant tot el matí, començant amb un esmorçar popular, tot seguit de les corresponents presentacions, el tast i l'entrega de premis.
Les modalitats d'enguany foren finalment quatre, amb el següent nombre de participants: vi blanc jove, 9; vi amb criança, 6; vi de giró, 7; i vi negre jove, 27.
A continuació adjuntem unes imatges que potser us donaran una millor idea de com va anar l'acte, però abans volem afegir un parell d'opinions al respecte: tot i que és un esdeveniment fonamentalment lúdic i que sens dubte va estar molt ben organitzat, estaria bé millorar les condicions de benestar dels participants durant el moment del tast, amb menys soroll ambiental i amb una mica de millor gestió del temps durant el desenvolupament d'aquest. Començant una mica més prest i estalviant la música en directe (que més bé torba i desconcentra!) per al final, probablement haguérem pogut dedicar un poc més de temps a gaudir de cada vi. I per altra banda, donat que la gent també fa les seues pròpies valoracions: - No estaria bé establir un premi popular?

Des de primera hora, la gent anava arribant a l'ample del carrer Sant Antoni