Des de Canàries (3/12). DO Lanzarote

El capítol que ens ocupa avui potser siga el més icònic dels vins de canàries. Per poc que en puguem saber, segurament la imatge d’aqueixes vinyes de Lanzarote en terreny purament volcànic siga la que a tothom li ve al cap quan pensa en vins canaris. “Vinos de Lanzarote” va ser la segona zona canària en obtenir el reconeixement de la denominació d’origen, el 14 de desembre de 1.993.

El seu clima es pot classificar com a desèrtic, o mediterrani semiàrid subtropical. L'escassetat de barreres geogràfiques i la influència, tant dels vents alisis com de les brises marines, fan que el vent siga un factor característic de Lanzarote, donant origen a algunes de les seues pràctiques agrícoles singulars, origen d'un paisatge agronòmic d’aspecte llunar únic al món. Aquestes pràctiques, però més espacialitzades, esdevindrien imprescindibles després de les últimes erupcions del Timanfaya. El volcà havia deixat el sòl cobet de cendra volcànica (o com diuen allà, rofe) que en gelar-se es va començar a emprar per a control hídric, podent optimitzar així l’escassesa de pluviometria. Aquesta capa permet una ràpida filtració de l’aigua de pluja, alhora que produeix un efecte termoregulador sobre la terra vegetal que n’evita l’evaporació.

La zona de producció s'estén a tota l'illa, distingint-se varies zones vitícoles:

-  La Geria: Zona de vinyes situada entre els municipis de Yaiza i Tías, on es fa servir el sistema de clots, a causa de la grossària de la capa de rofe, que en algunes zones arriba fins i tot als 3 m d'alçada.

- Masdache: entre els municipis de Ties i Sant Bartolomé. Mateix sistema de cultiu anterior, però amb capa de menys grossa de rofe. Aquests clots reben el nom de “Chabocos”.

- Tinajo i Haría: on s'usa el sistema de rases, bé perimetrals o en tota la parcel·la. La capa de rofe ací és més prima, sobretot a Haría, on en algunes zones és molt escàs. La principal zona és la de Yé-Lajares, de producció especialment baixa, degut a la naturalesa del sòl.

En quan a les dades de l’última collita, podem parlar de 1.863 ha conreades per 1.828 viticultors, amb una producció de 1.955 tones de raïm i 1.641.031 litres embotellats en 28 cellers. Óbivament aquests baixos rendiments fan que el quilogram de raïm es pague sobre els 3€. Sens dubte, parlem d’una viticultura heroica on la verema es feia en dromedari fins fa quatre dies, i  on el domini varietal absolut és per a la malvasia Volcànica -encreuament pre-fil·loxèric de Malvasia aromàtica i Marmajuelo-, amb el 72% de la producció total, seguida del Listan N. (10%), Listan B. (6%), Moscatell (5%), Diego (3%) i altres més minoritàries.

La formació que rebérem i el tast posterior (1 escumós, 8 blancs, 1 rosat, 2 negrs i 1 dolç) estigué a càrrec de Dario Pérez, tècnic de cellers i secretari del comitè de tasts del CRDO. En quan als vins tastats, destaquem els següents: “Ajul blanco 100% Malvasía Volcánica 2021” de Bodega Cohombrillo, “Martinón Blanco Seco 2022”, l “Experiencia de Vendimia Finca Ramón 2022” d’El Grifo que ens resultà especialment ressenyable; “Tisalaya Diego 2021” i el dolç “Moscatel Añada 2014” de Bodegas La Florida.

Des de Canàries (2/12). DO Tacoronte-Acentejo

Comencem el viatge als vins canaris ja anunciat amb la degana de les DDOOPP. Per a la primera píndola tenim Tacoronte-Acentejo, reconeguda oficialment des del 7/9/1992, la qual es troba al vessant més al nord de l'illa de Tenerife. Compta amb una extensió longitudinal d’uns 23 km i una àrea de 2.422 ha, de les que sols se’n conreen actualment unes 740. Com a tants altres indrets agronòmics, els problemes d’abandonament de bancals de conreu en bona part d’aquest territori són una constant que s’està intentant revertir desesperadament. Malgrat això, és la zona més densament cultivada de vinya a l'arxipèlag canari. Hi pertanyen els municipis de Sant Cristòbal de la Laguna, El Rosario, Tegueste, Tacoronte, El Sauzal, La Matanza de Acentejo, La Victoria de Acentejo, Santa Úrsula i Santa Cruz de Tenerife, amb la subzona d’“Anaga”. 9 municipis amb una trentena de cellers, i una producció total de raïm que l’ultima anyada fou de 1.358 tones.

Les vinyes d'aquest territori estan situades entre els 100 i els 1.000 msnm, on aprofiten bé el sol i el terreny volcànic sobre el qual es desenvolupen, ric en matèria orgànica, amb escassa proporció de calç i abundant nitrogen, fòsfor i potassi. Sol, brisa i terra volcànica al costat del mar en un clima divers, benigne i estable, són els ingredients que perfilen la personalitat dels seus vins, on el terrer sòl imposar-se a la varietat. Altres trets característics són la seua verticalitat i fragmentació de bancals, on el sistema de formació del cep tradicional és el de “rastres”, o de formes recolzades. Parlem d’una espècie de parral a un mig metre d’alçada que va suportant-se amb elements verticals, segons necessitats.

Les varietats que predominen a la DOP Tacoronte-Acentejo són la listán (tant blanca com negra) i la negramoll,. Cal dir que la Listán blanca correspon a l’evolució illenca del Palomino fino -el del xerés-. Que La Listán negra (la varietat negra més conreada a l’arxipèlag) neix del creuament entre Listán blanca i Negramoll. I que aquesta última també es coneguda com Mollar Cano, o Mulata. No obstant això, les preferents i acceptades pel plec són moltes més.

En quan als vins, estiguérem a peu de vinya a La Victoria de Acentejo amb Mª Paz Gil Díaz, enòloga del Consell Regulador (foto 1). La segona part formativa i el tast tingueren lloc allà mateix, al celler Hacienda de Acentejo, on tastàrem una mostra de vins del conjunt de cellers de la DOP. D’entre ells destaquem: “Cercado blanco 2022”, el “Tinto Maceración Carbònica de Viña Norte 2022”, “Viña Riquelas 2021” i el “Tinto Dulce 2021 Humbold”, una autèntica delícia inspirada en l’històric “Canary Wine”.

Des de Canàries (1/12). Alguna cosa més que vins....

Circumstàncies d'índole diversa no ens havien permès contar-ho ací encara, però fa ja un parell de mesos varem estar a Tenerife, fent la V edició del curs “Embajadores de Vinos Canarios”. I com en formacions anteriors, la intenció també és compartir algunes de les vivències viscudes, intentant transmetre la curiositat i interès pels productes d'allà i el seu entorn geogràfic. Això sí, aquesta vegada no serà qüestió d’un o dos posts; les illes afortunades en demanen molts més! Penseu que sols en vi, parlem d’11 denominacions d’origen, totes mereixedores dels seu propi capítol. I així, amb aquesta petita introducció encetem una sèrie on poc a poc anirem exposant-les totes, destacant també alguns vins de cadascuna, entre els més de 120 tastats.

Però parlem abans del seu oratge: sabent de les seues temperatures benignes, per maig pensavem trobar-nos-en estiuenques, com les d’ara ací. Però res més lluny de la realitat! Almenys pel que fa a la galta nord de Tenerife -la sud, que és on s'arremolinen els turistes cercant hores de sol, és un altre món-. Les corrents oceàniques propicien l’arribada dels vents alisis des del nord, i com el perfil de les illes és tan alt, els núvols arrossegats queden engabiats sobre les formacions muntanyenques, formant una gruixuda capa de núvols entre els 600 i 1800 msnm. Qualsevol que haja volat per allà, o pujat al Teide, haurà vist el fenomen. Des de dalt ho criden “Mar de nubes”. El nom, però, que rep des de baix és menys poètic: “Panza de burro”. Aquest fenomen quasi diari tempera el clima i li dona un grau d’humitat al camp molt beneficiós per a la seua fertilitat. Òbviament, aquest oratge és un tret fonamental, però també altres aspectes determinants relacionats amb la vinya que anirem coneixent: l’evolució històrica varietal -al marge de la fil·loxera que mai ha arribat-, l’origen volcànic i evolutiu del terrer, les pràctiques enològiques diferenciades,....

El mateix fenomen del mar de núvols, vist des del cim del Teide, des d'una vinya de la Vall de l'Orotava, des de la zona boscosa de la pujada al Teide per aquesta mateixa vall i des de l'avió

L'objectiu, com diem, és apropar-vos a cada DOP vitivinícola d'allà, però n’hi ha més! I seria injust no anomenar almenys els altres productes agroalimentaris que també disposen de segell diferenciador: DOP “Cochinilla de Canarias”, DOP “Miel de Tenerife”, DOP “Papas Antiguas de Canarias”, IGP “Plátano de Canarias”. I per suposat els formatges, que també mereixerien capítol a banda DOP “Queso Majorero”, de Fuerteventura; DOP “Queso Palmero”, de La Palma; y DOP “Flor de Guía”, de “Media Flor” y “Queso de Guía", del nord-est de Gran Canaria. Actualment està en tramitació la IGP “Aguacate de Canarias”. I en quant a begudes espirituoses, disposen de la IG “Ronmiel de Canarias”.