#PanelVerenaAlicante. Sessió de tast 28/8/2025.

 

Tot seguit us presentem les ressenyes dels vins de la darrera sessió de tast del Panell Verema d’Alacant, celebrada a Bodega Airén. Com sempre, podreu trobar aquests mateixos comentaris, enriquits amb els d’altres usuaris ací.

VIENTO SOBRE LA PIEL 2022. IGP Castelló

Tornem a retrobar-nos amb aquesta referència de la Cooperativa de Viver, quasi quatre anys després -per desembre de 2021, tastàrem l’anyada 2019-. I com ja dèiem aleshores estem davant d’una empresa agroalimentària moderna i innovadora. El nou encontre ens permet comprovar que el seu creixement qualitatiu continua millorant.

Vi negre, 100% Syrah de les zones més altes del Palància (a 670 msnm), amb quatre mesos de pas per bótes de roure francés, fent servir el 20% de raspa.

De color robí i capa mitjana, amb vora clara. Aromes, inicialment discretes, de fruita roja i balsàmics (herbes de muntanya). De glop agradable i saborós, però lleugerament astringent i amablement amargant. En evolució es va mostrar molt més seductor, exhibint notes sobre tot làctiques (xocolate).

BIGARDO 2021. DO Toro

Amb una aposta estètica moderna i innovadora, inclús en certa manera irreverent, Bodegas Bigardo defineix els seus vins com: “lógicos, auténticos, sin límites”. El celler situa el seu inici a 2016, però treballen amb vinyes (20 ha pròpies i 10 ha deixades) de més de quaranta anys. Artesania i intervenció mínima.

Vi negre de Tinta de Toro, de vinya cinquantenària, criat deu mesos en bótes de roure. La bandera del projecte, la seua creació més gamberra, com diuen.

Panoràmico Wines: La Rioja més avantguardista

Tancada la 17a temporada de tasts, tocava aprofitar la pausa per celebrar el dinar de l’estiu. Però abans de la sessió d’enguany, vàrem correspondre a la invitació de Fernando Sastre de Vinika, per oferir-nos un tast i alhora conéixer la seua botiga, d’obertura recent. La proposta, molt temptadora, girà al voltant de “Vinos del Panoràmico”, tastant quasi tota la gamma que elaboren. I quina troballa! Per fer malbé l’estereotip del vi riojà, com a cosa seriosa i previsible...

Panoràmico Wines és un projecte de produccions curtes que neix vinculat a Vinícola Real (200 monjes), a La Rioja. Dins la seua filosofia, hi ha la reivindicació multidisciplinària i creativa de les elaboracions artesanes. I també el redescobriment de la vall del riu Iregua, com a zona ben especial dins la DOQ. Una àrea fresca de transició entre La Rioja Alta i l'Oriental. Viticultura de recuperació de vinya vella, respectuosa i compromesa. També amb un vessant cultural, molt relacionat amb l’art plàstic.

Els vins que fan es poden considerar agrupats en 2 conjunts: Els anomenats “Village”, que correspondrien a vins de la vall (o locals), i els “Majuelos”, parcel·laris, de vinya única. Un refresc, ben diferent del que ens té acostumat el panorama vitivinícola riojà, que mostra inquietuds noves dins d’un canvi progressiu de paradigma. En definitiva, vins singulars -presentació inclosa- que us agradaran, o no, però no us deixaran indiferents.

Borgonya: el vi fet territori

Si al post anterior parlàvem de vins de finca, el d’avui just estarà referit a un territori on aqueix concepte està treballat, classificat i perfectament estudiat fins a límits impensables. I més, des de la nostra perspectiva, on el terrer d’una Denominació d’Origen són els límits provincials, més de caràcter politicoadministratiu que no pas geogràfic, climàtic, ni geològic. Parlem de la Borgonya! I per alguna cosa serà que té fama mundial...

Tot ve al fil de la participació fa uns dies en una jornada dedicada a conéixer els vins i particularitats d’allà. Organitzada per la “Escuela de catas de Alicante”, la sessió maratoniana i magistral va estar impartida per Juancho Aseno, conegut divulgador i docent del món del vi. La jornada començà amb una introducció històrica, que a poc a poc s’anà acostant a l’actualitat, per passar després a fer una extensa volta per alguns dels més coneguts climats. Tot acompanyat d’un tast memorable i llarg -matí i vesprada- on tinguérem 25 referències que tastar tranquilament, les 22 anunciades més 3 bonus track.

A la Borgonya, un Climat designa una parcel·la de vinya, delimitada progressivament i amb precisió per l'home, i que ha estat reconeguda pel seu nom des de fa segles, sovint des de l'edat mitjana. Cada clima té unes característiques geològiques, hidromètriques i d'exposició específiques. La producció de cada Climat es vinifica per separat, a partir d'una única varietat de raïm, i el vi així elaborat pren el nom del Climat del qual prové. La personalitat del Climat s'expressa en el vi, anyada rere anyada, gràcies a l'experiència de l'enòleg. En cap altre lloc del món l'home ha intentat vincular la producció de vi amb el seu lloc de producció d'una manera tan precisa i íntima. Val a dir que el conjunt dels climats de Borgonya són patrimoni de la UNESCO des de 2015.

És per açò anterior que, llevat de per les varietats amb l'hegemonia respectiva de Pinot Noir i Chardonnay, no és fàcil entendre Borgonya! A més a més de les dificultats dels noms pels no francòfons, toca aprendre molta geografia i també història. Penseu que amb 30.000 Ha. acollides -la meitat de superfície que la suma de les tres DO valencianes, o la Rioja sencera- podem trobar fins a 84 DO distintes (AOC allà) ben classificades i organitzades per categories jeràrquiques: 9 regionals, 41 municipals (amb 562 primer cru!) i 34 Grands Crus. Ací teniu l’enllaç al mapa, per facilitar-vos tafanejar al detall. Per tant, alerta quan compreu una botella sols perquè llegiu el mot Bourgogne, i penseu que esteu enduent-se un producte de prestigi a preu de saldo! Segurament serà un vi regional que poc tindrà a veure amb els que han donat fama i prestigi a la zona vitivinícola més cara del planeta.

Com ja hem apuntat, parlar de Borgonya és indissoluble a parlar una mica d’història. De la d’Europa, des de l’època baix-medieval fins a la consolidació dels estats nació com ara els coneixem. Allà va estar Cluny, la gran abadia benedictina, exemple de vida monàstica i origen de la vertadera revolució espiritual de l’època. Segons Juancho, ací podem trobar un doble-eix de frontissa al continent Nord-Sud, Occident-Orient.

La xarrada posà especial atenció en les diferents etapes i contribucions que han fet de Borgonya el que és ara. I aquesta frase que reproduïm podria ser un poc el resum d’això: els grans vins de Bourgogne van estar dissenyats pels monjos (S.X-XIV), elevats a la cort pels ducs (S.XIV-XV), lloats pels il·lustrats (S.XV-XVIII), estesos pels negociants (S.XVIII-XX) i encimbellats pels vignerons (S.XX-XXI). Un mil·lenni durant el qual s’ha aconseguit d’aquesta terra que els distints climats superen els seus propietaris, constituint així l'essència mateixa del model de viticultura borgonyona.

Acabem amb les fotos de detall dels vins tastats acompanyades d'algun comentari breu d’impressions, curiositats i/o preferències recomanades.

La Crosta i el seu maridatge perfecte: descobrint l'harmonia líquida d'un plat tradicional

La Crosta no només és una delícia gastronòmica, sinó també pot ser un gran repte pel maridatge. Avui explorem quina beguda l’acompanya millor, basant-nos en les vostres opinions i els nostres propis experiments. Un post dedicat especialment a qui haveu participat en la qüestió, en agraïment a les molèsties preses per contestar, o simplement per manifestar interès.

Una vegada de ja fa uns quants anys, quan em vàren preguntar pel maridatge ideal de la Crosta, no vaig dubtar: un cava rosat, vaig dir. Una resposta immediata, però realment poc contrastada. Ho pense moltes vegades, especialment quan passem pels dies de la seua celebració, i just aquesta setmana em va pegar per preguntar la mateixa qüestió per xarxes (Facebook i Instagram). Tenia curiositat per conèixer opinions diverses. I amb elles, he aprofitat per experimentar.

Però comencem explicant breument que és la Crosta. No oblidem que la xarxa és un espai global i potser n’hi haurà qui no ho haurà oït mai. Per simplificar-ho, direm que és un arròs a la cassola (de carn i sec) cuit al forn, on es cobreix d’ou batut la superficie d'arròs, creant una corfa alhora cruixent i esponjosa. Una recepta tradicional, de la qual ja podem trobar antecedents al “Llibre de Coch” del Mestre Robert (1520). Però just a Pego, al poble des d’on escrivim, té un dia dedicat en el qual és tradició unànime menjar-ne: el dimarts de carnestoltes, el dia previ a l’inici de la quaresma, la Crosta es converteix en el centre de l’àpat familiar i festiu.

L’altre punt que, no per obvi caldria deixar d’aclarir és l’objectiu de qualsevol maridatge. Més enllà d’una qüestió de gustos, és la cerca de l’harmonia perfecta. La d’una combinació on ambdós productes (sòlid i líquid) aconsegueixen mostrar els seus millors atributs de manera conjunta. O siga que ambdós guanyen més al assaborir-los combinats, que per separat!

I ja amb els antecedents plantejats, entrem en matèria. Pel que fa als resultats d’aquesta mini-enquesta, van revelar que el 42% va preferir vi negre, el 31% escumós, el 23% vi blanc i només un 4% va optar pel rosat. Dins dels negres, el monestrell va ser la varietat més esmentada, mentre que entre els blancs, la Chardonnay va ser l’única opció que algú va destacar. Una dada interessant és que el 12% de les respostes van escollir opcions de vi natural. Però ninguna va optar pel vi brisat, ni tampoc es va plantejar cap beguda alternativa diferent del vi.

A la vista d’aquesta disparitat, i a fi d’apartar prejudicis i poder donar una resposta raonada, la solució era fàcil: Per a saber-ho tastar-ho! Hem obert 3 ampolles amb rang de preu similar (al voltant dels 15€), una per cadascuna de les opcions majoritàries. I aquestes són les nostres conclusions:

• VI BLANC. Hem servit un Cillar de Silos 2022, un blanc de la Ribera del Duero, mono varietal d’Albillo Mayor. Un vi d’altura, expressiu, aromàtic i llarg, amb bona dosi de complexitat, ben guanyada en la criança en bóta. Tot molt bé, fins que s’ha trobat amb la crosta per davant, la qual l’ha arrasat, passant-li per damunt, com si d’un tren es tractés.
• VI NEGRE. Hem servit un Finca Xaconero d’Enrique Mendoza, mono varietal de Monestrell. Tanmateix alguns missatges s’havien referit a aquesta varietat de manera específica. Fresc, entre fruital i balsàmic, parlem d’un vi potent, però amb tanicitat llaminera, ben integrada. Per seguir l’exemple anterior en quan a la degustació conjunta, amb la crosta hi ha hagut just un xoc de trens, on cada sabor volia despuntar desbocadament sobre de l’altre. 2 galls al mateix galliner! Mal assumpte...
• VI ESCUMÓS. Finalment hem tingut el Cava Brut Nature de Guarda Superior Gran Reserva, Clos Gelida 4 Heretats de Vins El Cep. Un cupatge de Xarel·lo, Macabeu, Pinot Noir i Chardonnay, amb envelliment de 48 mesos: una delícia delicada i fina, cremosa i de bombolla discreta però ben present. Amb aqueixa força justa ha acompanyat la Crosta amb certa discreció, ajudant a netejar el greix del paladar a cada glop. Mantenint obert l’apetit de més Crosta, i també de més Cava. Amb una conjunció de textures en arribar a l’ou (cruixent contra cruixent) que mereix menció a banda. Com si es tractés de dos vells amics amb caràcter que es retroben, i es fan millors junts. Definitivament, ens quedem amb questa opció, on 1+1 semblen ser més de 2!

Conclourem dient que cadascú podeu continuar prenent-vos la Crosta amb allò que més us agrade (o us permeta la salut i/o la butxaca, com va dir alguna resposta), però que des del nostre punt de vista -i ara sí de manera contrastada- podem dir que amb un escumós Brut Nature (o “Pas Dosé”, si ho preferiu) especialment si és de llarga criança, hi trobareu un gran aliat, per no dir el millor. Una beguda de diumenge que -i açò no és aportació meua- a més a més és digestiva, i us ajudarà també durant la sobretaula, després de l’àpat.

La meua "Experiencia Verema València 2025"

 Just tancàvem el post anterior parlant de l’experiència Verema València d’enguany, la del seu XXV aniversari. Com en les darreres 4 edicions, hem tornat a estar-hi i aci us duem un resum d’allò viscut, amb especial atenció als tasts en què vàrem poder participar i el pas per la mostra, amb els descobriments que ens han semblat més interessants . Anem per feina!

Sense intenció de repetir-nos, però per no deixar coses soltes, reprenem el text, ara amb el detall dels escumosos de la ‘cata plenaria inagural’ de diumenge. Al post anterior ja vàrem apuntar poc dalt o baix el que hi va haver, però ací teniu la relació completa i ressenyada amb les nostres impressions:

• G1 Brut Nature, de Pérez Barquero. Original escumós de record generós
• PAS DOSÉ, de Mosnel. Franciacorta DOCG. Elegància cremosa.
• Brut Millesimato 2016, de Lo Sparviere. Franciacorta DOCG. Dolcesa amable.
• Gran Barrica, de Castell de Sant Antoni BN 2014. DOP Cava. Equilibri calculat.
• La Capella 2011, de Juve & Camps. Cava de Guarda Superior de Paratge Qualificat. Un Xarel·lo etern! I qué gran...
• Vintage 2016, de Louis Roederer. Champagne AOC. Finesa i subtilitat.
• Tantum Ergo Exclusive 2013, de Bodegas Hispano+Suizas. DO Cava. Cremositat i expressió.

Començavem dilluns amb el tast comentat de Bodegas Arzuaga Navarro "Arzuaga: Pasado, Presente y Futuro", qui la vesprada abans havia recollit el premi al “Millor projecte de sostenibilitat mediambiental”. La sessió estigué conduïda per Adolfo González i Javier Herrero, enòleg i cellerer respectivament, qui ens feren un recorregut per la història d’aquesta casa, que en poc més de 30 anys ha aconseguit esdevindré tot un referent de prestigi a la Ribera del Duero; ens parlaren de com viuen el moment actual; i també de com van configurant els seus projectes de futur, amb una renovació continuada com a base estratègica. I obviament, la millor manera d’exemplificar-ho era amb una bona mostra de vins, ben representativa de l'argumentari exposat: en tastarem que encara no han sortit al mercat, vins d'ara vigents i també d'històrics, trets de la sagristia. Tot seguit la llista amb les meus impressions personals:

• Arzuaga Crianza 2022. Estructurat i llaminer.
• Arzuaga Reserva 2020. Especiat, elegant i molt llarg.
• Arzuaga Reserva 2021. Balsàmic i saborós.
• Arzuaga Reserva Especial 2019. Suavitat madura.
• Arzuaga Reserva Especial 2020. Frescor en nas, densitat en boca.
• Gran Reserva 2019. Potència vellutada.
• Gran Reserva 2004. Caràcter i amplitud.
• Arzuaga Crianza 1996. Una curiositat, llastimosament ja fora de combat

Grata experiència! Però tocava continuar... El nostre pas pel Showroom enguany fou més fugaç, dedicant-lo a coses que ens resultaven menys conegudes, o que no teniem comentades en edicions anteriors. Ací va un xicotet recull amb allò que més ens cridà l’atenció aquesta vegada:

Un “quatri” ple de bambolles

Seguint l’actitud sempre constant d’aprofundir en el coneixement d’aquelles coses que m’interessen, just fa quatre mesos m’embarcava en l’aventura del Cava, inscrivint-me en l‘11a. convocatòria dels cursos que programa la DO, a través de la Cava Academy. Ho vaig agafar amb gana i poc després obtenia el “Certificat de Formador en Cava”. Com que li havia pres gust a la cosa, i la manera de continuar que proposen és la presentació d’un treball, en forma de tesi. També ho vaig fer, i la setmana passada rebia el reconeixement en forma de “Certificat d’Expert en Cava”. El treball, per a qui tinga curiositat, pren un dels tres temes proposats “la comunicació de la nova normativa de segmentació i zonificació al consumidor” i desenvolupa una proposta estratègica que du per títol “El cava, amb nom i cognoms”.

Veient com anaven les coses, i com que ho tenia fresquet, em vaig oferir als companys del grup de tast per organitzar la sessió de novembre dedicant-la al Cava i amablement em varen cedir en torn. Em coneixen bé i sabien que no perdria l’oportunitat de preparar alguna cosa ben especial. Per què negar-ho? Jo també tenia molt d’interés en que ho fos. Resultat: el tast número 116, dedicat als "Caves de Guarda Superior de Paratge Qualificat". En tastarem sis, d’entre els deu existents ara mateix al mercat: Mirgin Exeo 2016 i Mirgin Opus 2019, del Paratge Vallcirera, d’Alta Alella. Claror 2016, del paratge Can Prats, de Vins el Cep. I El Tros Nou 2010, La Fideuera 2014 i La Pleta 2014, de Codorniu. Qui va estar, sap que ho recordarà sempre.

Ja dins la roda del Cava, i ben engrescat com estava, des d’El Raconet de la Potingues em varen proposar muntar un taller divulgatiu sobre el tema, a portes de Nadal. Es celebrà a primeries de desembre sota el títol “De l’etiqueta a la copa”. Fou un tast amb harmonia gastronòmica, on l’objectiu consistia en aprendre conceptes que ajudaren a poder diferenciar escumosos, per tipus i/o orígens distints. Tinguérem Cava, però també Clàssic Penedés, Corpinnat i Ancestrals.

Per tancar el cercle del que he anomenat un quadrimestre dedicat als escumosos, aquest diumenge i dins del programa d’activitats de l’Experiència Verema València 2025, he participat al tast plenari inaugural “Espumosos del Mundo”. Celebren el 25é. aniversari, i coneixent com treballen no tenia dubte que ens prepararien alguna cosa sorprenent. Les expectatives no fallaren: hem tingut una raresa, dos Franciacorta, tres Caves (un d’ells de Paratge) i un Champagne. Tot acompanyat de l’interessant xerrada conduïda per Juan Such, on han participat Pepe Hidalgo, director tècnic de Juvé & Camps; Pablo Osorio, enòleg i soci fundador de Bodegas Hispano Suizas; Silvia Ortúñez, sumiller de Kabuki; i Maximiliano Bao, ambaixador de marca de Vicente Gandia.

#PanelVerenaAlicante. Sessió de tast 3/1/2025.

 

Tot seguit us presentem les ressenyes dels vins de la darrera sessió de tast del Panell Verema d’Alacant en la que he participat, celebrada al restaurant La Casita de Claudia. Com sempre, podreu trobar aquests mateixos comentaris enriquits amb els d’altres usuaris ací.

VEGATRASAL CRIANZA 2020.  DO Ribera del Duero

Segons l’etiqueta, és un vi elaborat per Bodegas Viyuela per a Minerva Lozano. Un Ribera del Duero d’encàrrec, per tant, amb una etiqueta que pretén ser atractiva. Moltes empreses ho fan, i algunes amb èxit notable.
100% Tempranillo de vinyes de més de 40 anys, de Boada de Roa. 16 mesos de criança en botes de roure francés. Color robí de capa mitja. Aromes de fruita negra madura. Balsàmic i especiat, però amb notes herbàcies. En boca és fresc i cremós, amb acidesa ben present i final amargós. Tanincitat lleugerament aspra. I finalment, torna la verdor ja referida.

VILLOTA MAZUELO 2022. DOQ Rioja

Quatre generacions i una vinya que treballen des de 1930, d'una finca amb gran diversitat varietal. Tot i les aliances passades, des de 2013 la família Pérez Villota està centrada en aquest projecte propi, anomenat legalment Viña del Lentisco, associat a Bodegas Familiares de Rioja.

Monovarietal de Mazuelo, criat 10 mesos en botes de roure francès. Vi parcel·lari d’una vinya plantada a 1985, del qual sols se’n fan unes 3.000 botelles. Color roig picota de capa alta. Lluent. Aromàtic, complementari i ben integrat. Podem destacar la fruita roja madura (nabius). Llaminer i mineral (grafit). Balsàmic (eucaliptus) i especiat (regalèssia). Acidesa ben present en boca. Molt probablement encara no estiga en el seu millor moment.

AURA SAUVIGNON BLANC 2023. DO Rueda

Des de la seua fundació, a 1972, Bodegas LAN ja apuntava alt, si tenim en compte el nom, que correspon a l’acròstic de les inicials de les províncies incloses a la DOQ Rioja. 53 anys després parlem d’un grup que disposa de 5 cellers en diferents DDOO. AURA representa la seua incursió de 2018 a Rueda, comprant el celler homònim. Entre altres accepcions, el mot fa referència al tel que envolta el raïm abans de ser veremat.

100% Sauvignon Blanc parcel·lari de la Finca Avutarda, de 15 hectàries. De verema nocturna. De color palla, daurat i lluent. Molt aromàtic, mostrant-se ja des del primer moment un protagonisme de les notes de fruita tropical, que ho envolta quasi tot (pinya, litxi,...). Trobem també una part fresca i vegetal, que ens fa recordar l’herba-sana. Amable en boca, fàcil de beure. Cremós.

VÍA ROMANA DO CAMIÑO GODELLO 2023. DO Ribeira Sacra

Situats a la subzona de Chantada, Adegas e Viñedos Vía Romana engeguen a 1998 amb la seua primera anyada de viticultura heroica, un tipus de conreu ben comú a la riba del Miño. Allà treballen 16 hectàrees de vinya pròpia, amb les quals elaboren un bon grapat de referències.

Vi blanc, monovarietal de Godello, treballat amb les seues mares durant aproximadament 1 mes. I que espera entre 8 i 9 mesos més, abans de sortir a la venda. De color clar, amb estels acerades. Poc expressiu en nas, notant-se aromes fruitals cítriques (aranja rosa) i també florals, junt a una part tímida, més umami. A l’entrada en boca encara es mostren restes de carbònic, que poc després se’n van. Estructurat, i amb amargor final.

Un parell de projectes singulars

Fa just un any us parlàrem de “La Potingues”, una botiga de productes ecològics de Pego, que començava a mostrar-se molt activa en el terreny gourmet. I un any després tornem a fer-ho, amb aquesta opció ja plenament consolidada pel naixement d’El Raconet de la Potingues, l’espai gastronòmic de dins de la mateixa botiga, on poder assaborir -a més d’adquirir- una bona gamma d’especialitats gastronòmiques. Una opció singular on, tot i no haver cuina, hom pot gaudir d’un àpat fred amb molt bones opcions, minoritàries i originals, com els vins que tenen, tant per ampolla sencera, com per copes soltes. Un raconet, un lloc íntim i obert, amb poc espai però amb molt bon ambient, defensat amb solvència per Diana i Xavi.

Sent així, dilluns passat acollien la presentació d’un altre projecte ben singular: ‘Aretheal’, l’aventura personal de Marc Aguiló, centrada a vinificar tres parcel·les situades en els Colls de Porrera, dins la DOQPriorat. El mateix Marc estigué allà, per presentar-nos aquesta proposta: parlant-nos de les seues produccions limitades de vinyes singulars, cercant l’essència prioratina. De la seua passió i respecte per la terra. I clar... dels vins que fa!

En tastàrem 7, que s’acompanyaren de distints àpats:

La meua "Experiència Verema València 2024".

Ja ha passat l’Experiència Verema València 2024, com sempre amb molt que mostrar. Molt amb que sorprendre! Enguany estiguérem en un parell de tasts dels que podríem anomenar classicisme modern, fora de les rareses i divertiments pels que solem optar ací. I no va estar mal! Gens mal... De fet, hem decidit ressenyar ambdós, tot i arriscar-nos a fer un post més llarg del que solem acostumar. Així que, anem per feina, ja sense més preàmbuls:

"Los Nuevos Proyectos de la Ribera del Duero del siglo XXI". Per Alberto Tobes, responsable de Viticutura i Enología del Consejo Regulador de la D.O. Ribera del Duero.

Amb sols 42 anys d’existència -les primeres DOP ja li duien més de mig segle d’avantatge- la Ribera del Duero ha sabut posicionar-se com una zona d’un prestigi i amb gran potencial de producció, on s’elaboren bona part dels vins més reconeguts de l’Estat. Avui compten amb 325 cellers  elaboradors (dels 347 inscrits) i amb 7.400 viticultors que conreen 27.549 Ha d’una altitud mitjana de 800 msnm, on el Tempranillo (Tinta del País, o Tinto Fino) és hegemònica, ocupant un 96% del total de producció.

I què us tinc que dir jo de la Ribera, que no sapigueu?- Com diria algú que conec-. Doncs, sols tractar de resumir l’esperit del tast que ens va presentar Alberto: una sessió, que es va notar ben treballada, on l’objectiu era mostrar-nos la cara més desconeguda del que està fent-se a la DOP. Productes minoritaris de projectes incipients, o no tant; noves línies de treball;... però tots relativament actuals, amb origen en el segle del que ja en duem quasi un quart. I així, començàvem amb els vins blancs. Què sí, també en fan! Però sols des de 2019, amb l’Albillo Mayor com a varietat principal autoritzada. Cal dir que aquest cep blanc ocupava 1/3 de tota la vinya, i es va arrancar massivament a partir de 1982, amb l’obtenció de la DOP, per substituir-la per Ull de Llebre (Tempranillo).

• Ferratus 2022. Blanc de Bodegas Cuevas Jiménez. Aromàtic, tremendament floral, amb bon pes de fruita blanca i de pinyol. D’acidesa marcada. Bon treball sobre mares, i pas just per fusta.
• Albor de Resalte 2022. Blanc de Bodegas Resalte. Predomini d’aromes de criança, amb fusta present, però també florals i fruitosos. Entrada potent en boca. Acidesa amb potencial de guarda.
• Nabal Rosé 2023. Rosat de Bodegas Navarro Balbás. Rosat clar molt pàl·lid (provençal). Aromes de maduixa, en una explosió varietal que ens transporta a una botiga de llepolies. Amable en boca.
• El Gallinero Rosée 22. “ El rosado de Valdemonjas”. Color rosat, però més intens. Com també ho és en nas, on torna la maduixa, però ja més madura. Més seriós, però saborós i gastronòmic. 
• Carmen by Comenge 2022. Rosat de Comenge Bodegas y Viñedos. Un vi parcel·lari, però més claret que rosat, tant pel color com per la seua composició, barreja de varietals blanques i negres.
• Noroeste 2022. Tinto de Bodega Buen Camino (Pagos de Vallejo). Aromàtic, dominant la fruita negra, sobre un fons de regalèssia i matolls. Tanicitat encara agressiva, però que apunta maneres.
• Entre Palabras 2021. Vi negre de Valdemonjas. De color intens, encara viu i blavós. Aromes de fruita negra (mores). Càrnic i complex, amb molts detalls interessants. Dens i astringent en boca.
• Dominio de Calogía by José Manuel Pérez Ovejas 2021. Vi negre d’autor. Sense paraules! Una autèntica bogeria, on hi havia de tot, ben complementat i amb justa mesura: Aromes cremoses i llamineres, notes minerals, fruita negra ben present, fusta ben integrada, matolls,... amb balsàmics més presents en evolució. Elegant i molt rodó. Dens en boca, amb un taní masticable.
• Las Matillas 2020. Vi negre de Dominio de Cair. Parcel·lari d’incorporació recent. Aromes de fruita en licor. Intens, amb presència de terciaris. Balsàmic i saborós. Explosió de sabors en boca.
• Dominio Lubiano Edición Limitada 2020. Vi negre del celler homònim (Velvety Wines), en primicia. Aromes complexes i integrades. Madur i especiat. Amb tanicitat ampla i dens en boca.
• Familia Comenge 2019. Vi negre (reserva) de Comenge Bodegas y Viñedos. Aromàtic, amb balsàmics i fusta present. Concentrat, sedós i complementari, però encara fresc, mostrant bon recorregut a l’alça. Un bon referent del classicisme i elegància de la Ribera. Molt recomanable!
• Valdrinal SQR 2018. Vi negre d’autor (David Cuéllar) del celler homònim. De color intens. Aromàtic, especiat i balsàmic. Ample en boca, amb bona potència alcohòlica, però ben integrada.

Un tast ben interessant, sens dubte algun! Amb la capacitat de sorpresa de La Ribera...

I així, amb el bon sabor de boca encara present; cap a l’altre, igual o més il·lusionant encara:

“Ribera y Rioja, los dos grandes paisajes del Tempranillo”. Per Agustín Santolaya, director general de Bodegas Roda.

Compartia mesa amb el ponent, Juan Such, president de Verema, qui en la presentació de qui conduiria la sessió ja lloà les seues capacitats comunicatives. I així es demostrà tot seguit, mentre s’anaven servint els 6 vins negres i la sala impregnant-se d’un encisador aroma, Agustín abordà la dissertació que ens ocupava amb la tranquil·litat i mestressa dels qui es saben tota la lliçó, deixant la sala en un admirador silenci expectant.

En quan a les virtuts del Tempranillo, a nivell general, ens parlà de la seua versatilitat per oferir bons vins per a consum immediat, però també altres amb excel·lent recorregut temporal. I així, com es capaç de presentar-se elegant a La Rioja, poderós a Toro i equilibrat a La Ribera. De com aquesta varietat va ser verduc i víctima de la reconversió agrícola d’aquest últim territori, liquidant quasi tot l’Albillo Mayor (o Torrontés), i també bona part de la diversitat clonal del propi Tempranillo. En aquest sentit, ens comentà també la tasca d’investigació que duen a terme a l’empresa representada, cercant una millora constant de morfo tipus, entre els 550 detectats.

En quan a la implantació del grup empresarial a la Ribera del Duero, ara fa 15 anys, ens comentà que el motiu fou la recerca d’oferir altres alternatives de qualitat, una vegada ben assolit el projecte d’Haro. Amb menys de 2 hores de cotxe, canvia el clima, que perd la mediterraneïtat i es torna més continental, i l’altitud passa dels 450 als 800 msnm, tot amb un excel·lent gradient tèrmic, especialment a l’època de maduració. I així, es busca un perfil fresc, fugint de sobre maduracions i maceracions llargues. Per altra banda, el 20% de roure francès que fan servir a Bodegas Roda, a la Horra és del 100%. Tot seguit, començaren a desfilar, una rere altra i en vertical, els vins estel·lars d’ambdós cellers; Primer les de Ribera i després les de Rioja. Òbviament no anem a reproduir el tast que ens donaren escrit -però està a l’abast de qui ens el demane-, i sols esmentarem una breu impressió pròpia, que considerem prou il·lustrativa: 

• Corimbo I 2015. Potència i frescor. Ample i dens.
• Corimbo I 2016. Més amabilitat, menys concentració.
• Corimbo I 2017. Menys expressiu, però més complex i concentrat.
• Cirsion 2018. Elegància eterna i exotisme captivador.
• Cirsion 2019. Plenitud i llarga vida. Interessant esperar.
• Cirsion 2020. Subtilesa i volum. Tranquil i seriós.
• Roda I 2021 Blanco. L’ocasió ho mereixia, i aprofitaren per presentar-nos el seu primer blanc, del celler de la Rioja, encara pendent de sortir al mercat, també com el vi just anterior. Codonys, préssecs,... Amb volum. Bona estructura y una salinitat final molt interessant.

I ací hauríem acabat! Però, rematant una feina ben feta, Agustín ens va voler fer recordar l’origen del grup empresarial: Aubocassa, el primer oli mallorquí en guanyar notorietat. En tastàrem una copa, i és delicadament fi...

Més fotos, tot seguit. I el mateix text, però enriquit amb l'opinió d'altres usuaris, a:  https://www.verema.com/foros/foro-vino/temas/1615339-experiencia-verema-valencia

#PanelVerenaAlicante. Sessió de tast 13/1/2024.

Tot seguit us presentem les ressenyes dels vins de la darrera sessió de tast del Panell Verema d’Alacant, aquesta celebrada la cerveseria Bubbles. Com sempre, podreu trobar aquests mateixos comentaris enriquits amb els d’altres usuaris ací.

MARCELINA GÓMEZ 2022. Viña Sastre. DO Ribera del Duero (90)

Amb poc més de trenta anys d’existència, el celler dels germans Sastre Gómez ja és tot un clàssic a la Ribera. Les 23 Ha. inicials ara en són 45, i a la gamma més generalista s’ha unit una altra de vins parcel·laris, però mantenint una filosofia de respecte al medi que cerca qualitat i caràcter. Tanmateix, la vocació familiar s’evidencia a l’heràldica que fan servir com emblema de marca, i també en aquest vi, com a homenatge a la matriarca.

Mono varietal, 100% Tinta del país, del que sols se’n fan 8.000 ampolles. De color frambèsia. Amb vora transparent, d’aspecte glicèric. Aromes de cirera en licor, balsàmic (anisat) i també làctic (“Palote” de maduixa). L’entrada en boca és viva, sense amagar certa complexitat.

PEQUEÑAS PRODUCCIONES CHARDONNAY 2022. Bodegas Marco Real. DO Navarra (91)

Marco Real té presència ara mateix a 8 DDOO, formant part des de 1992 del Grupo La Navarra, un conglomerat empresarial amb origen a 1831, al si de la família Belasco. 8 generacions després, a més a més de vi i patxaran, el seu port-foli s’estén a una bona mostra d’altres beuratges. “Pequeñas Producciones”, sense dir quantes ampolles, pertany a una col·lecció de mono varietals de la Finca La Pared, a la Sonsierra navarresa.

Mono varietal, 100% de Chardonnay, amb tres mesos de criança sobre les seues mares. Color entre palla i daurat, molt clar. Net i lluent. Aromes intenses de pastisseria. I fruitoses, entre cítriques i tropicals (pinya). En evolució, n’apareixen altres com de torrats, mantega i de vainilla. Saborós i fresc en boca, amb densitat mitjana i acidesa marcada, però ben equilibrat.

FINO PERDIDO. Bodegas Sánchez Romate Hnos. DO Jerez, Xérès, Sherry (92)

Amb més de dos-cents quaranta anys d’història al Marco! Què podem dir ací, en unes poques línies? I a més a més, ja us ho vàrem contar ací.

Pel que fa al vi: parlem d’una meravella de fino, ja en camí d’amontillar-se... Amb color daurat intens, lluent. Aromes de fruits secs (ametlles) i llevats. Acetaldehids, propis de la seua elaboració. Cera d’abelles... En boca, salí i lleuger, però ben sàpid i durador.

DEHESA LA GRANJA 2020. Vinos de la Tierra de Castilla y León (95)

Dehesa La Granja és una finca espectacular de demarcació zamorana, d’unes 800 Ha, on les 100 de vinya comparteixen espai amb altres conreus i explotacions agropecuàries. I per això, amb la mateixa marca, podem trobar també oli, formatge i cigrons. Pertany al grup de cellers de la família Fernández Rivera des de 1998, quan la modernitzaren amb vinya procedent de Condado de Haza.

100% Tempranillo, amb criança d’entre 12 i 15 mesos en bótes de roure americà. De color granat intens, amb capa mitjana-alta. Amb una complexitat aromàtica enorme; on podem trobar fruita molt madura i llaminera, notes balsàmiques (resina), especiades, carnoses, de cuir nou, tabac, coco... En boca, resulta saborós i amb tanicitat viva. De postgust llarg.

VÁSTAGO 2020. Bodegas El Inicio. Vinos de la Tierra de Castilla y León (94)

Amb origen a Peñafiel, a 2007, Bodegas El Inicio treballa ara mateix amb vins de quatre zones diferents. Etiquetat amb la genèrica de VTCL, del vi que avui ens ocupa podríem dir que és el zenit de tot aquest conjunt de referències. Un testimoni vital dels aprenentatges i experiències acumulades, o almenys així el defén el text que l’acompanya. El nom tampoc es queda darrere...

Cupatge de 90% de tinta de Toro, amb 6% de Petit Verdot i 4% de Garnacha criat durant divuit mesos en botes de roure francés i amb afinació posterior en foudre. Color granat, amb capa mitjana-alta i llàgrima densa. Aromes de fruita negra madura, ja compotada. Mineral (tinta xinesa), balsàmic i carnós. Cuir de qualitat. Saborós. Amb entrada potent. Madur, llarg i de tanicitat noble.

JESÚS MADRAZO SELECCIÓN 2019. DO Ribera del Duero (93)

A 2017, després de mitja vida dedicada a CVNE i sent l’artífex d’algun dels seus vins més notables, Jesús Madrazo decideix iniciar un projecte propi. I així, des de Bodegas Terceto a La Rioja, però amb Territorio Luthier a la Ribera, neix aquesta selecció que amb el seu acoblament apunta a trobar un esperit harmònic. Per cert, curiosa frase èpica la que acompanya l’escut de la marca...

El cupatge de les 8.217 ampolles d’aquesta anyada és: 88% de Tempranillo, amb 10% de Garnacha i 2% d’Albillo Mayor. De color granat i capa mitjana. Complex. Complex, on destaquen aromes de fruita madura i balsàmics. Mineral, fresc i especiat. Complementari i ben equilibrat. Entrada en boca saborosa i amb tanicitat marcada. Dens, quasi mastegable.

DIES DE VI I FORMATGE. Entre La Terra Alta i El Priorat.

La 8a edició del Cheese & Wine, fou el detonant per a que acabarà eixint-nos una sortida enogastronòmica d’allò més apanyada. Però anem per parts! Que segur que en trobareu alguna inspradora. En qualsevol cas, nosaltres ja les havem incloses al mapa de recomanacions...

CHEESE & WINE NIGHT a LES CAPÇADES

Lluny de tractar-se d’un esdeveniment aïllat, per si us interessa per apropar-vos en futures edicions, direm que ja està plenament consolidat entre els de caire gastronòmica que s’organitzen a l’Hotel Les Capçades, d’Horta de Sant Joan. I és per això que compta amb 2 edicions cada any (abril i octubre).

La convocatòria estigué guiada pel ‘fromelier’ Javier Campo, i en ell es pogueren tastar 34 formatges. 45 kg en total, repartits en quatre taules (pasta tova, pasta dura, internacionals i blaus) i acompanyats de panets, fruits secs, confitures,... I què més? Doncs eIs 2 vins que s’havia dut cada celler dels 6 participants, tots de la DO Terra Alta: Bàrbara Fores, Celler Tarroné, Celler Bernaví, Herència Altés, Celler Batea i Venta d’Aubert. Tot, a l’entorn idíl·lic dels jardins de l’hotel i acompanyats de música en viu amb! Quasi res porta el diari...

EDETÀRIA

D’entre les experiències enoturístiques oferides per aquest celler de prestigi a la Terra Alta, havíem optat per la que anomenen “Els Nostres Tops”. Ens rebé Manette, que ens conduí per fer una passejada per les vinyes de la preciosa finca “El Mas”, contant-nos algunes curiositats. Entre elles, l’origen del celler, que el podem trobar a fa tan sols 20 anys, quan Joan Àngel Lliberia torna a la seua terra natal per fer-se càrrec de la vinya familiar. I  alhora n’adquireix altres, amb unes idees visionàries sobre la viticultura local, gens habituals en aquell moment. Per cert, el nom l’agafà del pobladors pre-romans de la zona, els íbers que habitaben bona part del sud de Catalunya i nord del País Valencià actuals, amb Llíria com a ciutat capdavantera.

El celler disposa d’unes 60ha de conreu ecològic, distribuïdes en 5 terrers diferents (Panal, Tapàs, Tapàs blanc, Còdols i Vall. I on sols treballen varietats autòctones (garnatxa blanca, garnatxa fina, garnatxa peluda i samsó). En quant als vins, compten amb 15 referències, distribuïdes en 4 famílies, segons ells mateixos les defineixen:

•     Els “Via Terra”, disfrutons i fàcils
•     Els “Via Edetana”, elegants i gastronòmics
•     Els “Edetària Selecció”, els estàndarts d’expressió varietal i de terrers
•     I “Les Nostres finques”, la singularitat i finesa dels parcel·laris

Finalment tastàrem, dels Edetària seleccció els blancs, sec i dolç. I els quatre de Finca (La Terrenal, La Pedrissa, La Genuïna i La Personal).

Podeu trobar més fotos i detalls de la finca i instal·lacions, ací mateix. 

BUIL I GINÉ

Restaurant correcte! On el més especial és la seua situació. A peu d’unes vinyes de conreu heroic, amb vistes panoràmiques espectaculars...

Que en voleu saber més? Ací teniu un reportatge fotogràfic 

CAN CASTELLNOU

Com diu la cançó: 'La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!” I això és el que ens esperava a Capçanes...

Per a algú que ja fa temps que corre cellers. De tot tipus i grandària. Parlant amb infinitat de propietaris i representants, sobre els plantejaments respectius. Trobar algú amb la il·lusió de qui comença a engegar un projecte propi és tot un goig. Un regal que molt de tant en tant ens toca. I en aqueix sentit, gaudir la generositat amb que ens van rebre els germans Pepe i Ramón Castellnou, fent-nos partíceps de la seua iniciativa, sens dubte ho fou.

Els germans Castellnou representen a aqueixa part anònima de la gent que treballa la vinya, que ho ha fet des de sempre i que coneix bé tots els processos. També els de l'elaboració vitivinícola. Persones que sempre han venut la seua producció a altres, però que en aquest cas mai han perdut de vista l’esperança de crear un projecte propi. I ara, quan ja albiren resultats no molt llunyans, ens oferiren una poqueta-nit d’allò més entretinguda, compartint experiències i avanços. Tastàrem most sense acabar, pipetjàrem vi en procés, i també collites d’anys anteriors ja envasades. I la millor cosa: gaudírem de la seua il·lusió contagiosa! Molta il·lusió, honesta i propera...

Aviat obriran al públic. Seguiu-los, abans que ho facen altres. I no els perdeu de vista! Recordeu referències, ara emotives i ja ben interessants, com "La Padri", o "Les Vinyasses". De ben segur que la familia creixerà ràpid, creant-ne moltes més que oferir-nos...

SANGENÍS I VAQUÉ

El matí de diumenge havia començat bé, acomiadant-nos de Falset amb un pastís de crema de la pastisseria López, però encara milloraria: en arribar a Porrera, el ròtol del celler Sangenís i Vaqué ens convidava a entrar-hi. Dins, la Maria Sangenís estava a punt de començar una visita de grup, a la que no ens abellia acoblar-nos. L’opció fou que el seu marit es quedés amb nosaltres, presentant-nos la gamma completa del que elaboren. Vins de vinya pròpia, de les 15 Ha que tenen, distribuïdes en 3 finques: Coranya, La Cometa i Roques Llises, totes en terreny de llicorella.

I així, un rere altre, anàrem tastant-los: “Lo Coster Blanc” (garnatxa blanca i macabeu amb pas de 4 mesos per bóta), “Garbinada”(cupatge de Garnatxa i Carinyena. Jove), “Dara” (com l’anterior, però amb 1 any de criança), “Lo Bancal de Garnatxa”(mono varietal de vinya d’altitud, amb 6 mesos), “Coranya” (l’assemblatge parcel·lari, també amb pas per fusta d’un any) i “Clos Monlleó” (la mateixa barreja, però de vinya vella i amb criança d’any i mig). Un recorregut in crescendo, amb vertader èxtasi final...

RESTAURANT CELLERS DEL PRIORAT

Tocava posar punt i final. I l’escollit fou el restaurant Cellers de Gratallops! Senzill, però amb menjar ben fet, bon celler i millor atenció. Qué no és poc! El reportatge fotogràfic, si us interessa, el podeu veure ací.

Una curiositat: supose que ja coneixeu la història de la revolució recent del Priorat. I si no, us convide a llegir el compendi que publicàrem fa uns anys en aquestes mateixes pàgines. Doncs el local que ocupa aquest restaurant, i per això el seu nom, fou on establiren la botiga col·lectiva els closos que la protagonitzaren.

#PanelVeremaAlicante. Sessió de tast 30/09/2022.

Tot seguit us presentem les ressenyes dels vins del darrer tast del Panell Verema d’Alacant. En aquest cas fou a La Bodega de Meyos-Taberna de Meyos. Com sempre, podreu trobar aquests mateixos comentaris, enriquits amb els d’altres usuaris a https://www.verema.com/usuarios/vicent-torres

CARCHELO CIENTO80 2021. Bodegas Carchelo. DO Jumilla. (87)

Autoproclamats inventors de la “nueva Jumilla”, aquest celler pren el nom de la Serra del Carche. -O més bé, Carxe! Què és una comarca de parla valenciana...- Entre els seus valors destaquen una ubicació, que combina altitud i elevat nombre d’hores de sol amb pluviometria molt baixa. I també altres iniciatives de compromís social.

El vi és un assemblatge de Monestrell, Syrah, Cabernet Sauvignon i Ull de llebre afinat 12 mesos en bótes de roure francès. De color robí i capa mitjana. Aromes de fruita negra, balsàmics i torrefactes sobre un rerefons alcohòlic, potser massa present ja que es torna a mostrar en boca. Entrada potent, però una mica aspra, d’astringència notable. Càlid.

FINCA LUZÓN ROBLE MONASTRELL 2022. Bodegas Luzón. DO Jumilla. (91)

Luzon és l'illa principal de les Filipines, tant en superfície, població com políticament. És també on es troba la capital, Manila. I és d’aquesta illa d’on pren nom la finca que el dona el celler, fundació d'un militar retirat quan va tornar d’allà, a 1841. La propietat actual, que ja no té vincles de parentesc, manté el nom de la finca sols pels vins que provenen d’ella. Direm també que treballen amb processos de millora constant, guiats per criteris sostenibilitat.

Mono varietal de Monestrell jove, amb pas de 3 mesos per bóta. Color granat, de capa mitjana. Aromes més florals que fruitosos. Però també carnós, especiat i balsàmic (matolls, llorer,...). Entrada en boca potent i cremosa. Saborós i estructurat, amb tanicitat marcada.

LACRIMUS CRIANZA 2020. DOQ Rioja (87)

Rodriguez y Sanzo és una empresa familiar que elabora referències a 7 DOP’s (4 d’elles a Castilla y León). D’entre el seu portfoli, el que ens ocupa ací és un riojà, cupatge de Tempranillo (15%) i Graciano (15%), madurat entre 12 i 14 mesos a botes de roure húngar i francès. Picota de capa mitja-alta. Aromes de fruita negra, especiats (cacau) i mineral. Saborós i amable.

CASA DE LA ERMITA CRIANZA 2020. Esencia Wines Cellars. DO Jumilla (91)

Esencia Wines és una empresa jumillana que té les marques "Casa de la Ermita" i "Hacienda del Carche". Junt a les varietals franceses i Monestrell, amb que treballen, disposen d’una vinya experimental amb altres varietats forasteres que fan servir com a banc de proves.

Cupatge de Monestrell, Cabernet Sauvignon i Syrah, amb pas per bóta de 6 mesos. Color cirera de capa mitja-alta. Dens i glicèric. Aromes d’intensitat mitjana, on trobem fruita roja amb làctics (“palote” maduixa-nata) i també fruits secs (garrofa). Especiat i picant. Pas per boca agradable, cremós, amb acidesa i tanicitat polida. Estructurat.

CARCHELO ROSÉ 2022. Bodegas Carchelo. DO Jumilla. (83)

Aquest segon Carchelo de la sessió correspon a un mono varietal de Monestrell de vinya vella. De color frambèsia, net i lluent. Aromes de maduixa silvestre, nabius, amb acidesa dolça (mandarina). Alcohòlic i càlid. Potent en boca, també amb l’alcohol molt present i amb l’acidesa desdibuixada.

VETERUM ORANGE WINE 2021. Coviñas Coop V. (85)

Amb origen a la Requena de fa 60 anys, el Grupo Coviñas elabora ara mateix més de 16 milions d’ampolles, que s’exporten a més de 30 països. Dins de l’enorme número de referències, els “Veterum” procedeixen de vinyes de més de 80 anys.

El que ací ressenyem és un brisat, mono varietal de Macabeu, amb 15 dies de maceració. Color ambarí, propi d’aquest tipus de vins. Aromes dolces de mel molt pronunciades, tapant altres més subtils: bresquilla, palla, anís,... Una mica secant en boca, i amb estructura feble.

VALSANZO 2020. DO Ribera del Duero. (87)

I un altre dels Rodríguez y Sanzo! Ara de La Ribera...  Mono varietal de tempranillo,  amb criança de 12 mesos. Color granat de capa mitja-alta. Aromes de fruita negra madura. Balsàmic i especiat (pebre negre), mineral. Dens en boca, astringent i de persistència mitjana. Li se suposa que podria millorar en botella en els pròxims anys.

LA VIÑA DE AMAYA VIÑAS VIEJAS. Do Toro. (91)

Continuant amb els Rodríguez Sanzo, arribàvem a Toro, amb un assemblatge de Tempranillo i Garnacha, de vinya plantada a 1940, criat en botes de roure francès i americà durant 12 mesos. De color cirera picota i capa alta, glicèric. Aromes fruitals madures, ben complementades amb moltes altres: balsàmics (mentol), càrnic, cacau, torrefactes,... Bona entrada en boca, amable però amb potència. Saborós, amb tanicitat pronunciada i persistència mitjana. Probablement està en moment òptim de consum.

FINCA LE GARDETA SYRAH 2020. J. Chivite Family Estates. DO Navarra. (93)

Des de la seua fundació, datada a 1647, 11 generacions de Chivites han anat aprofundint en la tradició vinícola navarresa, constituint ara mateix tot un estendard. Legardeta és una finca situada a Villatuerta, dins la merindad d’Estella, la més occidental de Navarra. 245 ha, de les quals 103 són de vinya integrada en un ecosistema de bosc baix i arbratge autòcton. Una zona de clara influència atlàntic-continental que afavoreix la maduració lenta i completa del raïm, clau per a la qualitat i l'obtenció d'un perfil fresc i elegant.

Mono-varietal de Syrah envellit 12 mesos en botes de roure francès. Picota de capa alta. Aromes madures, però fresques (pruna negra, nabius,...). Molta complexitat. Sedós en boca, amb sabors potents i ben integrats. Tanins polits.

Des de Canàries (3/12). DO Lanzarote

El capítol que ens ocupa avui potser siga el més icònic dels vins de canàries. Per poc que en puguem saber, segurament la imatge d’aqueixes vinyes de Lanzarote en terreny purament volcànic siga la que a tothom li ve al cap quan pensa en vins canaris. “Vinos de Lanzarote” va ser la segona zona canària en obtenir el reconeixement de la denominació d’origen, el 14 de desembre de 1.993.

El seu clima es pot classificar com a desèrtic, o mediterrani semiàrid subtropical. L'escassetat de barreres geogràfiques i la influència, tant dels vents alisis com de les brises marines, fan que el vent siga un factor característic de Lanzarote, donant origen a algunes de les seues pràctiques agrícoles singulars, origen d'un paisatge agronòmic d’aspecte llunar únic al món. Aquestes pràctiques, però més espacialitzades, esdevindrien imprescindibles després de les últimes erupcions del Timanfaya. El volcà havia deixat el sòl cobet de cendra volcànica (o com diuen allà, rofe) que en gelar-se es va començar a emprar per a control hídric, podent optimitzar així l’escassesa de pluviometria. Aquesta capa permet una ràpida filtració de l’aigua de pluja, alhora que produeix un efecte termoregulador sobre la terra vegetal que n’evita l’evaporació.

La zona de producció s'estén a tota l'illa, distingint-se varies zones vitícoles:

-  La Geria: Zona de vinyes situada entre els municipis de Yaiza i Tías, on es fa servir el sistema de clots, a causa de la grossària de la capa de rofe, que en algunes zones arriba fins i tot als 3 m d'alçada.

- Masdache: entre els municipis de Ties i Sant Bartolomé. Mateix sistema de cultiu anterior, però amb capa de menys grossa de rofe. Aquests clots reben el nom de “Chabocos”.

- Tinajo i Haría: on s'usa el sistema de rases, bé perimetrals o en tota la parcel·la. La capa de rofe ací és més prima, sobretot a Haría, on en algunes zones és molt escàs. La principal zona és la de Yé-Lajares, de producció especialment baixa, degut a la naturalesa del sòl.

En quan a les dades de l’última collita, podem parlar de 1.863 ha conreades per 1.828 viticultors, amb una producció de 1.955 tones de raïm i 1.641.031 litres embotellats en 28 cellers. Óbivament aquests baixos rendiments fan que el quilogram de raïm es pague sobre els 3€. Sens dubte, parlem d’una viticultura heroica on la verema es feia en dromedari fins fa quatre dies, i  on el domini varietal absolut és per a la malvasia Volcànica -encreuament pre-fil·loxèric de Malvasia aromàtica i Marmajuelo-, amb el 72% de la producció total, seguida del Listan N. (10%), Listan B. (6%), Moscatell (5%), Diego (3%) i altres més minoritàries.

La formació que rebérem i el tast posterior (1 escumós, 8 blancs, 1 rosat, 2 negrs i 1 dolç) estigué a càrrec de Dario Pérez, tècnic de cellers i secretari del comitè de tasts del CRDO. En quan als vins tastats, destaquem els següents: “Ajul blanco 100% Malvasía Volcánica 2021” de Bodega Cohombrillo, “Martinón Blanco Seco 2022”, l “Experiencia de Vendimia Finca Ramón 2022” d’El Grifo que ens resultà especialment ressenyable; “Tisalaya Diego 2021” i el dolç “Moscatel Añada 2014” de Bodegas La Florida.