#forerosverema25. Tres dies entre les vinyes d’Utiel-Requena

Acabada la trobada d’enguany, toca fer balanç: contar com va anar, tant per conservar el record amb els assistents com per compartir-lo amb els absents.

Hi ha moments a l’any que tenen gust de retrobament, d’aromes que parlen de terra, de vinyes i d’amistat. Un d’aquests és, sens dubte, la Trobada de Foreros, una cita anual que reuneix amants del vi i apassionats de compartir les seues experiències al portal de Verema. L’edició d’enguany ens ha dut a Utiel-Requena, terra del Bobal, de les bombolles valencianes i dels únics vins de finca del nostre territori.

El primer brindis fou a la FincaHoya de Cadenas, de Vicente Gandía. El capvespre tenyia de daurat les vinyes durant el primer encontre, i l’aroma de most en fermentació ja anunciava que el cap de setmana seria intens. Entre somriures i retrobaments, vam començar la visita a aquest celler amb cent quaranta anys i quatre generacions d’història, avui dins d’una finca de 350 hectàrees des d’on elaboren milions de litres.

Acompanyats per Diego, Maxi i Carlos, recorreguérem la nau principal de dipòsits i les de criança, tastant algunes elaboracions pel camí.

Per acabar, ens desplaçàrem a la casa pairal de la finca, on s’ubica el Museu Arte en Barrica. Llàstima que ja fos de nit i no poguérem gaudir del trajecte com cal. Allà mateix ens oferiren un tast amb els seus vins: Bobal Blanco 2024, una raresa que millora en cada anyada;  Bobal Brut, la novetat que completa la gamma de la botella xata; Bobal Negro 2022, el que va iniciar aquesta sèrie de Pepe Hidalgo; Clos de Gallur 2022, un parcel·lari singular; i Clos de Gallur Black 2020, la selecció “prohibitiva” de l’anterior.

Un sopar informal, protagonitzat per la gastronomia local, tancà la visita i la primera jornada.

El segon dia, i ben solejat. Era el torn de Bodegas Hispano+Suizas i l’energia contagiosa de Pablo Ossorio, amb la promesa d’una experiència memorable. I així, la visita fou una autèntica lliçó sobre passió, detalls i autoexigència, deixant clar per què aquest projecte s’ha convertit en pocs anys en un vertader referent del vi al País Valencià. Un celler sense tradició prèvia i que s’autodefineix com a “raro”, però que, amb ambició, innovació tecnològica, experimentació i elegància “musical”, obté any rere any resultats excepcionals.

Una cosa porta a l'altra! Deixant-nos dur per la Terra Alta...

L’esdeveniment

Dos anys després, hem repetit l’experiència formatgera que ofereixen a l’hotel Les Capçades per primavera i tardor. El format és simple, però efectiu, supose que per això ja han superat les deu edicions.

En l’entorn idíl·lic del jardí de l’hotel, proposen una representació de mitja dotzena de cellers de proximitat (enguany estaven: Herència Altés, Sant Josep Wines, Altavins Viticultors, Les Vinyes del Convent, La Botera i Bàrbara Forés), quatre parelles de taules de formatges preparades amb exquisidesa i perfectament organitzades (pasta tova, premsats, internacionals i blaus) i música suau en directe per acabar de crear l’ambient idoni. A l’altre costat, prop d’un centenar d’assistents il·lusionats, tant locals com forasters.

L’hotel es troba als afores d’Horta de Sant Joan, poble amb un nucli antic declarat bé cultural d’interès nacional, al sud de la Terra Alta, a la vora del Matarranya i a les portes del Parc Natural dels Ports.

A banda d’aquests atractius, i de tot el que hem explicat dels formatges, ofereixen una programació ben nodrida d’experiències gastronòmiques de primera línia. Ara mateix, la següent que tenen anunciada és un sopar harmonitzat amb els Corpinnat de Llopart. Llàstima tindre-ho tan lluny!

L’àpat

Aprofitant l’esdeveniment explicat, ens aproparem a conéixer “l’Hort”, restaurant de l’hotel “l’Hort de Fortunyo”, quasi a tocar de l’anterior. Es tracta d’una masia del segle XVIII, recuperada amb bon criteri, on es poden contemplar elements excavats en pedra i un hort-jardí que junt a l’edificació principal creen un conjunt encisador.

El restaurant està comandat per Paula C. Loureiro i Manuel Francés, que aporten experiència i professionalitat a una cuina que dóna protagonisme als productes locals i de proximitat.

Optàrem pel menú de temporada —el curt, perquè a la nit venien els formatges— i ens sorprengué especialment el paté de carabassa rostida, amb crunchy de llavors torrades, magrana i crema de quefir a les fines herbes. Ací podeu trobar fotos amb el detall de la resta de plats.

I què beguérem? Doncs entre altres, una agosarada proposta elaborada per Andrea Miró: un ancestral de garnatxa blanca de la Terra Alta, que es comercialitza en punta. És a dir, per degorjar! Òbviament amb instruccions de com en un àmbit domèstic... sense que et tiren de casa amb un bac al carrer!

L’enoturisme

Fa més de trenta anys que vaig visitar un celler per primera vegada. Allò, que era una excentricitat aleshores, s’ha convertit avui en un pilar fonamental del negoci de molts cellers: visites programades, explicacions simplones, uns vins amb alguna cosa per rosegar i pas al següent grup. És per això que ara mateix és una activitat que solc defugir, tot i que continue cercant excepcions que em semblen interessants.

L’audàcia d’Andrea Miró, explicada abans, ja havia despertat la meua curiositat. Dit i fet: contactàrem de vesprada amb el celler —que no té oferta enoturística— i ens reberen l’endemà.

En realitat, el celler el trobareu amb el nom de Jordi Miró, al poble nou de Corbera d’Ebre (el vell fou arrasat pels bombardejos de la Guerra Civil, i tot i no tindre la fama de Belchite mereix una visita i reconeixement especials).

Ens reberen Jordi i Andrea.  Mentre ella continuava amb les seues tasques, tinguérem amb Jordi una llarga i interessantíssima conversa. Ens contà com l’afició acabà sent un negoci que exporta la meitat de la producció, que a més a més ha tingut que créixer per fer lloc a les seues dues filles, Andrea i AÏda. En mostrà les instal·lacions i ens parlà de les 20 Ha de vinya que treballen: terra ben llaurada i tractada amb respecte, sense herbicides. 

També, de com i tot semblar un celler familiar, en realitat són més aïna 3 distints, amb projectes ben personals i diferenciats, que comparteixen un mateix espai físic, distribuint-se conceptes sempre alerta de no xafar-se.

I òbviament, ens explicà amb detall les 18 referències que elaboren (a la foto teniu les 3 que vam tastar, una per grup):

•          Els 8 de Jordi (l’origen de tot): els cupatges i els procediments
•          Els 7 (de moment) d’Andrea: textures de garnatxa blanca
•          I els 3 d’Aïda: Serendipity, fruit de l’atzar

En definitiva, espenta, creativitat i coratge per fer uns vins amb ànima, que se’ns serviren ben explicats, amb la passió de qui els elabora! Moments de la vida que valen la pena...

DIES DE VI I FORMATGE. Entre La Terra Alta i El Priorat.

La 8a edició del Cheese & Wine, fou el detonant per a que acabarà eixint-nos una sortida enogastronòmica d’allò més apanyada. Però anem per parts! Que segur que en trobareu alguna inspradora. En qualsevol cas, nosaltres ja les havem incloses al mapa de recomanacions...

CHEESE & WINE NIGHT a LES CAPÇADES

Lluny de tractar-se d’un esdeveniment aïllat, per si us interessa per apropar-vos en futures edicions, direm que ja està plenament consolidat entre els de caire gastronòmica que s’organitzen a l’Hotel Les Capçades, d’Horta de Sant Joan. I és per això que compta amb 2 edicions cada any (abril i octubre).

La convocatòria estigué guiada pel ‘fromelier’ Javier Campo, i en ell es pogueren tastar 34 formatges. 45 kg en total, repartits en quatre taules (pasta tova, pasta dura, internacionals i blaus) i acompanyats de panets, fruits secs, confitures,... I què més? Doncs eIs 2 vins que s’havia dut cada celler dels 6 participants, tots de la DO Terra Alta: Bàrbara Fores, Celler Tarroné, Celler Bernaví, Herència Altés, Celler Batea i Venta d’Aubert. Tot, a l’entorn idíl·lic dels jardins de l’hotel i acompanyats de música en viu amb! Quasi res porta el diari...

EDETÀRIA

D’entre les experiències enoturístiques oferides per aquest celler de prestigi a la Terra Alta, havíem optat per la que anomenen “Els Nostres Tops”. Ens rebé Manette, que ens conduí per fer una passejada per les vinyes de la preciosa finca “El Mas”, contant-nos algunes curiositats. Entre elles, l’origen del celler, que el podem trobar a fa tan sols 20 anys, quan Joan Àngel Lliberia torna a la seua terra natal per fer-se càrrec de la vinya familiar. I  alhora n’adquireix altres, amb unes idees visionàries sobre la viticultura local, gens habituals en aquell moment. Per cert, el nom l’agafà del pobladors pre-romans de la zona, els íbers que habitaben bona part del sud de Catalunya i nord del País Valencià actuals, amb Llíria com a ciutat capdavantera.

El celler disposa d’unes 60ha de conreu ecològic, distribuïdes en 5 terrers diferents (Panal, Tapàs, Tapàs blanc, Còdols i Vall. I on sols treballen varietats autòctones (garnatxa blanca, garnatxa fina, garnatxa peluda i samsó). En quant als vins, compten amb 15 referències, distribuïdes en 4 famílies, segons ells mateixos les defineixen:

•     Els “Via Terra”, disfrutons i fàcils
•     Els “Via Edetana”, elegants i gastronòmics
•     Els “Edetària Selecció”, els estàndarts d’expressió varietal i de terrers
•     I “Les Nostres finques”, la singularitat i finesa dels parcel·laris

Finalment tastàrem, dels Edetària seleccció els blancs, sec i dolç. I els quatre de Finca (La Terrenal, La Pedrissa, La Genuïna i La Personal).

Podeu trobar més fotos i detalls de la finca i instal·lacions, ací mateix. 

BUIL I GINÉ

Restaurant correcte! On el més especial és la seua situació. A peu d’unes vinyes de conreu heroic, amb vistes panoràmiques espectaculars...

Que en voleu saber més? Ací teniu un reportatge fotogràfic 

CAN CASTELLNOU

Com diu la cançó: 'La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!” I això és el que ens esperava a Capçanes...

Per a algú que ja fa temps que corre cellers. De tot tipus i grandària. Parlant amb infinitat de propietaris i representants, sobre els plantejaments respectius. Trobar algú amb la il·lusió de qui comença a engegar un projecte propi és tot un goig. Un regal que molt de tant en tant ens toca. I en aqueix sentit, gaudir la generositat amb que ens van rebre els germans Pepe i Ramón Castellnou, fent-nos partíceps de la seua iniciativa, sens dubte ho fou.

Els germans Castellnou representen a aqueixa part anònima de la gent que treballa la vinya, que ho ha fet des de sempre i que coneix bé tots els processos. També els de l'elaboració vitivinícola. Persones que sempre han venut la seua producció a altres, però que en aquest cas mai han perdut de vista l’esperança de crear un projecte propi. I ara, quan ja albiren resultats no molt llunyans, ens oferiren una poqueta-nit d’allò més entretinguda, compartint experiències i avanços. Tastàrem most sense acabar, pipetjàrem vi en procés, i també collites d’anys anteriors ja envasades. I la millor cosa: gaudírem de la seua il·lusió contagiosa! Molta il·lusió, honesta i propera...

Aviat obriran al públic. Seguiu-los, abans que ho facen altres. I no els perdeu de vista! Recordeu referències, ara emotives i ja ben interessants, com "La Padri", o "Les Vinyasses". De ben segur que la familia creixerà ràpid, creant-ne moltes més que oferir-nos...

SANGENÍS I VAQUÉ

El matí de diumenge havia començat bé, acomiadant-nos de Falset amb un pastís de crema de la pastisseria López, però encara milloraria: en arribar a Porrera, el ròtol del celler Sangenís i Vaqué ens convidava a entrar-hi. Dins, la Maria Sangenís estava a punt de començar una visita de grup, a la que no ens abellia acoblar-nos. L’opció fou que el seu marit es quedés amb nosaltres, presentant-nos la gamma completa del que elaboren. Vins de vinya pròpia, de les 15 Ha que tenen, distribuïdes en 3 finques: Coranya, La Cometa i Roques Llises, totes en terreny de llicorella.

I així, un rere altre, anàrem tastant-los: “Lo Coster Blanc” (garnatxa blanca i macabeu amb pas de 4 mesos per bóta), “Garbinada”(cupatge de Garnatxa i Carinyena. Jove), “Dara” (com l’anterior, però amb 1 any de criança), “Lo Bancal de Garnatxa”(mono varietal de vinya d’altitud, amb 6 mesos), “Coranya” (l’assemblatge parcel·lari, també amb pas per fusta d’un any) i “Clos Monlleó” (la mateixa barreja, però de vinya vella i amb criança d’any i mig). Un recorregut in crescendo, amb vertader èxtasi final...

RESTAURANT CELLERS DEL PRIORAT

Tocava posar punt i final. I l’escollit fou el restaurant Cellers de Gratallops! Senzill, però amb menjar ben fet, bon celler i millor atenció. Qué no és poc! El reportatge fotogràfic, si us interessa, el podeu veure ací.

Una curiositat: supose que ja coneixeu la història de la revolució recent del Priorat. I si no, us convide a llegir el compendi que publicàrem fa uns anys en aquestes mateixes pàgines. Doncs el local que ocupa aquest restaurant, i per això el seu nom, fou on establiren la botiga col·lectiva els closos que la protagonitzaren.

HEDONOUTAST recomana

https://www.google.com/maps/d/edit?mid=1RqNgqJvZpUEt3hpTLMCsE72OHOvqsq4&usp=sharing

Des de l’inici del bloc, ho tenim per bandera: “Ens agrada conèixer, ens agrada tastar,”...”també ens agrada compartir-ho!” I el que us presentem no és més que això, un recull de llocs dels que recomanem gaudir, per un motiu o altre. Com ja us haureu adonat, no solem fer cap crítica roïna. Simplement, ens les estalviem i no agraviem a ningú. Ara bé! El que acabem ressenyant, per alguna cosa serà? O com diem al perfil d’Instagram: “Si ho has trobat ací... S'ho val!”

I així, hem anat fent! Arribant a acumular una quantitat de propostes que ja resultava massa complicada de consultar. És per això que havem pensat en el format que ací us presentem: el d’un mapa amb marcadors, la qual cosa ho fa tot molt més fàcil de trobar. L'“url” ací consignat us durà a un mapa amb els establiments que havem visitat i que per motius diversos ens resulten dignes de recomanació. Al punxar a cada marcador podreu trobar, a banda del propi establiment, un enllaç al post corresponent del nostre bloc o Instagram. De vegades sols seran fotos, però insistim: Si està ressenyat, és que hem considerat que té motius...

https://www.google.com/maps/d/u/0/edit?mid=1RqNgqJvZpUEt3hpTLMCsE72OHOvqsq4&ll=38.07176708363501%2C-5.707755886345254&z=4

Heu de saber que es tracta d’un mapa viu, amb una url que podeu copiar i conservar, per usar-la quan us resulte més convenient, ja que neix amb vocació d’anar actualitzant-se. De moment us tenim preparades una vuitantena de propostes que aniran ampliant-se i renovant-se de manera continuada. S’ha fet servir la fita de la pandèmia, no incorporant-ne de data anterior. Òbviament, no s’han afegit establiments ja tancats i es retiraran les d’on tinguem noticia que açò passa. Les ressenyes noves aniran substituint les de visites anteriors, i les que considerem envellides eliminant-se.

Tingueu en compte també que són simples recomanacions dins del gran mapa gastronòmic actual, gaudides ja en primera persona, i que es ressenyen sense cap intenció més enllà del seu propi compartiment. La seua aparició al mapa no pressuposa ni ser millor ni pitjor que qui no està. Simplement que havem tingut l’oportunitat d’anar-hi, i ens ha resultat una experiència recomanable.

Amb la intenció de que us resulte d’utilitat, podeu també compartir-lo amb tothom. I per suposat, aportar les vostres observacions a la ressenya que considereu. Sens dubte, qualsevol aportació fonamentada enriquirà el conjunt i el farà encara més interessant...

D'enoturisme per la Rioja Alavesa

L’enoturisme, fins fa poques dècades cosa de quatre rarets, és ja i sens dubte un tipologia turística ben arrelada que ha evolucionat per dirigir-se a tot tipus de públic. Òbviament, al abastir un àmbit tan ampli ha tingut també que obrir el grau de diversificació i ara podem trobar pràcticament de tot: des de la clàssica i simple visita amb tast i/o àpat, fins la proposta combinada més exclusiva i/o intrèpida (amb vol en globus, per exemple)... I és que pensant-ho bé, el coneixement de qualsevol procés de producció té la seua part curiosa -per això existeixen èxits televisius com “Como lo hacen”-, però al apropar-nos al vi hi trobem també una vesant romàntica i hedonista que li atorga un atractiu especial.

Pel que fa als elaboradors, ja fa temps que s’han adonat de l’oportunitat que suposa aquesta opció d’explotació. I la majoria no vol deixar passar l’oportunitat, la qual cosa també és bona noticia per als qui el practiquem, o tenim interès en el que suposa. I allà anàrem fa un parell de setmanes, a la Rioja Alavesa! Ara bé, la feina fou analitzar prèviament la gran quantitat d’opcions existents per poder escollir d'entre la muntonada. I així ens anà:

Cellers amb restaurant n’hi han prou, però amb hotel no tants. Reservarem a Eguren Ugarte. Un lloc envoltat d’un entorn curiós i encantador, molt ben cuidat. Hotel correcte, amb habitacions ben equipades, però de grandària justa. Menjador de vistes espectaculars a La Cuadrilla de Laguardia, des de la planta més alta de l’edifici. Escollirem per sopar el menú degustació, correcte en la seua composició i execució, però no gens en el servei (sols n’hi havia una persona per a tot el menjador), ni amb l’acompanyament de vins -el que suposadament hauria d’ésser el seu objectiu principal–. Al preguntar sobre el maridaje, ens diguéren que consistia en “3 copas de lo que haya abierto”. Com podeu suposar declinarem l'opció i optarem per una barreja de copes soltes/ampolla. El dia havia estat calorós i la nit continuava sent-ho, així que gaudirem les últimes copes – amb els vins més top- banyant-nos lleugerament amb els aspersors del preciós jardí varietal d’enfront. Per l’endemà havíem renunciat a la visita turística del celler, però poguérem completar el tast dels vins que ens interessaven a la botiga, i així acabar de decidir quins endur-nos, o no. El Crianza Blanco 2020 i el Reserva Tinto 2016 foren els escollits.

Sortírem d’allà promptet, però sense saber molt bé cap a on.  Els d’Artadi, que tenen un programa aparentment interessant al web anomenat “Collectors”, ens havien entretingut amb expectatives durant dues setmanes -demanant-nos fins i tot currículum- per deixar-nos tirats a última hora, al·legant que tenien que dedicar el dia ja reservat a uns importador alemanys. Bon profit que els hi faça!

-I si parem a “Viñedos de Páganos”, que està just ens ve de pas?- L’opció era molt temptadora, però com que l’única referència enoturística del web és pel restaurant, venía descartada des de casa. -Sols entrar i preguntar. Per què no?- La negativa ja la teníem. Resultat: vàrem encertar de ple! L’experiència fou la millor que hauríem pogut imaginar... Ens rebé, Viqui, qui ens oferí distintes opcions enoturístiques, totalment personalitzades, dirigides sols a visitants vertaderament interessats -potser per això no s’anuncien-. De seguida trobàrem la nostra: gaudir d’un tast tranquil i molt ben atès per ella mateixa de tots els vins del propi celler, i d’un parell de suggeriments complementaris d’altres del grup Sierra Cantabria. Ací podeu trobar les nostres fotos detallades de cada vi, però acompanye tot seguit l’enllaç a les ressenyes del celler, per facilitar la consulta a qui tinga curiositat.

"Montesanco" presenta els seus vins a "La Potingues"

Fa 3 mesos visitàvem Montesanco, en la prèvia de la seua obertura a Teulada. Parlàrem de la finca, del nou celler, edificis i instal·lacions. Però segurament els que ho llegireu, tiraieu a faltar una cosa, no? Clar! El tast dels vins... En aquella ocasió encara estaven rematant les obres i no era un bon moment. Tanmateix en poc temps, abans de repetir visita, l’oportunitat se'ns va presentar de forma no buscada. Va ser aquest divendres 14, a la botiga de productes eco de Pego “La Potingues”.

Cal dir primerament, que no és un tipus d’esdeveniments al qual estan acostumats. Però la passió i interès ficat en que resultés exitós es va notar en el muntatge, convertint-ho en un acte senzill, però de resultat molt especial. Diana Sendra, la propietària de l’establiment, ens presentà els àpats que acompanyarien als vins i a Fernando Sastre, el gerent de Montesanco-Teulada, que fou l’encarregat de presentar-los, junt al projecte d'on neixen.

Esmentem un parell d’apunts sobre Montesanco, abans passar als vins. Ho vàrem obviar al post anterior, però Nando ens les recordà en la seua xarrada: el projecte de celler començà 2016, amb l’adquisició i rehabilitació de la finca i Casa de La Viña (1882) de Requena, en origen propietat de l’avi del cineasta Luís García Berlanga. Amb les parcel·les recuperades, des del primer moment es va apostar pels mono varietals parcel·laris que ja hi havien, respectant i tractant d’engrandir la personalitat de les varietats existents en el seu terrer, on segons la filosofia que dóna nom als vins: “cada bancal és un món”.

I en aquest ordre, tastàrem:

MÓN MOSCATELL 2022. Primera anyada d’aquest mono varietal de Moscatell, ja de la finca Abiar Alta, a Teulada. Groc amb reflexes verdosos. Aroma varietal ben marcada i fresca, de fruita blanca (tarongina), fruita de pinyol i també notes anisades. Potent i càlid en boca, on mostra caràcter mineral. Final salí i persistent.

MÓN CAVA. Brut nature reserva. 100% Macabeu de la collita de 2018. Amb color groc daurat. Aromes de pastisseria, poma Golden i fruits secs. Franc i amb bona expressió varietal. De final dolcenc.

MÓN MACABEO 2022. Mono varietal de Macabeu d’una vinya cinquantejaria, fermentat parcialment en botes de 500l de roure francès. De color groc clar, lluent, dens. Aromes novament de pomes grogues. Potent en boca, amb sensació final lleugerament amarga, que fa que se’l supose gastronòmic.

MÓN TEMPRANILLO 2020. l00% ull de llebre de vinyes d'uns 60 anys, fermentat parcialment en botes de roure francès i envellit en elles durant 12 mesos. Color robí, amb capa alta. Aromes balsàmiques i fruitoses. Concentrat i alcohòlic, amb tanins lleugerament astringents.

MÓN BOBAL 2019. Mono varietal de Boval de vinyes centenàries d’origen en peu franc. També fermentat parcialment en roure francès i envellit, ara durant 14 mesos. De color granat, concentrat. Aromes carnosos, de fruita madura (cireres) i balsàmics de toc mediterrani. Expressiu i potent en boca. Especiat, madur i amb tannicitat ben integrada. Un gran descobriment! Sens dubte.

Abans d’escriure açò, m’informe que disposen d’una altra referència més: Slow Món, també un boval 100% però més fresc, que després de tastat l’anterior, ja tinc al punt de mira! Em tocarà tornar a la botiga...

Des de Canàries (1/12). Alguna cosa més que vins....

Circumstàncies d'índole diversa no ens havien permès contar-ho ací encara, però fa ja un parell de mesos varem estar a Tenerife, fent la V edició del curs “Embajadores de Vinos Canarios”. I com en formacions anteriors, la intenció també és compartir algunes de les vivències viscudes, intentant transmetre la curiositat i interès pels productes d'allà i el seu entorn geogràfic. Això sí, aquesta vegada no serà qüestió d’un o dos posts; les illes afortunades en demanen molts més! Penseu que sols en vi, parlem d’11 denominacions d’origen, totes mereixedores dels seu propi capítol. I així, amb aquesta petita introducció encetem una sèrie on poc a poc anirem exposant-les totes, destacant també alguns vins de cadascuna, entre els més de 120 tastats.

Però parlem abans del seu oratge: sabent de les seues temperatures benignes, per maig pensavem trobar-nos-en estiuenques, com les d’ara ací. Però res més lluny de la realitat! Almenys pel que fa a la galta nord de Tenerife -la sud, que és on s'arremolinen els turistes cercant hores de sol, és un altre món-. Les corrents oceàniques propicien l’arribada dels vents alisis des del nord, i com el perfil de les illes és tan alt, els núvols arrossegats queden engabiats sobre les formacions muntanyenques, formant una gruixuda capa de núvols entre els 600 i 1800 msnm. Qualsevol que haja volat per allà, o pujat al Teide, haurà vist el fenomen. Des de dalt ho criden “Mar de nubes”. El nom, però, que rep des de baix és menys poètic: “Panza de burro”. Aquest fenomen quasi diari tempera el clima i li dona un grau d’humitat al camp molt beneficiós per a la seua fertilitat. Òbviament, aquest oratge és un tret fonamental, però també altres aspectes determinants relacionats amb la vinya que anirem coneixent: l’evolució històrica varietal -al marge de la fil·loxera que mai ha arribat-, l’origen volcànic i evolutiu del terrer, les pràctiques enològiques diferenciades,....

El mateix fenomen del mar de núvols, vist des del cim del Teide, des d'una vinya de la Vall de l'Orotava, des de la zona boscosa de la pujada al Teide per aquesta mateixa vall i des de l'avió

L'objectiu, com diem, és apropar-vos a cada DOP vitivinícola d'allà, però n’hi ha més! I seria injust no anomenar almenys els altres productes agroalimentaris que també disposen de segell diferenciador: DOP “Cochinilla de Canarias”, DOP “Miel de Tenerife”, DOP “Papas Antiguas de Canarias”, IGP “Plátano de Canarias”. I per suposat els formatges, que també mereixerien capítol a banda DOP “Queso Majorero”, de Fuerteventura; DOP “Queso Palmero”, de La Palma; y DOP “Flor de Guía”, de “Media Flor” y “Queso de Guía", del nord-est de Gran Canaria. Actualment està en tramitació la IGP “Aguacate de Canarias”. I en quant a begudes espirituoses, disposen de la IG “Ronmiel de Canarias”.

Montesanco-Teulada puja la 'persiana'

Des de fa uns anys La Marina Alta està de moda! I cada vegada més... No és perquè siga la comarca de qui escriu açò, però per més que la frase semble una afirmació simple la podeu considerar una evidència. Parlem d’un territori de contrasts, on hi ha des de l’autenticitat més arrelada dels pobles d’interior fins l’aparador dels costaners, encara no del tot colonitzats. I tots amb atractius evidents que no costa gens trobar. Tothom coneix la Marina Alta, tothom vol vindre, i també molts projectes troben ací un lloc ideal per desenvolupar-se. Tot això està bé, però també té una vesant de perill que no devem perdre de vista, si la estimem com és. I així -com amb totes les relacions d’amor- cal estar sempre alerta, per correspondre i atindre amb cura! No deixem que es trenque aqueixa màgia que encara existeix; Que no es faça mal-bé el paisatge -per no curar-lo, ni mantenir l’estructura social que el manté-; Que no es difumine la seua identitat genuïna -ni perda terreny l’idioma que la cohesiona-,...

Pel que fa al terreny enogastronòmic -que és el que solem abordar ací-, a banda dels tresors tradicionals particulars de cada indret de la comarca, la referència col·lectiva més cridanera potser siga el referent d’una Ciutat Creativa de la UNESCO, des de 2015. Però també la densitat més alta de l'Estat en estrelletes Michelin per habitant! Paradoxalment, des d’un punt de vista ja estríctament vitivinícola, tot i mantenir els trets característics i diferencials del Moscatell i la Giró, la identitat territorial de la Marina Alta continua amagada baix la gran marca uniformitzadora que representa actualment ‘Vinos de Alicante’. Però tot i això, resulta notable destacar que en la darrera dècada el número de cellers implantats a la comarca ha experimentat un creixement exponencial, havent-se pràcticament doblat. I allà anem avuí! A parlar-vos de l’últim projecte que hem tingut oportunitat de conèixer, el qual ja ha obert portes, tot i que aquest mes encara en període experimental.

Es tracta d’una iniciativa vitivinícola que torna a marcar la Marina Alta com a lloc preferencial i ben atractiu per instal·lar-se. I ens referim a Montesanco, una empresa amb cellers a La Plana d’Utiel ja amb reconeixement i prestigi, que ha decidit ampliar la seua implantació, instal·lant-se també a la nostra comarca.

Montilla-Moriles. La genuïnitat generosa

Acabat de tornar de Montilla com estic, de fer el curs d’especialització en vins i vinagres d’allà. I i encara amb el cap ple de records frescos, tant per l’experiència compartida amb una companyia excel·lent com pels coneixements adquirits d’aquesta zona vitivinícola tan singular, toca escriure alguna cosa que almenys us desperte la curiositat per Montilla-Moriles. L’objectiu seria fer-vos còmplices d’aquesta admiració apassionada, però... Temps al temps!

La comarca vitivinícola de que tractem es troba al sud de Córdoba, i consta de 17 municipis delimitats pels rius Guadalquivir, Genil i Guadajoy, amb les Serralades de la Sub-bètica al sud. Dins la DO es distingeixen dues zones de qualitat superior: la Serra de Montilla i Moriles Alt, on la terra albariza proveeix les millors condicions per l’obtenció de vins excepcionals. En quan a varietats, parlem del regne de la Pedro Ximénez, on domina quasi en exclusiva.

Tot i la tendència d’increment actual en l’elaboració de vins tranquils, els que han gaudit des de sempre de més predicament a Montilla-Moriles han estat els generosos. I més en concret: els Fino, Amontillado, Oloroso i Pedro Ximénez. És per això que podem dir que per l’estil de vins, està agermanada amb l’arxiconegut Marco de Jerez. Pel que fa a les seues diferències podríem dir que front a la vocació exportadora de Jerez, els de Montilla han estat més comuns en el seu consum local i a la resta de l’estat. Per la varietat i el terroir, els vins elaborats baix la DO Montilla-Moriles poden guanyar suficient grau alcohòlic per ells mateixos, per sotmetre’s a les pràctiques enològiques d’allà (criança biològica/oxidativa) sense haver-se necessàriament de fortificar amb alcohol vínic, com sí passa a Jerez. D’igual manera, la pràctica totalitat de producció de Pedro Ximénez emprada a Jerez, ve de Montilla-Moriles, des d’on arriba com a producte intermedi. Per tant, ja sabem on estan els esperts en PX! Els PXperts

En definitiva, vins grans i genuïns, no tan coneguts com mereixerien, però amb la necessitat d’explicar-los degudament per entendre’ls, si volem arribar a estimar-los. Tanmateix, potser seria interessant i enriquidor comentar ara la seua diversitat, però no volem allargar tant aquest post i que acabe just fent l’efecte contrari. Així que us animem a endinsar-vos vosaltres mateixos llegint aquestes particularitats, molt ben descrites al seu propi web. Descobriu aquesta riquesa vitivinícola! Sorpreneu-vos dels matisos de cada estil! I no deixeu d’aprofitar per gaudir de la seues magnífiques aptituds gastronòmiques!

Tancarem ja, amb una ullada ràpida a cadascun dels cellers visitats en aquesta darrera edició del curs, sense entrar a aprofundir en el que vàrem veure o tastar, però amb una ressenya ràpida que permeta entendre llurs principals particularitats, o almenys les que ens resultaren més cridaneres. No ens deixarem l'enriquidor tast de vinagres, l'altra vesant de Montilla Moriles.

Respecte al curs, fou interessantíssim i estigué molt ben organitzat. T’atrapa i et fa estimar els valors d’aquesta zona vitivinícola. Tot plegat podem dir que s’emmarca encertadament en l’estratègia global der reversió de la tendència decreixent de consum i producció de les darreres dècades.

BODEGAS EL MONTE

Ubicada al Cerro del Majuelo, la zona més alta de Moriles Altos, i a un cup semi-soterrat de muntanya del SXVI, és a 1994 quan comencen a embotellar sota marca pròpia.  Apliquen tècniques ecològiques de coberta vegetal, i d’alçada de pols per protegir el raïm en època de desenvolupament del gra. Especialitzats en finos. I amb una gamma, ara en ple desenvolupament, a la qual anomenen “Ximenium”, que ja coneguérem a Vinoble.

BODEGAS DELGADO

El seu celler històric, fundat a 1874, es troba en ple casc antic de Puente Genil, ubicació que en si mateix ja transmet un bon grau d’autenticitat. D’entre els productes tastats, volem destacar un parell de vinagres que elaboren (Gran Reserva i Balsàmic al PX), sorprenents ambdós. I amb una immillorable relació qualitat/preu.

PÉREZ BARQUERO

Celler de referència, que pren el nom dels cognoms dels 3 germans que el fundaren a 1905. Actualment el grup empresarial inclou també a Gracia Hermanos i Compañía Vinícola del Sur. En definitiva, un dels grans i alhora ben recomanable. A més a més dels seus amontillado i oloroso -de llibre-, em varen tornar a sorprendre els tranquils (de tinaja i pasto), i l’espectacular sala de gerres, on tinguérem un Velo de Flor ben accessible; per poder observar de prop i oldre.

BODEGAS TORO ALBALÁ

IX Edició d'A pel vi de la Fira

Comence a escriure açò durant la tornada d’anar a pel vi de la Fira.- I ja en van 9! L’any que ve tocarà fer-la grossa- Òbviament, la majoria dels que ara ens llegiu us preguntareu de que és tracta açò. Seguiu i se’n assabentareu...

Vivim temps de reviscolar. Com a espècie social que som, és normal que ens hagem queixat tant d'una cosa tan aparentment simple com l’aïllament pandèmic. I així, després de 2 anys atípics tornem a una normalitat on recuperem també una de les coses que més havíem tirat a faltar: les Festes. Tornen així moments d’alegria gran i felicitat compartida. I és que les festes d’una localitat sempre són això! Un parèntesi anual de les obligacions quotidianes individuals, que és viu amb goig, i col·lectivament. En el cas de qui us escriu, aqueixes festes són les de Moros i Cristians. I així, venen dies de gaudir de la companyonia, de xarrar, riure, formar al ritme de la música festera, i clar... També de menjar i beure.

A la Filà Al-Hagamba Muza, fa tot just una dècada i quasi per casualitat, vàrem decidir apropar-nos directament a pel vi que anàvem a tindre damunt la taula durant les festes. Fou a Muro, a Celler La Muntanya, i l’èxit fou tal, que convertí al vi en un protagonista més, del que tothom havia de dir la seua. Òbviament l’experiència demanava repetir-la; I així vingueren: Chozas Carrascal (2013), El Angosto (2014), Enrique Mendoza (2015), Celler del Roure (2016), Bodegas Monóvar (2017), Rafael Cambra (2018) i Pago del Vicario (2019), on les celebracions del 50é aniversari de la Filà convertiren ja l’esdeveniment en una escapada de cap de setmana complet.

Vet aquí que aqueixa iniciativa de 4 persones dalt d’un cotxe amb bon maleter ha esdevingut en una mena d’acte particular d’inici fester, on ja fa edicions que resulta imprescindible l’autobús. I així, tornant al format habitual, enguany el celler escollit ha estat Vera de Estenas, a la Plana d’Utiel, el qual obtingué la qualificació de vi de finca a novembre 2019, DOP que combina amb la d’Utiel-Requena.

Rebuts i molt ben atesos per Eduardo Vives, de la tercera generació de propietaris d’aquest celler familiar, arribàrem a l’hora d’esmorzar, i així ho férem, amb embotit de la zona i a l’ombra del casalot de 1876 i dels pins centenaris que l’envolten. Després de l’àpat, visita de recorregut per la finca i les instal·lacions; I finalment, el tast dels vins pre-escollits, amb deliberació posterior dels membres de la Filà assistents. I ja els tenim a casa! Ja poden començar les festes. Ara sí, estem preparats...

Vinoble 2022. L’excusa perfecta per tornar a Jerez (i II de II)

L’Espai expositiu i les activitats paral·leles

Què seria de Vinoble sense l’Alcázar de Jerez? Ja ho dèiem a la presentació. Resulta innegable que aquest emplaçament li dóna unes característiques especials a la mostra, que alhora dignifica els productes exposats i crea un ambient ben difícil de superar. Una convocatòria que, per altra banda, també respecta i reflexa ben bé l’esperit de vida de la ciutat amfitriona, fent una pausa a migdia per poder dinar tranquilament, i fins i tot fer la migdiada.

Una de les sales de Vinoble, durant la mostra

Gaudint d'una pausa, als jardins de l'Alcázar

En quant a les activitats paral·leles, les places dels tasts programats es varen exhaurir  ben prompte i no hi poguérem participar. Però sí a la sessió del ‘Showcooking’ del patronat de Turisme de Cádiz: “La cocina del chef del Sherry”.

D'enoturisme per Terres dels Alforins. Celler del Roure

Fa poc més d'una setmana participàvem en una visita a 'Celler del Roure', de Moixent. I com que ens semblà molt interessant, volem compartir el que visquérem allà, fent d'aquesta una recomanació ben especial. Però anem per parts i parlem abans de l'entorn i altres aspectes que a banda de donar-li singularitat al conjunt, ja de manera aïllada i sobradament,  justificarien la visita per ells mateixa.
I com que la part visual també és important, acompanyem el text amb dues dotzenes d'imatges preses durant la visita i els seus comentaris.

• La història. A la part Oest del terme de Moixent es troba La Bastida de les Alcusses, el major jaciment ibèric del País Valencià: es tracta d'un poblat emmurallat on s'estima que van viure entre unes 1.000 a 1.200 persones. Tot i la seua importància, no va durar més enllà d'un segle i els historiadors han observat indicis també que apunten a que va ser violentament destruït i abandonat entorn a l'any 330 abans de Crist, un segle abans de la romanització de la península Ibèrica. El conjunt va ser declarat Monument Històric-Artístic ja a 1931, any en que durant una campanya d'excavacions es va trobar al recinte la ben coneguda figureta de bronze que representa un guerrer a cavall, anomenada comunament el "Guerrer de Moixent".
• El paisatge. La Vall dels Alforins és un altiplà situat a uns 600 metres d'altitut, en la part valenciana configurat pels termes de La Font de la Figuera, Fontanars i la part més alta del de Moixent, entre les estriacions de la Serra de l'Ombria, la Grossa i el Capurutxo. Es tracta d'una vall agrícola de secà, considerada a pesar d'això d'un gran interès i bellesa per la seua peculiar configuració: parcel·les de dimensió reduïda en les que alternen cultius de cereal, vinya i fruiters, separats per tanques i marges naturals i envoltat per boscos de pineda.
• La vinya. Ja centrats en el celler objecte de la nostra visita, aquesta començà en la vinya i a mans de Paco Calatayud, l'octogenari patriarca familiar. Un home de trellat que amb la seua xarrada ens va fer gaudir d'una lliçó de sentit comú, saviesa, apreci per les coses ben fetes i respecte pel territori, alhora que ens contagiava amb la seua gran mostra d'energia vital. Fou ell també qui ens parlà de com se'ls va manar als primers pobladors d'aquest indret conrear sempre per quarts (olives, blat, vinya i ametlles) fet que s'ha mantés quasi inalterable fins l'actualitat, i que ha originat l'aspecte paisatgístic esmentat al paràgraf d'abans. Ens parlà també, entre moltíssimes altres coses, de la varietat local de raïm, la MANDÓ, ja perduda en altres llocs i quasi extingida per ser de peçó fràgil, però que ací s'ha aconseguit mantenir i millorar aconseguint amb ella una de les principals singularitats.
• El celler. Com a celler familiar que és, per a la part de visita interior agafà el testic de guia el fill i cap visible del negoci, l'enginyer agrònom Pablo Calatayud. Fou ell qui una vegada vists els dipòsits d'acer, ens ensenyà la "Joia de la Corona", adquirida i posada en servei més darrerament; la Bodega Fonda, un edifici datat ja al segle XVII (1694) que més tard formà part del patrimoni dels Ducs d'Almodóvar. Es tracta d'un edifici amb una planta de soterrani excavada baix del terreny natural, amb uns túnels on hi han a ambdós costats tota una filera de gerres soterrades que es van fer servir fins meitat del segle passat, i que després de múltiples proves s'han aconseguit reutilitzar (algunes d'elles i amb els mitjans tecnològics i sanitaris actuals) de manera exitosa per a la criança del vi.
• Els vins. El celler, que l'any que ve acomplirà 20 anys, és ja ben conegut pels seus vins: Les Alcusses (que servir el nom de la partida que ocupen i la tipografia de les troballes íberes del poblat veí) i més especialment per Maduresa; però ara també ho comença a ser pels criats a les gerres dels túnels que acabem de descriure, i amb els d'aquests dipòsits de terrisseria ha naixcut una nova línia de producte ben diferenciat i també amb etiquetes de disseny molt ben aconseguit; ara protagonitzades pels simpàtics animalets: cullerot i parotet. La filosofia és la d'uns vins amb menys estructura i més respectuosos amb la varietat de raïm i els materials de l'entorn.
• La gastronomia. El terme de Moixent, està travessat pel riu Cànyoles, afluent de l'Albaida, dins la conca del Xúquer i aquest transcorre entre les Serralades d'Enguera i Grossa, punt de contacte de les Cordilleres Ibèrica i Bètica. Tot açò fa d'aquesta zona un dels principals punt de connexió de la meseta amb la costa, pas actual de l'AVE, però molt abans de la via Augusta i encara més anteriorment de l'Heràclia, o el Camí d'Annibal. Amb això, la fusió gastronòmica amb La Mancha resulta reveladora; podem continuar trobant arrossos com a la resta del País, però és també terra de gaspatxos i de fet el plat local més representatiu és el gaspatxo moixentí, amb la particularitat d'estar ben adobat amb pebrella de l'ombria.

La partida de Les Alcusses, vista des de La Bastida

D'enoturisme pel Penedés. ALBET i NOYA

Passar a finals d'agost per Sant Pau d'Ordals a per préssecs ja va convertint-se en una mena de tradició particular...

Enguany hem aprofitat per visitar un celler que hi ha ben a prop d'aquell indret: Albet i Noya

El celler té la particularitat de ser pioner en la implantació de conreus ecològics a l'Estat (des de mitjans dels 70) i avui dia tots els seus vins ho són. Ara, és un dels 14 cellers que han tret els seus escumosos de la DO Cava, creant el segell 'Clàssic Penedés' en un intent de guanyar qualitat i major reconeiximent. 

"To France"

Re-escoltant la cançó de Mike Oldfield que interpretà Maggie Reilly ara fa 30 anys, i que hem escollit com a títol d'aquesta entrada, ens disposem a continuació a compartir algunes de les recomanacions trobades durant uns dies que hem passat més enllà dels Pirineus, recomanacions petites i plenes de senzillesa però amb molt de sabor i autenticitat.

Al bell mig de Tolosa, en la mateixa place du Capitole, hi ha un restaurant amb una sala centenària (1882) d'espectacular decoració entre Rococó i Art Nouveau, que per ella mateixa ja mereix una visita. El lloc s'anomena 'Le Bibent' ('el bon beure en occità) i en aquest escenari impressionant el xef Christian Constant comanda des de 2010 una cuina d'horari continuat des del matí a la nit amb una carta, per tant, ben variada. Allà són ben famosos els ous 'mimosa' de 'Mamie Constant', que no són més que ous farcits amb ventresca de tonyina, però el que de veritat ens agradà fou el 'Tartar de salmó i ostra amb gingebre' i les 'Creïlles caramelitzades farcides amb peus de porc'. 

Més amunt geogràficament, i ja endinsats en el Perigord, hi ha un poble anomenat Sarlat; ben animat degut tant a la seua bellesa i rusticitat ben conservades com als productes que li han donat fama: les nous i sobre tot els derivats de l'ànec. Resultava obvi, per tant, que el menú d'aqueixa parada anava a la recerca dels productes locals. I no ens equivocàrem en l'elecció: fou a l'Hotel-Restaurant 'La Couleuvrine', que ocupa una torre de defensa del S.XIII on gaudirem d'un àpat en el que hi hagué 'Grillets de canard', foie-gras, confit amb creílles 'Sarladisse', 'Cabécou' de Rocamadour i gelat de nous. El dinar tingué lloc dins d'una de les encisadores sales de l'antiga fortalesa i d'ell volem destacar el conjunt complet, tant per la seua qualitat com pel seu preu ajustat. A banda del famós mercat ambulant de dissabte, a aquest poble n'hi ha un fixe en un edifici situat a la place du la Liberté que paga la pena visitar, amb una bona gamma de derivats i conserves de l'ànec, formatges, embotits i altres productes que ens faran difícil pensar que no escollir.

Ja endinsant-nos al Pays de Loire, ens agradà molt la 'Salade du terrain' que trobàrem a 'Le Clipper', un cèntric restaurant de Blois, els rostits i el gelat de pastís de formatge de 'L'Affiné, a Tours i l'assortiment de quiches (vegetal, 'Lorraine', de cansalada magrosa rostida, de formatge i de flam) de la pastisseria 'Fournil du Chateau' a Chinon.

En aquest punt, caldria obrir un parentesi per parlar del celler que ens semblà més interessant entre els que varem tenir oportunitat de visitar: 'Domaine de la Charmoise', d'Henry Marionnet a Soings, en La Sologne, dins de l'A.O.C. de Touraine. Alla fòrem rebuts pel seu fill Jean-Sèbastien, amb qui coneguérem el treball rigorós que duen a terme, admiràrem les vinyes conreades com a jardins i ens contà algunes de les línies de treball actuals del celler mentre tastàvem el magnífic Sauvignon Blanc i distints negres de Gamay i Malbec. Ens manifestà el seu interès per la recuperació d'antigues varietats autòctones com la Romorantin, l'ús distingit amb vinyes de peu franc i l'elaboració de vins sense sulfits, tot això sense ús de bótes de fusta i amb l'objectiu de respectar al màxim l'essència del terroir i la varietat. - Però açò ho deixarem de moment ací, ja entrarem més en detall en algun dels tasts de la propera temporada que dedicarem als vins d'allà.-

De París sols anem a esmentar dos locals, o més bé dos moments, ja que més enllà de l'enorme variació d'oferta existent l'objectiu d'aquesta entrada és centrar-se en llocs senzills, fora de la llum de les estrels, però amb algun aspecte que resulte sorprenentment grat. El 'George V' pot siga la cafeteria més transitada de l'Avinguda de Champs Elysées, seure a una taula de les que donen a l'exterior ja constitueix per si mateix un espectacle per als sentits, però si al temps gaudim d'un 'café gourmand', que és com anomenen els francesos al café amb 'petit fours', el plaer ja resulta de primer nivell. L'altre lloc on situem un moment esplèndit és a 'Select Haussmann', braseria del bulevard homònim, a la mateixa vorera de Galeries Lafayette. Allà ens trobàrem molt ben acompanyats per un pianista, un clarinetista i per Cecília, una cambrera burgalesa ben simpàtica i eficient que ja ha perdut fins i tot e seu accent d'origen. El bar-restaurant practica una cuina senzilla i sense complicacions, però d'excel·lent relació qualitat-preu. Tastàrem la 'Bavette d'Aloyau' com a plat francés que no acaba de tenir èxit entre els turistes però si amb els locals, i ens encantà, i també una milfulles ben bona. Gaudir d'aquesta junt a un Calvados, mentre sonava la música i la gent anava ja buidant els carrers, pot ser siga un plaer que ens romandrà llarg temps a la memòria.


Als altres dos restaurants que esmentem no hi trobàrem cap plat que ens resultara especialment destacable però considerem que també són bones referències en el seu conjunt: al centre de Chartres, 'Brasserie des Changes'; i l'hotel-restaurant Evan, a Lempdes Sur Allagnon, ja en ple camí de tornada. La darrera parada a territori gal fou per tornar a visitar les coves de Roquefort, molt a prop de l'espectacular viaducte de Millau. La millor visita probablement siga la de 'Societé', però el formatge segurament no... -Per nosaltres, el 'Castelviel' de 'Gabriel Coulet' resulta insuperable!-