Montesanco-Teulada puja la 'persiana'

Des de fa uns anys La Marina Alta està de moda! I cada vegada més... No és perquè siga la comarca de qui escriu açò, però per més que la frase semble una afirmació simple la podeu considerar una evidència. Parlem d’un territori de contrasts, on hi ha des de l’autenticitat més arrelada dels pobles d’interior fins l’aparador dels costaners, encara no del tot colonitzats. I tots amb atractius evidents que no costa gens trobar. Tothom coneix la Marina Alta, tothom vol vindre, i també molts projectes troben ací un lloc ideal per desenvolupar-se. Tot això està bé, però també té una vesant de perill que no devem perdre de vista, si la estimem com és. I així -com amb totes les relacions d’amor- cal estar sempre alerta, per correspondre i atindre amb cura! No deixem que es trenque aqueixa màgia que encara existeix; Que no es faça mal-bé el paisatge -per no curar-lo, ni mantenir l’estructura social que el manté-; Que no es difumine la seua identitat genuïna -ni perda terreny l’idioma que la cohesiona-,...

Pel que fa al terreny enogastronòmic -que és el que solem abordar ací-, a banda dels tresors tradicionals particulars de cada indret de la comarca, la referència col·lectiva més cridanera potser siga el referent d’una Ciutat Creativa de la UNESCO, des de 2015. Però també la densitat més alta de l'Estat en estrelletes Michelin per habitant! Paradoxalment, des d’un punt de vista ja estríctament vitivinícola, tot i mantenir els trets característics i diferencials del Moscatell i la Giró, la identitat territorial de la Marina Alta continua amagada baix la gran marca uniformitzadora que representa actualment ‘Vinos de Alicante’. Però tot i això, resulta notable destacar que en la darrera dècada el número de cellers implantats a la comarca ha experimentat un creixement exponencial, havent-se pràcticament doblat. I allà anem avuí! A parlar-vos de l’últim projecte que hem tingut oportunitat de conèixer, el qual ja ha obert portes, tot i que aquest mes encara en període experimental.

Es tracta d’una iniciativa vitivinícola que torna a marcar la Marina Alta com a lloc preferencial i ben atractiu per instal·lar-se. I ens referim a Montesanco, una empresa amb cellers a La Plana d’Utiel ja amb reconeixement i prestigi, que ha decidit ampliar la seua implantació, instal·lant-se també a la nostra comarca.

I certament, la primera impressió ha estat molt bona, veient  la recuperació integral d’una finca de 20 Ha. de la partida l’Abiar de Dalt, al TM de Teulada, ja fitant amb el de Poble Nou; on hi ha el casalot amb riuraus, antiga propietat del senyoret de l’Emília -Romualdo Bertomeu Lledó-, el terratinent més important del poble fins els anys 50, que morí sense descendència. Però això és una altra història! No ens desviem del tema...

En la visita al celler, encara sense estrenar -poques vegades n’hi ha oportunitat de veure dipòsits ja instal·lats i esperant la primera verema-, a més a més de la vinya en procés de recuperació i les noves plantacions, ens crida també l’atenció la cura ficada en la intervenció patrimonial de l’arquitectura pre-existent, sense desmerèixer-la però fent-la ben compatible amb les necessitats tecnològiques, industrials,... I d’oci! Per que a més a més del celler i la botiga, pretenen una aposta decidida per les activitats eno-turístiques, amb l’obertura també d’un wine-bar.

Sens dubte, la finca és una meravella. Bancals grans, ben disposats i harmonitzats amb el paisatge, amb algun garrofer que dóna ombra prop de les edificacions, zona d’oliveres i també de muntanya. Segons ens comentava Fernando Sastre Miralles, del propi celler, la ubicació es troba a una espècie de micro-clima, per tractar-se d’un corredor Est-Oest entre la costa i l'interior. -No sé si serà això! Però el dia era calorós, i l’aire fresc bufava de valent...- Ens digué també que la idea de Montesanco no és crear una nova marca per a aquest celler, sinó més bé mantenir la que ja tenen pels monovarietals de més prestigi, per fer-la servir també pels vins que comencen a elaborar a La Marina.

Ara toca desitjar-los sort en aquesta mampresa! Digueu-me ingenu, però soc dels que pensen que aquest tipus de competència, si és seriosa i respectuosa, generalment resulta afavoridora pel sector de l’entorn. I lluny de representar una amenaça pel vinyaters del voltant, esdevé un avantatge on els èxits particulars sempre afavoreixen els interessos col·lectius.