100 Sessions de tast! I les que vindran...

Ens haureu de disculpar, però avui estem de celebració i tocarà parlar de nosaltres mateixos! D’una commemoració centenària, que ve acompanyada d’un 14 aniversari. I això és a raó de que el grup de tast que n’hi ha darrere de tot açò, els ‘De mitja capeta’, divendres passat vàrem assolir la sessió de tast conjunta núm. 100. Aquesta ocasió, per cert, amb una interessantíssima, dedicada als vins negres xilens.

D’igual manera i mentre s’escriu açò fa tot just 14 anys que ens trobàvem per primera vegada, per participar en la sessió inicial. Des d’aleshores han passat moltes coses -pandèmia inclosa-, durant les quals hem tastat de tot (centenars de referències entre negres, blancs, escumosos, rosats, brisats, generosos,...) gaudint plenament de cada sessió com un moment d’aprenentatge, alhora que lúdic i divertit, sempre dedicat al món vitivinícola, pel qual compartim la passió. Però el més important de tot, és que aquell il·lusionament encuriosit de les primeres sessions continua engegant-nos a acudir a cada convocatòria com si fos la primera: de manera puntual, amb la mitja dotzena de copes dins la caixa i sense perfumar.

I com ho fem? Molt fàcil: un equip fixe de 8 membres -ara ja amics-, recolzat per uns pocs substituts ocasionals, també molt involucrats; 8 tasts a l’any, celebrats com a norma general el darrer divendres de cada mes (excepte nadal i els 3 d’estiu); l’obligació de cada membre d’optar a preparar una sessió per any, triant tema i vins, sent en el seu torn qui dirigeix el tast, gestiona el lloc on fer-lo i el sopar de després; I tot administrant una quantitat fixa que en concloure la sessió paga cada assistent, no destinada a la que acaba de gaudir, sinó a la següent.

Malgrat que ha anat canviant de format la manera de documentar cada tast, tots ho han estat! I per l’efemèride de que us parlem, hem volgut fer un document de recull complet, que podeu descarregar lliurement ací mateix, si us interessa. De fet, bona part dell és la pròpia versió en PDF del bloc que ara llegiu...

Tast#99. BRISATS. LA TRADICIÓ RECUPERADA. (i 2/2)

Acabada la sessió de tast ja anunciada en un post anterior, ara toca ressenyar cada vi i exposar les conclusions! Anem per feina, sense més preàmbuls:

Començàvem amb Brisat del Coster 2021, un monovarietal de macabeu que elabora Josep a la DO Conca de Barberà. Vi de cultiu ecològic, maceració prefermentativa de 5 dies, fermentació amb pells durant 18 dies, repòs de 6 mesos i embotellat sense adició de sulfits, ni filtrat. De color groc palla, lleugerament tèrbol a la vista. Aromes cítriques, amb un rerefons d’herbes de muntanya (timonet). Entrada en boca sidrenca com, en molts vins naturals. Però ampli i fresc.

El segon fou també un monovarietal, Xarel·lo Brisat 2018, de Can Ràfols del Caus, a la DO Penedès. De color groc daurat, net. Aromes fruitoses (llima, bunyol,..). De glop inicialment picant. Agradable i dens, amb lleugera amargor final.

Seguírem amb Taleia Brisat 2018, de Castell d’Encús, a la DO Costers del Segre, també monovarietal, ara de sauvignon blanc, i sense adició de sulfits. Daurat i lluent. Aromes herbàcies, pròpies de la varietat, florals (camamilla) i minerals (pols). Untós en boca, amb acidesa final. Interessant.

La ronda de monovarietals la tancà el garnatxa blanca Abrisa’t 2019, de Bàrbara Forés, de la DO Terra Alta. Maceració i fermentació durant 13 dies amb les pells, i envelliment posterior, durant 9 mesos en gerres de fang. Color ambarí, amb llàgrima densa. Aromes ‘ajeressades’, molt complex. En boca tornà a mostrar el caràcter oxidatiu, amb una entrada potent i saborosa. Sens dubte, el que més va agradar de tots, i per unanimitat. I també, per relació q/p, el de compra més recomanable.

Vingué després Pesseroles Brisat 2019, de Mas Martinet, a la DOQ Priorat, coupatge de garnatxa blanca , PX i Picapoll. De cultiu ecològic i fermentació lenta, durant 3 mesos, mentre macera amb la pell. I criança posterior en damajoanes. Ambarí. Amb aromes entre florals (flor seca) i fruitals. Entrada en boca lleugerament agressiva, alcohòlic, però amb bona sensació final.

El tast acabà amb SiurAlta Orange 2019, de vins Nus, un ensamblatge de la DO Montsant, fet amb carinyena blanca, garnatxa blanca i malvasia. Fermentació i maceració pel·licular en àmfores, durant 60 dies. De color or vell. Aromes de flor seca i pi, més llamineres en evolució. Entrada lleugerament picant, però agradable, amb lleugera amargor final. Gastronòmic.