HEDONOUTAST recomana

https://www.google.com/maps/d/edit?mid=1RqNgqJvZpUEt3hpTLMCsE72OHOvqsq4&usp=sharing

Des de l’inici del bloc, ho tenim per bandera: “Ens agrada conèixer, ens agrada tastar,”...”també ens agrada compartir-ho!” I el que us presentem no és més que això, un recull de llocs dels que recomanem gaudir, per un motiu o altre. Com ja us haureu adonat, no solem fer cap crítica roïna. Simplement, ens les estalviem i no agraviem a ningú. Ara bé! El que acabem ressenyant, per alguna cosa serà? O com diem al perfil d’Instagram: “Si ho has trobat ací... S'ho val!”

I així, hem anat fent! Arribant a acumular una quantitat de propostes que ja resultava massa complicada de consultar. És per això que havem pensat en el format que ací us presentem: el d’un mapa amb marcadors, la qual cosa ho fa tot molt més fàcil de trobar. L'“url” ací consignat us durà a un mapa amb els establiments que havem visitat i que per motius diversos ens resulten dignes de recomanació. Al punxar a cada marcador podreu trobar, a banda del propi establiment, un enllaç al post corresponent del nostre bloc o Instagram. De vegades sols seran fotos, però insistim: Si està ressenyat, és que hem considerat que té motius...

https://www.google.com/maps/d/u/0/edit?mid=1RqNgqJvZpUEt3hpTLMCsE72OHOvqsq4&ll=38.07176708363501%2C-5.707755886345254&z=4

Heu de saber que es tracta d’un mapa viu, amb una url que podeu copiar i conservar, per usar-la quan us resulte més convenient, ja que neix amb vocació d’anar actualitzant-se. De moment us tenim preparades una vuitantena de propostes que aniran ampliant-se i renovant-se de manera continuada. S’ha fet servir la fita de la pandèmia, no incorporant-ne de data anterior. Òbviament, no s’han afegit establiments ja tancats i es retiraran les d’on tinguem noticia que açò passa. Les ressenyes noves aniran substituint les de visites anteriors, i les que considerem envellides eliminant-se.

Tingueu en compte també que són simples recomanacions dins del gran mapa gastronòmic actual, gaudides ja en primera persona, i que es ressenyen sense cap intenció més enllà del seu propi compartiment. La seua aparició al mapa no pressuposa ni ser millor ni pitjor que qui no està. Simplement que havem tingut l’oportunitat d’anar-hi, i ens ha resultat una experiència recomanable.

Amb la intenció de que us resulte d’utilitat, podeu també compartir-lo amb tothom. I per suposat, aportar les vostres observacions a la ressenya que considereu. Sens dubte, qualsevol aportació fonamentada enriquirà el conjunt i el farà encara més interessant...

Des de Canàries (3/12). DO Lanzarote

El capítol que ens ocupa avui potser siga el més icònic dels vins de canàries. Per poc que en puguem saber, segurament la imatge d’aqueixes vinyes de Lanzarote en terreny purament volcànic siga la que a tothom li ve al cap quan pensa en vins canaris. “Vinos de Lanzarote” va ser la segona zona canària en obtenir el reconeixement de la denominació d’origen, el 14 de desembre de 1.993.

El seu clima es pot classificar com a desèrtic, o mediterrani semiàrid subtropical. L'escassetat de barreres geogràfiques i la influència, tant dels vents alisis com de les brises marines, fan que el vent siga un factor característic de Lanzarote, donant origen a algunes de les seues pràctiques agrícoles singulars, origen d'un paisatge agronòmic d’aspecte llunar únic al món. Aquestes pràctiques, però més espacialitzades, esdevindrien imprescindibles després de les últimes erupcions del Timanfaya. El volcà havia deixat el sòl cobet de cendra volcànica (o com diuen allà, rofe) que en gelar-se es va començar a emprar per a control hídric, podent optimitzar així l’escassesa de pluviometria. Aquesta capa permet una ràpida filtració de l’aigua de pluja, alhora que produeix un efecte termoregulador sobre la terra vegetal que n’evita l’evaporació.

La zona de producció s'estén a tota l'illa, distingint-se varies zones vitícoles:

-  La Geria: Zona de vinyes situada entre els municipis de Yaiza i Tías, on es fa servir el sistema de clots, a causa de la grossària de la capa de rofe, que en algunes zones arriba fins i tot als 3 m d'alçada.

- Masdache: entre els municipis de Ties i Sant Bartolomé. Mateix sistema de cultiu anterior, però amb capa de menys grossa de rofe. Aquests clots reben el nom de “Chabocos”.

- Tinajo i Haría: on s'usa el sistema de rases, bé perimetrals o en tota la parcel·la. La capa de rofe ací és més prima, sobretot a Haría, on en algunes zones és molt escàs. La principal zona és la de Yé-Lajares, de producció especialment baixa, degut a la naturalesa del sòl.

En quan a les dades de l’última collita, podem parlar de 1.863 ha conreades per 1.828 viticultors, amb una producció de 1.955 tones de raïm i 1.641.031 litres embotellats en 28 cellers. Óbivament aquests baixos rendiments fan que el quilogram de raïm es pague sobre els 3€. Sens dubte, parlem d’una viticultura heroica on la verema es feia en dromedari fins fa quatre dies, i  on el domini varietal absolut és per a la malvasia Volcànica -encreuament pre-fil·loxèric de Malvasia aromàtica i Marmajuelo-, amb el 72% de la producció total, seguida del Listan N. (10%), Listan B. (6%), Moscatell (5%), Diego (3%) i altres més minoritàries.

La formació que rebérem i el tast posterior (1 escumós, 8 blancs, 1 rosat, 2 negrs i 1 dolç) estigué a càrrec de Dario Pérez, tècnic de cellers i secretari del comitè de tasts del CRDO. En quan als vins tastats, destaquem els següents: “Ajul blanco 100% Malvasía Volcánica 2021” de Bodega Cohombrillo, “Martinón Blanco Seco 2022”, l “Experiencia de Vendimia Finca Ramón 2022” d’El Grifo que ens resultà especialment ressenyable; “Tisalaya Diego 2021” i el dolç “Moscatel Añada 2014” de Bodegas La Florida.

D'enoturisme per la Rioja Alavesa

L’enoturisme, fins fa poques dècades cosa de quatre rarets, és ja i sens dubte un tipologia turística ben arrelada que ha evolucionat per dirigir-se a tot tipus de públic. Òbviament, al abastir un àmbit tan ampli ha tingut també que obrir el grau de diversificació i ara podem trobar pràcticament de tot: des de la clàssica i simple visita amb tast i/o àpat, fins la proposta combinada més exclusiva i/o intrèpida (amb vol en globus, per exemple)... I és que pensant-ho bé, el coneixement de qualsevol procés de producció té la seua part curiosa -per això existeixen èxits televisius com “Como lo hacen”-, però al apropar-nos al vi hi trobem també una vesant romàntica i hedonista que li atorga un atractiu especial.

Pel que fa als elaboradors, ja fa temps que s’han adonat de l’oportunitat que suposa aquesta opció d’explotació. I la majoria no vol deixar passar l’oportunitat, la qual cosa també és bona noticia per als qui el practiquem, o tenim interès en el que suposa. I allà anàrem fa un parell de setmanes, a la Rioja Alavesa! Ara bé, la feina fou analitzar prèviament la gran quantitat d’opcions existents per poder escollir d'entre la muntonada. I així ens anà:

Cellers amb restaurant n’hi han prou, però amb hotel no tants. Reservarem a Eguren Ugarte. Un lloc envoltat d’un entorn curiós i encantador, molt ben cuidat. Hotel correcte, amb habitacions ben equipades, però de grandària justa. Menjador de vistes espectaculars a La Cuadrilla de Laguardia, des de la planta més alta de l’edifici. Escollirem per sopar el menú degustació, correcte en la seua composició i execució, però no gens en el servei (sols n’hi havia una persona per a tot el menjador), ni amb l’acompanyament de vins -el que suposadament hauria d’ésser el seu objectiu principal–. Al preguntar sobre el maridaje, ens diguéren que consistia en “3 copas de lo que haya abierto”. Com podeu suposar declinarem l'opció i optarem per una barreja de copes soltes/ampolla. El dia havia estat calorós i la nit continuava sent-ho, així que gaudirem les últimes copes – amb els vins més top- banyant-nos lleugerament amb els aspersors del preciós jardí varietal d’enfront. Per l’endemà havíem renunciat a la visita turística del celler, però poguérem completar el tast dels vins que ens interessaven a la botiga, i així acabar de decidir quins endur-nos, o no. El Crianza Blanco 2020 i el Reserva Tinto 2016 foren els escollits.

Sortírem d’allà promptet, però sense saber molt bé cap a on.  Els d’Artadi, que tenen un programa aparentment interessant al web anomenat “Collectors”, ens havien entretingut amb expectatives durant dues setmanes -demanant-nos fins i tot currículum- per deixar-nos tirats a última hora, al·legant que tenien que dedicar el dia ja reservat a uns importador alemanys. Bon profit que els hi faça!

-I si parem a “Viñedos de Páganos”, que està just ens ve de pas?- L’opció era molt temptadora, però com que l’única referència enoturística del web és pel restaurant, venía descartada des de casa. -Sols entrar i preguntar. Per què no?- La negativa ja la teníem. Resultat: vàrem encertar de ple! L’experiència fou la millor que hauríem pogut imaginar... Ens rebé, Viqui, qui ens oferí distintes opcions enoturístiques, totalment personalitzades, dirigides sols a visitants vertaderament interessats -potser per això no s’anuncien-. De seguida trobàrem la nostra: gaudir d’un tast tranquil i molt ben atès per ella mateixa de tots els vins del propi celler, i d’un parell de suggeriments complementaris d’altres del grup Sierra Cantabria. Ací podeu trobar les nostres fotos detallades de cada vi, però acompanye tot seguit l’enllaç a les ressenyes del celler, per facilitar la consulta a qui tinga curiositat.

Des de Canàries (2/12). DO Tacoronte-Acentejo

Comencem el viatge als vins canaris ja anunciat amb la degana de les DDOOPP. Per a la primera píndola tenim Tacoronte-Acentejo, reconeguda oficialment des del 7/9/1992, la qual es troba al vessant més al nord de l'illa de Tenerife. Compta amb una extensió longitudinal d’uns 23 km i una àrea de 2.422 ha, de les que sols se’n conreen actualment unes 740. Com a tants altres indrets agronòmics, els problemes d’abandonament de bancals de conreu en bona part d’aquest territori són una constant que s’està intentant revertir desesperadament. Malgrat això, és la zona més densament cultivada de vinya a l'arxipèlag canari. Hi pertanyen els municipis de Sant Cristòbal de la Laguna, El Rosario, Tegueste, Tacoronte, El Sauzal, La Matanza de Acentejo, La Victoria de Acentejo, Santa Úrsula i Santa Cruz de Tenerife, amb la subzona d’“Anaga”. 9 municipis amb una trentena de cellers, i una producció total de raïm que l’ultima anyada fou de 1.358 tones.

Les vinyes d'aquest territori estan situades entre els 100 i els 1.000 msnm, on aprofiten bé el sol i el terreny volcànic sobre el qual es desenvolupen, ric en matèria orgànica, amb escassa proporció de calç i abundant nitrogen, fòsfor i potassi. Sol, brisa i terra volcànica al costat del mar en un clima divers, benigne i estable, són els ingredients que perfilen la personalitat dels seus vins, on el terrer sòl imposar-se a la varietat. Altres trets característics són la seua verticalitat i fragmentació de bancals, on el sistema de formació del cep tradicional és el de “rastres”, o de formes recolzades. Parlem d’una espècie de parral a un mig metre d’alçada que va suportant-se amb elements verticals, segons necessitats.

Les varietats que predominen a la DOP Tacoronte-Acentejo són la listán (tant blanca com negra) i la negramoll,. Cal dir que la Listán blanca correspon a l’evolució illenca del Palomino fino -el del xerés-. Que La Listán negra (la varietat negra més conreada a l’arxipèlag) neix del creuament entre Listán blanca i Negramoll. I que aquesta última també es coneguda com Mollar Cano, o Mulata. No obstant això, les preferents i acceptades pel plec són moltes més.

En quan als vins, estiguérem a peu de vinya a La Victoria de Acentejo amb Mª Paz Gil Díaz, enòloga del Consell Regulador (foto 1). La segona part formativa i el tast tingueren lloc allà mateix, al celler Hacienda de Acentejo, on tastàrem una mostra de vins del conjunt de cellers de la DOP. D’entre ells destaquem: “Cercado blanco 2022”, el “Tinto Maceración Carbònica de Viña Norte 2022”, “Viña Riquelas 2021” i el “Tinto Dulce 2021 Humbold”, una autèntica delícia inspirada en l’històric “Canary Wine”.

"Montesanco" presenta els seus vins a "La Potingues"

Fa 3 mesos visitàvem Montesanco, en la prèvia de la seua obertura a Teulada. Parlàrem de la finca, del nou celler, edificis i instal·lacions. Però segurament els que ho llegireu, tiraieu a faltar una cosa, no? Clar! El tast dels vins... En aquella ocasió encara estaven rematant les obres i no era un bon moment. Tanmateix en poc temps, abans de repetir visita, l’oportunitat se'ns va presentar de forma no buscada. Va ser aquest divendres 14, a la botiga de productes eco de Pego “La Potingues”.

Cal dir primerament, que no és un tipus d’esdeveniments al qual estan acostumats. Però la passió i interès ficat en que resultés exitós es va notar en el muntatge, convertint-ho en un acte senzill, però de resultat molt especial. Diana Sendra, la propietària de l’establiment, ens presentà els àpats que acompanyarien als vins i a Fernando Sastre, el gerent de Montesanco-Teulada, que fou l’encarregat de presentar-los, junt al projecte d'on neixen.

Esmentem un parell d’apunts sobre Montesanco, abans passar als vins. Ho vàrem obviar al post anterior, però Nando ens les recordà en la seua xarrada: el projecte de celler començà 2016, amb l’adquisició i rehabilitació de la finca i Casa de La Viña (1882) de Requena, en origen propietat de l’avi del cineasta Luís García Berlanga. Amb les parcel·les recuperades, des del primer moment es va apostar pels mono varietals parcel·laris que ja hi havien, respectant i tractant d’engrandir la personalitat de les varietats existents en el seu terrer, on segons la filosofia que dóna nom als vins: “cada bancal és un món”.

I en aquest ordre, tastàrem:

MÓN MOSCATELL 2022. Primera anyada d’aquest mono varietal de Moscatell, ja de la finca Abiar Alta, a Teulada. Groc amb reflexes verdosos. Aroma varietal ben marcada i fresca, de fruita blanca (tarongina), fruita de pinyol i també notes anisades. Potent i càlid en boca, on mostra caràcter mineral. Final salí i persistent.

MÓN CAVA. Brut nature reserva. 100% Macabeu de la collita de 2018. Amb color groc daurat. Aromes de pastisseria, poma Golden i fruits secs. Franc i amb bona expressió varietal. De final dolcenc.

MÓN MACABEO 2022. Mono varietal de Macabeu d’una vinya cinquantejaria, fermentat parcialment en botes de 500l de roure francès. De color groc clar, lluent, dens. Aromes novament de pomes grogues. Potent en boca, amb sensació final lleugerament amarga, que fa que se’l supose gastronòmic.

MÓN TEMPRANILLO 2020. l00% ull de llebre de vinyes d'uns 60 anys, fermentat parcialment en botes de roure francès i envellit en elles durant 12 mesos. Color robí, amb capa alta. Aromes balsàmiques i fruitoses. Concentrat i alcohòlic, amb tanins lleugerament astringents.

MÓN BOBAL 2019. Mono varietal de Boval de vinyes centenàries d’origen en peu franc. També fermentat parcialment en roure francès i envellit, ara durant 14 mesos. De color granat, concentrat. Aromes carnosos, de fruita madura (cireres) i balsàmics de toc mediterrani. Expressiu i potent en boca. Especiat, madur i amb tannicitat ben integrada. Un gran descobriment! Sens dubte.

Abans d’escriure açò, m’informe que disposen d’una altra referència més: Slow Món, també un boval 100% però més fresc, que després de tastat l’anterior, ja tinc al punt de mira! Em tocarà tornar a la botiga...

Des de Canàries (1/12). Alguna cosa més que vins....

Circumstàncies d'índole diversa no ens havien permès contar-ho ací encara, però fa ja un parell de mesos varem estar a Tenerife, fent la V edició del curs “Embajadores de Vinos Canarios”. I com en formacions anteriors, la intenció també és compartir algunes de les vivències viscudes, intentant transmetre la curiositat i interès pels productes d'allà i el seu entorn geogràfic. Això sí, aquesta vegada no serà qüestió d’un o dos posts; les illes afortunades en demanen molts més! Penseu que sols en vi, parlem d’11 denominacions d’origen, totes mereixedores dels seu propi capítol. I així, amb aquesta petita introducció encetem una sèrie on poc a poc anirem exposant-les totes, destacant també alguns vins de cadascuna, entre els més de 120 tastats.

Però parlem abans del seu oratge: sabent de les seues temperatures benignes, per maig pensavem trobar-nos-en estiuenques, com les d’ara ací. Però res més lluny de la realitat! Almenys pel que fa a la galta nord de Tenerife -la sud, que és on s'arremolinen els turistes cercant hores de sol, és un altre món-. Les corrents oceàniques propicien l’arribada dels vents alisis des del nord, i com el perfil de les illes és tan alt, els núvols arrossegats queden engabiats sobre les formacions muntanyenques, formant una gruixuda capa de núvols entre els 600 i 1800 msnm. Qualsevol que haja volat per allà, o pujat al Teide, haurà vist el fenomen. Des de dalt ho criden “Mar de nubes”. El nom, però, que rep des de baix és menys poètic: “Panza de burro”. Aquest fenomen quasi diari tempera el clima i li dona un grau d’humitat al camp molt beneficiós per a la seua fertilitat. Òbviament, aquest oratge és un tret fonamental, però també altres aspectes determinants relacionats amb la vinya que anirem coneixent: l’evolució històrica varietal -al marge de la fil·loxera que mai ha arribat-, l’origen volcànic i evolutiu del terrer, les pràctiques enològiques diferenciades,....

El mateix fenomen del mar de núvols, vist des del cim del Teide, des d'una vinya de la Vall de l'Orotava, des de la zona boscosa de la pujada al Teide per aquesta mateixa vall i des de l'avió

L'objectiu, com diem, és apropar-vos a cada DOP vitivinícola d'allà, però n’hi ha més! I seria injust no anomenar almenys els altres productes agroalimentaris que també disposen de segell diferenciador: DOP “Cochinilla de Canarias”, DOP “Miel de Tenerife”, DOP “Papas Antiguas de Canarias”, IGP “Plátano de Canarias”. I per suposat els formatges, que també mereixerien capítol a banda DOP “Queso Majorero”, de Fuerteventura; DOP “Queso Palmero”, de La Palma; y DOP “Flor de Guía”, de “Media Flor” y “Queso de Guía", del nord-est de Gran Canaria. Actualment està en tramitació la IGP “Aguacate de Canarias”. I en quant a begudes espirituoses, disposen de la IG “Ronmiel de Canarias”.