dijous, 24 de novembre de 2022

Vi natural! Una opció emergent...

L’expressió vi natural va sentint-se cada vegada més, però potser n’hi haurà encara qui no sàpiga a que va referida. També és un assumpte que no havem abordat mai ací, però darrerament he participat en algun encontre on aquests vins han segut protagonistes,... De manera que avui toca! I així, tot i no ser cap experts en l’assumpte, però ajudant-nos del que diuen els que sí en saben, anem a tractar de posar una mica de llum sobre el tema.

Podríem dir del vi natural que és l’obtingut amb el mínim d’intervenció possible, tant en la manera de treballar la vinya com en el procés d’elaboració al celler. A priori sembla un criteri senzill, però... Alerta! També interpretable. De manera que ja tenim la primera controvèrsia. Davant l’absència de reglamentacions que el regulen de manera clara, n’hi ha defensors de diferents línies de treball. I com no! També profitosos que fan servir el concepte com a simple màrqueting. I amb això, per descobrir que el producte és realment allò que aparenta ser caldrà mirar una mica més enllà del propi etiquetatge.

Tot seguit tractem de detallar alguns dels principis que haurien d’acomplir aquests vins, per poder dir-se “naturals”:

  • El cultiu de la vinya haurà d’ésser respectuós amb el medi, sense productes químics com herbicides, plaguicides, fungicides de síntesi, o organismes manipulats genèticament.
  • S'haurà d'haver dut una gestió eficient dels recursos disposables, amb el compromís ferm de millorar l’entorn, inclosa la vesant social.
  • El viticultor és l’artesà que gestiona la vinya i tota la resta de processos. Òbviament prioritzant els manuals front les mecanitzacions industrials.
  • No es fan servir llevats comercials -sols els autòctons de la vinya-, ni es corregeix l’acidesa, ni s’afegeixen antibiòtics, ni aromes, ni s’utilitza l’osmosi inversa, ni qualsevol altra tècnica invasiva que supose manipulació química i/o industrial. No clarificar, ni filtrar es considera que també ajuda a mantenir els components naturals i beneficiosos per l’evolució del vi.
  • En general no s’utilitza diòxid de sofre (SO2). Tot i que fins 40 mg/l de sulfits, i segons legislacions, es pot considerar vi natural, o no.

Com supose resulta fàcil d’entendre, assumir aquesta filosofia de renuncia implica molt de risc pels productors! A més a més del propi perill comercial que suposa fer cada anyada diferent, hi ha el de que es puga llençar a perdre la collita sencera, fins i tot havent extremat les precaucions de cada pas. Per tant, és una opció difícil i valenta, però també la més ètica, honesta i transparent. I d’igual manera, els consumidors així devem correspondre: sent generosos i oberts al apropar-nos a aquest tipus de propostes, sabent valorar el que tenim davant en la seua justa mesura, com un producte únic i excepcional. Pensem que a més a més del seu objectiu per captivar el nostre paladar, n’hi ha darrere un esforç extra que va molt més lluny...

Arribats ací, i si la vostra opció passa per endinsar-vos a conèixer també aquest estil de vi, caldrà que pareu atenció. I així, pensant també que parlem de tirades curtes, quasi sempre  sense accés als circuits comercials més generalistes, es fa necessari una mica més d’esforç de recerca, però també de reconeixement, sobre tot amb bono dosi de sentit comú.

dijous, 10 de novembre de 2022

#PanelVeremaAlicante. Sessió de tast de 5/11/2022.

Recordeu que podeu llegir aquestes mateixes ressenyes, però enriquides amb més opinions, a verema.com\usuarios\vicent-torres


CUATRO PASOS BLACK 2019. DO Bierzo.

Cuatro Pasos és l’expansió del grup Bodegas Martín Códax cap a la comarca del Bierzo. Un projecte engegat a 2003 amb la mencia com a referent, com no podia ésser d’una altra manera allà. L’anècdota de les petjades deixades per un ós a la vinya es van prendre com a nom i emblema del celler. I amb això, ara abanderen un compromís mediambiental front el perill d’extinció d’aquests mamífers a la serralada cantàbrica.

Cuatro Pasos Black, és de raïm seleccionat de ceps d'en bona part de més de 80 anys. Després de vinificat, es cria entre 7 i 8 mesos en bótes de roure francès i americà de torrat mitjà.

El resultat és un vi de color robí i capa mitja-baixa, lluent. Molt aromàtic, on predominen notes vegetals, de fuita roja, balsàmiques (llorer), especiades (pebre negre) i de cuir. En retro nassal torna la fruita, amb els nabius ara com a protagonistes, sensació  golosa que augmenta amb l’evolució. Fresc en boca, amb una entrada una mica astringent i alcohòlica. Lleuger, però persistent.

MARAÑONES garnacha 2019. DO Vinos de Madrid.

La declaració d’intencions del celler per se ja ho té tot! Cura, respecte i compromís amb les característiques geofísiques, històriques, climatològiques i humanes d’un territori. Paratges alts, vinyes velles, varietats locals, terres granítiques, clima mediterrani. Vinificació per parcel·les. Qualitat, estil i personalitat... Parlem de Bodega Marañones, de la Serra de Gredos, dins de la subzona madrilenya de San Martín de Valdeiglesias.

Amb el nom del celler, i per tant com a vi referent, Marañones és una barreja de garnatxes de distintes vinyes del paratge homònim, per referència a l’existència d’aranyoners -l’arbust del fruit base del patxaran-. Fermenta en tines de roure francès i es cria 12 mesos en bótes usades i foudres.

Color cirera de capa baixa, amb aromes carnoses, florals (violeta) i vegetals (fenoll), que evolucionen cap a altres més fruitoses (maduixes) i balsàmiques. Entrada plena en boca, però una mica aspra. Dens i de mitja durada. Secant.

ÀSTER FINCA EL OTERO 2018. DO Ribera del Duero.

Del grec 'estrel', Áster dóna nom a una estructura cel·lular radial de filaments. I per derivació, a un gènere de plantes ornamentals amb flors ben vistoses.

diumenge, 30 d’octubre de 2022

100 Sessions de tast! I les que vindran...

Ens haureu de disculpar, però avui estem de celebració i tocarà parlar de nosaltres mateixos! D’una commemoració centenària, que ve acompanyada d’un 14 aniversari. I això és a raó de que el grup de tast que n’hi ha darrere de tot açò, els ‘De mitja capeta’, divendres passat vàrem assolir la sessió de tast conjunta núm. 100. Aquesta ocasió, per cert, amb una interessantíssima, dedicada als vins negres xilens.

D’igual manera i mentre s’escriu açò fa tot just 14 anys que ens trobàvem per primera vegada, per participar en la sessió inicial. Des d’aleshores han passat moltes coses -pandèmia inclosa-, durant les quals hem tastat de tot (centenars de referències entre negres, blancs, escumosos, rosats, brisats, generosos,...) gaudint plenament de cada sessió com un moment d’aprenentatge, alhora que lúdic i divertit, sempre dedicat al món vitivinícola, pel qual compartim la passió. Però el més important de tot, és que aquell il·lusionament encuriosit de les primeres sessions continua engegant-nos a acudir a cada convocatòria com si fos la primera: de manera puntual, amb la mitja dotzena de copes dins la caixa i sense perfumar.


I com ho fem? Molt fàcil: un equip fixe de 8 membres -ara ja amics-, recolzat per uns pocs substituts ocasionals, també molt involucrats; 8 tasts a l’any, celebrats com a norma general el darrer divendres de cada mes (excepte nadal i els 3 d’estiu); l’obligació de cada membre d’optar a preparar una sessió per any, triant tema i vins, sent en el seu torn qui dirigeix el tast, gestiona el lloc on fer-lo i el sopar de després; I tot administrant una quantitat fixa que en concloure la sessió paga cada assistent, no destinada a la que acaba de gaudir, sinó a la següent.

Malgrat que ha anat canviant de format la manera de documentar cada tast, tots ho han estat! I per l’efemèride de que us parlem, hem volgut fer un document de recull complet, que podeu descarregar lliurement ací mateix, si us interessa. De fet, bona part dell és la pròpia versió en PDF del bloc que ara llegiu...

dijous, 6 d’octubre de 2022

Tast#99. BRISATS. LA TRADICIÓ RECUPERADA. (i 2/2)

Acabada la sessió de tast ja anunciada en un post anterior, ara toca ressenyar cada vi i exposar les conclusions! Anem per feina, sense més preàmbuls:

Començàvem amb Brisat del Coster 2021, un monovarietal de macabeu que elabora Josep a la DO Conca de Barberà. Vi de cultiu ecològic, maceració prefermentativa de 5 dies, fermentació amb pells durant 18 dies, repòs de 6 mesos i embotellat sense adició de sulfits, ni filtrat. De color groc palla, lleugerament tèrbol a la vista. Aromes cítriques, amb un rerefons d’herbes de muntanya (timonet). Entrada en boca sidrenca com, en molts vins naturals. Però ampli i fresc.

El segon fou també un monovarietal, Xarel·lo Brisat 2018, de Can Ràfols del Caus, a la DO Penedès. De color groc daurat, net. Aromes fruitoses (llima, bunyol,..). De glop inicialment picant. Agradable i dens, amb lleugera amargor final.

Seguírem amb Taleia Brisat 2018, de Castell d’Encús, a la DO Costers del Segre, també monovarietal, ara de sauvignon blanc, i sense adició de sulfits. Daurat i lluent. Aromes herbàcies, pròpies de la varietat, florals (camamilla) i minerals (pols). Untós en boca, amb acidesa final. Interessant.

La ronda de monovarietals la tancà el garnatxa blanca Abrisa’t 2019, de Bàrbara Forés, de la DO Terra Alta. Maceració i fermentació durant 13 dies amb les pells, i envelliment posterior, durant 9 mesos en gerres de fang. Color ambarí, amb llàgrima densa. Aromes ‘ajeressades’, molt complex. En boca tornà a mostrar el caràcter oxidatiu, amb una entrada potent i saborosa. Sens dubte, el que més va agradar de tots, i per unanimitat. I també, per relació q/p, el de compra més recomanable.

Vingué després Pesseroles Brisat 2019, de Mas Martinet, a la DOQ Priorat, coupatge de garnatxa blanca , PX i Picapoll. De cultiu ecològic i fermentació lenta, durant 3 mesos, mentre macera amb la pell. I criança posterior en damajoanes. Ambarí. Amb aromes entre florals (flor seca) i fruitals. Entrada en boca lleugerament agressiva, alcohòlic, però amb bona sensació final.

El tast acabà amb SiurAlta Orange 2019, de vins Nus, un ensamblatge de la DO Montsant, fet amb carinyena blanca, garnatxa blanca i malvasia. Fermentació i maceració pel·licular en àmfores, durant 60 dies. De color or vell. Aromes de flor seca i pi, més llamineres en evolució. Entrada lleugerament picant, però agradable, amb lleugera amargor final. Gastronòmic.


dimarts, 6 de setembre de 2022

UN SOPAR AL PALAU (El tast de la Duquessa)

Creuar la porta principal del Palau Ducal dels Borja, a Gandia, per trobar-se el magnífic Pati d’Armes sempre m’ha semblat fascinant. Una meravella! I a qui, no? Una experiència única, ara enriquida amb la vesant gastronòmica dels àpats que molt encertadament s’hi celebren allà des de no fa massa. Ens estrenàrem, en plena pandèmia, amb un dinar de ‘Palau i Més’ i anit repetírem amb ‘El Tast la Duquessa. Aquest darrer esdeveniment, del que ja s’han celebrat algunes edicions però encara en queda alguna més, consisteix en un sopar amb ‘maridatge’ de cerveses artesanals amb plats de cuina mediterrània. Tot amb la cuina del restaurant ‘Vins i Més’ i el saber fer cerveser de ‘Llúpol Craft Bar’.

El sopar es desenvolupà en una única taula per a tots els comensals -una quarantena-, en forma d’U. Aquesta configuració, a més a més de donar-li un aire encara més palatí al banquet, permeté un servei més dinàmic i un millor seguiment de les introduccions alternades de David Escrivà, per a les cerveses, i de Rubén Moreno, amb els plats.

Començàrem amb Alisios, una cervesa de tipus Gose, fruit de la col·laboració de la cervesera alteana Althaia i la tinerfenya Jeito, àcida, suau, refrescant i de baixa graduació, amb un punt característic de llima negra. Es serví amb una coca de verdures de temporada, amb tocs també molt originals.

La segona fou Beets,

divendres, 26 d’agost de 2022

Tast#99. BRISATS. LA TRADICIÓ RECUPERADA. (1/2)

Just d’ací un mes -darrer divendres de setembre- començarem amb la 15a. temporada de tasts, que ara sí, sembla serà del tot normal. Tanmateix, per a aquesta sessió -ja la 99-, estem preparant un tast de vins brisats. Sí, brisats! Ni 'orange' (terme creat per l’importador David Harvey, a 2004); Ni la traducció simplona 'taronja' o 'naranja'; Ni tampoc 'skin contact', expressió que més bé sembla treta d'un anunci de profilàctics. No cal! Ací ja feia segles que teníem una paraula ad hoc, alhora definitòria, expressiva i ben bonica: BRISATS.

Els brisats són vins de varietats blanques que han fermentat amb la pell. Sí, així de senzill! Un vi brisat és un blanc que s’elabora seguint un procés similar al que es fa servir pels negres, deixant que fermente amb la seua brisa. És a dir, collim raïm blanc i, en lloc de premsar-lo i fermentar el most net a baixes temperatures, es fermenta i macera tota la pasta, la qual cosa fa que el suc estiga en contacte amb pells i pinyols. És per això que són blancs d’estil oxidatiu, amb més color i estructura. Sorprenents, molt complexos i terriblement gastronòmics.

Amb els brisats, parlem d’una manera ancestral de fer vi, que ara mateix va assolint cada vegada més notorietat. I agafant una certa importància i interès, especialment entre els viticultors ecològics, biodinàmics i naturals. Aquesta tècnica proporciona una forta extracció de les substàncies que hi ha a la pell del raïm blanc, amb un augment de color que en la major part d'ells els apropa a tonalitats ambarines. Fins i tot, alguns dels brisats que trobem al mercat no es clarifiquen, mantenint la terbolesa dels vins en rama.

Aquesta major concentració de substàncies aromàtiques els dóna una major riquesa i complexitat. Ara bé, la sensació que en general més els diferencia dels blancs és la intensitat gustativa. Tot i que sòl ser no tan fina, amb menys frescor. I on poden haver-hi tannins, que aporten certa sequedat i amargor, junt a la possible presència de notes herbàcies. De tota manera i com amb la resta de productes, no hi ha dubte de que els actuals brisats són més refinats i bevibles que no pas els que s‘elaboraven antigament. De fet estan reviscolant amb força, després d’haver travessat uns anys d’ostracisme on se’ls considerava massa rústics.


Tot i que els que presentarem al tast anunciat seran de Catalunya, que és on tenen més predicament, al País Valencià també n’he podem trobar de ben interessants, i ja coneguts. Més en concret, a la Marina Alta tenim a Joan de la Casa, a Benissa, el gran iniciador d’aquesta corrent (i a qui hem dedicat la imatge d'arxiu); seguit ara per Pepe Mendoza Casa Agrícola, a Lliber; per Manu Guardiola, a Xaló; i més recentment per Aida i Luís Vinyaters, també a Xaló...