La meua 'Experiència Verema València 2022' (I)

Acabada la vintena primera edició de l'Experiència Verema València arriba el moment de recopilar vivències, destacant allò que ens ha resultat més interessant, i per tant recomanable.

L’esdeveniment tingué lloc durant dijous 24 i divendres 25 de març de 2022 l'Hotel Balneario Las Arenas de València. Dijous tingueren lloc els tasts comentats, on participàrem als de Sanchez-Romate i Muga. I a l’endemà el “showroom”, amb la presència de més de 80 cellers.

Segurament no caldria presentar a ‘Verema’, però per si n’hi ha alguna persona que no ho conega, direm que: sorgida d’un grup de tasta de València, allà pels anys 90, en la actualitat és una comunitat digital dedicada al vi que reuneix més de 128.000 usuaris i 6.000 cellers registrats. I on n’hi han a hores d’ara, més de 91.000 vins comentats, amb més de 200.000 ressenyes.

Sánchez Romate

Tot i que la fama més gran d’aquest celler és pel seu ben conegut brandy “Cardenal Mendoza”, ací la cosa no anava de destil·lats. L’objectiu era conèixer les games Reserves Especials (RE) i SAherry Vintage (SV). El tast estigué molt ben conduit per Reyes Giménez, enòloga directora tècnica del celler.

Començàrem coneixent alguns dels trets més singulars d’aquest històric celler de més de 240 anys d’existència, fundat pel santanderí Juan Sánchez de la Torre a 1781. A continuació s’explicaren breument alguns conceptes relatius als generosos, que no reproduirem per no allargar-nos, però que podeu trobar ací. I passarem al tast:

1. Fino Perdido (SV). L’inici fou amb el fino dels “Vintage” la gamma més recent, que acull petites tirades de rareses del celler: Sols 15 bótes en aquest cas! Res, si comptem que la treta sols és d’1/3 de les de nivell inferior... Com altres particularitats d’ell, podríem dir que li forcen la criança biològica fins els 8 anys d’edat mitjana i que surt en rama -no clarificat-. Aromes de llevat i ametlla. Salí, saborós, ample i glicèric. En boca, mantegós, potent i de final amarg, on ens torna a recordar l’ametlla del nas.
2. Amontillado NPU (RE). El nom pren les inicials de la locució llatina que, segons la llegenda, Hèrcules va gravar a l'estret de Gibraltar per marcar el final del món conegut, indicant que no hi havia terra més enllà. El lema forma part de l’escut de la marca i avui vindria significar alguna cosa així com ‘cosa que ha aconseguit la màxima perfecció, el no va més’. Amb 10 anys d’estada mitjana en bóta. Molt aromàtic, sec i directe. Destacant notes d’avellana i vernís.
3. Amontillado Olvidado (SV). Parlem ara d’una selecció del primer vi -duta fins 20 anys-, per aconseguir l’estil del segon. I així, fou molt interessant tastar tots tres junts. Ací trobàrem més finesa i complexitat que a l’anterior, retrobant sensacions ja descrites, però molt més polides i elegants.
4. Palo cortado Regente (RE). També en la mitjana dels 20 anys, però pujant un graó més en l’escala cromàtica arribem ací al caoba dels palo cortado. D’aquest estil, es diu que uneix la delicadesa i finor al nas de l’amontillat amb l'estructura, complexitat, corpulència i la rodonesa d'un olorós. I així ho poguérem apreciar! A més a més d’alguns aromes ja descrits, podem destacar notes de fusta vella de moble de qualitat (ebenisteria).
5. Oloroso Encontrado (SV). Amb aquest entràvem ja de ple als de criança oxidativa, d’entre 20 i 30 anys de mitjana. Més complexitat. Aromes fruitoses d’anou, torrats. Suau, però molt saborós i durador. Des de l’inici havíem anat ‘in crescendo’ i sens dubte: ja estàvem dalt! Excel·lent
6. Iberia Cream (RE). I arribats ací, tocava passar als dolços, els preferits del tot-poderós i històric mercat anglès d’allà. El ‘cream’ que teníem davant és producte de la barreja del 70% d’olorós, amb el 30% de Pedro Ximénes, donant un resultat d’uns 120gr. de sucre per litre. No obstant això, no ens va resultar gens empallegós. I sí, molt agradable. Segurament una manera molt adequada d’iniciar als neòfits en els vins del ‘marco’. I sens dubte, molt recomanable, també!
7. PX Cardenal Cisneros (RE). Per acabar, tinguérem el Pedro Ximénes, premi al millor vi dolç en l’edició Verema de 2021, fet amb panses d’assoleig i dut a un envelliment d’entre 15 i 20 anys. Una golosa bomba calòrica de 400 g de sucre per litre. De color banús, aromes sobre tot balsàmiques. Molt envoltant en boca, amb la presència evocadora del panfígol. I amb una dolçor desbocada. Que tindrà els seus adeptes, però personalment em semblà massa empallegosa.

En acabar, s’obrí un petit col·loqui on es tocaren alguns dels coneguts tòpics desgraciadament sempre relacionats amb els Jerez: la desconeixença encara generalitzada d’aquestes joies enològiques, les seues dificultats per obrir-se pas, entrant en hostaleria de manera normalitzada,... I també, de l’objectiu ara fixat dels cellers d’allà d’aconseguir vins d’estil jerezà, però sense fortificar.

Muga

Tast horizontivertical de 3 marques del celler: Muga Reserva, Selección Especial i Prado Enea, en quatre anyades distintes 2001, 2005, 2010 i 2015. 3 x 4 = 12 vins d’un producte ben reconegut, la qual cosa obria un tast ben potent, d’expectatives més que interessants. A més a més, a mans d’Isaac Muga, junt a més gent de la família propietària en primera fila, també presents... O siga: millor impossible! Què podia sortir mal?

Em sap mal dir-ho, però no vaig saber abstraurem a l’entorn i aquest em va arruïnar un tast del que poc o res m’atrevisc a dir: Per començar, es va seure al meu costat una persona ben carregada de perfum! I per continuar, des d’un dels bancs de la sala es va acabar monopolitzant la xarrada, amb nombroses preguntes i interpel·lacions a l’orador, quasi totes innecessàries i la majoria fora de context. Ignorància o afany de notorietat? O ambdues. -Quina combinació més perillosa!- Finalment es va trencar el ritme i l’atenció requerida se’n va anar massa lluny de la meravella que teníem davant... Una llàstima! O aqueixa almenys és la sensació amb la que vaig sortir.

Diu un dels aforismes de Joan Fuster, del qual enguany que recordem el seu centenari: “Forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser mal educat.” Igual tocaria anar fent-lo servir de tant en tant!