"Montesanco" presenta els seus vins a "La Potingues"

Fa 3 mesos visitàvem Montesanco, en la prèvia de la seua obertura a Teulada. Parlàrem de la finca, del nou celler, edificis i instal·lacions. Però segurament els que ho llegireu, tiraieu a faltar una cosa, no? Clar! El tast dels vins... En aquella ocasió encara estaven rematant les obres i no era un bon moment. Tanmateix en poc temps, abans de repetir visita, l’oportunitat se'ns va presentar de forma no buscada. Va ser aquest divendres 14, a la botiga de productes eco de Pego “La Potingues”.

Cal dir primerament, que no és un tipus d’esdeveniments al qual estan acostumats. Però la passió i interès ficat en que resultés exitós es va notar en el muntatge, convertint-ho en un acte senzill, però de resultat molt especial. Diana Sendra, la propietària de l’establiment, ens presentà els àpats que acompanyarien als vins i a Fernando Sastre, el gerent de Montesanco-Teulada, que fou l’encarregat de presentar-los, junt al projecte d'on neixen.

Esmentem un parell d’apunts sobre Montesanco, abans passar als vins. Ho vàrem obviar al post anterior, però Nando ens les recordà en la seua xarrada: el projecte de celler començà 2016, amb l’adquisició i rehabilitació de la finca i Casa de La Viña (1882) de Requena, en origen propietat de l’avi del cineasta Luís García Berlanga. Amb les parcel·les recuperades, des del primer moment es va apostar pels mono varietals parcel·laris que ja hi havien, respectant i tractant d’engrandir la personalitat de les varietats existents en el seu terrer, on segons la filosofia que dóna nom als vins: “cada bancal és un món”.

I en aquest ordre, tastàrem:

MÓN MOSCATELL 2022. Primera anyada d’aquest mono varietal de Moscatell, ja de la finca Abiar Alta, a Teulada. Groc amb reflexes verdosos. Aroma varietal ben marcada i fresca, de fruita blanca (tarongina), fruita de pinyol i també notes anisades. Potent i càlid en boca, on mostra caràcter mineral. Final salí i persistent.

MÓN CAVA. Brut nature reserva. 100% Macabeu de la collita de 2018. Amb color groc daurat. Aromes de pastisseria, poma Golden i fruits secs. Franc i amb bona expressió varietal. De final dolcenc.

MÓN MACABEO 2022. Mono varietal de Macabeu d’una vinya cinquantejaria, fermentat parcialment en botes de 500l de roure francès. De color groc clar, lluent, dens. Aromes novament de pomes grogues. Potent en boca, amb sensació final lleugerament amarga, que fa que se’l supose gastronòmic.

MÓN TEMPRANILLO 2020. l00% ull de llebre de vinyes d'uns 60 anys, fermentat parcialment en botes de roure francès i envellit en elles durant 12 mesos. Color robí, amb capa alta. Aromes balsàmiques i fruitoses. Concentrat i alcohòlic, amb tanins lleugerament astringents.

MÓN BOBAL 2019. Mono varietal de Boval de vinyes centenàries d’origen en peu franc. També fermentat parcialment en roure francès i envellit, ara durant 14 mesos. De color granat, concentrat. Aromes carnosos, de fruita madura (cireres) i balsàmics de toc mediterrani. Expressiu i potent en boca. Especiat, madur i amb tannicitat ben integrada. Un gran descobriment! Sens dubte.

Abans d’escriure açò, m’informe que disposen d’una altra referència més: Slow Món, també un boval 100% però més fresc, que després de tastat l’anterior, ja tinc al punt de mira! Em tocarà tornar a la botiga...

Des de Canàries (1/12). Alguna cosa més que vins....

Circumstàncies d'índole diversa no ens havien permès contar-ho ací encara, però fa ja un parell de mesos varem estar a Tenerife, fent la V edició del curs “Embajadores de Vinos Canarios”. I com en formacions anteriors, la intenció també és compartir algunes de les vivències viscudes, intentant transmetre la curiositat i interès pels productes d'allà i el seu entorn geogràfic. Això sí, aquesta vegada no serà qüestió d’un o dos posts; les illes afortunades en demanen molts més! Penseu que sols en vi, parlem d’11 denominacions d’origen, totes mereixedores dels seu propi capítol. I així, amb aquesta petita introducció encetem una sèrie on poc a poc anirem exposant-les totes, destacant també alguns vins de cadascuna, entre els més de 120 tastats.

Però parlem abans del seu oratge: sabent de les seues temperatures benignes, per maig pensavem trobar-nos-en estiuenques, com les d’ara ací. Però res més lluny de la realitat! Almenys pel que fa a la galta nord de Tenerife -la sud, que és on s'arremolinen els turistes cercant hores de sol, és un altre món-. Les corrents oceàniques propicien l’arribada dels vents alisis des del nord, i com el perfil de les illes és tan alt, els núvols arrossegats queden engabiats sobre les formacions muntanyenques, formant una gruixuda capa de núvols entre els 600 i 1800 msnm. Qualsevol que haja volat per allà, o pujat al Teide, haurà vist el fenomen. Des de dalt ho criden “Mar de nubes”. El nom, però, que rep des de baix és menys poètic: “Panza de burro”. Aquest fenomen quasi diari tempera el clima i li dona un grau d’humitat al camp molt beneficiós per a la seua fertilitat. Òbviament, aquest oratge és un tret fonamental, però també altres aspectes determinants relacionats amb la vinya que anirem coneixent: l’evolució històrica varietal -al marge de la fil·loxera que mai ha arribat-, l’origen volcànic i evolutiu del terrer, les pràctiques enològiques diferenciades,....

El mateix fenomen del mar de núvols, vist des del cim del Teide, des d'una vinya de la Vall de l'Orotava, des de la zona boscosa de la pujada al Teide per aquesta mateixa vall i des de l'avió

L'objectiu, com diem, és apropar-vos a cada DOP vitivinícola d'allà, però n’hi ha més! I seria injust no anomenar almenys els altres productes agroalimentaris que també disposen de segell diferenciador: DOP “Cochinilla de Canarias”, DOP “Miel de Tenerife”, DOP “Papas Antiguas de Canarias”, IGP “Plátano de Canarias”. I per suposat els formatges, que també mereixerien capítol a banda DOP “Queso Majorero”, de Fuerteventura; DOP “Queso Palmero”, de La Palma; y DOP “Flor de Guía”, de “Media Flor” y “Queso de Guía", del nord-est de Gran Canaria. Actualment està en tramitació la IGP “Aguacate de Canarias”. I en quant a begudes espirituoses, disposen de la IG “Ronmiel de Canarias”.