Des de Canàries (1/12). Alguna cosa més que vins....

Circumstàncies d'índole diversa no ens havien permès contar-ho ací encara, però fa ja un parell de mesos varem estar a Tenerife, fent la V edició del curs “Embajadores de Vinos Canarios”. I com en formacions anteriors, la intenció també és compartir algunes de les vivències viscudes, intentant transmetre la curiositat i interès pels productes d'allà i el seu entorn geogràfic. Això sí, aquesta vegada no serà qüestió d’un o dos posts; les illes afortunades en demanen molts més! Penseu que sols en vi, parlem d’11 denominacions d’origen, totes mereixedores dels seu propi capítol. I així, amb aquesta petita introducció encetem una sèrie on poc a poc anirem exposant-les totes, destacant també alguns vins de cadascuna, entre els més de 120 tastats.

Però parlem abans del seu oratge: sabent de les seues temperatures benignes, per maig pensavem trobar-nos-en estiuenques, com les d’ara ací. Però res més lluny de la realitat! Almenys pel que fa a la galta nord de Tenerife -la sud, que és on s'arremolinen els turistes cercant hores de sol, és un altre món-. Les corrents oceàniques propicien l’arribada dels vents alisis des del nord, i com el perfil de les illes és tan alt, els núvols arrossegats queden engabiats sobre les formacions muntanyenques, formant una gruixuda capa de núvols entre els 600 i 1800 msnm. Qualsevol que haja volat per allà, o pujat al Teide, haurà vist el fenomen. Des de dalt ho criden “Mar de nubes”. El nom, però, que rep des de baix és menys poètic: “Panza de burro”. Aquest fenomen quasi diari tempera el clima i li dona un grau d’humitat al camp molt beneficiós per a la seua fertilitat. Òbviament, aquest oratge és un tret fonamental, però també altres aspectes determinants relacionats amb la vinya que anirem coneixent: l’evolució històrica varietal -al marge de la fil·loxera que mai ha arribat-, l’origen volcànic i evolutiu del terrer, les pràctiques enològiques diferenciades,....

El mateix fenomen del mar de núvols, vist des del cim del Teide, des d'una vinya de la Vall de l'Orotava, des de la zona boscosa de la pujada al Teide per aquesta mateixa vall i des de l'avió

L'objectiu, com diem, és apropar-vos a cada DOP vitivinícola d'allà, però n’hi ha més! I seria injust no anomenar almenys els altres productes agroalimentaris que també disposen de segell diferenciador: DOP “Cochinilla de Canarias”, DOP “Miel de Tenerife”, DOP “Papas Antiguas de Canarias”, IGP “Plátano de Canarias”. I per suposat els formatges, que també mereixerien capítol a banda DOP “Queso Majorero”, de Fuerteventura; DOP “Queso Palmero”, de La Palma; y DOP “Flor de Guía”, de “Media Flor” y “Queso de Guía", del nord-est de Gran Canaria. Actualment està en tramitació la IGP “Aguacate de Canarias”. I en quant a begudes espirituoses, disposen de la IG “Ronmiel de Canarias”.

 No està mal l’aparador, no? Doncs en la formació també tinguérem cafè propi d’allà, sal i gofio.

En aquest àmbit de les figures de protecció establertes per la Unió Europea, convé no oblidar que n’hi ha un distintiu genèric que ja empara el territori en el seu conjunt. El Símbol Gràfic dels “productes de qualitat de les Regions Ultraperifèriques” és un instrument que té com a finalitat millorar el coneixement, el consum i la demanda dels productes agrícoles i pesquers de qualitat –transformats o sense transformar- específics, en aquest cas de la Comunitat Autònoma de Canàries, que presenten característiques pròpies. I açò mateix ens du a parlar també de la seua fiscalitat especial, un fet que fa que qualsevol intercanvi comercial amb la península siga més complicat, que amb el d’un altre territori de l’Estat.

Per altra banda, també resulta difícil aconseguir certes marques perque les produccions són menudes i en la major part dels casos, els seus avantatges fiscals front als que venen de fora fa que s’esgoten allà mateix. Entre els que hi viuen i també amb l'ajut dels prop de 15 milions de visitants anuals que reben. La solució del govern de Canàries per ajudar als productors amb l'exportació (i als consumidors en l'adquisició) ha estat en crear una plataforma que gestiona de manera conjunta el fet d'apropar-ho tot a Madrid –com sempre Madrid!- des d’on resulta molt fàcil arribar-hi. Ací teniu els links, per si us interessa...

https://canarianmarket.com

https://gmrcanarias.com/

Haureu vist que sols havem parlat de productes agroalimentaris. Si voleu conèixer alguna cosa de gastronomia, també autòctona, podeu veure el vàrem publicar a https://www.instagram.com/vicent_torres_/  sobre els restaurants i guachinches visitats que ens semblaren més interessants.