Acabem ací la sèrie dedicada a
l’oli, parlant dels distintius de garantia, aqueixos amb els que es certifica la
seua procedència i altres virtuts. Les Indicacions Geogràfiques -IG- (Indicació
Geogràfica Protegida -IGP- o Denominació d’Origen Protegida -DOP-) són figures
d’àmbit europeu que protegeixen legalment productes que deuen les seues
característiques o reputació a la regió de producció, l’entorn natural i/o les
habilitats desenvolupades pels productors locals. Cada IG es basa en un plec
d’especificacions que cal acomplir, amb controls que ofereixen garantia de
qualitat als productes acollits. Hom ja està ben familiaritzat especialment amb
les DOP vitivinícoles, i potser amb les d’altres productes agroalimentaris,
però no tant amb les d’oli.
I a això anem! Parlant com estem de
quan especial és el que es fa a les comarques centrals, de la seua diversitat
varietal, de l’arrelament com a conreu tradicional,... ben bé podríem pensar
que tota aqueixa especificitat d’oli mereix protecció en el seu àmbit
territorial. Però la realitat és ben diferent! Sabeu quants productes d’olis i
greixos té la Unió Europea registrats ara mateix? 151. I quants d’aquests
pertanyen a l’àmbit territorial de l’estat espanyol, el major productor mundial
d’oli d’oliva, amb al voltant del 40% del total produït? Sols 35! Per posar la
xifra en context; Itàlia, amb una quarta part de la producció espanyola, en té
51. I Grècia, amb un 20%, en té 32. Quasi igual! Òbviament, més figures de
protecció són més controls, però també més garanties pel consumidor. I per
suposat, més valor pels productors. O es penseu que la fama mundial dels olis
italians i el seu preu elevat són sols pel disseny dels envasos? En aquest
sentit, sols la rendibilitat garantirà la pervivència.
Malauradament, el cas valencià
encara és pitjor: ara mateix no n’hi ha cap figura d’empara! A 2008 s’obtenia
el reconeixement «Oli de la Comunitat Valenciana», del qual mai he trobat cap
ampolla certificada. Finalment, el 20 de desembre passat es va publicar en el
DOGV la Resolució favorable a la sol·licitud d'anul·lació d’aquest registre de
DOP. Segons es justifica allà: «L’anul·lació del registre és conseqüència de la
dificultat per al compliment del plec de condicions quant a la impossibilitat
d’emparar olis mono-varietals i a les diferències organolèptiques de les
varietats autòctones d’olives que es cultiven a la Comunitat Valenciana.» En
definitiva, el que passa quan les coses es fan malament: una DOP genèrica, amb nom
polític-administratiu, emprada com a marca comercial generalista que anul·la
especificitats territorials. -El món a l’inrevés. Que podia eixir mal?- Catorze
anys després l’oli de les nostres comarques roman com un autèntic desconegut. Tanmateix,
podem seguir pregonant als quatre vents les seues virtuts, però la trista
realitat és que ara per ara no té cap reconeixement institucional enfront de
altres competidors europeus. Ara mateix, la llum d’esperança és que «Aceite de
las Sierras de Espadán y Calderona» sembla voler obrir-se pas per acreditar-se
en el llarg camí de la burocràcia europea. I igual és un bon moment perquè el
del territori diànic intente agafar el mateix tren...
Una última reflexió, abans del punt final: en el marc
del curs «Embajadores de Vinos Canarios» on he participat recentment, també se’ns
ha parlat d’oli. Potser us semble una excentricitat en aquella latitud, però a
Gran Canària existeix tradició centenària i de fet n’hi ha una varietat ja ben adaptada,
la «Verdial de Huévar». Actualment, n’hi ha un pla estratègic al sud de
Tenerife que cerca alternatives per revertir l’abandonament generalitzat de
conreus, fixant paisatge agronòmic amb un conreu com l’olivera, que funciona bé
sense massa complicacions. S’estan provant diferents varietats, però mantenen a
capa i espasa la ja esmentada, menys productiva i rendible. Ho fan per ser l’única
distintiva i amb certa tradició, pensant en una hipotètica DOP futura. O siga, que
estan construint el que no tenen, conscients dels seus beneficis. I ací, on
existeix des de fa mil·lennis i on tenim, poc dalt o baix els mateixos
problemes: de veritat deixarem perdre també aquesta riquesa estratègica?
Posts precedents d'aquesta sèrie:
- Encontre de La Vall de Gallinera
- Curiositats històriques
- Definicions.Tipus d'oli
- La matèria primera: olives i varietats
Entrades
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada