Tast de 27/11/2015. Josep Lluís Pérez i la revolució vitivinícola del Priorat.

JOSEP LLUÍS PÉREZ VERDÚ

La xarrarda que vaig poder compartir amb Montse i Josep  Lluís
 durant els dies que escrivia aquest text que va acompanyar el tast
 dedicat als seus vins va suposar una gran satisfacció personal
 de la qual no he volgut deixar de publicar aquesta foto de record.

El considerat com a pare de la vinicultura moderna, va néixer a Quatretondeta (El Comtat) a 1936. Després del servei militar i animat per uns amics de Beniarrés, que treballaven al restaurant de l'estació de Zurich, va decidir anar-se’n a Suïssa. Va començar de rentaplats, mentre per les nits aprenia alemany. Però com el seu pare havia estat barber a Alcoi i ell l’havia ajudat en alguna ocasió, no li va costar trobar feina en una perruqueria. Quan va aprendre prou va passar a una mixta a Winterthur i a perfeccionar l'ofici en l'escola de Zurich. Alhora, en quatre anys va aprovar els set cursos de batxillerat i de seguida es va matricular a la Universitat de Ginebra, on el psicòleg Jean Piaget impartia Biologia Humana, una carrera que unia Psicologia, Biologia i Medicina. Pérez Verdú va acabar treballant amb Piaget, fins que l'Opus li va oferir la possibilitat de deixar Suïssa per anar al seu col·legi de Biologia de Sant Cugat. Tot i que va aconseguir un notable èxit, en uns anys es va cansar de la secta i ho va deixar. Llavors li se va presentar l'oportunitat de ser el director tècnic del col·legi de formació professional de Falset.
Era ja 1981, quan al BOE es va publicar l'ensenyament reglat d'enologia i l'associació de pares, tractant-se d'una zona vitivinícola, li va plantejar la demanda. Pérez Verdú va demanar el càrrec de responsable de la branca i aquest seria el seu primer contacte amb el vi. Com Montse Ovejero, la seua dona, és bioquímica i ell biòleg, van buscar a un enòleg i a un enginyer de viticultura i van formar un equip. Junt als alumnes, van comprar raïm, van experimentar, van fer vi i el van vendre. Els diners obtesos els permetien pagar el raïm i viatjar a destins enològics de tota Europa per continuar aprenent. A 1986 va conèixer a René Barbier. -Qui li havia de dir que acabarien de consogres?-