D'enoturisme per la Rioja Alavesa

L’enoturisme, fins fa poques dècades cosa de quatre rarets, és ja i sens dubte un tipologia turística ben arrelada que ha evolucionat per dirigir-se a tot tipus de públic. Òbviament, al abastir un àmbit tan ampli ha tingut també que obrir el grau de diversificació i ara podem trobar pràcticament de tot: des de la clàssica i simple visita amb tast i/o àpat, fins la proposta combinada més exclusiva i/o intrèpida (amb vol en globus, per exemple)... I és que pensant-ho bé, el coneixement de qualsevol procés de producció té la seua part curiosa -per això existeixen èxits televisius com “Como lo hacen”-, però al apropar-nos al vi hi trobem també una vesant romàntica i hedonista que li atorga un atractiu especial.

Pel que fa als elaboradors, ja fa temps que s’han adonat de l’oportunitat que suposa aquesta opció d’explotació. I la majoria no vol deixar passar l’oportunitat, la qual cosa també és bona noticia per als qui el practiquem, o tenim interès en el que suposa. I allà anàrem fa un parell de setmanes, a la Rioja Alavesa! Ara bé, la feina fou analitzar prèviament la gran quantitat d’opcions existents per poder escollir d'entre la muntonada. I així ens anà:

Cellers amb restaurant n’hi han prou, però amb hotel no tants. Reservarem a Eguren Ugarte. Un lloc envoltat d’un entorn curiós i encantador, molt ben cuidat. Hotel correcte, amb habitacions ben equipades, però de grandària justa. Menjador de vistes espectaculars a La Cuadrilla de Laguardia, des de la planta més alta de l’edifici. Escollirem per sopar el menú degustació, correcte en la seua composició i execució, però no gens en el servei (sols n’hi havia una persona per a tot el menjador), ni amb l’acompanyament de vins -el que suposadament hauria d’ésser el seu objectiu principal–. Al preguntar sobre el maridaje, ens diguéren que consistia en “3 copas de lo que haya abierto”. Com podeu suposar declinarem l'opció i optarem per una barreja de copes soltes/ampolla. El dia havia estat calorós i la nit continuava sent-ho, així que gaudirem les últimes copes – amb els vins més top- banyant-nos lleugerament amb els aspersors del preciós jardí varietal d’enfront. Per l’endemà havíem renunciat a la visita turística del celler, però poguérem completar el tast dels vins que ens interessaven a la botiga, i així acabar de decidir quins endur-nos, o no. El Crianza Blanco 2020 i el Reserva Tinto 2016 foren els escollits.

Sortírem d’allà promptet, però sense saber molt bé cap a on.  Els d’Artadi, que tenen un programa aparentment interessant al web anomenat “Collectors”, ens havien entretingut amb expectatives durant dues setmanes -demanant-nos fins i tot currículum- per deixar-nos tirats a última hora, al·legant que tenien que dedicar el dia ja reservat a uns importador alemanys. Bon profit que els hi faça!

-I si parem a “Viñedos de Páganos”, que està just ens ve de pas?- L’opció era molt temptadora, però com que l’única referència enoturística del web és pel restaurant, venía descartada des de casa. -Sols entrar i preguntar. Per què no?- La negativa ja la teníem. Resultat: vàrem encertar de ple! L’experiència fou la millor que hauríem pogut imaginar... Ens rebé, Viqui, qui ens oferí distintes opcions enoturístiques, totalment personalitzades, dirigides sols a visitants vertaderament interessats -potser per això no s’anuncien-. De seguida trobàrem la nostra: gaudir d’un tast tranquil i molt ben atès per ella mateixa de tots els vins del propi celler, i d’un parell de suggeriments complementaris d’altres del grup Sierra Cantabria. Ací podeu trobar les nostres fotos detallades de cada vi, però acompanye tot seguit l’enllaç a les ressenyes del celler, per facilitar la consulta a qui tinga curiositat.

Des de Canàries (2/12). DO Tacoronte-Acentejo

Comencem el viatge als vins canaris ja anunciat amb la degana de les DDOOPP. Per a la primera píndola tenim Tacoronte-Acentejo, reconeguda oficialment des del 7/9/1992, la qual es troba al vessant més al nord de l'illa de Tenerife. Compta amb una extensió longitudinal d’uns 23 km i una àrea de 2.422 ha, de les que sols se’n conreen actualment unes 740. Com a tants altres indrets agronòmics, els problemes d’abandonament de bancals de conreu en bona part d’aquest territori són una constant que s’està intentant revertir desesperadament. Malgrat això, és la zona més densament cultivada de vinya a l'arxipèlag canari. Hi pertanyen els municipis de Sant Cristòbal de la Laguna, El Rosario, Tegueste, Tacoronte, El Sauzal, La Matanza de Acentejo, La Victoria de Acentejo, Santa Úrsula i Santa Cruz de Tenerife, amb la subzona d’“Anaga”. 9 municipis amb una trentena de cellers, i una producció total de raïm que l’ultima anyada fou de 1.358 tones.

Les vinyes d'aquest territori estan situades entre els 100 i els 1.000 msnm, on aprofiten bé el sol i el terreny volcànic sobre el qual es desenvolupen, ric en matèria orgànica, amb escassa proporció de calç i abundant nitrogen, fòsfor i potassi. Sol, brisa i terra volcànica al costat del mar en un clima divers, benigne i estable, són els ingredients que perfilen la personalitat dels seus vins, on el terrer sòl imposar-se a la varietat. Altres trets característics són la seua verticalitat i fragmentació de bancals, on el sistema de formació del cep tradicional és el de “rastres”, o de formes recolzades. Parlem d’una espècie de parral a un mig metre d’alçada que va suportant-se amb elements verticals, segons necessitats.

Les varietats que predominen a la DOP Tacoronte-Acentejo són la listán (tant blanca com negra) i la negramoll,. Cal dir que la Listán blanca correspon a l’evolució illenca del Palomino fino -el del xerés-. Que La Listán negra (la varietat negra més conreada a l’arxipèlag) neix del creuament entre Listán blanca i Negramoll. I que aquesta última també es coneguda com Mollar Cano, o Mulata. No obstant això, les preferents i acceptades pel plec són moltes més.

En quan als vins, estiguérem a peu de vinya a La Victoria de Acentejo amb Mª Paz Gil Díaz, enòloga del Consell Regulador (foto 1). La segona part formativa i el tast tingueren lloc allà mateix, al celler Hacienda de Acentejo, on tastàrem una mostra de vins del conjunt de cellers de la DOP. D’entre ells destaquem: “Cercado blanco 2022”, el “Tinto Maceración Carbònica de Viña Norte 2022”, “Viña Riquelas 2021” i el “Tinto Dulce 2021 Humbold”, una autèntica delícia inspirada en l’històric “Canary Wine”.