D'enoturisme per la Rioja Alavesa

L’enoturisme, fins fa poques dècades cosa de quatre rarets, és ja i sens dubte un tipologia turística ben arrelada que ha evolucionat per dirigir-se a tot tipus de públic. Òbviament, al abastir un àmbit tan ampli ha tingut també que obrir el grau de diversificació i ara podem trobar pràcticament de tot: des de la clàssica i simple visita amb tast i/o àpat, fins la proposta combinada més exclusiva i/o intrèpida (amb vol en globus, per exemple)... I és que pensant-ho bé, el coneixement de qualsevol procés de producció té la seua part curiosa -per això existeixen èxits televisius com “Como lo hacen”-, però al apropar-nos al vi hi trobem també una vesant romàntica i hedonista que li atorga un atractiu especial.

Pel que fa als elaboradors, ja fa temps que s’han adonat de l’oportunitat que suposa aquesta opció d’explotació. I la majoria no vol deixar passar l’oportunitat, la qual cosa també és bona noticia per als qui el practiquem, o tenim interès en el que suposa. I allà anàrem fa un parell de setmanes, a la Rioja Alavesa! Ara bé, la feina fou analitzar prèviament la gran quantitat d’opcions existents per poder escollir d'entre la muntonada. I així ens anà:

Cellers amb restaurant n’hi han prou, però amb hotel no tants. Reservarem a Eguren Ugarte. Un lloc envoltat d’un entorn curiós i encantador, molt ben cuidat. Hotel correcte, amb habitacions ben equipades, però de grandària justa. Menjador de vistes espectaculars a La Cuadrilla de Laguardia, des de la planta més alta de l’edifici. Escollirem per sopar el menú degustació, correcte en la seua composició i execució, però no gens en el servei (sols n’hi havia una persona per a tot el menjador), ni amb l’acompanyament de vins -el que suposadament hauria d’ésser el seu objectiu principal–. Al preguntar sobre el maridaje, ens diguéren que consistia en “3 copas de lo que haya abierto”. Com podeu suposar declinarem l'opció i optarem per una barreja de copes soltes/ampolla. El dia havia estat calorós i la nit continuava sent-ho, així que gaudirem les últimes copes – amb els vins més top- banyant-nos lleugerament amb els aspersors del preciós jardí varietal d’enfront. Per l’endemà havíem renunciat a la visita turística del celler, però poguérem completar el tast dels vins que ens interessaven a la botiga, i així acabar de decidir quins endur-nos, o no. El Crianza Blanco 2020 i el Reserva Tinto 2016 foren els escollits.

Sortírem d’allà promptet, però sense saber molt bé cap a on.  Els d’Artadi, que tenen un programa aparentment interessant al web anomenat “Collectors”, ens havien entretingut amb expectatives durant dues setmanes -demanant-nos fins i tot currículum- per deixar-nos tirats a última hora, al·legant que tenien que dedicar el dia ja reservat a uns importador alemanys. Bon profit que els hi faça!

-I si parem a “Viñedos de Páganos”, que està just ens ve de pas?- L’opció era molt temptadora, però com que l’única referència enoturística del web és pel restaurant, venía descartada des de casa. -Sols entrar i preguntar. Per què no?- La negativa ja la teníem. Resultat: vàrem encertar de ple! L’experiència fou la millor que hauríem pogut imaginar... Ens rebé, Viqui, qui ens oferí distintes opcions enoturístiques, totalment personalitzades, dirigides sols a visitants vertaderament interessats -potser per això no s’anuncien-. De seguida trobàrem la nostra: gaudir d’un tast tranquil i molt ben atès per ella mateixa de tots els vins del propi celler, i d’un parell de suggeriments complementaris d’altres del grup Sierra Cantabria. Ací podeu trobar les nostres fotos detallades de cada vi, però acompanye tot seguit l’enllaç a les ressenyes del celler, per facilitar la consulta a qui tinga curiositat.

- Sierra Cantabria XF

- Sierra Cantabria Organza

- Calados del Puntido

- El Puntido

- El Puntido Gran Reserva

- La Nieta

La conclusió a tot açò podria ser que no tot està a la xarxa. L’enoturisme actual sembla dirigit a un turisme que aspira a ser de masses, però cercant un poc més, i si estem disposats a pagar-ho, podrem trobar les opcions interessants. Tot i això no podran ser moltes el mateix dia, degut a uns horaris molt limitats que no permeten opció de poder anar fent un circuit continuat.