El capítol que ens ocupa avui
potser siga el més icònic dels vins de canàries. Per poc que en puguem saber,
segurament la imatge d’aqueixes vinyes de Lanzarote en terreny purament
volcànic siga la que a tothom li ve al cap quan pensa en vins canaris. “Vinos de Lanzarote” va ser la
segona zona canària en obtenir el reconeixement de la denominació d’origen, el
14 de desembre de 1.993.
El seu clima es pot classificar
com a desèrtic, o mediterrani semiàrid subtropical. L'escassetat de
barreres geogràfiques i la influència, tant dels vents alisis com de les brises
marines, fan que el vent siga un factor característic de Lanzarote, donant
origen a algunes de les seues pràctiques agrícoles singulars, origen d'un paisatge agronòmic d’aspecte llunar únic al món. Aquestes pràctiques, però més espacialitzades, esdevindrien imprescindibles després de les últimes erupcions del Timanfaya. El volcà havia deixat el sòl cobet de cendra volcànica (o com diuen allà, rofe) que en gelar-se es va començar a emprar per a control hídric,
podent optimitzar així l’escassesa de pluviometria. Aquesta capa permet una
ràpida filtració de l’aigua de pluja, alhora que produeix un efecte termoregulador
sobre la terra vegetal que n’evita l’evaporació.
La zona de producció s'estén a
tota l'illa, distingint-se varies zones vitícoles:
-
La Geria: Zona de vinyes situada entre els municipis de Yaiza i Tías, on
es fa servir el sistema de clots, a causa de la grossària de la capa de rofe,
que en algunes zones arriba fins i tot als 3 m d'alçada.
- Masdache: entre els municipis
de Ties i Sant Bartolomé. Mateix sistema de cultiu anterior, però amb capa de
menys grossa de rofe. Aquests clots reben el nom de “Chabocos”.
- Tinajo i Haría: on s'usa el
sistema de rases, bé perimetrals o en tota la parcel·la. La capa de rofe
ací és més prima, sobretot a Haría, on en algunes zones és molt escàs. La
principal zona és la de Yé-Lajares, de producció especialment baixa,
degut a la naturalesa del sòl.
En quan a les dades de l’última
collita, podem parlar de 1.863 ha conreades per 1.828 viticultors, amb una
producció de 1.955 tones de raïm i 1.641.031 litres embotellats en 28 cellers.
Óbivament aquests baixos rendiments fan que el quilogram de raïm es pague sobre
els 3€. Sens dubte, parlem d’una viticultura heroica on la verema es feia en
dromedari fins fa quatre dies, i on el
domini varietal absolut és per a la malvasia Volcànica -encreuament pre-fil·loxèric
de Malvasia aromàtica i Marmajuelo-, amb el 72% de la producció total, seguida
del Listan N. (10%), Listan B. (6%), Moscatell (5%), Diego (3%) i altres més
minoritàries.
La formació que rebérem i el tast posterior (1 escumós, 8 blancs, 1 rosat, 2 negrs i 1 dolç) estigué a càrrec de Dario Pérez, tècnic de cellers i secretari del comitè de tasts del CRDO. En quan als vins tastats, destaquem els següents: “Ajul blanco 100% Malvasía Volcánica 2021” de Bodega Cohombrillo, “Martinón Blanco Seco 2022”, l “Experiencia de Vendimia Finca Ramón 2022” d’El Grifo que ens resultà especialment ressenyable; “Tisalaya Diego 2021” i el dolç “Moscatel Añada 2014” de Bodegas La Florida.
Precedents de la sèrie:
Entrades
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada