Finalment, el pont de maig va
quedar d'allò més gastronòmic! Així que... Per què no comentar les conclusions?
Dit i fet, anem allà:
Divendres. Sessió de tast amb els companys de l'equip "De Mitja Capeta". Ja la #103! Dedicada a "Montilla Moriles. PX, estils i harmonia gastronòmica."
Amb un post dedicat ja escrit, ja sols era qüestió de temps -poc-, dedicar una sessió de tast aquesta meravella andalusa que són els PX de Montilla Moriles. I així fou! Fent un recorregut pels diferents estils de vi i les seues enormes possibilitats gastronòmiques. Escollirem uns que podríem anomenar models representatius, ja que més que una comparativa, que és el que solem fer de manera habitual, es tractava de tastar un producte definitori que ajudés a entendre els distints tipus que allà s'elaboren. I com ja férem en el seu dia amb els generosos de Jerez, amb acompanyament gastronòmic...
L'inici fou un escumós de 24
mesos que elaboren a Bodegas Robles amb col·laboració de l'estrellat xef
cordovés Paco Morales. La intenció era començar mostrant als participants la
versatilitat de la varietat Pedro Ximénez, l'única integrant de tots els vins
amb els quals anàvem a continuar: Seguirem amb els Fresquito, de Pérez
Barquero, el "Vino de tinaja", que acompanyàvem amb salmorejo; i el
"Vino de pasto", amb mazamorra cordovesa; Torn dels
"Finos"! Ambdós de Bodegas el Monte. "Los Naranjos" (7
anys) s'acompanyà de pernil amb panfígol de l'Alpujarra; I el
"Cebolla" (15 anys) de Carxofes a la montillana. Vingué després
l'"Amontillado", amb una Milfulles de foie amb formatge de cabra i
poma caramel·litzada (, segons la recepta de Dani García) i l'"Oloroso"
-amb l'altre, tots dos de Pérez Barquero, i de 25 anys- que es serví amb el
Fricandó que descriu María Nicolau al seu "Cuina o Barbàrie". El
final de festa, el posà el PX 1927 d'Alvear, i 3 formatges blaus escollits
ad-hoc (Gorgonzola curat, Roquefort i Cabrales).
En resum, una sessió ben didàctica i entretinguda, alhora que hedonista... I diferent!
Dissabte. Dinar al restaurant Baydal, de Calp
Ja un ritu anual, ben consolidat
pel temps, i amb l'excusa de les festes benisseres. Molts anys que dure!
Enguany l'obertura fou una Caipirinha de cumquat i gingebre, per
ajudar els companys a obrir gana...
Diumenge. Sopar tast de figatells
Ja feia temps que ho tenia al
cap, un sopar amb amics i familia a casa, amb figatells de totes les carnisseries
pegolines. Com podreu imaginar, el debat està garantit mentre s'assaboreixen...
El tipus escollit fou el tradicional i n'hi ha ja algunes conclusions anotades,
però pense que es requereix alguna altra sessió més, per dotar-les de més rigor
i que siguen publicables. Per cert, les dues anyades de PICS (2017 i 2018), el
Priorat de Mas Alta que acompanyaren l'àpat, els anaren molt bé.
I dilluns. 1a Fira de Vi Natural a Pego
Sens dubte, un gran èxit de Jerôme Chesnot, de Vi Natural, que a més a més d'encertar de ple amb una proposta tan arriscada, ha demostrat que enfront del convent de Pego n'hi ha hagut des de sempre ha un espai magnífic, i alhora que desaprofitat. En definitiva, bon ambient, excel·lent organització i productes sorprenents.
En van agradar moltes coses i especialment la millora progressiva i generalitzada que notem en aquest tipusde vi, però per acabar almenys esmentant-ne tres en concret: les novetats de Joan Tàrrega (Vinyologia Canor), el brisat i monestrells de La Zafra i els ancestrals d'Ouiea.
Entrades
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada