Vi natural! Una opció emergent...

L’expressió vi natural va sentint-se cada vegada més, però potser n’hi haurà encara qui no sàpiga a que va referida. També és un assumpte que no havem abordat mai ací, però darrerament he participat en algun encontre on aquests vins han segut protagonistes,... De manera que avui toca! I així, tot i no ser cap experts en l’assumpte, però ajudant-nos del que diuen els que sí en saben, anem a tractar de posar una mica de llum sobre el tema.

Podríem dir del vi natural que és l’obtingut amb el mínim d’intervenció possible, tant en la manera de treballar la vinya com en el procés d’elaboració al celler. A priori sembla un criteri senzill, però... Alerta! També interpretable. De manera que ja tenim la primera controvèrsia. Davant l’absència de reglamentacions que el regulen de manera clara, n’hi ha defensors de diferents línies de treball. I com no! També profitosos que fan servir el concepte com a simple màrqueting. I amb això, per descobrir que el producte és realment allò que aparenta ser caldrà mirar una mica més enllà del propi etiquetatge.

Tot seguit tractem de detallar alguns dels principis que haurien d’acomplir aquests vins, per poder dir-se “naturals”:

• El cultiu de la vinya haurà d’ésser respectuós amb el medi, sense productes químics com herbicides, plaguicides, fungicides de síntesi, o organismes manipulats genèticament.
• S'haurà d'haver dut una gestió eficient dels recursos disposables, amb el compromís ferm de millorar l’entorn, inclosa la vesant social.
• El viticultor és l’artesà que gestiona la vinya i tota la resta de processos. Òbviament prioritzant els manuals front les mecanitzacions industrials.
• No es fan servir llevats comercials -sols els autòctons de la vinya-, ni es corregeix l’acidesa, ni s’afegeixen antibiòtics, ni aromes, ni s’utilitza l’osmosi inversa, ni qualsevol altra tècnica invasiva que supose manipulació química i/o industrial. No clarificar, ni filtrar es considera que també ajuda a mantenir els components naturals i beneficiosos per l’evolució del vi.
• En general no s’utilitza diòxid de sofre (SO₂). Tot i que fins 40 mg/l de sulfits, i segons legislacions, es pot considerar vi natural, o no.

Com supose resulta fàcil d’entendre, assumir aquesta filosofia de renuncia implica molt de risc pels productors! A més a més del propi perill comercial que suposa fer cada anyada diferent, hi ha el de que es puga llençar a perdre la collita sencera, fins i tot havent extremat les precaucions de cada pas. Per tant, és una opció difícil i valenta, però també la més ètica, honesta i transparent. I d’igual manera, els consumidors així devem correspondre: sent generosos i oberts al apropar-nos a aquest tipus de propostes, sabent valorar el que tenim davant en la seua justa mesura, com un producte únic i excepcional. Pensem que a més a més del seu objectiu per captivar el nostre paladar, n’hi ha darrere un esforç extra que va molt més lluny...

Arribats ací, i si la vostra opció passa per endinsar-vos a conèixer també aquest estil de vi, caldrà que pareu atenció. I així, pensant també que parlem de tirades curtes, quasi sempre  sense accés als circuits comercials més generalistes, es fa necessari una mica més d’esforç de recerca, però també de reconeixement, sobre tot amb bono dosi de sentit comú.

Massa difícil? Doncs sempre n’hi ha l’opció de deixar-se guiar per algú que en sàpiga del tema. La xarxa està plena... I entre elles, una que físicament tenim ben a prop -els que ens llegiu des de La Marina Alta- és Jérôme Chesnot, una autèntica autoritat en la matèria, que regenta “Raïm i au!”, ara a Pego, des d’on escull i comercialitza sols aquest tipus de vi.

I allà hi estigué fa uns dies, per compartir una jornada plena d'autenticitat amb alguns dels vinyaters que representa: Susana i Juan (Bodegas Pigar), Mariano (Bodegas Cueva), Roger Díaz (Les Foes), Cristobal Vanyó (Cos a Cos) i Ignacio i Mar (La Zafra); tastant una garbera de coses ben diferents, molt sorprenents i interessants algunes d'elles. Hi estigué també Raúl Fornés, amb el seu Clos Rosalea. Però a la botigueta de Jérôme hi podeu trobar molts cellers més! Entre els quals no vull acabar sense fer menció expressa de Joan Tàrrega (Vinyologia Canor), de Benissa, a qui segueixc des de fa temps, amb admiració gran pel que fa. Sens dubte, la pròxima incursió en els vins naturals li l'hauré de dedicar a ell...

I vosaltres, a què espereu per descobrir-los?