Tal com solem fer en cada esdeveniment
dels que hi participem, ens agrada assenyalar allò que més captiva els nostres
sentits, deixant així un testimoni que tant de bo aprofite algun lector. El que
avui ens ocupa és La Odisea 2022, una mostra organitzada pel restaurant
L’Escaleta, de Cocentaina, dedicada als vins referits com homèrics –o de
l’entorn de la mediterrània- i que amb aquesta ja ha arribat a la 4a. Edició. La
segona per a nosaltres.
A priori, impossible no fixar-se
en l’absència absoluta de cellers valencians al cartell -a molts dels quals sí saludàrem entre
el públic-. Sí hi hagué representants andalusos, murcians, catalans i fins i tot
aragonesos, a més a més de francesos, libanesos, italians i grecs. Al contrari
de l’any passat, que empràrem la jornada sencera visitant la totalitat dels
expositors, el no quedar-nos a dinar obligà a fer una pre-selecció prèvia, per
no perdre’ns res del que més ens interessava. I així gaudírem d’unes parades ben
completes en cadascun dels escollits, tastant totes les referències respectives,
que per altra banda no són poques. Es nota que venen ben representats i amb
ganes d’agradar!
La primera aturada fou per
Bodegas Frontonio, de Fuentejalón, tastant les gammes V2 i V3 del celler, que presentava directament Fernando Mora MW.
 |
| Sí, El Jardín de Las Iguales, tant en blanc com en negre, també estàven! Però ens quedem amb aquest parcel·lari de Garnatxa blanca i Macabeu, que ens va encantar. Recomenar sols això de dalt era massa fàcil... |
 |
| Dels Barolos presentats, aquest parcel·lari ens resultà el més encisador. No deixeu passar l'oportunitat de tastar-lo, si teniu ocasió! |
 |
| Amb 11 anyets, aquest Brunello di Montalcino estava espectacular. En el seu punt! Molt millor que els germans precedents, molt més joves... |
 |
| Un Aglianico del Vulture, d'altura, criat en territori extrem. Molt ben explicat per la seua autora. Amb molt de caràcter. |
Les parades següents foren pels
Priorats de Mas Alta; i Vinyes d’Olivardots, de l’Empordà.
 |
| Una Magnum del vi emblema de Mas Alta.Un Priorat d'exemple... |
 |
| I qué dir dels parcel·laris? Un plaer tots 3, especialment amb l'Artigas encara fresc,a la memòria |
 |
| Sens dubte Mas Alta fou el gran descobriment del dia! Sensacionals també els 4 blancs d'ells que tastàrem tot seguit |
 |
| Dels de l'Empordà, ens quedem amb el Gresa, tant negre com blanc. I amb 1.16, el monovarietal de Carinyena Negra |
L’agradable matí avançava
implacable, i tocava escollir les darreres dues parades, optant per aqueixa
meravella que són els vins generosos, en aquest cas representats per l’Equipo
Navazos, amb els del marco de Jérez; i Pérez Barquero, de Montilla-Moriles.
 |
| Palomino fermentat en bota i criat sota el vel de flor, però sense addició d'alcohol. Un camí recuperat, i cada vegada amb més futur... |
 |
| La 69,d'amontillado de manzanilla. Treta de bóta ja fa més de 6 anys, però impecable. Aquesta ja no cal que en cerqueu, que no en queden moltes! O no cap... |
 |
| I quin millor final que un PX de Pérez Barquero! A Vinoble ja ho férem així... Com allà, també tastàrem la resta de gamma, igualment recomanable, però no volem repetir el que ja diguérem ací fa pocs mesos |
I en quedava més! Però fins ací el nostre particular camí d’Ítaca. Com haureu vist, al contrari d’altres mostres més generalistes i de fort impacte mediàtic, aquesta és d’àmbit molt més minoritari i especialitzat. I pel assistents, lloc i productes, diria que a més a més d’interessant, màgica i encisadora, quasi com el cant de les sirenes mitològiques que escrigué Ovidi...
 |
| Va, una foto! Qué mai n'he posem nostres... |
 |
| De tornada a casa, per Vall de Gallinera, pare el cotxe per prendre'n una més, ara el del cromatisme d'un bancal de cirereres que em va cridar l'atenció. Sens dubte, un paissatge tan bell com algunes de les imatges que acababa de veure mostrant als italians... |
Entrades
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada