Acabat de tornar de Montilla com estic, de fer el curs d’especialització en vins i vinagres d’allà. I i encara amb el cap ple de records frescos, tant per l’experiència compartida amb una companyia excel·lent com pels coneixements adquirits d’aquesta zona vitivinícola tan singular, toca escriure alguna cosa que almenys us desperte la curiositat per Montilla-Moriles. L’objectiu seria fer-vos còmplices d’aquesta admiració apassionada, però... Temps al temps!
La comarca vitivinícola de que tractem es troba al sud de Córdoba, i consta de 17 municipis delimitats pels rius
Guadalquivir, Genil i Guadajoy, amb les Serralades de la Sub-bètica al sud.
Dins la DO es distingeixen dues zones de qualitat superior: la Serra de
Montilla i Moriles Alt, on la terra albariza proveeix les millors
condicions per l’obtenció de vins excepcionals. En quan a varietats, parlem del
regne de la Pedro Ximénez, on domina quasi en exclusiva.
Tot i la tendència d’increment actual
en l’elaboració de vins tranquils, els que han gaudit des de sempre de més
predicament a Montilla-Moriles han estat els generosos. I més en concret: els Fino,
Amontillado, Oloroso i Pedro Ximénez. És per això que podem dir que per l’estil
de vins, està agermanada amb l’arxiconegut Marco de Jerez. Pel que fa a les seues diferències podríem dir que front a la vocació exportadora de Jerez, els de
Montilla han estat més comuns en el seu consum local i a la resta de l’estat.
Per la varietat i el terroir, els vins elaborats baix la DO
Montilla-Moriles poden guanyar suficient grau alcohòlic per ells mateixos, per sotmetre’s
a les pràctiques enològiques d’allà (criança biològica/oxidativa) sense
haver-se necessàriament de fortificar amb alcohol vínic, com sí passa a Jerez.
D’igual manera, la pràctica totalitat de producció de Pedro Ximénez emprada a
Jerez, ve de Montilla-Moriles, des d’on arriba com a producte intermedi. Per
tant, ja sabem on estan els esperts en PX! Els PXperts
En definitiva, vins grans i genuïns,
no tan coneguts com mereixerien, però amb la necessitat d’explicar-los
degudament per entendre’ls, si volem arribar a estimar-los. Tanmateix, potser
seria interessant i enriquidor comentar ara la seua diversitat, però no volem
allargar tant aquest post i que acabe just fent l’efecte contrari. Així que us
animem a endinsar-vos vosaltres mateixos llegint aquestes particularitats, molt
ben descrites al seu propi web. Descobriu aquesta riquesa vitivinícola! Sorpreneu-vos
dels matisos de cada estil! I no deixeu d’aprofitar per gaudir de la seues magnífiques
aptituds gastronòmiques!
Tancarem ja, amb una ullada ràpida a cadascun dels cellers visitats en aquesta darrera edició del curs, sense entrar a aprofundir en el que vàrem veure o tastar, però amb una ressenya ràpida que permeta entendre llurs principals particularitats, o almenys les que ens resultaren més cridaneres. No ens deixarem l'enriquidor tast de vinagres, l'altra vesant de Montilla Moriles.
Respecte al curs,
fou interessantíssim i estigué molt ben organitzat. T’atrapa i et fa estimar els
valors d’aquesta zona vitivinícola. Tot plegat podem dir que s’emmarca encertadament en l’estratègia
global der reversió de la tendència decreixent de consum i producció de les
darreres dècades.
Ubicada al Cerro del Majuelo, la zona més alta de Moriles Altos, i a un cup semi-soterrat de muntanya del SXVI, és a 1994 quan comencen a embotellar sota marca pròpia. Apliquen tècniques ecològiques de coberta vegetal, i d’alçada de pols per protegir el raïm en època de desenvolupament del gra. Especialitzats en finos. I amb una gamma, ara en ple desenvolupament, a la qual anomenen “Ximenium”, que ja coneguérem a Vinoble.
El seu celler històric, fundat a
1874, es troba en ple casc antic de Puente Genil, ubicació que en si mateix ja
transmet un bon grau d’autenticitat. D’entre els productes tastats, volem destacar
un parell de vinagres que elaboren (Gran Reserva i Balsàmic al PX), sorprenents
ambdós. I amb una immillorable relació qualitat/preu.
Celler de referència, que
pren el nom dels cognoms dels 3 germans que el fundaren a 1905. Actualment el
grup empresarial inclou també a Gracia Hermanos i Compañía Vinícola del Sur. En
definitiva, un dels grans i alhora ben recomanable. A més a més dels seus
amontillado i oloroso -de llibre-, em varen tornar a sorprendre els tranquils (de
tinaja i pasto), i l’espectacular sala de gerres, on tinguérem un
Velo de Flor ben accessible; per poder observar de prop i oldre.
No és la primera vegada que ens
referim a Toro Albalá, no en va en menys d’un mes havem pogut gaudir dues
vegades dels seus fabulosos tasts. I aquesta segona a la sala adient del propi celler, més sorprenent encara si és possible. Gaudírem de la
seua màgia i veneració pel valor del pas del temps, i el col·leccionisme, amb
uns vins que vertaderament ho són. Què en voleu saber més! Ací teniu un post complet...
“CB de Alvear, el fino natural .¡Ole!”
Així concloïa l’anunci televisiu de principis dels anys 90 d’aquesta coneguda
marca. Amb raó es tracta del celler més gran i conegut de Montilla-Moriles, i segon més
antic de l’estat, de fundació quasi tri-centenària (de 1729). Amb algunes soleres
d’origen pre-fil·loxèric, i vertaderes
joies enològiques més: com per exemple una nau amb la major concentració de PX
envellint d’Andalusia (i per això del món). O siga, un gegant que tocava
conèixer.
Celler familiar que elabora des
de 1927 i ara està gestionat per la quarta generació. Protagonistes en les innovacions
que han anat sorgint en la darrera dècada, com poden ser: els primers conreus
ecològics de l’àrea; la sostenibilitat del procés d’elaboració i envasos; el desenvolupament
de productes alternatius, com escumosos de PX, vermuts i productes personalitzats,
una ampla gamma de vinagres i derivats alimentaris, per exemple.
I el vinagre! No us penseu que ens haviem oblidat...
Més imatges d'Instagram
Entrades
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada