Avuí va de llibres: Cuina! o Barbàrie.

Assegut a vora mar, acabe d’acabar 'Cuina! o Barbàrie', de Maria Nicolau. I com que m’he quedat amb gana de més, -I no n’hi ha més- un impuls m’ha fet llançar-me sobre el teclat a escriure sobre ell. A veure si, almenys així, mantinc una estoneta més el seu gaudi!

Com podreu imaginar, a casa tenim molts llibres de caire gastronòmica: n’he tenim de receptes, tècnics, d’històrics, didàctics, autobiogràfics, literaris, específics (de producte),... Però no n’hi ha cap com el de Maria Nicolau, que per altra banda podríem dir que en conté una mica de cada.

A l’epíleg 'Cuina! o Barbàrie' trobem una carta de Pitu -el mitja dels Roca- que ja li ho deixa clar, referint-se a l’autora: “Si algú llegeix amb afany devorador aquest document (llibre), no pot fer altra cosa que estimar-te per sempre”. I no deixa de tenir raó, perquè el llibre és tot un descobriment. Una barreja de sensacions! N’hi ha passatges que emocionen, altres que diverteixen, n’hi ha molta ciència (química, biologia, física,...), però sobre tot, molta veritat nua. Ací res es deixa sense explicar! Amb el seu perquè, clar. I les receptes? Sí, al cap i a la fi són l’excusa per a tot el que ve abans. Però sàviament, defugen de la típica fórmula magistral infal·lible, intentant anar una mica més enllà; fent que el lector s’involucre comprenent i valorant el que està fent. I clar! Trobar novament, el seu perquè.

Amb un llenguatge divertit, directe, sense complexos! I amb un missatge molt clar, ètic, rigorós i sense ambigüitats, tomba mites i es mostra com una vertadera activista de l’autenticitat. Una actitud valenta a la que deuríem correspondre, sense miraments, pel bé de la gastronomia. I també de l’espècie humana! D’igual manera, ens deixa bocins de literatura descriptiva de gran nivell. Aqueixa que, amb bellesa sublim, et fa pensar que algú que t’ha llegit el pensament. Un pensament per al que no trobaves paraules: la descripció de com fer una truita, o de com comprovar el punt de cocció de les llegums, podrien ser bons exemples del que diem...

En definitiva, una proposta ben recomanable, distraguda, didàctica i amb un missatge potent, carregat de veritat, que no pot deixar indiferent ningú que tinga un mínim apreci, no ja per la cuina i els aliments reals, sinó pel legat cultural que suposa poder continuar gaudint-la.

No ho dubteu! Feu-se amb ell i gaudiu-lo. Segur que us queda per sempre. Ja ens direu que us sembla...

Del llibre ja us hem parlat, si voleu conèixer millor a l’autora, just avui li han publicat una entrevista, que tampoc té desperdici,

No vull acabar sense fer un agraïment gran al Pintat, de la Llibreria La Carbonera, qui -amb la meua germaneta- me’l va recomanar, abans que ningú per ací parlara d’ell.