Va de cinema! “La passion de Dodin Bouffant”

No és un tema que tractem habitualment ací, però tampoc defugim d’ell. I ahir assistíem a una estrena que considerem que paga la pena recomanar, especialment pels que ens llegiu amb vocació gastronòmica.

Traduïda al castellà com “A fuego lento”, la pel·lícula està ambientada al Pays de Loire d’acaballes del segle XIX –gastronòmicament i ja que anomenen a ambdós, just mig segle després de la mort d’Antonin Carème, i mig abans de la d’August Escoffier, quan aquest segon començava a despuntar-. I pren la relació gastro-amorosa dels protagonistes (Juliette Binoche i Benoît Magimel -fantàstics ambdós-) com a fil argumental, per fer-nos gaudir durant quasi dues hores i mitja de contemplar amb minuciositat el dur treball a una cuina de l’època; l’elaboració d’una infinitat de plats -alguns, ara receptes mítiques- i molt especialment de les converses; comentaris i reflexions apasionades per la vida i la gastronòmia, que ja voldria per a sí més d’un crític actual. Amb una imatge i tempo molt acurats, hi trobem també bones presentacions i un perfecte servei a la russa, tan enyorat ara que molts àpats es reballen al centre de la taula, en pla “ja-s’apanyareu!”. Tot enmig d'uns banquets pantagruèlics on el menjar encara era absolutament natural, i els dietistes no existien...

Esmentarem tres moments sublims, per acabar, a més a més de les imatges ja referides: la conversa gastronòmica que té lloc durant l’àpat que ofereix Eugeine al grup de gastrònoms, amb l'equivalent mirada d’ella durant el que li ofereix Dodin; les reflexions d’aquest al voltant de la tardor; i el pla seqüencia de 900º al voltant de la cuina, autèntica tercera protagonista, convertida en el cor del castell on succeeix quasi tota l’acció.