Acabada la sessió de tast ja anunciada en un post anterior, ara toca ressenyar cada vi i exposar les conclusions! Anem per feina, sense més preàmbuls:
Començàvem amb Brisat del
Coster 2021, un monovarietal de macabeu que elabora Josep a la DO Conca de
Barberà. Vi de cultiu ecològic, maceració prefermentativa de 5 dies,
fermentació amb pells durant 18 dies, repòs de 6 mesos i embotellat sense
adició de sulfits, ni filtrat. De color groc palla, lleugerament tèrbol a la
vista. Aromes cítriques, amb un rerefons d’herbes de muntanya (timonet). Entrada
en boca sidrenca com, en molts vins naturals. Però ampli i fresc.
El segon fou també un monovarietal,
Xarel·lo Brisat 2018, de Can Ràfols del Caus, a la DO Penedès. De color
groc daurat, net. Aromes fruitoses (llima, bunyol,..). De glop inicialment
picant. Agradable i dens, amb lleugera amargor final.
Seguírem amb Taleia Brisat 2018,
de Castell d’Encús, a la DO Costers del Segre, també monovarietal, ara de sauvignon
blanc, i sense adició de sulfits. Daurat i lluent. Aromes herbàcies, pròpies de
la varietat, florals (camamilla) i minerals (pols). Untós en boca, amb acidesa
final. Interessant.
La ronda de monovarietals la
tancà el garnatxa blanca Abrisa’t 2019, de Bàrbara Forés, de la DO Terra
Alta. Maceració i fermentació durant 13 dies amb les pells, i envelliment
posterior, durant 9 mesos en gerres de fang. Color ambarí, amb llàgrima densa.
Aromes ‘ajeressades’, molt complex. En boca tornà a mostrar el caràcter
oxidatiu, amb una entrada potent i saborosa. Sens dubte, el que més va agradar
de tots, i per unanimitat. I també, per relació q/p, el de compra més
recomanable.
Vingué després Pesseroles
Brisat 2019, de Mas Martinet, a la DOQ Priorat, coupatge de garnatxa blanca
, PX i Picapoll. De cultiu ecològic i fermentació lenta, durant 3 mesos, mentre
macera amb la pell. I criança posterior en damajoanes. Ambarí. Amb aromes entre
florals (flor seca) i fruitals. Entrada en boca lleugerament agressiva,
alcohòlic, però amb bona sensació final.
El tast acabà amb SiurAlta Orange 2019, de vins Nus, un ensamblatge de la DO Montsant, fet amb carinyena blanca, garnatxa blanca i malvasia. Fermentació i maceració pel·licular en àmfores, durant 60 dies. De color or vell. Aromes de flor seca i pi, més llamineres en evolució. Entrada lleugerament picant, però agradable, amb lleugera amargor final. Gastronòmic.
Prenent l’estil de vi com a factor
determinant, haureu vist que el tast va ser un recorregut ben complet, tant a
nivell varietal com des d’un punt de vista geogràfic, ja que es varen visitar
més de la meitat de la desena de DDOO catalanes. Però tots, d’una manera o
d’altra, són petites mostres d’artesania, on es nota un interès generalitzat dels
productors en fer un producte delicat, a petita escala, on el respecte a la
matèria primera i als criteris mediambientals i de la tradició són una
constant. Per últim, destacar una diferència gran entre els tres primers vins,
que ben bé podrien haver passat visualment com a blancs, i la resta; ja amb
predomini de les tonalitats ambarines que els caracteritzen.
L’àpat posterior posaria a prova les capacitats gastronòmiques de dos brisats més, ja fòra dels respectius catàlegs. L’Orange Wine 2019, de Celler La Muntanya, acompanyà de meravella unes cavalles en escabetx (com les de la Maria Nicolau) -mostrant novament la idoneïtat de la garnatxa blanca per a aquest tipus de vi-. Per acompanyar el principal, mussaca, es serví Manda Huevos (Con Pieles- Skin Contact) 2018, de l’Escocés Volante. Excessivament tèrbol i tan eteri que no estigué a l'altura del plat -en aquest cas, potser descatalogar-lo ha estat un encert-. Una copa cítrica -sorbet de llima amb caviar cítric sobre base de confitura de llimes de Còrcega- posà el punt i final. El mes que ve més!
Entrades
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada