UN SOPAR AL PALAU (El tast de la Duquessa)

Creuar la porta principal del Palau Ducal dels Borja, a Gandia, per trobar-se el magnífic Pati d’Armes sempre m’ha semblat fascinant. Una meravella! I a qui, no? Una experiència única, ara enriquida amb la vesant gastronòmica dels àpats que molt encertadament s’hi celebren allà des de no fa massa. Ens estrenàrem, en plena pandèmia, amb un dinar de ‘Palau i Més’ i anit repetírem amb ‘El Tast la Duquessa’. Aquest darrer esdeveniment, del que ja s’han celebrat algunes edicions però encara en queda alguna més, consisteix en un sopar amb ‘maridatge’ de cerveses artesanals amb plats de cuina mediterrània. Tot amb la cuina del restaurant ‘Vins i Més’ i el saber fer cerveser de ‘Llúpol Craft Bar’.

El sopar es desenvolupà en una única taula per a tots els comensals -una quarantena-, en forma d’U. Aquesta configuració, a més a més de donar-li un aire encara més palatí al banquet, permeté un servei més dinàmic i un millor seguiment de les introduccions alternades de David Escrivà, per a les cerveses, i de Rubén Moreno, amb els plats.

Començàrem amb Alisios, una cervesa de tipus Gose, fruit de la col·laboració de la cervesera alteana Althaia i la tinerfenya Jeito, àcida, suau, refrescant i de baixa graduació, amb un punt característic de llima negra. Es serví amb una coca de verdures de temporada, amb tocs també molt originals.

La segona fou Beets,

dels barcelonins Cyclic Beer Farm, feta amb les remolatxes de l'hort familiar de l'Alt Empordà. Un blend de base àcida i una Saison envellida en bóta, macerada durant 3 setmanes. L’acompanyament fou un salmorejo, també de remolatxa, amb formatge feta. Excel·lent! Com quasi sempre, menys és més...

Al següent torn tinguerem Mosaic, dels catalans Espiga, una Pale Ale americana que presenta tot el potencial del llúpol, molt aromàtica, amb regust amablement amarg, herbaci i persistent. L’acompanyant fou un farcellet d’encisam amb verdures especiades i fruits secs. Farragós de menjar, però molt encertat també!

A mena d’homenatge al lloc on estàvem, a continuació es serví la Gouden Carolus Imperial Blond, dels belgues Het Anker, una cervesa rossa forta que conté distints tipus de malta i a la que s'afegeixen 3 herbes diferents durant el procés d'elaboració. D’alta graduació, amb un sabor ple i potent, de final lleugerament abocat. Es serví amb una lasanya de pollastre rostit, que ens semblà senzillament impecable.

I arribà el moment més dolç! Un final d’àpat, protagonitzat per un pastís de xocolate i cacau amb gelat, tot acompanyat de la cervesa més sorprenent: la Choco & Vanilla Black Velvet (Milk Stout), dels catalans ‘Guineu’, amb beines de vainilla de Madagascar i els el torrats del cacau i el cafè. Amb molt de cos i gust potent, però amb una textura vellutada molt agradable. Brutal!

I així ens vàrem quedar! Amb ganes de més...

Recomanat queda per a qui li haja agradat el que ha llegit i no vulga perdre’s properes edicions, mentre en queden.

PS. Disculpeu la qualitat de les fotos! La llum i el lloc on ens tocà seure no ajudà gens.