A la mostra del procés de fabricació de les bótes de roure, s'ha afegit enguany els dels taps de suro. |
Alguns dels quadres d'Inma Amo, aportant la vesant artística i la nota de color a l'esdeveniment. |
Pel que fa al 'Curso Exprés de Iniciación...', ens tornarem a quedar sense saber el que era. Com l'any passat, sols hi havia llocs pels més matiners:-) |
Però encara hi hagué més... Durant el dinar a Ca L'Angels, continuàrem gaudint dels vins d'Enrique Mendoza, fou el torn del Chardonnay Fermentado en Barrica 2010 i el Merlot-Monestrell 2009. Pel que fa a l'àpat, 'No Comment': tot i tractar-se d'una cuina arrelada però amb detalls actuals, com les que ens agraden, els preus de temps ja passats amb molts detalls que de cap manera tampoc els justifiquen, no el fan mereixedor d'aqueixa dedicació, des del nostre punt de vista.
Doncs sí. Pareix mentida que amb la quantitat de gent que hi-havía no tinguerem que fer cua practicament per res. Una bona experiència que de segur repetirem. Respecte ls vins, vaig trobar especialment recomanable el Sirah-Giró. Ahir vaig encetar una botella ací a casa i em pareix simplement espectacular...
ResponEliminaNosaltres si vam anar al curs de cata... molt bàsic, encara que aprofitarem per tastar el petit verdot.
Per possar una pega, es troba a faltar algun stand de menjar sòlid, ademés del dels formatges.
Si Vicent, es cert que hi havia gent; però no tanta com l'any passat i a més a més ho havien previst muntant un altre mostrador. La qual cosa, com dius bé, és d'agrair.
ResponEliminaPel que fa als vins; cap d'ells té desperdici. El que anomenes, probablement siga en aquest moment el més expresiu (i salvatge). La resta de negres ja estan 'més fets' i tampoc tenen desperdici; cadascun en la seua línia tots em semblen exemplars.
El Petit Verdor l'he tingut en un tast i si t'interessa la nostra opinió del de fa dues anyades, ací està: http://tastatasta.blogspot.com.es/2011/11/tast-de-4112011-7-petits-verdots-7.html
Pel que fa al menjar: supose que els organitzadors ja ho hauran valorat i ho eviten de manera intencionada. Amb un parell de persones tallant pernil solucionarien aquest problema, però segurament aqueix no és el camí que l'empresa vol seguir. La paradeta del formatge ve a excusar aqueixa carència, i si ens fiquem purístes, tampoc és una bona companyia... Com diu la dita castellana "Que no nos la den con queso!"
Salut i una abraçada forta.