Tast de 7/06/2013. Xarel·los del Penedés (Desig 2012, QX 2011, Terroja 2010, Electio 2009, Pairal 2007 i altres dos)

Amb el tast que ací expliquem, acomiadem la cinquena temporada, i amb ella hem assolit 39 sessions on hem tingut 'de tot'. En aquesta vegada l'organitzador de torn ens tenia preparats alguns dels monovarietals més emblemàtics de Xarel·lo que es crien al Penedés, ben coneguda per ser junt al Macabeu i Parellada, una dels tres integrants del cupatge tradicional del cava; la que aporta cos i estructura. La xarrada-introducció al tast va ser ben completa, però a mode de resum, ací anem a reproduir sols els texts del propi web de la D.O.que en fan referència:
El Xarel·lo és una de les varietats tradicionals, pròpia de la zona del Penedès. És l’estendard de la D.O.; brillant, singular, arrelat, gratificant... l’essència del territori. 'Una varietat, un vi, que es fa i es deixa estimar.'
El xarel·lo és la varietat de raïm més conreada al Penedès, amb una superfície que sobrepassa les 7.000 Ha. És una planta rústega, amb brotada primerenca i creixement regular. Resistent a la sequera i a la calor, té una producció molt equilibrada i qualitativa any rere any que s'accentua en les vinyes velles.
Els vins joves són suaus, amb un caràcter sedós però amb cos, bona acidesa, afruitats, aromàtics i amb excel·lent graduació alcohòlica.
Els vins de xarel·lo amb vocació d'envellir resulten consistents, càlids, llargs, amb final mineral i expressió marcadament varietal, a través de la maceració de la pell, la fermentació en bótes o ous de ciment, criances amb les mares, etc.

I així, doncs, anem amb els vins del tast:

Desig 2012. Mas Candí. D.O. Penedès. Monovarietal de Xarel·lo. Lluent i de color daurat. Aromes intenses florals (mel d'acàcia) i d'herba acabada de tallar amb un final entre cítric i tropical on destaquen la pinya i les de llevats. De caràcter complex, concentrat, ample i molt saborós. Amb l'amargor final, característica de la varietat. El de millor relació qualitat/preu.
QX Quatre Xarel·los 2011. Mas Candí. D.O. Penedès. Monovarietal de Xarel·lo fermentat en quatre tipus de bótes diferents (castanyer, acàcia, roure francès i roure americà). Cristal·lí de tonalitats or vell. Aromes de flors seques i fruitosos (pera, meló i xirimoia) amb retronassal avainillat. Sostés i ajustat de volum a la boca, amb acidesa ben marcada al final.

Terroja de Sabaté i Coca 2010. Castellroig Finca Sabaté i Coca. D.O. Penedès. Monovarietal de Xarel·lo de vinyes velles. De color entre i palla daurat. Aromes herbàcies i cítrics (pomelo) amb rerefons de cera d'abelles. Simple i d'estructura lleugera. Curt i àcid al final. 
Electio Xarel·lo 2009. Parés Baltà. D.O. Penedès. Monovarietal de Xarel·lo fermentat en bótes de roure francès i hongarès (sols d'anyades especials). Daurat i espès, quasi tèrbol. Aromes florals (roses, mel) i làctis baix l'alcohol dominant. Concentrat i una mica aspre, amb amargor final.

Xarel·lo Pairal 2007. Can Ràfol dels Caus. D.O. Penedès. Monovarietal de Xarel·lo de vinyes velles fermentat en bótes de castanyer. Color lluent i de color palla. Aromes inicials de tonyina en oli que en desapareixer en deixaren altres més nets de fruites (bresquilles i albercocs) i minerals (mina de llapis i clarió). Variat, harmoniós i llarg en boca. Fou el que més agradà a la totalitat dels tastadors.

Per sopar gaudirem de dos vins més de Xarel.lo, també del Penedès, però en aquest cas amb distintes barrejes: l'ALOERS 2010 (65% Xarel.lo, 24% Macabeu 24% i 11% Parellada) i GRAN CAUS 2008 (50% Xarel.lo, 28% Chenin Blanc i 22% Chardonnay); en ambdós, i com resulta obvi, es feu menys intensa la personalitat varietal gran que transmet el Xarel·lo però compensant aquest dèficit amb un vi més fàcil de beure i apte per més públic. En qualsevol cas, uns bons acompanyant per l'àpat on el protagonista fou un llom de lluç amb favetes.