"Los Arràez"

Tal con ja anunciàvem al final del post anterior, aquest el dedicarem a comentar els vins que ens presentà fa unes setmanes Carlos Falcó, sommelier i responsable comercial de Bodegas Arràez. Parlem d’un celler que està a La Font de la Figuera, a Terres dels Alforins, i per tant no podem començar sense esmentar aquest altiplà que voreja la Serra Grossa: un paisatge agronòmic ben conegut arreu del País; i molt lloat per la seua bellesa harmònica.

A Bodegas Arráez es deuria d’acudir amb helicòpter! I dic això perquè el conjunt de les instal·lacions ha pres la forma d’una enorme ampolla, especialment visible des de l’aire. Sí, ho haveu llegit bé! Una gegantina ampolla de vora 6.000 m², que mai ha parat de créixer...

Però baixem a terra, i comencem pel principi, esmentant les tres generacions que successivament han anat encarant el destí empresarial del celler:

• Antonio Arráez Garrigós el creà, a 1950.
• A 1980, amb Antonio Arráez Ibanco va arribar la industrialització i internacionalització de l'empresa.
• Per la seua banda, Toni Arráez Calabuig -director actual des de 2007-, ha renovat completament la imatge dels seus vins, apostant per un màrqueting fresc, modern i trencador, encarat a eixamplar encara més el volum de vendes, especialment entre nouvinguts al món del vi.

Com haureu vist, poden presumir d’haver anat adaptant-se amb èxit a cada cojuntura i a les exigències distintes de cada generació de consumidors succeïda. En quan als vins, ara mateix ofereixen un bon grapat de referències, tots amb el denominador comú d’aqueixa imatge desenfadada, atraient i fins i tot diríem: provocadora, molt ben dissenyada per encarar-se a un determinat target. Concret, però ben ampli.

A més a més de vins sense adscripció, elaboren a les DOP Valencia, Jumilla, Utiel-Requena, Alicante i Cava. I en el seu port foli, compten amb una garbera de referències amb noms que segur que us sonen: Mala Vida, Vivir Sin Dormir, Bala Perdida, Vividor, La Madriguera, Cava Sutra, Minimo, Canallas, Hu-Ha (El “Tecno-Vi” de Ximo Bayo), Miss Tela, Eduardo Bermejo (una dedicatòria al dissenyador de moltes d’aquestes etiquetes). O Fins i tot cervesa, negoci al que també varen entrar fa uns anys, comprant la cervesera ‘La Socarrada’.

Tanmateix, aquest lideratge en vendes resulta sempre molt difícil de compatibilitzar amb la imatge d’un elaborador de prestigi, amb productes acurats. I justament en aqueixa direcció, a 2018 van llançar un projecte, presentat aleshores com el més personal de Toni: Los Arráez. Es tracta d'una gamma de vi més treballada, especialment diferenciada a la resta del produït al celler. I que està formada ara mateix per vins emparats per la DO València que volen donar protagonisme a algunes de les varietats autòctones, o desacar algunes vinyes pròpies especialment escollides.

Los Arràez. Malvasia 2021

100% Malvasia de

#PanelVeremaAlicante. Sessió de tast 22/12/2022.

 

Tot seguit, les ressenyes dels vins del darrer tast de 2022 del Panell Verema d’Alacant. En aquest cas fou al Restaurant “La Cuina de Nico”, on en acabar menjarem molt bé, per cert. Com sempre, podreu trobar aquests mateixos comentaris, enriquits amb els d’altres usuaris a https://www.verema.com/usuarios/vicent-torres

PLUMA BLANCA 2021. DO Rueda

Bodegas El Inicio és la iniciativa de 3 amics -i ara socis- que des de 2007 creen un celler a Peñafiel, des d’on han anat cercant després altres elaboracions en distintes zones vitivinícoles. Pluma Blanca és un dels dos que elaboren baix la DOP Rueda, concretament a  Nava del Rey, i sota els criteris de l'agricultura ecològica.

Vi jove mono varietal de Verdejo, fermentat en dipòsit, i amb remogut diari per generar cremositat.

De color lleugerament daurat lluent molt clar. Molt aromàtic, destacant la part floral (tarongina), de fruita (de pinyol i cítrica) i les notes anisades. Entrada en boca secant i una mica alcohòlica, acompanyada novament per la sensació cítrica ja mostrada en nas. Acidesa marcada.

RAMÓN BILBAO VERDEJO 2021. DO Rueda

Fundat a 1924 per Ramón Bilbao (Etxebarri 1876 - Haro 1929), el celler homònim forma part des de 1999 de Zamora Company, l’empresa d’origen murcià que s’inicià amb Licor 43 i que ara distribueix un port foli de més de 15 marques, operant a més de 80 països. Tot i el caràcter riojà de la marca, des de 2016 disposen d’un Celler a Rueda des d’on elaboren el seus blancs.

Torró! Però del bo...

S’ha estat publicant aquesta setmana en alguns mitjans una noticia que ens deuria inquietar: “La guerra del turrón tradicional: apariencia de Jijona, con almendras de EEUU y miel de China”. Ja sé que és pura globalització, com haureu pensant molts. Però mentre la noticia apunta a la demanda dels productors de matèria primera d’obligar a etiquetar la procedència de cada ingredient -que no estaria mal-, el que a mi em crida realment l’atenció és quan diu: “el Consejo Regulador de Jijona, no han contestado a las preguntas de este medio.”

Les indicacions geogràfiques protegides són el màxim reconeixement a nivell europeu que garanteix l'origen i singularitat d'un producte agroalimentari únic lligat a un territori. En el cas que ens ocupa la IGP Torró de Xixona està reconeguda i per tant el seu nom no és pot emprar per productes pareguts d’altres territoris. I així, el seu Consell Regulador és a qui té l’obligació de garantir l’acompliment íntegre de cada punt del corresponent plec de condicions. Veiem el que diu aquest plec, en l’apartat d’ingredients:

- “Les matèries primeres fonamentals en l'elaboració del Torró de Xixona:

• Ametles torrades: són ametles del gènere Prunus dulcis repelades –sense pell– però netes, sanes i sense matèries estranyes, de les varietats agronòmiques: i) València (o comuna), ii) Mallorca, iii) Mollar, iv) Marcona, v) Planeta i vi) Llargueta, amb les modificacions varietals de cada zona o localitat, varietats emmarcades en regions caracteritzades per la benignitat del clima mediterrani –poden procedir d'Alacant, Castelló i València–. L'ametla s'incorpora repelada i torrada.

 • Clara d'ou o albúmina, en totes les presentacions comercials (...).

- Altres ingredients i additius autoritzats en l'elaboració del torró de Xixona.

• Mel pura d'abelles: de les varietats: Milflors, Romer, Tarongina i altres varietats monoflorals característiques de cada zona o regió, poden procedir d'Alacant, Castelló i València, on la benignitat del clima mediterrani caracteritza diferencialment les seues propietats.

• Sucre o sucres en les distintes classes i derivats, o bé edulcorants (...)

• Aigua

• Additius i aromes autoritzats:(...)”

Està clar, no? Tant les ametlles com la mel duen haver-se produït al País Valencià! Aleshores, si optem per productes avalats per l’IGP “Torró de Xixona”, d'entrada ja no deuríem tenir cap dubte respecte la procedència dels ingredients emprats. Una opció distinta no seria admissible: ni per a les empreses adscrites que sí actuen correctament, ni pels consumidors que seguim confiant en aquests tipus d’organismes de control. Si volen garantir el prestigi dels productes emparats, almenys la gestió de control deu ser impecable.

Tastant amb l'equip de Verema. Sessió de 2/12/2022.

Recordeu que podeu llegir aquestes mateixes ressenyes, però enriquides amb més opinions, a verema.com\usuarios\vicent-torres

ZINIO STREET ART COLLECTION BLANCO 2021. DOC Rioja

ZINIO Bodegas néix de 1986, amb la unió cooperativa Bodegas Patrocinio S.C.L. 200 viticultors, amb una propietat de 450 Ha. a la Rioja Alta. 3 grans zones amb 22 tipus de sòls diferents d’on ara elaboren més de 15 referències que exporten a 30 països. Diversos projectes d’I+D els fan mantenir un compromís constant amb el medi ambient, la viticultura i la innovació. Mostrant orgullosos, a més a més, que el 80% de la plantilla són dones, i la seua aposta ferma per la sostenibilitat tant des d'un punt de vista social, com econòmic i medioambiental.

Inspirats precisament en el moviment social Meninas de Canido, de Ferrol, el projecte Street Art Collection és una col·laboració entre María Martínez, l’enòloga del celler, i Norrel Robertson MW (l’escocès Volante) encetada fa uns anys amb un vi negre, i seguida ara per un mono varietal de Tempranillo Blanc de criança mixta (fusta/inox.) de 8 mesos.

Color daurat clar, net i lluent. Aromes de flor blanca i de fruita cítrica. Amb bona evolució. Entrada en boca saborosa fruital i vellutada, amb final sec.

BERCIAL BLANCO SELECCIÓN 2021. DO Utiel-Requena

Tres generacions lligades a la vinya asseuen les bases de Bodega Sierra Norte. Un projecte que fructificà a 1999, amb la unificació de les vinyes familiars i la creació d’un celler que 23 anys després controla 420 Ha. repartides en 6 zones productores fitants: Camporrobles, Calderón, La Roda, Carcelén, Jumilla i El Pinós.

La que tastem avui és una referència que pertany a la gamma Bercial, topònim d’un municipi de la Campiña segoviana, relatiu a zones amb existència d'espart bord (albardí).

La Odisea. 4ª Muestra de Vinos Homéricos. 28/11/2022. l'Escaleta. Cocentaina

Tal com solem fer en cada esdeveniment dels que hi participem, ens agrada assenyalar allò que més captiva els nostres sentits, deixant així un testimoni que tant de bo aprofite algun lector. El que avui ens ocupa és La Odisea 2022, una mostra organitzada pel restaurant L’Escaleta, de Cocentaina, dedicada als vins referits com homèrics –o de l’entorn de la mediterrània- i que amb aquesta ja ha arribat a la 4a. Edició. La segona per a nosaltres.

A priori, impossible no fixar-se en l’absència absoluta de cellers valencians al cartell -a molts dels quals sí saludàrem entre el públic-. Sí hi hagué representants andalusos, murcians, catalans i fins i tot aragonesos, a més a més de francesos, libanesos, italians i grecs. Al contrari de l’any passat, que empràrem la jornada sencera visitant la totalitat dels expositors, el no quedar-nos a dinar obligà a fer una pre-selecció prèvia, per no perdre’ns res del que més ens interessava. I així gaudírem d’unes parades ben completes en cadascun dels escollits, tastant totes les referències respectives, que per altra banda no són poques. Es nota que venen ben representats i amb ganes d’agradar!

La primera aturada fou per Bodegas Frontonio, de Fuentejalón, tastant les gammes V2 i V3 del celler, que presentava directament Fernando Mora MW.

Sí, El Jardín de Las Iguales, tant en blanc com en negre, també estàven!
Però ens quedem amb aquest parcel·lari de Garnatxa blanca i Macabeu, que ens va encantar. Recomenar sols això de dalt era massa fàcil...

D’ací passàrem als italians: Paolo Scavino, del Piamonte; Casanova di Neri, de la Toscana; Qintodecimo (Campania); Marisa Cuomo, de La Costa d’Amalfi; i

Vi natural! Una opció emergent...

L’expressió vi natural va sentint-se cada vegada més, però potser n’hi haurà encara qui no sàpiga a que va referida. També és un assumpte que no havem abordat mai ací, però darrerament he participat en algun encontre on aquests vins han segut protagonistes,... De manera que avui toca! I així, tot i no ser cap experts en l’assumpte, però ajudant-nos del que diuen els que sí en saben, anem a tractar de posar una mica de llum sobre el tema.

Podríem dir del vi natural que és l’obtingut amb el mínim d’intervenció possible, tant en la manera de treballar la vinya com en el procés d’elaboració al celler. A priori sembla un criteri senzill, però... Alerta! També interpretable. De manera que ja tenim la primera controvèrsia. Davant l’absència de reglamentacions que el regulen de manera clara, n’hi ha defensors de diferents línies de treball. I com no! També profitosos que fan servir el concepte com a simple màrqueting. I amb això, per descobrir que el producte és realment allò que aparenta ser caldrà mirar una mica més enllà del propi etiquetatge.

Tot seguit tractem de detallar alguns dels principis que haurien d’acomplir aquests vins, per poder dir-se “naturals”:

• El cultiu de la vinya haurà d’ésser respectuós amb el medi, sense productes químics com herbicides, plaguicides, fungicides de síntesi, o organismes manipulats genèticament.
• S'haurà d'haver dut una gestió eficient dels recursos disposables, amb el compromís ferm de millorar l’entorn, inclosa la vesant social.
• El viticultor és l’artesà que gestiona la vinya i tota la resta de processos. Òbviament prioritzant els manuals front les mecanitzacions industrials.
• No es fan servir llevats comercials -sols els autòctons de la vinya-, ni es corregeix l’acidesa, ni s’afegeixen antibiòtics, ni aromes, ni s’utilitza l’osmosi inversa, ni qualsevol altra tècnica invasiva que supose manipulació química i/o industrial. No clarificar, ni filtrar es considera que també ajuda a mantenir els components naturals i beneficiosos per l’evolució del vi.
• En general no s’utilitza diòxid de sofre (SO₂). Tot i que fins 40 mg/l de sulfits, i segons legislacions, es pot considerar vi natural, o no.

Com supose resulta fàcil d’entendre, assumir aquesta filosofia de renuncia implica molt de risc pels productors! A més a més del propi perill comercial que suposa fer cada anyada diferent, hi ha el de que es puga llençar a perdre la collita sencera, fins i tot havent extremat les precaucions de cada pas. Per tant, és una opció difícil i valenta, però també la més ètica, honesta i transparent. I d’igual manera, els consumidors així devem correspondre: sent generosos i oberts al apropar-nos a aquest tipus de propostes, sabent valorar el que tenim davant en la seua justa mesura, com un producte únic i excepcional. Pensem que a més a més del seu objectiu per captivar el nostre paladar, n’hi ha darrere un esforç extra que va molt més lluny...

Arribats ací, i si la vostra opció passa per endinsar-vos a conèixer també aquest estil de vi, caldrà que pareu atenció. I així, pensant també que parlem de tirades curtes, quasi sempre  sense accés als circuits comercials més generalistes, es fa necessari una mica més d’esforç de recerca, però també de reconeixement, sobre tot amb bono dosi de sentit comú.