Tast de 29/11/2013. Garnatxa madrilenya

La Denominació d'Origen protagonista del darrer tast, "Vinos de Madrid", es va establir el 1990 amb seu a la capital de l'estat i en ella es poden distingir tres subzones: "Arganda del Rey", "Navalcarnero" i "San Martín de Valdeiglesias" que inclouen els terrenys dels 54 municipis productors d'aquella comunitat autònoma.

Els sòls varien entre els base de granítica de Sant Martín de Valdeiglesias als de base d'argila de Navalcarnero. El terreny es troba entre els 500 i 800 m.s.n.m., el clima és continental amb temperatures extremes i la pluviometria sòl oscil·lar entre els 460 mm. d'Arganda i els 660 mm. de San Martín.

Les varietats tradicionals autoritzades inicialment pel Consell Regulador de la D.O. Vinos de Madrid en el seu Reglament van ser les negres: Ull de llebre i Garnatxa; i les blanques: Malvar, Airén i Albillo. L'any 1996 es van autoritzar Merlot, Cabernet Sauvignon, Macabeu, Parellada i Torrontés. I a 2004, Syrah i Moscatell de gra menut. De tota manera, les considerades preferents són a Arganda, Tempranillo i Malvar; a Navalcarnero, Garnatxa i Malvar; i a San Martín de Valdeiglesias, Garnatxa i Albillo.
I anem amb els vins del tast, tots ells monovarietals de garnatxa criada a la zona de San Martín, i de tirades molt menudes:

- LA BRUJA AVERIA 2012. Comando G. -Però no el compost per Mark, Jason, Princesa, Tiny i Keyop, sinó per Fernando García (Bodegas Marañones), Daniel Gómez Jiménez-Landi (Bodegas Jiménez-Landi a Méntrida) i Marc Isart (Bodegas Bernabeleva)- 5 mesos de criança en bóta. De color entre robí i teula, lleuger, amb capa baixa i vora rosada. Aromes inicials de grosella i caramel àcid, celler, mina de llapis i alcohol. En boca, reduït de volum, aspre i insípid. Duració mitjana que allarga l'aspror final. 
 - LABROS 2011. Bodega Marañones. Raïm fermentat sense des-raspar en bótes sense tapa i criat 12 mesos en roure francés no nou. Robí de capa baixa, glicèric i dens. Aromes lleus balsàmics, de fruita en licor i farmàcia amb evolució especiada on despertà la regalèssia. Una vegada a la boca, es mostrà punxenc, ajustat i amb tanins picants. Vi molt llarg, amb una sensació que deixa una l'amargor ben marcada.
- MARAÑONES 2011. Bodega Marañones. Fermentat en roure i criat 12 mesos en bótes ja gastades. Color robí de poca intensitat. Aromes minerals (terra, pols), de kirsch i també especiats; destacant el clau, el pebre i també la vainilla. Interessant aroma fumat en evolució. D'estructura concentrada i volum ample. Final llarg.
- NAVAHERREROS Garnacha de Bernaveleva 2010. Bodegas Bernabeleva. Color teula ataronjat amb vora clara. Després dels aromes vegetals de l'inici (pi, raspa), aparegueren també notes de frambèsia, pastisseria i vainilla, però sempre dominades per altres alcohòliques (grapa). En, boca mostrà una estructura punxenca i tornà a manifestar una càrrega alcohòlica que en estones resultà fins i tot agressiva. Final molt sec.
- BERNABELEVA Garnacha de Viña Bonita  2010. Bodegas Bernabeleva. Color ataronjat de capa baixa. Aromes d'oliva negra, fruita madura, tinta i també notes animals. Evolució a altres florals més agradosos (violeta). Concentrat en boca i amb una càrrega alcohòlica ben evident, inclús molesta, de durada mitjana.
Posteriorment es serví un sopar on el plat principal fou corder al forn, durant el qual s'obriren dos vins més de la mateixa D.O.: LICINIA 2009 (Ull de llebre, Syrah i Cabernet Sauvignon), que fou el que més agradà de la nit, i TREINTA MIL MARAVEDIES 2012 (Garnatxa, Syrah i Morenillo).
Com a conclusió final i sense intenció de generalitzar direm que, excepte aquest del sopar, els vins no agradaren. Per la qual cosa, des del nostre punt de vista i amb els antecedents amb que comptàvem, pensem que es troben molt sobrevalorats tant pel preu com per la puntuació atorgada per certes guies especialitzades. Ara bé, també podríem dir: -Vi de Madrid, SÍ; però garnatxa de San Martín, NO!