Iniciàvem la vuitena temporada amb un tast de proximitat, on fou protagonista la nostra comarca i altres de més al Sud. Adjuntem el text que el presentà i unes quantes imatges del propi tast i l'àpat posterior.
1. Vins de La Mata.
La llacuna de la Mata, a
la vora de l’actual parc natural de les Salines ha estat un lloc on des de
sempre ha existit un vi de característiques ben espacials i diferenciades, com podem
imaginar que correspon a un terroir
tan singular. Rafa Bernabé, amb el seu projecte Viñedos Culturales,
s’ha interessat també per la zona i allà fa, entre altres, els 2 monovarietals
que obriren la sessió: "La Viña de Simón 2010", de Messeguera, que tradicionalment ha estat el vi més
característic de la Mata i "El Carro 2014", de Moscatell, la varietat més conreada (70% de la
producció total), tot i que per a usos diversos. La intenció era conèixer ambdós
i poder comparar també aquest segon amb els de més al Nord que vindrien després.
Segons el propi elaborador: "En el Parque Natural de La Mata, en
terreno protegido, se encuentran los diferentes pagos, todos de suelo
fundamentalmente arenoso, donde cultivamos las uvas que formarán nuestros vinos
blancos. A nivel del mar, un microclima muy especial confiere a los viñedos de
La Mata un carácter fresco difícilmente imaginable en una localización
geográfica tan cálida."
2. Moscatell de la Marina.
L'origen
de la vinya a la Marina Alta està dins de les llegendes i faules que envolten
les arrels històriques dels vins, com en moltes altres zones. Probablement els ibers ja conreaven la vinya, que existiria de forma silvestre, però potser van
ser els fenicis, a la primera meitat del I Mil·lenni abans de la nostra era, els qui la van introduir de manera extensiva i per a producció de vi. De
fet, a la nostra comarca hi ha el lloc per a producció de vi més antic
documentat a la península ibèrica “L’Alt de Benimaquia” S.VII-VI a.n.e, un dels
cups més antics d'Europa. Els romans és ben sabut que van ser grans cultivadors
d'aquest fruit. Les restes arqueològiques de la comarca, confirmen la presència
de grans "Villae", destinades a l'agricultura de la vinya i restes de
fàbriques d'àmfores –la de l’Almadrava és la més coneguda- per a l’exportació
de vins.
 |
| Pel tast, tinguérem: Moraig 2015, de Biomoscatell; Les Freses de Jesús Pobre 2015, d'Euromontgó; Gra d'Or 2015 de Bodegas Parcent; Casta Diva 2015, de Gutiérrez de la Vega i Nimi 2013, de Joan de la Casa. Acompanyaren després l'Àpat: Nimi 2012, Monte Diva 2014 i Nimi Tossal 2012. |
Tot i aqueixos antecedents tan importants, a la Marina Alta fou ben diferent l'evolució històrica posterior i el raïm fou emprat de forma molt majoritària per a elaboració de panses, especialment a la segona meitat del S.XIX. Potser aquesta especialització fou la que eclipsà el potencial del vi de la comarca, deixant-lo en un segon pla i de fet, encara que a la que podem considerar la primera reglamentació de vins de qualitat (Orden 21254 del Ministerio de Agricultura de 1 d'agost de 1979 por la que se reglamenta el uso de las indicaciones relativas a la calidad, edad y crianza de los vinos (B.O.E.31/08/1979)) figura de manera ben diferenciada baix la denominació "Comarca de Lliber-Javea" finalment acabà engolida i sense cap distinció baix la generalista i acaparadora D.O. Alicante, de criteris més administratius que reals. Ara però, es viu un redescobriment vitivinícola en molts del pobles productors i ja s'ha anat un pas més enllà, demanant també a la Conselleria d’Agricultura
la creació de la “D.O.Q. Moscatell de la Marina”.
La Moscatell és una varietat utilitzada tant per a vinificació, com per a raïm de taula o per a l'elaboració de panses com ja havem referit. En tots els casos, açò ha anat creant un paisatge i una cultura ben definida a la Marina que ha esdevingut un símbol de la seua diversitat mediambiental. El seu valor organolèptic és immens, destacant la seua potència aromàtica, la seua versatilitat per elaborar vins des blancs a escumosos, passant per una gran gamma de vins de licor. Les grans dimensions de la planta, especialment algunes molt antigues, i la seu enlluernador creixement configura un paisatge verd i d'especial encant. La seva recol·lecció és una de les més primerenques. Sol començar de vegades a mitjans d'agost. La seua bona salut és un altre tret propi de la varietat. Potser és la varietat més representativa de la mediterrània, pels seus usos, la presència de la mateixa en totes les grans civilitzacions antigues, la relació amb l'home a tots els nivells i per tot això, és un patrimoni de gran valor.
3.
El Monestrell i el Fondellol de l’horta d’Alacant.
Aquesta
és l’altra de les singularitats ineludibles, el vi alacantí per excel·lència que
ha ocupat durant la història les millors taules europees. El Fondellol és un
tipus de vi únic al món.
Les seues principals virtuts són que procedeix de la
sobre-maduració del raïm monestrell al cep. Una
cosa que es pot fer en determinades veremes gràcies al llarg estiu i a la poca
humitat i netedat de l'ambient que es produeix entre octubre i novembre,
podent-se allargar el cicle de vida del raïm (ja per si mateix de cicle tardà). Una altra de les seues particularitats és que l'alcohol procedeix
exclusivament del raïm: o siga, que no rep
afegits de cap tipus. La qual cosa el diferència d'altres vins amb els que guarda
algunes semblances organolèptiques, com els Oportos o Jerez, que si en tenen. En qualsevol cas, el mínim d'alcohol permès és de 16º. La càrrega de sucres de la monestrell és alta i la seva potència
de color i aromes també el que permet que el vi puga tenir una vida tan llarga, essència del
producte. El mínim de criança és de 10 anys. El que el fa especial i divers és
també el tipus de bótes utilitzades. En molts casos, són vells tonells amb
volums que abasten fins als 1.200 litres i que aporten aquesta càrrega de fusta
i els tocs càlids que hi trobarem en ell. Aquests envasos per a la criança
constitueixen un dels patrimonis més singulars, ja que uneixen
la història de les velles caves dels masos de l'Horta d'Alacant amb el transport de vins
per tots els llocs del món gràcies a aquests envasos. L'envelliment del producte
es realitza de forma tradicional pel sistema de soleres, amb la barreja de les
més antigues amb un percentatge controlat d'altres més noves, el que provoca
una gran riquesa i invariabilitat del producte. En resum, és el fruït de tres factors que la història va acabar
lligant: la varietat monestrell adaptada a aquest terroir amb el seu llarg cicle vegetatiu, els costums locals de
conreu amb l’emfiteusi com a rerefons i la logística de l’època amb les bótes
com a grans protagonistes de la tradició exportadora d’Alacant.
 |
Per tancar el sopar servirem: Formatge blau i panses de moscatell junt al Fondillol Brotons Gran Reserva 1964, xocolata negra amb el Primitivo Quiles Gran Reserva 1948 i milfulles “Paco Torreblanca”, fetes per Camilo Mengual, amb el Sacristia de Salvador Poveda 1939.
|
A les comarques del Sud d’Alacant, la Monestrell és la millor
representant de l'adaptació a un terreny en qual ocupa el 75% dels cultius. Dóna
vins de color violeta fosc, amb capa alta, que es nota que han recollit les moltes
hores de la llum de què gaudeix aquesta zona i que per tant, tenen una càrrega
fenòlica alta, amb bons percentatges de resveratrol. Per a l'obtenció d'aquest
vi, a l'horta d'Alacant i zones costaneres es netejaven els raïms i s’assolejaven.
A les zones de l'interior, la major part del Fondellol s'obtenia de raïm ja
molt assolellat en la pròpia vinya, collit bastant després de la verema
normal; després de xafar-les es passava el most a bótes de roure, en els
quals fermentava durant un mes. La quantitat de sucre produït amb aquest
sistema proporcionava amb facilitat vi de fins a 18º que es transvasava després
a bótes amb solera.
El
Fondellol és un dels que ha
estat al més alt nivell i entre els més ben valorats en la història, sempre present en
cases reials, en històries de llegendes, en la literatura, etc ... del que ha
quedat constància en nombrosos testimonis. Una mostra del prestigi
assolit, podria ser el catàleg de vins de Maisonnave, de finals del segle XIX, on
figuren entre altres els següents preus de vendes: Màlaga 135 francs/Hl., Porto,
153, Xerès 204, Valdepeñas 60, Fondellol 800.
No
obstant això, el Fondillol tot i que viu avui també un renàixer, va estar a punt d’extingir-se.
Hinnwinkel té un treball on analitza perquè un producte de tan de prestigi no
va arribar a aconseguir consolidar el èxit més absolut, comparant-lo amb el cas
bordelès. Segons aquest hi ha 4 fases que hagués segut necessari assolir per aconseguir-ho:
- Els antecedents històrics ja estarien ben demostrats. De fet, Ferran d'Aragó atorgà a 1510 el privilegi de crear la
“Junta d’inhibició del vi foraster” per prohibir la distribució al terme d’Alacant de
vins procedents d'altres terres, mentre no s’haguèren esgotat els de la collita
local. A 1600, la reina Elisabeth I d'Anglaterra promulgà un decret on prohibia vendre allà cap
partida de vi d’Alacant que abans no se li hagués oferit a ella.
- En la segona fase, aquesta qualitat ja demostrada atrau a
mercaders estrangers, tot i que sols podien exportar vins fets allà mateix.
- La tercera fase, que és la decisiva, es dóna quan la zona
productora, ja consolidada comercialment, busca millorar la seua posició de
mercat fent un producte més exclusiu i car. Amb el fondellol va començar, però
va anar trencant-se per motius diversos:
o Amb
els decrets reals de liberització, quan a partir de 1834 el port va quedar
obert per a l’exportació de vins d’altres zones.
o La
inauguració a 1858 de la línia FFCC Alacant-Madrid va contribuir a facilitar això mateix.
o
La fil·loxera a França, que començà a 1868 i va crear una gran demanda de
producció, en detriment de la qualitat.
o La
fil·loxera que entrà a la Marina Alta per Gata a partir de 1905, arribant més tard fins la zona
productora de Fondellol.
-
Al fracassar aquesta fase, hi hagué una democratització de
consum amb preus baixos i molts dels agents participants buscaren alternatives
a la producció vitivinícola.
Entrades
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada