Tast de 10/05/2013. Syrahs (Viña Cairent 2012, Finca Antigua Syrah 2009, Solo 08 Syrah 2007, Barbazul 2010, Chivite Selección Especial Finca de Villatuerta 2010, Habla diez 2010, ...)

La Sirà fou la protagonista del darrer tast, una de les varietats de raïm més controvertides i probablement la que ara mateix gaudeix de més projecció arreu de l'Estat.
La grafia més comuna és Syrah, però també podem trobar-la com Shiraz, Sirà, Sirah,... Malgrat aquest nom que li aporta certa dosi d'exotisme, és una varietat autòctona de la vall del Roine, a França, on originàriament s'anomenà Hermitage i on té una història llarga i ben documentada. Algunes teories situen el seu origen primer a la ciutat persa de Shiraz, des d’on els fenicis primer i els creuats després, personificats en la llegenda de l’ermità Guy De'Sterimberg, la dugueren al tornar de Palestina. (Cal dir que des d'aquesta ciutat del Sud d'Iran fins Jerusalem hi han vora 2.300 km.) Altres situen l'origen a Siracusa, a Sicília, d’on fou duta a la Gàl·lia per les legions de Probus, al segle III. Però sembla que ambdues es basen sols en qüestions de coincidències toponímiques. El veritable origen es va demostrar per mètodes més científics a 1998, amb un anàlisi d'ADN que va concloure en que la Sirà és fruit del creuament de les varietats Dureza i Mondeuse Blanche, autòctones de L’Ardèche i Savoie, respectivament. De tota manera, encara queda obert l'assumpte de saber quan es va produir aquest, pels que vulguen continuar especulant...
En 1832 va ser introduïda a Austràlia per l'escocès James Busby, on progressivament va anar convertint-se en la més popular de les varietats de raïm negre i aconseguint una fama gran que comportà la seua expansió mundial definitiva. Les lloances recollides han fet que des de fa dues dècades la Sirà ocupe un lloc al top 10 de les varietats més conreades al món. Molt probablement, en aquest viatge d’anada i tornada, a l'anomenat 'Nou món', siga on s’ha originat l'actual nom, en perjudici de l’original. Un dels exemples més il·lustratius potser el francès, on a 1968, i segons la viquipèdia, existien només 2.700 hectàrees mentre que a l'enquesta vitivinícola de 1999 se'n va comptabilitzar 50.700. -I és que als S.XVIII i a la primera meitat dels XIX, la major part d’Hermitage s’emprava per a barreja amb els vins de Bordeaux... No us sona aquesta història?-
La Syrah és una varietat negra amb un penjoll de mida mitjana i compacte. El gra és menut, de pell prima, forma ovalada i color blavós. És un cep resistent i de conreu fàcil, ben adaptat a terrenys assolellats, ideal en sòl pedregós de granit. Amb ella es poden elaborar vins de qualitat, fins i tot amb rendiments mitjanament alts.
El vi que dóna és opulent i de color fosc, amb una gamma ampla de notes aromàtiques que depenen del clima i dels sòls on es conrea, així com altres pràctiques vitícoles escollides (violetes, fruites silvestres, xocolate, cafè, pebre negre,...). En boca solen ser vins robusts i estructurats, que tenen una bona capacitat d'envelliment amb la que adquireixen una aroma fumada.
Ha estat àmpliament utilitzat com a raïm de barreja en molts països a causa del seu fruit carnós de paladar mitjà, que ajuda a l'equilibri de les debilitats d'altres varietats, donant un vi més "complet". En aquest sentit, s'han obtés molt bons resultats als cupatges amb Garnatxa, Ull de Llebre o Monestrell; al post del tast precedent ja diguérem alguna cosa sobre açò.

Molt són els Sirà que han passat ja pels nostres tasts, però cap d'aquests havien estat abans. Anem amb ells:

• Viña Cairent 2012. Bodegas Alonso Sanz. Vall d'Albaida, País Valencià. Vi jove 100% Syrah. Color granat lleugerament tèrbol i poc cobert. Aromes florals, vegetals d'eucaliptus i de pebre negre, pròpi de la varietat. En boca, concentrat però simple i amb tanins aspres. Curt.
• Finca Antigua Syrah 2009. Bodega Finca Antigua. D.O. La Mancha. Monovarietal de Syrah amb 8 mesos de criança en bótes de roure francés. Color granat de capa mitjana. Aromes de xampinyó i alcohòliques que més avant donàren pas a notes fumades. Bon pas per boca, però final excessivament àcid.
• Solo 08 Syrah 2007. Bodegas Aragonesas. D.O. Campo de Borja. Vi fet amb el 100% de Syrah i criat en fusta durant 7 mesos. Color robí lluent, de llàgrima densa. Aromes vegetals (romer i fulles de tabac) amb retronassal de xocolate i pebre. Evolució aromàtica a goma cremada. De caràcter variat en boca, ajustat de volum i molt fresc. Durada llarga.
• Barbazul 2010. Huerta de Albalá. V.T. Cádiz. Coupatge de Syrah amb Merlot i Cabernet Sauvignon i Tintilla de Rota amb criança de 5 mesos. Color granat de capa mitjana, lluent i glicèric. Aromes balsàmiques (de càmfora), de fruita molt madura (compota) i garrofa. Evolució especiada cap a notes de regalèssia. De caràcter variat en boca, i ben equilibrat amb una acidesa i dolcesa ben compensades. De glop molt agradable, fou triat per unanimitat com el de millor relació qualitat/preu. L'únic no monovarietal del tast.
• Chivite Selección Especial Finca de Villatuerta 2010. Bodegas Chivite. D.O. Navarra. Monovarietal de Syrah amb 12 mesos d'estada en bótes de roure francès. Color picota de capa mitjana. Aroma de matolls humits, fruitetes roges i notes minerals. En boca, complementari, harmònic molt saborós i de final llarg. El millor de la nit, sense discussió!
• Habla diez 2010. Bodegas Habla. V.T. Extremadura. Monovarietal de Syrah amb 12 mesos de criança. Color cirera d'intensitat mitjana. Aromes primaris balsàmics i de floridura, evolucionant a xocolate i alcohol. Retronassal de fusta (ebenisteria, caixa d'havans) i tabac. Complex, concentrat i de tanins sedosos, encara que de sabor massa melós, la qual cosa deixa sensació final de dolcesa.

Pel sopar de després del tast, on el plat principal fou la xulla de vedella, s'obrí una ampolla de La Champine 2010, Domaine Jean-Michel Gerin, I.G.P des Collines Rhodaniennes, amb la que poguérem conèixer el caràcter d'aquesta varietat en el seu lloc d'origen primer.

Projecte d'una Nova Ordenació pel Territori Vitivinícola Valencià (i III)

A les dues entrades precedents hem pogut conèixer a grans trets el que es va dir en la presentació d'aquest projecte d'una nova ordenació vitivinícola pel País Valencià, i també la distribució geogràfica actual. Avui us donarem coneixer aqueixa proposta de manera més concreta i reflexada sobre el mapa del territori, però abans seria interessant assabentar-nos també dels criteris que ha seguit el seu autor, Joan C. Martin, per embastir-la i la seua justificació. Com al post d'abans, continuem ajudant-nos de les gràfiques facilitades per Ferran Gregori, de la Unió de Llauradors i Ramaders.

I així, sobre el mapa tenim el que segueix:

Projecte d'una Nova Ordenació pel Territori Vitivinícola Valencià (II)

Continuant amb la sèrie encetada al post anterior, avui toca començar a explicar la proposta concreta fent al·lusió a les noves zones proposades Joan C. Martín, però abans anem a clarificar alguns conceptes pel que fa a la manera de classificar els vins segons el reglament europeu 753/2002, i aprofitarem també per conèixer en aquest post la distribució actual.
Vegem-ho de manera més gràfica, a la documentació facilitada per Ferran Gregori, de La Unió de Llauradors i Ramaders.

Repassant algun d'aquests conceptes, podem dir que:

• Vins de Finca o "Pago" (VP). S'hi inclouen els vins de reconegut prestigi i característiques distintives d'un "paratge" o "lloc rural" determinat. En casos excepcionals, aquesta zona pot distingir-se com "qualificada".
• Vins amb Denominació d'Origen Qualificada (DOQ). Aquesta categoria està reservada als vins que han aconseguit altes cotes de qualitat durant un dilatat període de temps.
• Vins amb Denominació d'Origen (DO). Vins de prestigi que procedeixen d'una àrea de producció delimitada i amb una elaboració reglamentada per un Consell Regulador.
• Vins de Qualitat amb Indicació Geogràfica (IG). Vins elaborats en una regió determinada amb aspiració a convertir-se en DO.
• Vi de la Terra (VdlT). Vins procedents de regions determinades en les que s'elabora el vi seguint una normativa no tan exigent com la de les DDOO.
• Vi de Taula. Vins no inclosos en cap altra classificació superior.

Vegem ara on es troben emmarcats ací els vins valencians, segons l'ordenació ara existent.

Projecte d'una Nova Ordenació pel Territori Vitivinícola Valencià (I)

El saló d'actes de l'ajuntament de Teulada va acollir, el passat divendres 19 d'abril, una xerrada-presentació del projecte "Per una Nova Ordenació del Territori Vitivinícola de la Comunitat Valenciana", en la que varen intervindre Joan C. Martín, l'autor d'aquest, que és enòleg i escriptor, i Ferran Gregori, enginyer tècnic agrícola i responsable del sector vinícola de la Unió de Llauradors. Per la seua banda i una vegada més, la premsa es va conformar jugant la setmana d'abans al titular fàcil i sensacionalista, per quedar-se després al marge.

La primera part de la intervenció va estar conduïda per Joan Clotaldo, qui començà fent una referència històrica al camp valencià en general, i a la part vinícola en particular; parlà de les llums i les ombres que han anat afectant-li en els darrers segles fins acabar deixant-lo com està ara. D'alguns vins històrics avui desapareguts, com per exemple el Carló, immers ara en un procés de recuperació que pateix tots els impediments possibles per part de l'administració autonòmica. Després ens va fer una exposició de la ben coneguda ordenació actual, fruit d'uns criteris més administratius que vitivinícoles, i que representa una llosa pels petits productors a l'hora de diferenciar-se amb criteris de qualitat front a l'avantatge pels grans fabricants de vins de gran tirada, de pitjor qualitat i a baix preu. I acabà presentant la seua proposta al respecte.

A continuació parlà Ferran, qui ens ensenyà un document ben complet fet amb dades estadístiques oficials on demostrava el paper que té el vi valencià en el panorama estatal, i d'aquest conjunt a la resta del món, testimoni d'una realitat terrible que ningú mostra: el vi espanyol ha apostat pel "low-cost" com a model comercial, i en aquest model, el valencià ocupa els llocs capdavanters; la qual cosa fa que encara que cada vegada se'n venga més, és a menys preu, i amb això esdevé l'empobriment progressiu del valor econòmic de la producció. Ben diferent del que s'aconseguiria amb un producte amb un bon valor afegit. Per altra banda, ens mostrà també estadístiques oficials on s'apreciava claríssimament una tendència creixent de la demanda de productes de qualitat més alta, molt al contrari del camí seguit fins ara. Coincidint amb l'exposat per Joan, Ferran també defensà que la reordenació del mapa vitivinícola valencià amb criteris de terroir és l'única coherent i afavoridora dels interessos col·lectius dels productors. I de com aquesta podria suposar el rellançament d'un producte amb potencial enorme, al que sols li falta millorar el seu prestigi amb un major reconeiximent propi i diferenciador. I front a tot això, el xoc que suposen els criteris immobilistes d'una administració autonòmica que no ha sabut evolucionar en el desenvolupament de noves DDOO, com si han fet quasi totes les demés comunitats autònomes, més exemptes d'aquesta sobreprotecció dels interessos dels grans elaboradors en contra dels petits productors. -Segur que us sona aquesta història d'altres àmbits, no?-
La iniciativa ens sembla del tot encertada i des d'ací també volem afegir-nos-en donant-li el nostre humil recolzament. Tant de bo en reba molts més i algun dia esdevinga en realitat! Ho deixem ja, per no allargar massa aquest post, però queda oberta una sèrie amb uns altres on anirem mostrant-vos els detalls d'aquesta proposta amb l'ajut dels documents que ens han facilitat els propis ponents.

Tast de 12/04/2013. Monestrells (Castaño Monastrell 11, Tarima Monastrell 2011, Juan Gil 10 meses 2011, Casa Castillo Monastrell 2010, Tarima Hill 2010, El Sequé 2010, ...)

El Monestrell és una varietat de raïm negre, de gra molt menut i singlot compacte, amb color intens i gust fort. Segons la viquipèdia és originàri de Bourdeaux, però amb el pas del temps s'ha anat aclimatant millor a temperatures altes i ambients secs; la qual cosa ha fet que històricament s'haja conreat amb èxit a la Mediterrània, i en especial al voltant de les nostres latituds, on es considera una varietat tradicional. En l'actualitat és la més recomanada a la D.O. del Sud del País Valencià i a les de Múrcia.

El vi elaborat amb raïm de Monestrell és aromàtic i saborós. També és apte per l'envelliment, i la seua evolució ràpida ha fet que des de sempre s'haja fet servir també per l'elaboració de vins rancis. En tranquils, es sol utilitzar amb cupatge d'altres varietats d'evolució més lenta: per posar un exemple, recentment hem estat a Bullas i poguérem comprovar que allà és ben abundant la seua combinació amb Syrah. En estat de sobremaduració s'utilitza pel fondellol, el vi generós de criança llarguíssima que va donar fama gran a les comarques alacantines entres els segles XV i XIX.

Com ja haureu deduït, el darrer tast es va dedicar a monovarietals de Monestrell. Anem, doncs, amb ells:

Castaño Monastrell 11. Bodegas Castaño. D.O. Yecla. Vi jove, amb el 20% de maceració carbònica. Color cirera de capa mitjana. Aroma forta de fruitetes roges més àcides que dolces (frambèsia, nabius), vegetal balsàmica (eucaliptus) i alcohòlica. En boca es mostrà simple, punxenc i una mica aspre, encara que gustós.
Tarima Monastrell 2011. Bodegas Volver. D.O. Alicante. Vi madurat durant 6 mesos en bótes de roure americà. De color picota lluent, molt dens. Aromes d'inicis vegetals (falaguera) i florals (mel) amb bona evolució, destacant després les de caramel i café. Sensació d'acidessa en boca, amb caràcter variat i estructura lleugera.
Juan Gil 10 meses 2011. Bodegas Juan Gil. D.O. Jumilla. Vi amb 10 mesos de criança. Color picota cristal·lí de capa mitja baixa. Aromes dolces i fruitoses (melmelada, panses, llepolia) i vegetals (matolls) amb evolució a cacau. Complementari i concentrat a la boca, de tanins suaus que deixen un final endolcit.
Casa Castillo Monastrell 2010. Propiedad Vitícola Casa Castillo. D.O. Jumilla. Vi amb pas per bótes de 6 mesos. Color granat de mitja intensitat i aspecte glicèric. Aroma inicial que ens recorda a les olives negres sobre un fons balsàmic i final alcohòlic. Ajustat de volum però saborós, i amb persistència mitjana.
Tarima Hill 2010. Bodegas Volver. D.O. Alicante. Vi envellit a bótes de roure francés durant 14 mesos. De color picota i capa alta. Aroma complexa i molt golosa amb notes balsàmiques i altres, moltes d'elles comunes als d'abans (olives negres, llepolies, panses i garrofes) però amb mes riquesa i un rerefons mineral. Evolució entre xocolatada i especiada. Molt complex, concentrat i equilibrat en boca. Ample amb tanins sedosos i llarg. Per unanimitat, el millor vi de la nit. I també el més aconsellable  per la seua excel·lent relació qualitat/preu.
El Sequé 2010. Bodegas y Viñedos El Sequé. D.O. Alicante. Vi amb 12 mesos de criança. Color picota, lluent. Aromes de fruita madura confitada i figues seques, que donen pas a secundaris com galeta i iogurt amb evolució final de regalèssia. De caràcter complementari en  boca, concentrat, ample i final llarg que deixa sensació de certa dolçor.

José Luís Sampedro

Deixem ací el nostre reconeixement humil a un altre referent gran que ens ha deixat...
I quina manera millor de recordar-lo, que tornar gaudir una vegada més de la saviesa de les seues paraules!