Antony Terryn i els seus vins: Dominio del Bendito

Aquesta setmana va tenir lloc a l'Espai de Cata i Criança de Bodegas Leopoldo d'Ondara un interessantíssim tast dedicat al celler Dominio del Bendito, de la D.O. Toro. Una sessió que de ben segur mantindrem en la memòria durant molt de temps els afortunats que hi poguérem estar, i això es fonamenta en tres motius: la gran qualitat dels vins presentats, la quantitats d'ells i la presència del seu viticultor-enòleg-propietari, Antony Terryn, qui ens captivà amb un discurs farcit d'explicacions desmitificadores i de senzillesa enorme, despullat de tot tipus de complexes i carregat de sinceritat, saviesa, humilitat i sentit comú.

Començà el tast amb unes breus paraules de benvinguda i presentació per part de José Javier, com a representant de l'empresa organitzadora, i de seguida fou el torn d'Antony, qui començà fent algunes referències històriques dels vins de Toro en les que destacà la seua capacitat gran de suportar cops de calor i altres inclemències entre les que també hi ha la resistència enorme envers l'oxidació. Pel que fa a la fundació del celler, ens contà que després d'assolir la seua formació vitivinícola a França, d'on es nat, trobà en Toro (a 2003) un lloc il·lusionant amb una finca plena de ceps antics per la que en aquell moment ningú mostrava cap interès. Una vinya vella i semi-abandonada sobre sòl arenós que amb pocs anys ha aconseguit recuperar amb èxit.
Passat aquest primer decenni, ara ja té una barreja de plantes velles i renovades, però totes de sobre peu Franc, sense espatllera, ni reg localitzat. Una vinya a la que sols dona, segons paraules pròpies, tractaments naturals i de la que tracta de traure l'essència del terroir i la varietat autòctona, amb la intervenció mínima possible sobre els vins.
Dos aspectes que destacà sobre la fase d'elaboració dels vins foren el treball amb les 'mares' i l'esforç per no barrejar lots diferents de vi.

Entre la gamma de vins que produeix, hi han:

• 'El Primer Paso'. Meitat de vinyes de més de 45 anys i meitat de renovades. Vi criat en bótes de roure francès i americà a parts iguals entre 6 i 9 mesos.
• 'Las Sabias'. Ceps de més de 45 anys. Fermentació en dipòsits de formigó i criança en roure francès, amb 1/4 de bótes noves, durant almenys 16 mesos. Envelliment en ampolla un mínim de 24 mesos abans de la seva sortida al mercat.
• 'El Titán'. Plantes d'entre 1953 i finals del S.XIX amb rendiments extremadaments baixos però de gran qualitat, conreat en ecològic i certificat com a tal des de la collita 2009. Fermentació en petits dipòsits de formigó i criança en bótes noves de roure francès un mínim de 20 mesos, abans d'envellir en ampolla un mínim de quinze mesos més.

I d'entre ells tastàrem:
El Primer Paso 2011. Glicèric i de bona llàgrima. D'aroma molt intensa, on destacava la fuita negra barrejada amb notes làctiques i xocolatades. Ben potent, ampli a la boca i molt durador.
El Primer Paso 2012. Molt menys aromàtic que el d'abans, amb un final de tanins més fins i certa sensació de dolcesa. Evolució làctica que ens recordà al tofee.
Las Sabias 2006. D'aspecte dens i aroma plena i golosa ben complementada, destacant la regalèssia. Sobre aquest vi, que ara se'ns presenta extraordinari (al menys per a nosaltres), ens contà les calamitats que tingué que passar per salvar-lo d'un any amb condicions climàtiques i d'altra índole terribles.
Las Sabias 2007. També ben negre i dens com la resta, però aquest amb aromes més especiades i amb notes animals i carnoses.
Las Sabias 2008. De color ben fosc, que tinta la copa. En la gamma aromàtica, destaquem ací les notes fumades, ben presents des d'un principi.
Las Sabias 2009. Més opulent que els precedents, amb aromes làctics (vainilla, xocolate,...) Ample i molt saborós a la boca. Amb tanins intensos.

Continuàrem amb:
Perlarena 2012. Aquest vi és un rosat color pell de ceba fet amb Tinta de Toro i Syrah, però on també hi ha una xicoteta part de Malvasia i Verdejo. -Una vertadera raresa, com a preludi al tro final que venia després!
El Titán 2007. Aromes intenses de fruita negra dolça i compotada, cuir, regalèssia, vainilla,... Tanins plens madurs i molt intensos. Una autèntica meravella pels sentits!
El Titán 2010. D'aromes complexes, ben paregut al d'abans però pot ser més mineral, i també fresc. De tota manera pensem que encara no ha arribat al seu millor moment i que tot i ser un gran vi, sens dubte continuarà millorant encara més...
La Chispa Negra 2008. Aquesta altra raresa que posà el punt i final al tast és un vi dolç natural fet amb Tinta de Toro una vegada feta pansa, i que després s'envelleix durant un parell d'anys. -Sorprenent i agradable fi de festa!

Com a conclusió, podem dir que tots ells són uns vins excel·lents amb anyades ben marcades on l'autor aconsegueix, des del nostre modest punt de vista, ser fidel a la Tinta de Toro mostrant la millor cara del seu caràcter expressiu. En qualsevol cas hi han dues preguntes que ja tenim mig contestades: -Que tindrà Toro que la majoria dels productors de prestigi acaben interessant-se per ella? -Que tindrà aquest 'francès' per a haver aconseguit amb 'quatre dies' fer-se un lloc en una 'plaça' tan disputada?