S'ha acabat febrer, i amb ell les jornades que el restaurant Kiko Port, d'Oliva, dedica cada any -i en van setze- a distints arrossos i altres plats d'arrel tradicional.
Com ja és costum, comencen la primera setmana amb els caldosos, la segona amb els melosos, després venen els fets al forn i acaben amb els de paella. I junt a aquest repertori, renoven setmanalment entrades i postres.
Per la nostra banda, després d'algunes edicions sense anar-hi, enguany hem tornat i ens agradà tant que repetirem un altre dia. En aquesta ocasió ens hem trobat unes entrades amb més gràcia i uns plats d'arròs amb més sabor que els d'altres vegades.
El restaurant ha estat renovat amb encert des de la darrera vegada que el visitàrem, aconseguint-se ara un ambient més acollidor i agradable. A més a més, ara que cada vegada es veu més servei de taula de paper per baix d'un determinat nivell de preus, el d'ací resulta impecable pel preu que es paga (almenys pel que fa a les jornades).
En definitiva, un conjunt més que equilibrat que tracta d'actualitzar la tradició amb algun lleuger toc de modernitat, i tot amb una relació qualitat/preu, com ja hem dit, que el fan ben recomanable. Així que l'any que ve, més!
En la primera de les visites gaudirem de
Carxofes torrades (l'únic 'però' del dinar, que sortí a deshora i massa cru), coques a la 'calfó', ensalada de llicsons i taronja (foto 1) i torrada d’esgarradet i abadejo (foto 1). L'arròs que tocava aqueix dia fou el melós de rajada (foto 2), molt fi i saborós on la rajada defugia el paper d'acompanyant testimonial per assolir el de vertader protagonista. I en la degustació de les postres: Pastís d’ametlla, pastís de carabassa amb xocolate i flam d’ous de corral. Triarem un "Ledo blanc" de Godello, que acompanyà encertadament.
I en el segon dels àpats, tinguérem d'entrades: Embotits de Planes, pastissets fregits de gamba amb bleda, figatell d’Oliva amb crema de mostassa i fregit de faneques. L'arròs del dia era al forn de sobrassada -ben potent i carregat de 'bombo'- (foto 3). En la degustació de postres, hi hagué Carabassa al forn amb mel de taronger, sucades caramel·litzades i flam de mona reganyà. Acompanyàrem aquesta vegada el dinar amb "Mestizaje Negre",de Mustiguillo. Molt bo, però sempre acabe els arrossos al forn pensant que no hi res com el Cava per acompanyar-los -tant en la ingestió com en la digestió!-
LA BOSCANA nov 2024 (Bellvís. Pla d’Urgell)
-
Joël Castanyé rodeado de su mujer Mariàngels Chiriboga Varea, «Angie»,
directora y sumiller, Albert, el jefe de sala y Xaima, la jefe de cocina.
Siempre es...
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada