Tast de 28/03/2014. Vins de Canàries.

Poc a poc anem acabant amb els tasts que se'ns havien quedat endarrerits: Tot i que els vins més reconeguts de les Illes Canàries solen ser blancs, i en especial els Malvasia, el tast de març estigué dedicat a conèixer també alguns dels negres que es fan allà. I és que hi són 7 illes, però –ni més ni menys que deu denominacions d’origen!: Abona,  Tacoronte-Acentejo, Valle de Güímar, Valle de La Orotava, Ycoden-Daute-Isora, El Hierro, La Palma, Lanzarote, Gran Canària i La Gomera (les cinc primeres són de Tenerife). Malgrat aquesta diversitat, que hi ha qui l’assenyala com un problema gran d’identificació en el mercat, els vins canaris sempre han tingut una comercialització complicada fora de l’arxipèlag. I de fet, suplir aquest desconeixement  fou un dels reptes marcats per l’organitzador d’aquest tast.

Entre les particularitats que caldria destacar de la viticultura canària hi haurien: la gran diversitat dels micro-climes i sols ocupats (composició, orientació, altitud, orografia,...), els models de conreu desenvolupats moltes vegades per fer front a unes condicions climàtiques i edafològiques ben dures i l’inexistència de fil•loxera.

• Ariana 2011. El Grifo.  DO. Lanzarote. Cupatge de 70% Listán i resta de Syrah procedents de vinyes criades, com és tradicional en algunes zones d’allà, baix la cendres i els abrics de la pedra volcànica. Pas per bóta de 4 mesos. Color granat de capa mitjana. Aromes minerals, de fruitetes roges, de fullaraca i fongs. Evolució del conjunt a aromes de xocolata i galetes. En boca es torna a notar la mineralitat, una mica punxenc, de volum ajustat i tanins suaus.  Sensació  final de lleugera amargor. El vi que més va agradar de la nit i el considerat de millor relació qualitat/preu.
• Cráter 2011. Bodegas Cráter. DO. Tacoronte-Acentejo.  Barreja de Listán Negro (70%) i Negramoll criades en fusta durant 6 mesos. Color granat de capa baixa. Aromes balsàmiques i especiades. En boca es manifesta també una mineralitat potent i l’estructura punxenca tot i que de final un poc insípid. Acidesa que li dona frescor.
• Vino de parcela “La Solana 2011”. Propiedad Vitícola Suertes del Marqués. DO. Valle de La Orotava.  Monovarietal fet exclusivament amb Listán Negro de vinyes de més de 100 anys i plantades amb la curiosa tècnica del “Cordón Trenzado”. Criança de 12 mesos en roure francès. De color teula de capa baixa, les primeres sensacions olfactives ens traslladaren a l’obertura d’un armari molt antic on algú havia deixat oblidada una bronja de gesmil. Aromes, per tant, florals de flors de tocador entre seques i músties però també de fruita madura. Tot acompanyant a aquests primaris, altres de resina cuir i carn, que evolucionà cap al tabac.
• Tintilla 2006. Bodega Viñátigo. DO. Ycoden-Daute-Ysora.  100% Tintilla amb 12 mesos de pas per roure francès. El color amarronat ja ens avançà el que més tard ens diria el nas i confirmaria la boca: Defectuós!
• Tanajara 2008. Bodegas Tanajara. DO. El Hierro. Monovarietal de Verijadiego prefil•loxèrica, amb criança de 6 mesos en bótes franceses. Color ataronjat de capa baixa. Aroma de fruites de licor i laca d’ungles. Retro-nassal especiat (nou moscada i pebre rosa). Sabor exòtic i molt mineral amb sensació final abocada.
• Candio 2010. Propiedad Vitícola Suertes del Marqués. DO. Valle de La Orotava. 100% Listán Negro amb 16 mesos de criança. Color picota de capa mitjana. Aromes minerals i de tinta xina. Sostés i gustós en boca.