Tanmateix, con ja haureu encertat,
avui toca parlar de llibres! I més en concret, de “Cuineres del Territori. La
memòria dels menjars de les Comarques de la Marina”, un text que ja ens arriba amb
l’èxit previ d’haver guanyat el VI Premi Internacional de Llibre de Cuina,
Salut i Sostenibilitat Ciutat de Benicarló.
 |
| Els autors, Maria Tormo i Josep Bernabeu, junt a l’enòloga Mara Bañó (Les Freses de Jesús Pobre), qui els va acompanyar en aquesta presentació, i l’amfitriona, Feliciana Sala (Directora de la Seu Universitària) |
I així, sense ànim de fer cap anàlisi
profunda, però amb la intenció de comentar algun aspecte que ens ha cridat l’atenció
i us pot animar a fer-vos amb ell, passem a esmentar algunes de les seues claus.
Sens dubte es tracta d'un homenatge, entre
doble i múltiple: òbviament a qui va fer la tasca de recopilació de les
receptes que es presenten, Francisco G, Seijo Alonso (1925-2013), gallec d’origen
que hi va viure a Alacant, des d’on va aprofitar la seua afició gran per l’incipient
turisme de proximitat, per deixar testimoni documental del que més interès li
va despertar d’aquestes vivències, i on la gastronomia va ocupar un lloc
protagonista. I amb ell, a altres persones divulgadores, anteriors i
posteriors, que han fet de la cuina casolana de les comarques d’Alacant una de
les més ben documentades de l’actualitat. L’altre esment podem trobar-lo en el
propi gènere femení del títol, la qual cosa inclou un record a la immensitat de
dones, que quasi sempre des de l’anonimat, són les que veritablement han contribuït a mantenir viva,
millorar i transmetre entre generacions aqueixa saviesa culinària popular ja
referida.
La implicació de Josep Bernabeu,
tot un expert en la matèria, en la recuperació de texts similars al que ens
ocupa ja es feu palesa fa un quinquenni amb els de José Guardiola y Ortiz. Ara,
amb Maria Tormo, van un poc més enllà i acompanyen la recopilació de receptes
de Seijo d’uns consells dietètics i nutricionals que les apropen als usos
actuals. Tinguem en compte que el recull del receptari es va produir entre els
anys 1968 i 1972, un moment de canvi, on s’abandona una manera de viure que ja
no existeix, mentre s’obrin les portes a una ‘modernitat’, de vegades mal
entesa, per venir massa farcida de renuncies i prejudicis absurds. I així, l’actualització
d’aquest receptari popular bàsic i accessible de cuina de territori, pretén
mostrar-lo amb fidelitat, però d’una manera atractiva que involucre a les
persones lectores, no ja a que s’animen a preparar alguna de les receptes, sinó
a que acaben incorporant-les a les habituals del seu dia a dia. I en aqueixa
línia, la referència a la Dieta Mediterrània i als seus múltiples avantatges,
cada vegada més abandonats per qui ens tocaria fer-ne bandera, és també una constant
d’apel·lació. Una militància engrescadora que ens hauria de fer reflexionar: tenim
una base de cultura gastronòmica encara ben arrelada, a més a més de saborosa,
sana, variada i sostenible. Tenim un territori amb capacitat per nodrir-la
adequadament. Un excel·lent aparador, amb una infraestructura potent, on poder mostrar-ho
-i mostrar-nos-ho- i oferir-ho -i oferir-nos-ho- orgullosos... Què esperem a aprofitar-nos-en?
Què esperem per posar-ho en pràctica, i guanyar qualitat de vida? Sens dubte,
el text ací presentat és una bona iniciativa per començar-hi! De lectura entretinguda
i fàcil, ens aportarà un bon recull d’opcions culinàries, presentades amb una
senzillesa i claredat que animen a posar-se-hi...
 |
Com ja és tradició, ningú se'n va voler anar sense el seu exemplar signat Cuineres del Territori. La memòria dels menjars de les comarques de la Marina BERNABEU-MESTRE, JOSEP TORMO SANTAMARÍA, MARIA Onada Edicions |
Entrades
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada