Tornant a Canillo! Una vegada més...

I I amb aquesta, serà la tercera volta que parlàrem d’Andorra! A la primera ho férem del país, del seu model econòmic i de transformació, incloent-hi també algunes recomanacions gastronòmiques. A la segona ho ampliàrem amb la ressenya d’alguns àpats recomanables. I ara ho farem, parlant més en concret del veïnat de Canillo: el nucli poblacional que dóna nom a la 1a. parròquia, en l'ordre tradicional. I la més extensa de les 7 que conformen el país, amb un 25,8% del total del territori.

-Haveu vist alguna vegada el programa d’À Punt, “El meu lloc al món”?- Doncs si m’ho preguntaren a mi, probablement escolliria Canillo -amb permís de l’illa de Mallorca, clar! Però això és un altre assumpte...- Canillo ocupa el Nord-est del País dels Pirineus, i com tots els indrets d’allà, també ha sofert la turistificació massiva, ara imperant. Tot i que en certa mesura i almenys pel que fa al seu nucli poblacional homònim, ha sabut mantenir una certa autenticitat que el diferencia de la resta de l’estat -o almenys aqueixa és la impressió que m’ha transmès sempre-. Aleshores, podem dir que sense renunciar als imparables vents del mal anomenat “progrés”, han sabut reservar-se un reducte còmode on poder continuar amb un “modus vivendi” més tradicional i tranquil.

Tanmateix i per als qui no ho conegueu, no parlem d’un llogaret aïllat al bell mig del Pirineu. Això no passa a Andorra! On les instal·lacions i equipaments estan ben repartits, per garantir a totes les parròquies un cert atractiu. En el cas de Canillo, té el Palau de Gel, el rocòdrom, el museu de la moto, el mirador de Roc del Quer o la telecabina d’El Forn, per exemple. Però també, sense renunciar al seu caràcter històric: les esglésies parroquial de Sant Serni, les romàniques de Sant Joan de Caselles i de Sant Miquel de Prats; o el més modern, Santuari i Basílica Menor de Meritxell.

Pel que fa a l’oferta hotelera-gastronòmica és ben variada i ampla, com es pot supondre al tractar-se d’un centre vacacional de primer ordre, vinculat directament amb l’estació d’esquí de Grandvalira. Nogensmenys ens centrarem en el seu propi nucli i voltants, esmentant la mitja dotzena que ens resulta més recomanable, entre els que coneixem:

• L’Era del Rosell. Situada a l’entorn de Meritxell, a poc més de 3 quilòmetres del centre de Canillo. Probablement siga la millor borda dels voltants, amb uns suculents plats que combinen la gastronomia local amb algun tic de la propera influència francesa.
• Hotel L’Ermita B & B. Hotel de caràcter muntanyenc, ben atès i molt acollidor. -Fins i tot massa!- Com el d’abans, també es troba a l’indret de Meritxell. -Llàstima que hagen fet desapareixer el restaurant! Encara que sempre ens quedarà la borda veïna...-
• Hotel Obaga Blanca. Tot i tampoc no disposar de restaurant -sols dona esmorzars-, és una bona opció pels qui cerqueu unes instal·lacions espaioses, còmodes i actuals, encara que li se tira a faltar l'ambient hoteler. Es troba junt al nucli de Prats, amb vistes excel·lents sobre el poble de Canillo, des del que es pot anar-hi a peu, sense massa esforç. Compta amb servei propi de trànsfert al telecabina de Grandvalira.
• Blòt. Cerveseria d’ambient distés i cuina sense complicacions, però ben executada i presentada. Ben apetible per a tothom. Es troba situada al bell mig de Canillo, en el semi-soterrani d’un dels edificis del casc històric, gens exempt d'autenticitat.
• Hotel Bonavida. Un clàssic a Canillo. Situat entre l’accés al telecabina i la carretera, es tracta d’un hotel familiar amb bon ambient. I servei i qualitat correctes, però tampoc sense res que calga destacar especialment. Roman igual que des dels més de 25 anys que fa que el coneixem. I certament, pensant-ho bé tampoc no sabria dir si això és bo o dolent...   
• Ski Plaza & Wellness. Situat a la carretera, front al Palau de Gel. Com l’anterior, també és un hotel amb vocació familiar, però aquest amb un caràcter més pretensiós i artificial. Això sí! És el preferit per la caguera capitalera...