Carabibas. Tast de vins acabats i a mig fer

La primera sessió d’enguany del Panell Verema d’Alacant tingué en un format un pèl diferent al que sòl ser habitual; fou un tast menys tècnic i més hedonista, però com sempre: ben enriquidor. L’esdeveniment tingué com a convidats d’excepció als “Fernandos” (Sirvent i Coca), representants del celler Bodegas Sierra de Cabreras. Ambdós ens guiaren per un tast ben complet dels seus vins, on a més a més de les últimes anyades de les tres referències del celler, coneguérem també i poguérem comparar-los amb diferents estadis de vins futurs, encara sense acabar. Sorpresa final inclosa!

Mig en broma mig en serio ens contaren que una pujada de testosterona de 4 amics, d’aqueixes que prenen forma de repte, donà origen al celler allà pel 2009. I així de simple i directe, sense massa poesia, es fundà Bodegas Sierra de Cabreras, deixant brollar una passió gran i compartida pel vi, amb la voluntat ferma de curar cada detall de la seua elaboració. Prompte reberen alguns reconeixements i una bona dosi de notorietat, tot i que continuen encara una dècada després amb una producció ben discreta que no passa de les 10.000 ampolles.

El celler i els paratges on es troben les vinyes està al voltant de la llacuna de Salinas, entre les Serres de Salinas y Cabreras (d’on pren el nom), a uns 550 metres d'altitud i a la comarca de l’Alt Vinalopó. Aquestes circumstàncies d’emplaçament singulars -on s’aprofita el microclima de la zona i la seua naturalesa edafològica- els feu fixar-se inicialment molt més en el terroir que no pas en les varietats en sí -de fet el mot Carabibas també és un topònim d’allà-. I així, atorgaren un protagonisme gran a les seues favorites, les bordeleses Cabernet Sauvignon i Merlot. Una dècada més tard aquest principi ha anat replantejant-se i la Monestrell ja és la que encapçala les referències que treballen en l’actualitat. Tanmateix s’ha volgut mantenir la presència francesa, més que res per no trencar del tot amb els inicis tan fructífers ja comentats. De fet, han abandonat per complet la CS però mantenen la Merlot, per tractar-se d’una varietat primerenca i immediata. Que consideren molt agraïda en aquesta zona i un complement ideal per la Monestrell. El roure que fan servir també és francés.

I açò és el que ens dugueren per tastar:

• Monestrell 2021. Començàrem per un dels encara sense acabar. Un monestrell d’última anyada, amb les fermentacions (alcohòlica i malo-làctica) fetes. Però a punt d’entrar en bóta, on passarà 12 mesos fins ser destinat a les properes anyades de La Vinya del Carpintero i VS. Ens mostrà aromes florals i fruitals, però encara indòmits.
• Merlot 2021. Com l’anterior, un vi acabat de fermentar, encara salvatge i amb molt de treball per davant, tot i que més que l’anterior, mostrava l’agradable immediatesa ja comentada. I aromes, sobretot minerals (pols, talc,...). Una vegada fora de bóta formarà part de VS.
• Carabibas. La Viña del Carpintero 2019. Última anyada d’aquest mono varietal de Monestrell, amb 12 mesos de bóta i almenys 6 en ampolla, abans de sortir a la venda. Aromes herbats de muntanya mediterrània, fresc. Molt franc, amb matisos que ens mostren clarament que estem davant de la varietat origen del fondellol, fins i tot amb  aqueixa tonalitat lleugerament oxidativa.  Una meravella acabada de néixer, que sens dubte anirà a més...
  
• Carabibas. Vendimia Seleccionada (VS) 2019. Cupatge de Merlot, Monestrell i Cabernet Sauvignon, amb 12 mesos d’estada en bóta i 6 en ampolla. Color granat i aromes licorosos i de fruita negra (com de cirera en licor). La poca intervenció fa que es marque molt cada anyada, però tot i això: tenir l’oportunitat de tastar separadament les varietats integrants ens va oferir una perspectiva distinta i molt interessant del conjunt.
• Monestrell 2019. Com que no fan servir bombes de pressió per remuntar ni extraure, els culs bóta amb el seu conseqüent excés de sòlids els refan per continuar una temporadeta més bóta. I aquesta raresa és just això, després de passar 21 mesos en roure. Està encara per afinar, però personalment em va semblar sensacional.
• Merlot 2019. El mateix d’abans, però d’aquesta altra varietat, acabat de traure de bóta, després de 22 mesos. Enllestit ja per engalzar i arrodonir. Junt al d’abans i com ja havem referit: una perspectiva magnífica poder conèixer separadament els dos integrants del que ens venia tot seguit.
• Carabibas. 640 Noches 2015. Fent comptes, 640 nits corresponen a la temporada que han passat en bóta els dos precedents. I això mateix és aquest vi, el seu cupatge amb una no menys generosa estada en ampolla. Ací, la part majoritària encara és Cabernet Sauvignon, seguida de merlot i u encara minoritari monestrell. Òbviament, del color ja més evolucionat, dens, amb bona llàgrima. Fruita madura, herbes de muntanya i notes especiades (curri). També ben dens en boca, quasi mastegable. I amb tannicitat viva.
• Especial 2014. L’ultima mostra tastada, també fora de mercat, correspon al conjunt que els va donar la idea de començar a fer el vi que acabem de descriure. Una barreja de fons de bóta oblidats que s’han anat reunint any rere any des de 2014. Potència aromàtica i sabor en tots els sentits!

No volem acabar sense mostrar un agraïment gran als nostres amfitrions! I la promesa de seguir-los a partir d’ara en el que vagen fent...

Aquest mateix text s'ha publicat a: https://www.verema.com/foros/foro-vino/temas/1573508-panelveremaalicante-carabibas-vins-acabats-i-mig-fer