Tast de 25/10/2013. Vins de Castilla y León.

L'any 2000 un grup de grans cellers de Castilla y León van sol·licitar, i aconseguiren, la creació de la menció 'Vino de la Tierra de Castilla y León'. Els seus motius es centraven en la necessitat de canalitzar una gran part del vi elaborat en aquestes terres i aprovisionar-se de raïm castellà, garantint-se l'estabilitat de preus i la qualitat. Des d'un punt de vista més formal, aquesta nova indicació geogràfica naixia per emparar i promocionar aquells vins que, no pertanyent a cap de les DDOO ja existents allà, tenen 'unes condicions de qualitat destacables que es considera que han de ser identificades geogràficament'. Així, d'una banda s'afavoreix al consumidor que té més informació al conèixer l'origen i característiques d'aquests vins, i per altra es concedeix aquesta indicació genèrica als vins de taula de 317 localitats de llarga tradició vitivinícola, on hi participen també cellers que havent pogut estar dins d'una de les DO, opten per acollir-se a un organisme de normativa menys estricta, com a manera de treballar amb més llibertat. Açò fa que, per a bé o per a mal, aquest siga un paraigües ben gran on l'heterogeneitat es fa notar. El tast que comentem ací fou un vertader passeig per les ben extenses terres castellanes i les seues varietats: De Zamora a Burgos, per passar després per Salamanca, fer doble parada a Valladolid i acabar a León. I el punt de connexió entre ells fou l'Ull de llebre, en quasi tots els casos.

Els vins que tastàrem, amb els comentaris que originaren, foren els següents:

• Sayago (830) 2010. Dehesa de Cadozos. Tinta Fina* (85%) i Pinot Noir (15%) criat en roure francès durant 13 mesos. Color cirera, un poc tèrbol amb capa alta i bona llàgrima. Aromes balsàmics i de fruita roja (maduixa, frambèsia), destacant la canyella en el retro-nassal i l'evolució a fusta de llàpis. Explossiu en boca, amb una estructura ben punxenca i de tanins picants. Millora evolutiva a la segona passada.
• Ermita del Conde 2009. Tempranillo* 100% de vinyes centenàries amb criança de 12 mesos en bóta de roure (80% francès i 20% americà). Color granat de capa mitjana. Aromes de fruita negra ben madura (compota) i garrofa. Bona evolució amb aparició de notes làctiques, d'ebenisteria, pa torrat, espècies i balsàmics. En boca: sostés i amb tanins aspres però saborós. De persistència mitjana.
• 575 Uvas 2009. Viñas del Cámbrico. D.O.P. Sierra de Salamanca. Tempranillo* (58%), Rufete (35%) i Garnacha (7%) envellit 18 mesos en roure francès. Aspecte aterbolat, color robí de capa baixa. Destacaren el aromes de pols i terra que en alleugerir-se deixaren pas als de caramel àcid de maduixa. Bon pas per boca: concentrat, amb harmonia equilibrada de tanins suaus i saborós. Dolcesa final.
• Barcolobo 2009. Finca La Rinconada. Tempranillo* (75%), Syrah (20%) y Cabernet Sauvignon (5%) criat 12 mesos en roure francès. Color entre cirera i granat, amb capa mitjana. Destacaven els aromes fruitats de compota i caramel, especiats (anou moscada i pebre blanc) i de càmfora. Caràcter variat en boca però estret de volum. De persistència mitjana i amb sensació àcida final.
• Abadía Retuerta Selección Especial 2009. Cupatge de Tempranillo* (75%), Syrah(15%) i Cabernet Sauvignon(10%) envellit entre 16 i 22 mesos. Picota de capa alta amb bona intensitat de color. Gran complexitat aromàtica on hi trobàrem tocs florals de violeta i també de confitura, minerals i notes fumades. En evolució encara s'enrequí més, mostrant-ne làctiques de xocolate i tofee, i especiades (anou moscada i regalèssia). Equilibrat, ample, de tanins sedosos i molt saborós. De duració en boca llarga. Sens dubte, el que més agradà; I també el de millor relació qualitat/preu.
• Tridente Prieto Picudo 2011. Bodegas Tritón. 100% Prieto Picudo amb criança de 15 mesos. Color cirera picota amb vora grana i capa alta. Aromàtic, amb protagonisme de notes balsàmiques que evolucionàren a cacau, cedre (caixa d'Havans), cacau i torrefactes. De caràcter complex i estructura concentrada, amb tanins madurs i saborosos. Llarg, amb sensació agre-dolça final.

Com sempre, l'àpat acabà amb un sopar; on aquesta vegada el plat principal fou una hamburguesa de vedella i porc ibèric. Durant l'àpat s'encetaren dues ampolles més d'altres vins del mateix origen: Entresuelos i Llanos de Cumal.

* Per referir-nos a la varietat Ull de llebre hem emprat la designació que fa servir l'elaborador.