Vinoble 2026: Tornar-hi per a confirmar-ho

Hi ha llocs on tornes buscant novetats, i d'altres on simplement per  comprovar si el record que en tenies era real, o si la memòria t'havia exagerat la jugada. Amb Vinoble em passa un poc això segon. Fa quatre anys em va parèixer una de les cites més autèntiques del panorama vitivinícola actual: vins increïbles, sí, però sobretot una ciutat que respira vi per cada cantó i un Alcázar que transforma una simple fira de professionals en una gran festa de gala.

Ara, després de xafar de nou Jerez, la pregunta era obligatòria: manté Vinoble eixe equilibri tan exclusiu entre història, rigor i pur plaer? La resposta és un sí rotund. He trobat canvis, noves tendències i algunes ampolles que demanen una menció especial: les col·leccions de Valdespino, o Manuel Aragón serien un bon exemple.

Però fent una repassada més extensiva, també vull esmentar els VOS de Wellington, els Fondillols de MGW -què tot no és Jerez-, els dolços que de Dominio del Bendito (a Toro), els VORS de Harveys, els de Piñero, les Manzanilla de Solera, els amontillado, palo cortado i olorosos d’Emilio Hidalgo la col·lecció de Serdio, o les bambolles i ranci de Gramona, que també hi estaven, per deixar-nos un bon final. Tanmateix, el millor de Vinoble continua sent el que passa fora de la copa. És la llum i recinte de l'Alcázar, les converses improvisades amb els elaboradors i l'ambient d'una ciutat que, a més, enguany es nota orgullosa de la seua capitalitat gastronòmica.

En un moment en què quasi totes les fires del vi comencen a assemblar-se massa, Vinoble va a la seua. Potser perquè parla de vins que demanen paciència. O perquè t'obliga, vulgues o no, a abaixar el ritme. Al cap i a la fi, és l'única manera d'entendre els generosos i d'entendre Jerez. De fet, les portes de l'Alcázar tanquen —amb un horari bastant peculiar per a ser una fira professional—, però la immersió no s'acaba ací. Ans al contrari, quan tanca la fira, el vi es trasllada als tabancos, carrers i places, on regna un ambien excel·lent. On es serveix vi generós a granel, al voltant d'una ració d’ensaladilla, o de formatge payoyo, d’unes gildes, d’una tapa de chicharrones, una tortilla de camarones o unas papas aliñás. Ben envoltats de bótes, de vegades penses que bona part de l'esperit de Vinoble s'entén molt millor fóra del recinte que dins.

Després de tantes hores de tast tècnic, feia falta tornar al carrer. Jerez t'exigeix eixe canvi de xip: cal buscar un racó en una taverna, escoltar la gent de la ciutat (que sempre té una eixida enginyosa i, amb simpatia natural) i deixar que els vins tornen a aparéixer allà on realment prenen sentit: en el dia a dia de la gent, entre carrerons històrics i alguna descoberta gastronòmica de les que no t'esperes.

Hi tornarem, novament! Segur...