dissabte, 29 de gener del 2022

Carabibas. Tast de vins acabats i a mig fer

La primera sessió d’enguany del Panell Verema d’Alacant tingué en un format un pèl diferent al que sòl ser habitual; fou un tast menys tècnic i més hedonista, però com sempre: ben enriquidor. L’esdeveniment tingué com a convidats d’excepció als “Fernandos” (Sirvent i Coca), representants del celler Bodegas Sierra de Cabreras. Ambdós ens guiaren per un tast ben complet dels seus vins, on a més a més de les últimes anyades de les tres referències del celler, coneguérem també i poguérem comparar-los amb diferents estadis de vins futurs, encara sense acabar. Sorpresa final inclosa!

Mig en broma mig en serio ens contaren que una pujada de testosterona de 4 amics, d’aqueixes que prenen forma de repte, donà origen al celler allà pel 2009. I així de simple i directe, sense massa poesia, es fundà Bodegas Sierra de Cabreras, deixant brollar una passió gran i compartida pel vi, amb la voluntat ferma de curar cada detall de la seua elaboració. Prompte reberen alguns reconeixements i una bona dosi de notorietat, tot i que continuen encara una dècada després amb una producció ben discreta que no passa de les 10.000 ampolles.

El celler i els paratges on es troben les vinyes està al voltant de la llacuna de Salinas, entre les Serres de Salinas y Cabreras (d’on pren el nom), a uns 550 metres d'altitud i a la comarca de l’Alt Vinalopó. Aquestes circumstàncies d’emplaçament singulars -on s’aprofita el microclima de la zona i la seua naturalesa edafològica- els feu fixar-se inicialment molt més en el terroir que no pas en les varietats en sí -de fet el mot Carabibas també és un topònim d’allà-. I així, atorgaren un protagonisme gran a les seues favorites, les bordeleses Cabernet Sauvignon i Merlot. Una dècada més tard aquest principi ha anat replantejant-se i la Monestrell ja és la que encapçala les referències que treballen en l’actualitat. Tanmateix s’ha volgut mantenir la presència francesa, més que res per no trencar del tot amb els inicis tan fructífers ja comentats. De fet, han abandonat per complet la CS però mantenen la Merlot, per tractar-se d’una varietat primerenca i immediata. Que consideren molt agraïda en aquesta zona i un complement ideal per la Monestrell. El roure que fan servir també és francés.

I açò és el que ens dugueren per tastar:

divendres, 21 de gener del 2022

#PanelVeremaAlicante. Sessió de tast de 18/12/2021.

Recordeu que podeu llegir aquestes mateixes ressenyes, però enriquides amb més opinions, a verema.com\usuarios\vicent-torres



JUAN GIL BLANCO 2020. Bodegas Juan Gil. DO Jumilla

Tot i el seu caràcter centenari, és en les darreres dues dècades quan Juan Gil ha experimentat el creixement exponencial que l’ha convertit en el gegant que ara és. I deu ser per això, que tot i estar en terra de negres –i més en concret, al regne de la monestrell-, s’han volgut atrevir amb un moscatell sec. I ací està! Amb un caràcter més continental, molt menys mediterrani dels que solem trobar-nos.

Vi blanc sec de color groc daurat, clar. Aromes afruitades (fruita tropical, bresquilles,...) i dolces. I també florals (tarongina), sobre fons cítric. Entrada seca en boca, potent, envolupant i saborosa. Acidesa cridanera i final salí, lleugerament amargós (ametlles amargues).

TERRAS DO CIGARRÓN GODELLO 2020. Bodegas Terras do Cigarrón. DO Monterrei

Amb un origen cooperatiu de menys d’un parell de dècades, i la varietat godello com a protagonista, Terras do Cigarrón és un celler de la DOP Monterrei integrat ara al grup Martín Códax. En aquest cas, el nom de cigarrón no es refereix a cap insecte, sinó al vestit característic del entroido de Verín, amb aqueixa màscara de fusta tan arcaica i enigmàtica.

I així, es tracta d’un vi blanc de color groc palla, lluent i net. Aromes d’intensitat feble, de pinyol de fruita i fruits secs. A més a més de cítrics (llima) i notes iodades. D’acidesa viva en boca, però ben complementada per la càrrega alcohòlica. Ample i amb pes.

BARCOLOBO VERDEJO 2020. Barcolobo. VT Castilla y León

diumenge, 16 de gener del 2022

Maduresa. 20 anys d'una Etiqueta

No crec que ningú qüestione el poder d'una etiqueta en qualsevol decisió de compra d’un producte. Però de vegades n’hi ha que aconsegueixen arribar més enllà, esdevenint vertaders símbols. I així, entre les avinenteses de l’any que acabem d’estrenar està la del 20é aniversari de la creació de la que sens dubte és l’etiqueta més icònica dels vins valencians. Parlarem, per tant, d’ella, del seu creador, del celler i per suposat: del vi que representa!

I quina millor manera de començar que transcrivint les paraules que li dedica el propi autor?: “És rectangular, blanca, amb 21 forats de vi en formació de singlot. El celler, el nom i les quatre xifres de l'anyada. Respon a un moment clau en la història recent del vi, quan a finals dels 90 una nova generació d'enòlegs i joves viticultors lluiten per fer-se un lloc al mercat, els seus projectes vénen carregats de sinceritat, processos naturals, varietats autòctones, expressió del sòl i respecte per la terra. Abandonant els beuratges vells, els títols nobiliaris, els casalots i castells, la cal·ligrafia medieval i les vores enrotllades de pergamí. Maduresa forma part fonamental d'aquest crit imparable que va transformar la manera d'entendre i fer vi a aquesta vora de la Mediterrània als inicis del segle XXI. El seu gràfic pretén posar imatge a aquesta nova realitat sincera, potent, sense artificis, amb l'orgull de ser filla de l'esforç i el respecte per la terra i la cultura. I és senzilla! La senzillesa existeix en la veritat, i a la veritat s'arriba a través del coneixement del precedent i de la sinceritat projectual. Acaçant constantment la síntesi, buscant aquell grafisme que recull l'essència de l'encàrrec, que és capaç de reclamar atenció i fixar-se en la memòria del receptor. És qüestió d'estalvi energètic, ningú no disposa de temps per aprendre, ha d'aprendre'l i retenir-lo en fraccions de segon, per tant, a menor complexitat, més velocitat.” -Amen!- Res més que afegir-hi...

Certament, aquesta darrera frase ben bé pot reflectir tota l’obra de Dani Nebot. És un especialista en dibuix publicitari, autor d’imatges corporatives que fan servir un llenguatge visual clar i efectiu, amb simplicitat de formes i síntesi lineal grans. Amb un enorme prestigi internacional ja a l’esquena. I nombrosos premis a la seua tasca, com el Nacional Espanyol de Disseny (1995), entre molts altres. En el camp institucional, formà part de l’equip que creà el logotip de la Generalitat Valenciana i també la seua renovació recent. Darrerament ha estat responsable del disseny dels distintius dels punts de vacunació COVID i també del logotip de l’any fuster –cagada del lema, inclosa, tot siga dit-. En el camp del vi, a més de quasi totes les referències de Celler del Roure, ha dissenyat també etiquetes per a Javi Revert, La Comarcal, Casaloalto, Luís Corví Coloma, Vinos de Terruños, la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià i Bodega Valdelosfrailes.

Pel que fa al celler, ja els dedicàrem un post en el seu moment i per no allargar-nos més, sols direm que duen més de dues dècades d’èxits, com a capdavanters i inspiradors de tendències en el panorama enològic valencià. Són, per tant, una referència vitivinícola ben consolidada que ha dut des del seu inici, i encara continua, una evolució constant sempre a l’alça.

I arribem al vi, reproduint primerament les paraules que li dediquen al propi celler: “Maduresa naix l’any 2000 per a ser el gran vi clàssic, el de guarda, el repte més alt. S’elabora amb el millor raïm de les millors parcel·les i és el major dels dos negres clàssics. Igual que Les Alcusses, Maduresa es cria en bótes de roure francès, però sempre amb més de quasi tot: dies de maceració, mesos de criança, estructura, maduresa, concentració, complexitat, contundència, longitud, longevitat,... En els últims anys hem volgut introduir certs canvis en els paràmetres de la seua elaboració, dirigits a controlar millor la seua potència i a buscar més fluïdesa, frescor i elegància.” –Certs canvis? I vaja si ha canviat!- En realitat, res del coupatge s’ha mantés: L’última collita, la de 2019 està composada per 80% de Monestrell i 20% de Carinyena. -Sabeu quin és el cupatge de la 2009, que vàrem encetar per il·lustrar aquest post i que comentarem a continuació?- 35% de Mandó, 20% de Garnatxa Tintorera, 15% de Syrah, 15% de Petit Verdot, 10% de Cabernet Sauvignon i 5% de Monestrell.

L’ampolla l’havíem comprada en origen, a una visita feta en abril de 2015 ja referida i tot i tenir una mica de floridura fora del tap, aquest estava en perfectes condicions. -Dóna gust obrir-ne així!- 13 anys després romania impecable. En quant al vi, encara es manté també molt viu amb un color entre picota i granat, sense a penes notar-se l’evolució en la vora. Llàgrima densa de caiguda lenta i fina que tinta la copa. Dins: aromes de fruita entre roja i negra, minerals (com de pols o terra eixuta), florals (violeta) i balsàmics (llorer). Tot i això, per darrere aguaita un ventall molt més complex, on destaquem notes làctiques i especiades (regalèssia). En boca, entra suau però amb amplitud, mostrant uns tanins ben polits. Golós i dens, amb retro-nasal on tornen les notes minerals, ara de tinta xinesa. Carnós i persistent. Un gaudi vertader! En un moment òptim, però amb bona guarda encara, per si algú en té i decideix esperar una mica més...

Sens dubte, és mereix l’etiqueta que du!

dimarts, 4 de gener del 2022

#PanelVeremaAlicante. Sessió de tast d'11/12/2021.

Aprofitant la participació que havem encetat amb el panell Verema d'Alacant, tornem a engegar el bloc, de moment compartint les ressenyes del vins que anem tastant allà. Tingueu en compte que també les podeu trobar ací !

CIRCE 2020. Bodegas Avelino Vegas. DO Rueda. 

A la mitologia grega, Circe va ser famosa pel seu paper a la llegenda de Jason i els Argonautes, i també a L'Odissea, d'Homer. Era una fetillera de l'illa d'Eea, que transformava en animal a qui la ofenia. Per la seua banda i prenent la part bona de la màgia, Avelino Vegas utilitza aquest nom per al seu blanc, de la part segoviana de Rueda. D’estil clàssic, molt en la línia que caracteritza aquesta DOP.

Vi blanc de color clar, lleugerament daurat i lluent. Molt fragant, al nas trobem un primer pla d'aromes de fruita blanca i tropical, que dóna pas a un fons més subtil de flors blanques. Fresc. En boca, resulta lleugerament punxenc en atac, encara que saborós i envolupant. Molt franc, reproduint en via retro nasal els mateixos matisos olfactius. De persistència notable, la seua acidesa ben equilibrada ofereix una sensació final molt agradable.

STA GIRÓ ROS 2020. Bodegas Santa Catarina. VT Mallorca.

Després del canvi generacional i d’un gir radical en la seua filosofia, Santa Catarina ha renascut de les seves cendres, com l'au Fènix. I així, a més de millorar la finca s'han substituït gairebé totes les varietats franceses per locals, cosa que d'altra banda ja sembla una tendència cada vegada més estesa al sector. Quelcom, des del nostre punt de vista, molt interessant i afavoridor...

dilluns, 27 de desembre del 2021

TASTS ENDARRERITS (i III) Des d'octubre de 2016 a maig de 2017

Recull dels tasts que se'ns van quedar pendents de ressenyar. Els posteriors els podeu trobar a Instagram: @vicent_torres_


Tast #65. 28 d’octubre de 2016. Viñedos Culturales. Fusión y los 5 Elementos

-          Elemento Madera 2009

-          Elemento Fuego 2009

-          Elemento Tierra 2009

-          Elemento Metal 2009

-          Elemento Agua 2009

-          Fusión 2009


Tast #66. 25 de novembre de 2016.  Pago Aylés

-          A 2014

-          y 2013

dijous, 31 d’agost del 2017

TAST DE 24/9/2016. Singularitats vitivinícoles de les comarques d’Alacant

Iniciàvem la vuitena temporada amb un tast de proximitat, on fou protagonista la nostra comarca i altres de més al Sud. Adjuntem el text que el presentà i unes quantes imatges del propi tast i l'àpat posterior.

1. Vins de La Mata.
La llacuna de la Mata, a la vora de l’actual parc natural de les Salines ha estat un lloc on des de sempre ha existit un vi de característiques ben espacials i diferenciades, com podem imaginar que correspon a un terroir tan singular. Rafa Bernabé, amb el seu projecte Viñedos Culturales, s’ha interessat també per la zona i allà fa, entre altres, els 2 monovarietals que obriren la sessió: "La Viña de Simón 2010", de Messeguera, que tradicionalment ha estat el vi més característic de la Mata i "El Carro 2014", de Moscatell, la varietat més conreada (70% de la producció total), tot i que per a usos diversos. La intenció era conèixer ambdós i poder comparar també aquest segon amb els de més al Nord que vindrien després.
Segons el propi elaborador: "En el Parque Natural de La Mata, en terreno protegido, se encuentran los diferentes pagos, todos de suelo fundamentalmente arenoso, donde cultivamos las uvas que formarán nuestros vinos blancos. A nivel del mar, un microclima muy especial confiere a los viñedos de La Mata un carácter fresco difícilmente imaginable en una localización geográfica tan cálida."

2. Moscatell de la Marina.
L'origen de la vinya a la Marina Alta està dins de les llegendes i faules que envolten les arrels històriques dels vins, com en moltes altres zones. Probablement els ibers ja conreaven la vinya, que existiria de forma silvestre, però potser van ser els fenicis, a la primera meitat del I Mil·lenni abans de la nostra era, els qui la van introduir de manera extensiva i per a producció de vi. De fet, a la nostra comarca hi ha el lloc per a producció de vi més antic documentat a la península ibèrica “L’Alt de Benimaquia” S.VII-VI a.n.e, un dels cups més antics d'Europa. Els romans és ben sabut que van ser grans cultivadors d'aquest fruit. Les restes arqueològiques de la comarca, confirmen la presència de grans "Villae", destinades a l'agricultura de la vinya i restes de fàbriques d'àmfores –la de l’Almadrava és la més coneguda- per a l’exportació de vins.
Pel tast, tinguérem: Moraig 2015, de Biomoscatell; Les Freses de Jesús Pobre 2015, d'Euromontgó; Gra d'Or 2015 de Bodegas Parcent; Casta Diva 2015, de Gutiérrez de la Vega i Nimi 2013, de Joan de la Casa. Acompanyaren després l'Àpat: Nimi 2012, Monte Diva 2014 i Nimi Tossal 2012.
Tot i aqueixos antecedents tan importants, a la Marina Alta fou ben diferent l'evolució històrica posterior i el raïm fou emprat de forma molt majoritària per a elaboració de panses, especialment a la segona meitat del S.XIX.