Tast de 30/01/2015. Les OAC (Appellation d'Origine Contrôlée) franceses, la Val de Loire i alguns dels seus vins (1/3)

Ja superada la cinquantena de sessions de tast, 51 més en concret, la primera de 2015 estigué dedicada als vins de la Vall de Loire. I amb això ens endinsàvem a conèixer aquests vins francesos, però molt probablement no tindria massa sentit voler entrar-hi sense haver aprés abans alguna cosa sobre el mode de classificar-los que hi ha allà, i es precisament a això al que dedicàrem la primera part de la xerrada prèvia al tast. Adoptant ací la mateixa estructura, també ho comentarem amb aquesta primera part, de les tres previstes.
Començàrem parlant de l'OAC (Denominació d'Origen Controlada), un concepte desenvolupat a partir de 1935 pels viticultors francesos inicialment en la idea d'associar un àrea de terreny amb una o diverses varietats de raïm i els coneixements específics pel seu conreu i elaboració, una combinació original que és la que dóna als vins unes característiques que no es poden reproduir en altres llocs.
Actualment, i pel que fa a les directives europees, sols es distingeixen dos tipus generals de vins:

• Els vins de taula: vins conformes a les lleis, i jutjats aptes per al consum.
• Els VQPRD: Vins de Qualitat Produïts en una Regió Delimitada.

Tot i açò, combinant-ho amb la classificació històrica francesa de zones molt ben delimitades i identificades pel conreu per una banda, i l'administració territorial per l'altra, que actualment divideix la república en: 27 regions, 101 departaments i 36.681 comunes (o municipis), fa que la classificació del vins francesos quede així:

La Perla de Jávea. Xàbia

Situat on probablement hi ha una de les millors vistes que ofereix la platja de l'Arenal de Xàbia, es troba un restaurant que junt al nom mostra amb orgull la seua data de fundació, 1984. És per tant un dels que ja han passat els trenta dintre del panorama xabienc, amb un exitós relleu generacional pel mig, la qual cosa ja és tot un mèrit en una plaça tan moguda com aquesta... Així doncs, avui parlem de La Perla de Jávea!
Tot i la seua veterania, hem de reconèixer que era la primera vegada que hi estàvem (potser el seu nom no ens resultava massa atractiu, ni tampoc en teníem cap referència) però sempre hi ha una primera vegada, i així fou la nostra, una experiència que considerem que val la pena compartir: entrarem,  trobant-nos de seguida un local elegant i atractiu, ben atés i còmode. Una vegada asseguts, en veure la carta tiràrem a faltar algun tipus de menú degustació però al cap i a la fi tampoc estàvem davant d'un restaurant gastronòmic de cuina creativa. I així fou com ho anàrem comprovant, es tracta més bé d'una cuina sense atreviments però amb una aposta essencial pel producte, el bon producte i amb un excel·lent tractament. Sense més artificis ni atreviments que una acurada presentació de cada plat.
Com a primera opció, tinguérem 'gambusí de Xàbia arrebossat', 'sepionets a la planxa' i 'polp a la brasa amb creïlla i salsa romescu'. Sabem que no són coses complicades i que podem trobar-les enlloc, però no tots són capaços de servir junts tres plats de '10' i ací així ho feren; el fregit del gambusí, el sabor dels sepionets i la textura del polp... -Hi ha coses que no es poden descriure amb paraules!- Per posar un 'però', sols dir que potser la romescu no siga la millor combinació pel polp, però al cap i a la fi tampoc li feia més falta, i la funció estètica resultava perfecta.
Com que era mig dia, de plat principal tocava arròs... L'opció triada fou el 'melós de sèpia, gambes i alls tendres'; perfecte el punt de l'arròs i l'aguant posterior d'aquest -Segur que era 'Bomba' de Pego!- El sabor per contra, tot i que era intens i bo, pecava d'una mica de mancança de connexió entre el brou i la resta dels ingredients. Tot i això, amb un poc de repòs anà millorant i malgrat aqueix xicotet detall, superà l'aprovat, de bon tros.
La carta de postres es curta i amb poques, o cap sorpresa, per la qual cosa ens adreçarem directes a la ben coneguda 'Tatin tèbia amb gelat de vainilla' i una vegada més tornàrem a quedar bocabadats; -Brutal!- No cal res més quan una cosa està tan ben feta... L'acompanyant de l'àpat fou el Cava Reserva Brut Nature de Josep Maris Ferret Guasch -Fantàstic també!-
En definitiva, podem dir que fou un dinar que fregà de prop la perfecció; malauradament sense sorpreses però també sense l'aparició d'artificis i estrafalories innecessaries. Probablement alguna aposta una mica més arriscada podria ajudar a fer més atractiva la seua aposta gastronòmica, o també podria acabar estropejant-la... -Qui lo sait?- En qualsevol cas, el seguirem a partir d'ara.
Més avall adjuntem unes fotos que prenguérem durant l'àpat.

VIII Posa vi tasta vi

Aquest darrer dissabte, coincidint amb la festa a Sant Antoni del porquet, s'ha celebrat a Gata de Gorgos la vuitena edició del 'Concurs de tast de vi del terreny de la Marina Alta', un esdeveniment que a hores d'ara ja comença a gaudir de cert renom i tradició en la comarca.
Nosaltres no hi havíem estat mai,...-Però alguna vegada havia d'ésser la primera!- Allà ens varem trobar amb una jornada lúdica-festiva on el públic, com el jurat, té una participació ben activa gaudint també de l'oportunitat de tastar tots els vins presentats al concurs. Tanmateix, l'organització dóna unes fulles ad hoc que faciliten i permeten seguir la tasca de puntuació, amb l'ajut de l'operativa de servei ben preparada per poder-ho fer amb èxit.
L'esdeveniment es desenvolupà durant tot el matí, començant amb un esmorçar popular, tot seguit de les corresponents presentacions, el tast i l'entrega de premis.
Les modalitats d'enguany foren finalment quatre, amb el següent nombre de participants: vi blanc jove, 9; vi amb criança, 6; vi de giró, 7; i vi negre jove, 27.
A continuació adjuntem unes imatges que potser us donaran una millor idea de com va anar l'acte, però abans volem afegir un parell d'opinions al respecte: tot i que és un esdeveniment fonamentalment lúdic i que sens dubte va estar molt ben organitzat, estaria bé millorar les condicions de benestar dels participants durant el moment del tast, amb menys soroll ambiental i amb una mica de millor gestió del temps durant el desenvolupament d'aquest. Començant una mica més prest i estalviant la música en directe (que més bé torba i desconcentra!) per al final, probablement haguérem pogut dedicar un poc més de temps a gaudir de cada vi. I per altra banda, donat que la gent també fa les seues pròpies valoracions: - No estaria bé establir un premi popular?

Des de primera hora, la gent anava arribant a l'ample del carrer Sant Antoni

Ísland (3 de 3)

I amb aquest post tanquem la trilogia islandesa. Potser siga una mica diferent a la resta d'ací per la temàtica tractada, però... -"No sólo de pan vive el hombre"!- El primer fou de generalitats alimenticies, el segon de recomanacions gastronòmiques i el d'avuí, com ja estava anunciat, és un recull fotogràfic amb la cinquantena d'imatges que més ens han agradat d'entre totes les dutes d'allà. 

Tast de 29/11/2014. "D.O. Tierra del Vino de Zamora"

Aprofitem per tancar 2014 amb aquest post dedicat al darrer tast que hem tingut enguany, el de la Denominació d'Origen "Tierra del Vino de Zamora”. Tot i ser un lloc conegut històricament per la seua producció de vitivinícola, es tracta d'una D.O. amb a penes 7 anys d’existència, que està formada per una cinquantena de municipis repartits de Nord a Sud entre les terres de Zamora i Salamanca, junt a la ben coneguda "Via de l'Argent".

El clima d’allà és Continental, l’altitud mitjana de 750 m.s.n.m. i el sòl d’allau fluvial, amb composició de sorra i grava en superfície i argiles més avall. En quant a les varietats admeses són:

Varietat de raïm	PRINCIPAL	AUTORITZADA
BLANC	Malvasia Moscatell de gra menut Verdejo	Albillo Palomino Godello
NEGRE	Tempranillo (Ull de llebre)	Garnatxa Cabernet Sauvignon

En zones vitivinícoles com aquesta, de reglamentació tan incipient, solen ser pocs els cellers de prestigi reconegut on poder trobar vins representatius. Ací “Viñas del Cénit” és qui en sobresurt sobre la resta, i és per això que veureu que protagonitzàren quasi tot el tast. En quant a la varietat, l'organitzador ens els trià tots sols d'Ull de Llebre. 

• Villano 2011. Viñas del Cénit. VT Castilla y León. Monovarietal d'Ull de llebre amb criança de 3 mesos en roure. Lluent, de color picota de capa mitja alta. Molt aromàtic i expresiu en inici. Aromes balsàmics, de fongs, i també d'olives negres i cuir. Evolucionà després a altres més dolços i especiats (tofee, vainilla i regalèssia). Càlid en boca, de tanins potents i saborós. Astringent i amb aspror final.
• Demora 2007. Viñas del Cénit. DO Tierra del Vino de Zamora. Monovarietal d'Ull de llebre amb 12 mesos de pas per bótes franceses. La fase visual ja anunciava el que acabà evidenciant el nas: defectuós. Una llàstima!
• Malandrín 2009. Malandrín Wines. DO Tierra del Vino de Zamora. Monovarietal d'Ull de llebre amb 18 mesos de criança. Color granat de capa alta i llàgrima densa. Aromes de confitura, acompanyades d'altres minerals (mina de llàpis) i làctis (tofee, xocolate). Equilibrat en boca, suau i llarg.
• Venta Mazarrón 2011. Viñas del Cénit. V.T. Castilla y León. Monovarietal d'Ull de llebre amb 8 mesos de pas per fusta. Color granat de capa mitjana, també dens. Aroma balsàmica, de pruna negra i carn. Evoució a tofee. Redó en boca, saborós, glicèric i molt llarg.
• Vía Cénit 2010. Viñas del Cénit. DO Tierra del Vino de Zamora. Monovarietal d'Ull de llebre amb estada en bótes franceses de 12 mesos. Color granat de capa alta. Aromes tímides i retragudes, trobant poc més que vainilla i làctics (més xocolaté i tofee). Excessivament alcohòlic en boca.
• Cénit 2009. Viñas del Cénit. DO Tierra del Vino de Zamora. Monovarietal d'Ull de llebre amb 19 mesos de criança en roure francès. Color cirera de capa alta alta i dens. Aromes molt complexes, destacant les balsàmiques i minerals, carnós. Concentrat d'estructura en boca, equilibrat, ample amb els tanins lleugerament aspres i encara una mica tancats.

Les evidències de similitud entre ells fou notable, com haureu vist. El sopar de després tingué com a protagonista la cua de bou, plat que estigué acompananyat per un altre zamorà, en aquest cas de Toro: Domínio de Valdelacasa.

Dolç d'Art. 'Selección 2013'.

Els que ja dueu temps llegint-nos sabreu de la nostra admiració per la tasca feta per Armando Francés al seu celler, Bodegas Parcent. De fet, són molts els comentaris on els hem esmentat encara que sense dedicar-ne cap a un vi seu en concret. Probablement l'amistat gran que m'uneix a ell em feia sentir incòmode de fer-ho, ja que de cap manera volia notar en això una possible falta d'objectivitat. Però en aqueix sentit, tampoc considerava just que aquest mateix motiu m'impedira fer el que ací si fem amb molts altres vins, i de manera continuada. És per això que avui toca assumir el risc, i una vegada posats a la llum aquests antecedents dir que acabem de tastar un vi de 'Bodegas Parcent' del tot excepcional, el qual sens dubte paga la pena comentar.

Amb el nom que titula aquest 'post', el celler acaba de llançar al mercat un vi nou que ve a completar la ja ben assolida gamma dels dolços: El Moscatell 'Dolç d'Art' i el rosat 'Fruit d'Autor'. A diferència del seu homònim, aquest 'Selección' ha passat una bona temporada en bótes noves de roure d'Allier, i amb això ha aconseguit una integració perfecta de la part alcohòlica que tenen tots els vins de licor, guanyant també amb matisos, textura i elegància. Dolç d'Art 'Selección 2013' és per tant un vi dolç, monovarietal de moscatell, envellit en bótes de roure. A la vista, es presenta lluent, de color groc pàl·lid amb tonalitats lleugerament daurades. D'aromes molt varietals, però sense cap estridència, agradables i intenses: mel de tarongina, figues seques, panses, taronja amarga confitada, cera d'abella,... i més endavant també 'puro cremat' (el caramel típic dels 'porrats'). Golós en boca, complexe, equilibrat, saborós i molt llarg. Amb un final gens empalagós, ben al contrari: agraït i fresc, la qual cosa convida a continuar bevent-ne i gaudint-lo.

En el nostre cas, l'acompanyàrem (després del tast) amb els dolços que tenim com a favorits de Nadal: els pastissets d'ametlla casolans i el torró DO Xixona, aqueix que cada any és més difícil de trobar... (en aquest cas fou Picó 'Alta Selección').

I que passen les hores! Amb bona companyia...  Algú sap d'una proposta millor?