Si al post anterior parlàvem
de vins de finca, el d’avui just estarà referit a un territori on aqueix concepte
està treballat, classificat i perfectament estudiat fins a límits impensables.
I més, des de la nostra perspectiva, on el terrer d’una Denominació d’Origen
són els límits provincials, més de caràcter politicoadministratiu que no pas
geogràfic, climàtic, ni geològic. Parlem de la Borgonya! I per alguna cosa serà que té fama mundial...
Tot ve al fil de la participació
fa uns dies en una jornada dedicada a conéixer els vins i particularitats d’allà.
Organitzada per la “Escuela de catas de Alicante”, la sessió maratoniana i magistral
va estar impartida per Juancho Aseno, conegut divulgador i docent del món del
vi. La jornada començà amb una introducció històrica, que a poc a poc s’anà
acostant a l’actualitat, per passar després a fer una extensa volta per alguns
dels més coneguts climats. Tot acompanyat d’un tast memorable i llarg -matí i vesprada- on
tinguérem 25 referències que tastar tranquilament, les 22 anunciades més 3 bonus track.
 |
|
A la Borgonya, un Climat
designa una parcel·la de vinya, delimitada progressivament i amb precisió per
l'home, i que ha estat reconeguda pel seu nom des de fa segles, sovint des de
l'edat mitjana. Cada clima té unes característiques geològiques, hidromètriques
i d'exposició específiques. La producció de cada Climat es vinifica per
separat, a partir d'una única varietat de raïm, i el vi així elaborat pren el
nom del Climat del qual prové. La personalitat del Climat
s'expressa en el vi, anyada rere anyada, gràcies a l'experiència de l'enòleg.
En cap altre lloc del món l'home ha intentat vincular la producció de vi amb el
seu lloc de producció d'una manera tan precisa i íntima. Val a dir que el
conjunt dels climats de Borgonya són patrimoni de la UNESCO des de
2015.
És per açò anterior que, llevat
de per les varietats amb l'hegemonia respectiva de Pinot Noir i
Chardonnay, no és fàcil entendre Borgonya! A més a més de les dificultats dels
noms pels no francòfons, toca aprendre molta geografia i també història. Penseu
que amb 30.000 Ha. acollides -la meitat de superfície que la suma de les tres
DO valencianes, o la Rioja sencera- podem trobar fins a 84 DO distintes (AOC
allà) ben classificades i organitzades per categories jeràrquiques: 9
regionals, 41 municipals (amb 562 primer cru!) i 34 Grands Crus.
Ací teniu l’enllaç al mapa, per facilitar-vos tafanejar al detall. Per tant, alerta quan
compreu una botella sols perquè llegiu el mot Bourgogne, i penseu que esteu enduent-se un
producte de prestigi a preu de saldo! Segurament serà un vi regional que poc tindrà a veure amb els que han donat fama i prestigi a la zona vitivinícola més cara
del planeta.
Com ja hem apuntat, parlar de
Borgonya és indissoluble a parlar una mica d’història. De la d’Europa, des de
l’època baix-medieval fins a la consolidació dels estats nació com ara els
coneixem. Allà va estar Cluny, la gran abadia benedictina, exemple de vida monàstica i origen de
la vertadera revolució espiritual de l’època. Segons Juancho, ací podem trobar
un doble-eix de frontissa al continent Nord-Sud, Occident-Orient.
La xarrada posà especial atenció
en les diferents etapes i contribucions que han fet de Borgonya el que és ara.
I aquesta frase que reproduïm podria ser un poc el resum d’això: els grans vins
de Bourgogne van estar dissenyats pels monjos (S.X-XIV), elevats a la cort pels
ducs (S.XIV-XV), lloats pels il·lustrats (S.XV-XVIII), estesos pels negociants
(S.XVIII-XX) i encimbellats pels vignerons (S.XX-XXI). Un mil·lenni
durant el qual s’ha aconseguit d’aquesta terra que els distints climats superen
els seus propietaris, constituint així l'essència mateixa del model de
viticultura borgonyona.
Acabem amb les fotos de detall dels
vins tastats acompanyades d'algun comentari breu d’impressions, curiositats i/o
preferències recomanades.
Entrades
