Vinoble 2022. L’excusa perfecta per tornar a Jerez (i II de II)

L’Espai expositiu i les activitats paral·leles

Què seria de Vinoble sense l’Alcázar de Jerez? Ja ho dèiem a la presentació. Resulta innegable que aquest emplaçament li dóna unes característiques especials a la mostra, que alhora dignifica els productes exposats i crea un ambient ben difícil de superar. Una convocatòria que, per altra banda, també respecta i reflexa ben bé l’esperit de vida de la ciutat amfitriona, fent una pausa a migdia per poder dinar tranquilament, i fins i tot fer la migdiada.

Una de les sales de Vinoble, durant la mostra

Gaudint d'una pausa, als jardins de l'Alcázar

En quant a les activitats paral·leles, les places dels tasts programats es varen exhaurir  ben prompte i no hi poguérem participar. Però sí a la sessió del ‘Showcooking’ del patronat de Turisme de Cádiz: “La cocina del chef del Sherry”.

Un esdeveniment on Javier Muñoz, xef  del Restaurant La Carboná, ens oferí 3 plats combinats amb 3 vins de Bodegas Williams & Humbert, presentats aquests per la seua enòloga, Paola Medina.

Javier i Paola amb l'equip, a punt de començar

Tartar de langostinos de Sanlúcar, remolacha y velo de flor.
Amb Fino Zoilo en Rama

Sopa fría de zanahoria aliñá, sardinas en espeto de sarmiento y albariza de aceite.
Amb Colección Añadas Williams & Humbert, Amontillado Añada 2001.

Taco de maíz azul, secreto ibérico Montesierra al Pastor, mahonesa de chipotle adobado.
Amb Palo Cortado Don Zoilo 15 años.

Ampolles del vins servits

Gastronomia local i enoturisme

I què seria de Vinoble sense Jerez? A banda de la seua prolífica mostra de cellers i vins únics en el món, també n'hi ha una gastronomia local que, més enllà de les pròpies exquisideses, reflexa una manera de viure i entendre la vida. Una ciutat animada, amb una multitud de bars, sempre plens, on es serveixen plats senzills i adaptats a unes quantitats que permeten gaudir de la seua gran diversitat en cada àpat. En definitiva: autènticitat i caràcter, rodejats de molt bon ambient. Ací van alguns dels que ens trobàrem i hem considerat més recomanables:

• Les Papas aliñás con melba, l'ensaladilla clásica i la gamba blanca de La Antigua Cruz Blanca, amb aqueixa cervesa que tiren allà, tan fresca.
• El formatge Payoyo de Villaluenga, la tortilla de camarón XL i els boquerones de la Bahía de Cádiz, del Talabar. I amb Entrechuelo, de Miguel Domecq! Per a caure de tos...
• A la Taberna Jerez, la tonyina, al amontillado i al ajillo de la seua participació a la 1ª Semana Gastronómica del Atún, de Jerez.
• Molt bons el Paté al Harveys Pedro Ximénez, el Ceviche de pez limón i els Raviolis de alcachofas, langostinos y jamón ibérico con salsa de puerros al Fino Harveys de la Taperia Fundador, al celler homònim. Però no tant, els seus Chicharrones Ibéricos.
• La hueva aliñá, els huevos de choco, el cazón en adobo, el choco frito i el gallo empanado del Bar El Camioncito.
• Al Bar Juanito, segurament el més conegut d'aquesta relació, tenen fama les carxofes. I també els seus guisats de cullera -que personalment no em van semblar a l'altura-. Ara bé! El que sí està realment bo és el pernil...

Al Tabanco Plateros, a més a més d'una quantitat enorme de vins per copes,
es pot gaudir, entre altres àpats, d'un tastet de vins del 'Marco'
 amb formatges (o chacinas)

En quant a restaurants de mantell de tela, qué també n'hi han, estiguérem a La Carbonà, l'espai singular d'un antic celler reconvertit, on poguerem gaudir del seu "Menú Albariza”, una conjunt de plats d'autor inspirats en el producte autòcton i els vins de Jerez. Ben servits per parelles junt a aquests, aconseguint una succeció de combinacions molt estimulant. Com que ja havíem tingut un aperitiu paregut al taller del matí ací explicat, Javier Muñoz tingué el detall d’implementar algun canvi per a que no repetirem cap plat, d'entre els ja ressenyats al punt d’abans. En aquests enllaços (inici i continuació), podeu veure el reportatge fotogràfic! Fòra de tindre'l que repetir ací...

Finalment, en quant a enoturisme, visitàrem el celler Lustau, on es fa la visita del complexe de cellers, tastant mitja dotzena dels seus vins durant les distintes parades de recorregut. Igualment i per no allargar-nos més, en aquest enllaç podeu veure el reportatge fotogràfic que prenguérem.