dimarts, 4 de gener del 2022

#PanelVeremaAlicante. Sessió de tast d'11/12/2021.

Aprofitant la participació que havem encetat amb el panell Verema d'Alacant, tornem a engegar el bloc, de moment compartint les ressenyes del vins que anem tastant allà. Tingueu en compte que també les podeu trobar ací !

CIRCE 2020. Bodegas Avelino Vegas. DO Rueda. 

A la mitologia grega, Circe va ser famosa pel seu paper a la llegenda de Jason i els Argonautes, i també a L'Odissea, d'Homer. Era una fetillera de l'illa d'Eea, que transformava en animal a qui la ofenia. Per la seua banda i prenent la part bona de la màgia, Avelino Vegas utilitza aquest nom per al seu blanc, de la part segoviana de Rueda. D’estil clàssic, molt en la línia que caracteritza aquesta DOP.

Vi blanc de color clar, lleugerament daurat i lluent. Molt fragant, al nas trobem un primer pla d'aromes de fruita blanca i tropical, que dóna pas a un fons més subtil de flors blanques. Fresc. En boca, resulta lleugerament punxenc en atac, encara que saborós i envolupant. Molt franc, reproduint en via retro nasal els mateixos matisos olfactius. De persistència notable, la seua acidesa ben equilibrada ofereix una sensació final molt agradable.

STA GIRÓ ROS 2020. Bodegas Santa Catarina. VT Mallorca.

Després del canvi generacional i d’un gir radical en la seua filosofia, Santa Catarina ha renascut de les seves cendres, com l'au Fènix. I així, a més de millorar la finca s'han substituït gairebé totes les varietats franceses per locals, cosa que d'altra banda ja sembla una tendència cada vegada més estesa al sector. Quelcom, des del nostre punt de vista, molt interessant i afavoridor...

dilluns, 27 de desembre del 2021

TASTS ENDARRERITS (i III) Des d'octubre de 2016 a maig de 2017

Recull dels tasts que se'ns van quedar pendents de ressenyar. Els posteriors els podeu trobar a Instagram: @vicent_torres_


Tast #65. 28 d’octubre de 2016. Viñedos Culturales. Fusión y los 5 Elementos

-          Elemento Madera 2009

-          Elemento Fuego 2009

-          Elemento Tierra 2009

-          Elemento Metal 2009

-          Elemento Agua 2009

-          Fusión 2009


Tast #66. 25 de novembre de 2016.  Pago Aylés

-          A 2014

-          y 2013

dijous, 31 d’agost del 2017

TAST DE 24/9/2016. Singularitats vitivinícoles de les comarques d’Alacant

Iniciàvem la vuitena temporada amb un tast de proximitat, on fou protagonista la nostra comarca i altres de més al Sud. Adjuntem el text que el presentà i unes quantes imatges del propi tast i l'àpat posterior.

1. Vins de La Mata.
La llacuna de la Mata, a la vora de l’actual parc natural de les Salines ha estat un lloc on des de sempre ha existit un vi de característiques ben espacials i diferenciades, com podem imaginar que correspon a un terroir tan singular. Rafa Bernabé, amb el seu projecte Viñedos Culturales, s’ha interessat també per la zona i allà fa, entre altres, els 2 monovarietals que obriren la sessió: "La Viña de Simón 2010", de Messeguera, que tradicionalment ha estat el vi més característic de la Mata i "El Carro 2014", de Moscatell, la varietat més conreada (70% de la producció total), tot i que per a usos diversos. La intenció era conèixer ambdós i poder comparar també aquest segon amb els de més al Nord que vindrien després.
Segons el propi elaborador: "En el Parque Natural de La Mata, en terreno protegido, se encuentran los diferentes pagos, todos de suelo fundamentalmente arenoso, donde cultivamos las uvas que formarán nuestros vinos blancos. A nivel del mar, un microclima muy especial confiere a los viñedos de La Mata un carácter fresco difícilmente imaginable en una localización geográfica tan cálida."

2. Moscatell de la Marina.
L'origen de la vinya a la Marina Alta està dins de les llegendes i faules que envolten les arrels històriques dels vins, com en moltes altres zones. Probablement els ibers ja conreaven la vinya, que existiria de forma silvestre, però potser van ser els fenicis, a la primera meitat del I Mil·lenni abans de la nostra era, els qui la van introduir de manera extensiva i per a producció de vi. De fet, a la nostra comarca hi ha el lloc per a producció de vi més antic documentat a la península ibèrica “L’Alt de Benimaquia” S.VII-VI a.n.e, un dels cups més antics d'Europa. Els romans és ben sabut que van ser grans cultivadors d'aquest fruit. Les restes arqueològiques de la comarca, confirmen la presència de grans "Villae", destinades a l'agricultura de la vinya i restes de fàbriques d'àmfores –la de l’Almadrava és la més coneguda- per a l’exportació de vins.
Pel tast, tinguérem: Moraig 2015, de Biomoscatell; Les Freses de Jesús Pobre 2015, d'Euromontgó; Gra d'Or 2015 de Bodegas Parcent; Casta Diva 2015, de Gutiérrez de la Vega i Nimi 2013, de Joan de la Casa. Acompanyaren després l'Àpat: Nimi 2012, Monte Diva 2014 i Nimi Tossal 2012.
Tot i aqueixos antecedents tan importants, a la Marina Alta fou ben diferent l'evolució històrica posterior i el raïm fou emprat de forma molt majoritària per a elaboració de panses, especialment a la segona meitat del S.XIX.

diumenge, 22 de gener del 2017

Tasts endarrerits II (de gener a maig de 2016)


Tast #60 de 29/1/2016.
MÉS CANÀRIES! MONOVARIETALS DE LA D.O. YCODEN-DAUTE-ISORA
  • Viñátigo Gual 2012
  • Marmajuelo 2012. Ígnios Orígenes
  • Viñátigo Tintilla 2006
  • Listán Negro 2013. Ígnios Orígenes
  • Vijariego Negro 2013. Ígnios Orígenes
  • Baboso Negro 2013. Ígnios Orígenes

dissabte, 14 de gener del 2017

Tardor gastronòmica


Tres són els esdeveniments recomanables que, una vegada passada la tardor de 2016 -i també part de l'hivern-, em retornen a la memòria i m'animen a escriure sobre ells, recordant algunes impressions que em deixaren i ja fa dies que vaig pensant. Però ja sabeu que en aquesta nova etapa del bloc: no hi ha pressa i les coses arriben quan arriben, si arriben,...

La primera cosa serien els comentaris sobre la visita que férem a 'Gastrónoma' en el seu primer dia d'obertura. En quant a la fira en si mateixa, és la primera vegada que la visitàvem i ens va donar la impressió que tot i que du varies edicions, encara roman en 'rodatge', amb algunes carències organitzatives i uns objectius entre el món professional i el del gran públic sense acabar de definir. Malgrat això, la jornada va ser ben divertida i farcida d'atractius. Com a esdeveniment especialment interessant i interactiu volem esmentar l'espai que allà anomenaren '#pandeverdad'. I com a millors productes tastats, o almenys entre els que ens romanen en la memòria com a excel·lències gustatives, hi ha la sardina fumada de 'República del Mar', les olives i derivats de 'El Señorío de Arahal', els 'coents' de Burriana i el suc de 'Biomoscatell'.

El segon dels esdeveniments ressenyables és la participació que tinguérem en un dels àpats que varen formar part de la darrera edició del programa "Xàbia al plat mariner". La proposta que triàrem enguany fou l'oferida pel restaurant 'Mezquida', un clàssic xabier que encara no coneixíem. Com a part positiva, no podem més que elogiar, sense excepció, casdascun dels plats que arribaren a la taula: la 'bomba', cruixent i amb els sabors ben integrats, l'explosiva i alhora subtil sardina, la crema, el llobarro, el magnífic arròs i la llepolia final ben contrastada que ens serviren de postres. L'experiència va ser molt bona, tant pel que se'ns serví com per la seua excel·lent relació qualitat/preu, i de ben segur que tornarem. Ara bé! Hi ha una cosa que no volem passar per alt i ens sentim obligats a esmentar: tot i el detall del menú anunciat que podeu veure ací mateix, cap dels vins servits fou dels que Chozas Carrascal té considerats com a 'Vi de Finca'. El servei fou generós, amb cava de benvinguda i mistela final, però ens serviren 'Las 2ces', tant en blanc com en negre, els dos vins més bàsics del celler que surten com a D.O. Utiel-Requena, en lloc de com a vi de finca. Una llàstima, aquest incompliment que ens rebaixà les expectatives creades i en certa mesura desmereixqué el gran treball de la cuina ja lloat ací!


El tercer fou també un dinar, en aquest cas de la 'Setmana Gastronòmica de l'arròs a banda' a Dénia. Una oportunitat excepcional de tastar aqueix plat que li ha donat fama mundial a la ciutat i que s'ha maltractat fins el punt de no poder-lo trobar enlloc. L'opció triada fou l'oferida pel restaurant 'Tresmall'. Coneixent els seus arrosos i el seu peixos, sabíem que no podien fallar, i així fou: de 10! Al polp sec (amb pa casolà) i les clotxines d'inici, li seguí l'esperat plat, 'S.M. l'Arròs a Banda': vingueren dues greixeres alhora, la primera duia un arròs no sec del tot, el que se'n diu ara melós, d'un sabor superb. I a l'altra hi havia prou peix i creïlles com per fer un àpat sols d'allà (mero, sípia,...) amb un suquet que convidava a no parar. Si us dic que estàvem a primera línia de la platja d'un dia plujós i que també ens acompanyava una ampolla de Rafael Cambra 2 -quan m'agrada aqueix vi!-, segur que entendreu el desig de repetir l'experiència l'any que vé...

divendres, 18 de novembre del 2016

Tast de 27/11/2015. Josep Lluís Pérez i la revolució vitivinícola del Priorat.


JOSEP LLUÍS PÉREZ VERDÚ
La xarrarda que vaig poder compartir amb Montse i Josep  Lluís
 durant els dies que escrivia aquest text que va acompanyar el tast
 dedicat als seus vins va suposar una gran satisfacció personal
 de la qual no he volgut deixar de publicar aquesta foto de record.
El considerat com a pare de la vinicultura moderna, va néixer a Quatretondeta (El Comtat) a 1936. Després del servei militar i animat per uns amics de Beniarrés, que treballaven al restaurant de l'estació de Zurich, va decidir anar-se’n a Suïssa. Va començar de rentaplats, mentre per les nits aprenia alemany. Però com el seu pare havia estat barber a Alcoi i ell l’havia ajudat en alguna ocasió, no li va costar trobar feina en una perruqueria. Quan va aprendre prou va passar a una mixta a Winterthur i a perfeccionar l'ofici en l'escola de Zurich. Alhora, en quatre anys va aprovar els set cursos de batxillerat i de seguida es va matricular a la Universitat de Ginebra, on el psicòleg Jean Piaget impartia Biologia Humana, una carrera que unia Psicologia, Biologia i Medicina. Pérez Verdú va acabar treballant amb Piaget, fins que l'Opus li va oferir la possibilitat de deixar Suïssa per anar al seu col·legi de Biologia de Sant Cugat. Tot i que va aconseguir un notable èxit, en uns anys es va cansar de la secta i ho va deixar. Llavors li se va presentar l'oportunitat de ser el director tècnic del col·legi de formació professional de Falset.
Era ja 1981, quan al BOE es va publicar l'ensenyament reglat d'enologia i l'associació de pares, tractant-se d'una zona vitivinícola, li va plantejar la demanda. Pérez Verdú va demanar el càrrec de responsable de la branca i aquest seria el seu primer contacte amb el vi. Com Montse Ovejero, la seua dona, és bioquímica i ell biòleg, van buscar a un enòleg i a un enginyer de viticultura i van formar un equip. Junt als alumnes, van comprar raïm, van experimentar, van fer vi i el van vendre. Els diners obtesos els permetien pagar el raïm i viatjar a destins enològics de tota Europa per continuar aprenent. A 1986 va conèixer a René Barbier. -Qui li havia de dir que acabarien de consogres?-