HEDONOUTAST recomana

https://www.google.com/maps/d/edit?mid=1RqNgqJvZpUEt3hpTLMCsE72OHOvqsq4&usp=sharing

Des de l’inici del bloc, ho tenim per bandera: “Ens agrada conèixer, ens agrada tastar,”...”també ens agrada compartir-ho!” I el que us presentem no és més que això, un recull de llocs dels que recomanem gaudir, per un motiu o altre. Com ja us haureu adonat, no solem fer cap crítica roïna. Simplement, ens les estalviem i no agraviem a ningú. Ara bé! El que acabem ressenyant, per alguna cosa serà? O com diem al perfil d’Instagram: “Si ho has trobat ací... S'ho val!”

I així, hem anat fent! Arribant a acumular una quantitat de propostes que ja resultava massa complicada de consultar. És per això que havem pensat en el format que ací us presentem: el d’un mapa amb marcadors, la qual cosa ho fa tot molt més fàcil de trobar. L'“url” ací consignat us durà a un mapa amb els establiments que havem visitat i que per motius diversos ens resulten dignes de recomanació. Al punxar a cada marcador podreu trobar, a banda del propi establiment, un enllaç al post corresponent del nostre bloc o Instagram. De vegades sols seran fotos, però insistim: Si està ressenyat, és que hem considerat que té motius...

https://www.google.com/maps/d/u/0/edit?mid=1RqNgqJvZpUEt3hpTLMCsE72OHOvqsq4&ll=38.07176708363501%2C-5.707755886345254&z=4

Heu de saber que es tracta d’un mapa viu, amb una url que podeu copiar i conservar, per usar-la quan us resulte més convenient, ja que neix amb vocació d’anar actualitzant-se. De moment us tenim preparades una vuitantena de propostes que aniran ampliant-se i renovant-se de manera continuada. S’ha fet servir la fita de la pandèmia, no incorporant-ne de data anterior. Òbviament, no s’han afegit establiments ja tancats i es retiraran les d’on tinguem noticia que açò passa. Les ressenyes noves aniran substituint les de visites anteriors, i les que considerem envellides eliminant-se.

Tingueu en compte també que són simples recomanacions dins del gran mapa gastronòmic actual, gaudides ja en primera persona, i que es ressenyen sense cap intenció més enllà del seu propi compartiment. La seua aparició al mapa no pressuposa ni ser millor ni pitjor que qui no està. Simplement que havem tingut l’oportunitat d’anar-hi, i ens ha resultat una experiència recomanable.

Amb la intenció de que us resulte d’utilitat, podeu també compartir-lo amb tothom. I per suposat, aportar les vostres observacions a la ressenya que considereu. Sens dubte, qualsevol aportació fonamentada enriquirà el conjunt i el farà encara més interessant...

Des de Canàries (3/12). DO Lanzarote

El capítol que ens ocupa avui potser siga el més icònic dels vins de canàries. Per poc que en puguem saber, segurament la imatge d’aqueixes vinyes de Lanzarote en terreny purament volcànic siga la que a tothom li ve al cap quan pensa en vins canaris. “Vinos de Lanzarote” va ser la segona zona canària en obtenir el reconeixement de la denominació d’origen, el 14 de desembre de 1.993.

El seu clima es pot classificar com a desèrtic, o mediterrani semiàrid subtropical. L'escassetat de barreres geogràfiques i la influència, tant dels vents alisis com de les brises marines, fan que el vent siga un factor característic de Lanzarote, donant origen a algunes de les seues pràctiques agrícoles singulars, origen d'un paisatge agronòmic d’aspecte llunar únic al món. Aquestes pràctiques, però més espacialitzades, esdevindrien imprescindibles després de les últimes erupcions del Timanfaya. El volcà havia deixat el sòl cobet de cendra volcànica (o com diuen allà, rofe) que en gelar-se es va començar a emprar per a control hídric, podent optimitzar així l’escassesa de pluviometria. Aquesta capa permet una ràpida filtració de l’aigua de pluja, alhora que produeix un efecte termoregulador sobre la terra vegetal que n’evita l’evaporació.

La zona de producció s'estén a tota l'illa, distingint-se varies zones vitícoles:

-  La Geria: Zona de vinyes situada entre els municipis de Yaiza i Tías, on es fa servir el sistema de clots, a causa de la grossària de la capa de rofe, que en algunes zones arriba fins i tot als 3 m d'alçada.

- Masdache: entre els municipis de Ties i Sant Bartolomé. Mateix sistema de cultiu anterior, però amb capa de menys grossa de rofe. Aquests clots reben el nom de “Chabocos”.

- Tinajo i Haría: on s'usa el sistema de rases, bé perimetrals o en tota la parcel·la. La capa de rofe ací és més prima, sobretot a Haría, on en algunes zones és molt escàs. La principal zona és la de Yé-Lajares, de producció especialment baixa, degut a la naturalesa del sòl.

En quan a les dades de l’última collita, podem parlar de 1.863 ha conreades per 1.828 viticultors, amb una producció de 1.955 tones de raïm i 1.641.031 litres embotellats en 28 cellers. Óbivament aquests baixos rendiments fan que el quilogram de raïm es pague sobre els 3€. Sens dubte, parlem d’una viticultura heroica on la verema es feia en dromedari fins fa quatre dies, i  on el domini varietal absolut és per a la malvasia Volcànica -encreuament pre-fil·loxèric de Malvasia aromàtica i Marmajuelo-, amb el 72% de la producció total, seguida del Listan N. (10%), Listan B. (6%), Moscatell (5%), Diego (3%) i altres més minoritàries.

La formació que rebérem i el tast posterior (1 escumós, 8 blancs, 1 rosat, 2 negrs i 1 dolç) estigué a càrrec de Dario Pérez, tècnic de cellers i secretari del comitè de tasts del CRDO. En quan als vins tastats, destaquem els següents: “Ajul blanco 100% Malvasía Volcánica 2021” de Bodega Cohombrillo, “Martinón Blanco Seco 2022”, l “Experiencia de Vendimia Finca Ramón 2022” d’El Grifo que ens resultà especialment ressenyable; “Tisalaya Diego 2021” i el dolç “Moscatel Añada 2014” de Bodegas La Florida.